{"id":18865,"date":"2019-03-11T01:05:55","date_gmt":"2019-03-11T00:05:55","guid":{"rendered":"https:\/\/diarisanitat.cat\/?p=18865"},"modified":"2019-03-11T01:05:55","modified_gmt":"2019-03-11T00:05:55","slug":"el-silenci-sobre-el-suicidi-perpetua-la-primera-causa-de-mort-no-natural-a-espanya","status":"publish","type":"post","link":"https:\/\/amazing-bassi.82-223-8-23.plesk.page\/index.php\/2019\/03\/11\/el-silenci-sobre-el-suicidi-perpetua-la-primera-causa-de-mort-no-natural-a-espanya\/","title":{"rendered":"El silenci sobre el su\u00efcidi perpetua la primera causa de mort no natural a Espanya"},"content":{"rendered":"

Quan la filla d’Olga Ramos i\u00a0Carlos\u00a0Soto\u00a0va\u00a0acabar amb\u00a0la seva vida, quan tenia 18 anys, ells no sabien res de su\u00efcidis. Tampoc dels senyals que manifesten les persones amb ideacions su\u00efcides. \u00abAra sabem moltes m\u00e9s coses i som capaces de veure signes, senyals… per\u00f2 a toro pasado<\/em>. En aquell moment no sab\u00edem el que ten\u00edem a veure. El tab\u00fa funciona fins a tal punt que no et fa informar-te fins que no li ha passat a alg\u00fa molt pr\u00f2xim\u00bb, expliquen. Per aix\u00f2 estan segurs que \u00abparlar de su\u00efcidis salva vides\u00bb.<\/p>\n

\u00abLa gent sempre emet senyals, que no nom\u00e9s es manifesten amb la paraula, sin\u00f3 tamb\u00e9 amb l’actitud, la p\u00e8rdua de costums, el canvi de gust per les coses, una actitud depressiva, etc. Per\u00f2 per a detectar-les cal estar preparats i parlar amb naturalitat\u00bb, explica el president de la Confederaci\u00f3 Salut Mental Espanya, Nel Gonz\u00e1lez. Olga, que \u00e9s coordinadora de l’associaci\u00f3 de Familiars i Afins en Dol per Su\u00efcidi (FAeDS), afirma que ara s’adona d’algunes coses que llavors no va saber identificar i enumera pistes perqu\u00e8 altres persones puguin detectar i intervenir abans que sigui tard. Si escau, recorda que la seva filla, que sempre havia tret molt bones notes, va comen\u00e7ar a tenir problemes per a estudiar. A vestir-se amb colors clars, quan sempre havia preferit els foscos. A tenir problemes per a dormir o a menjar coses que li aixequessin l’\u00e0nim, com a xocolata. Mai va verbalitzar frases de l’estil \u00abem vull morir\u00bb o \u00abaix\u00f2 no val la pena\u00bb, que els experts recomanen no passar per alt.<\/p>\n

A Espanya, el su\u00efcidi porta sent la primera causa de mort no natural durant 12 anys. I no remit: el 2017 \u2013\u00faltimes dades disponibles\u2013, la taxa va augmentar un 3,1% respecte a l’any anterior. Segons dades de l’Institut Nacional d’Estad\u00edstica, 3.679 persones van veure com a \u00fanica soluci\u00f3 al gran sofriment que estaven travessant llevar-se la vida, i la hi van llevar. Una xifra que, segons els experts es queda curta i que podria aconseguir les 6.000 morts a l’any, perqu\u00e8 la forma en la qual es recullen aquestes defuncions en els comunicats de defunci\u00f3 falsegen les dades. \u00abLa nostra filla no consta com a su\u00efcidi, perqu\u00e8 en el comunicat apareix com a causa de la mort una parada cardiorespirat\u00f2ria. Evidentment, aquesta no \u00e9s la causa de la mort\u00bb, den\u00fancia Olga.<\/p>\n

Retallades sobretot en salut mental<\/h3>\n

\u00abNo se sap a qu\u00e8 es deu l’augment de la taxa de su\u00efcidis, encara que existeixen algunes hip\u00f2tesis\u00bb, explica el president de l’Associaci\u00f3 de Recerca, Prevenci\u00f3 i Intervenci\u00f3 del Su\u00efcidi (Aipis) i psic\u00f2leg especialista en psicologia cl\u00ednica, Javier Jim\u00e9nez. En primer lloc, aquest expert apunta a les retallades en sanitat, \u00abque afecten sobretot salut mental\u00bb, per\u00f2 tamb\u00e9 al fet que \u00abno existeix cap programa de prevenci\u00f3 a nivell estatal\u00bb i \u00abels de les comunitats aut\u00f2nomes que els tenen no estan dotats de mitjans econ\u00f2mics ni de personal adequat\u00bb.<\/p>\n

En l’Estrat\u00e8gia Nacional de Salut Mental en la qual treballa el ministeri de Sanitat s’inclo\u00efa la prevenci\u00f3 de su\u00efcidis, una aposta de l’exministra Carmen Mont\u00f3n, que ja havia posat en marxa un pla a la Comunitat Valenciana, quan era consellera. De fet, l’exministra va reunir el passat 7 de setembre a diferents representants d’associacions que treballen aquest assumpte per a abordar el problema. \u00abEstava molt implicada i sortim molt contents\u00bb, indica Antonia Jim\u00e9nez, coordinadora del grup d’estudi i recerca de la conducta su\u00efcida del Col\u00b7legi Oficial de Psic\u00f2legs de Madrid.<\/p>\n

Mont\u00f3n va dimitir el dia 11 de setembre despr\u00e9s de detectar-se les irregularitats amb les quals va obtenir un t\u00edtol de m\u00e0ster universitari entre les quals estava la c\u00f2pia del treball final. \u00abLa seg\u00fcent ministra, Mar\u00eda Luisa Carcedo, va dir que reprendria el tema, per\u00f2 no estava tan implicada\u00bb, prossegueix Antonia Jim\u00e9nez. Amb la convocat\u00f2ria d’eleccions, els treballs sobre aquest tema s’han detingut encara que la veritat \u00e9s que uns dies abans de l’anunci electoral del president Pedro S\u00e1nchez, des del ministeri reconeixien que encara no hi havia un esborrany elaborat. Aquesta redacci\u00f3 ha tornat a posar-se en contacte amb el ministeri per a con\u00e8ixer algunes de les mesures que contempla el pla, per\u00f2 no ha obtingut resposta.<\/p>\n

Gonz\u00e1lez assenyala altres factors a tenir en compte. Entre ells, l’augment de les addiccions sense subst\u00e0ncia, \u00abamb les noves tecnologies, internet, el joc o la compra online, la pornografia…\u00bb. Noves patologies que \u00abs\u00f3n, en realitat, depend\u00e8ncies que generen frustraci\u00f3, ansietat i que, a vegades, tallen la vida de la gent\u00bb, explica. L’any passat, el ministeri de Sanitat ja va incloure en el seu Pla Nacional d’Addiccions a les noves tecnologies, mentre reconeixia que un 18% dels joves de 14 i 18 anys les utilitza de forma inadequada. Una altra dada: l’auge de les apostes per internet va augmentar un 36% les inscripcions en el Registre General d’Interdiccions d’Acc\u00e9s al Joc. En 2017, 41.117 persones havien demanat que se’ls prohib\u00eds jugar. Era un 9% m\u00e9s que l’any anterior i, del total, m\u00e9s de la meitat tenien entre 18 i 35 anys.<\/p>\n

Intervenir a les escoles<\/h3>\n

Gonz\u00e1lez apunta tamb\u00e9 que \u00abla societat en la qual vivim genera patologia ambiental per moltes raons: expectatives en la gent que despr\u00e9s no es compleixen, la qual cosa provoca frustraci\u00f3, depressi\u00f3, estr\u00e8s, ansietat…\u00bb. Per aix\u00f2, advoca per intervenir de forma preventiva a les escoles, \u00abparlant amb els joves de les addiccions amb subst\u00e0ncia i sense subst\u00e0ncia, dels problemes de salut mental, del benestar, d’un consum responsable, amb una dimensi\u00f3 m\u00e9s humana de la vida, reorientant-los a un proc\u00e9s de maduraci\u00f3 cap a una vida m\u00e9s vivible i no cap a una competici\u00f3\u00bb.<\/p>\n

\u00abEn moltes direccions se centren m\u00e9s en el tab\u00fa i en qu\u00e8 \u00e9s millor no tocar el tema, per\u00f2 \u00e9s a l’inrev\u00e9s: el millor \u00e9s intentar solucionar-ho\u00bb, defensa Carlos, que despr\u00e9s de la mort de la seva filla promou xerrades en centres escolars. \u00abDespr\u00e9s de la primera xerrada, ens assabentem que el de la meva filla era el sis\u00e8 cas en sis anys en el seu institut\u00bb, explica. \u00abAl cap de poques hores, els seus companys ja ho sabien, per\u00f2 ning\u00fa els explica qu\u00e8 \u00e9s. Al final, ho veuen com una sortida, perqu\u00e8 es queda aqu\u00ed com una forma de solucionar els seus problemes\u00bb, indica.<\/p>\n

\u00abIgual que parlem de sexe o de drogues, per qu\u00e8 no parlar de tots els aspectes de la vida que s\u00f3n importants? Aix\u00f2 no \u00e9s una cosa que els passi a uns altres, \u00e9s una cosa que succeeix. No t\u00e9 res a veure amb un determinat estrat social o econ\u00f2mic\u00bb, recalca Olga. El su\u00efcidi \u00e9s la tercera causa de mort entre els joves de 15 i 29 anys a Espanya, per darrere dels accidents i els tumors. En 2017, segons l’INE, es van su\u00efcidar 273 joves.<\/p>\n

Jos\u00e9 Luis Herrera explica que ha tingut diversos intents de su\u00efcidi. L’\u00faltim, el 16 d’abril de 2018. \u00abDes de llavors, no he vist m\u00e9s al meu psiquiatre. El dia que em tocava la data no vaig poder anar, per\u00f2 a mi ning\u00fa m’ha cridat\u00bb, explica. Ell ha optat per acudir a una psic\u00f2loga privada. \u00abPerqu\u00e8 puc permetre-m’ho\u00bb, diu. Viu a les Illes Can\u00e0ries, per\u00f2 la falta de seguiment als pacients amb temptatives o ideacions su\u00efcides \u00e9s habitual en altres comunitats. Aix\u00f2, malgrat que \u00abel principal predictor que una persona se su\u00efcidi \u00e9s que ho hagi intentat abans\u00bb, assenyala Javier Jim\u00e9nez. \u00abA Madrid, quan alg\u00fa s’intenta su\u00efcidar li han de donar una cita preferent, entre tres i set dies, per\u00f2 s’han adonat que prop del 80% no va\u00bb pel que \u00abqueden en mans de la seva fam\u00edlia\u00bb, indica.<\/p>\n

Sensaci\u00f3 de sentir-se incompr\u00e8s<\/h3>\n

\u00abDep\u00e8n de cada lloc, per\u00f2 les llistes d’espera s\u00f3n molt llargues i, en aquest transcurs, la persona perd la confian\u00e7a\u00bb i \u00abmultiplica la seva sensaci\u00f3 de sentir-se incompr\u00e8s\u00bb, explica Aminta Pedrosa, que ha viscut molt de prop experi\u00e8ncies relatives al su\u00efcidi. \u00c9s psic\u00f2loga sanit\u00e0ria i reconeix que ni ella ni els seus col\u00b7legues reben formaci\u00f3 necess\u00e0ria per a abordar aquesta problem\u00e0tica. \u00abEn les universitats es veuen dades, estad\u00edstiques i dues o tres idees b\u00e0siques\u00bb, per\u00f2 res m\u00e9s.<\/p>\n

Per aix\u00f2, fa un any va comen\u00e7ar a posar-se en contacte amb totes les facultats de psicologia perqu\u00e8 incloguessin en els seus plans d’estudis formaci\u00f3 en conductes su\u00efcides i autolesivas, en forma de mat\u00e8ria o assignatura de grau. Despr\u00e9s, va ampliar aquesta petici\u00f3 a les facultats en les quals s’imparteix medicina, infermeria, treball social i ter\u00e0pia ocupacional. Per a aix\u00f2, va elaborar un model de guia docent en la qual indica com impartir l’assignatura, quants cr\u00e8dits tindr\u00e0, el temari, la seva ubicaci\u00f3 i justificaci\u00f3 dins de l’estrat\u00e8gia del pla d’estudis de grau, etc. \u00abLa majoria de respostes han estat: ens sembla oport\u00fa, encara que una tasca complexa. Ho tindrem en compte quan modifiquem el pla actual\u00bb, assenyala. Per\u00f2 la veritat \u00e9s que els procediments administratius \u00abestan fent que es dificulti\u00bb l’adaptaci\u00f3 curricular. De moment, la Universitat Complutense de Madrid ha suggerit la possibilitat d’impartir un taller formatiu per a alumnes i professors com a soluci\u00f3 a curt termini.<\/p>\n

Els experts consultats assenyalen la import\u00e0ncia d’incloure la figura del psic\u00f2leg especialitzat en atenci\u00f3 prim\u00e0ria. \u00abSe sap que moltes persones que se su\u00efciden, en el mes anterior, havien anat al metge amb queixes inespec\u00edfiques o sense una ra\u00f3 precisa\u00bb, explica Antonia Jim\u00e9nez. \u00abPodria haver-hi un psic\u00f2leg d’atenci\u00f3 prim\u00e0ria que detect\u00e9s i deriv\u00e9s. Un metge no pot detectar-lo tot en cinc minuts\u00bb, continua. \u00abAquests problemes de gesti\u00f3 d’emocions\u00bb, apunta Jos\u00e9 Luis, \u00abes poden treballar des de la psicoter\u00e0pia i no des de l’abordatge solament amb pastilles\u00bb. Ho explica Pedrosa: \u00abEl psiquiatre no est\u00e0 format en la intervenci\u00f3 a nivell cognitiu, \u00e9s a dir, de pensaments, que \u00e9s la que facilita unes emocions, sensacions f\u00edsiques i actituds o unes altres. Si davant cada situaci\u00f3 penso que ning\u00fa m’ent\u00e9n, aix\u00f2 pot facilitar un canvi qu\u00edmic en el cervell. Si em d\u00f3nes una medicaci\u00f3 per a equilibrar aix\u00f2, m’est\u00e0s donant un pegat, perqu\u00e8 no m’est\u00e0s ajudant un canvi real a nivell de pensaments\u00bb.<\/p>\n

Encara que soni contradictori, un dels possibles efectes adversos dels antidepressius \u00e9s el risc d’autolesions. Quan Olga i Carlos van portar a la seva filla a la seva metgessa de cap\u00e7alera perqu\u00e8 tenia problemes per a dormir i aquesta li va receptar medicaci\u00f3, ning\u00fa els va advertir. Tampoc li ho va dir el psic\u00f2leg al qual acudia la noia. \u00abLa meva filla es va su\u00efcidar a la setmana i mitja de prendre la medicaci\u00f3\u00bb, indica la mare.<\/p>\n

Un tel\u00e8fon de tres d\u00edgits<\/h3>\n

A m\u00e9s d’un pla contra el su\u00efcidi que englobi reformes sanit\u00e0ries, educatives, i als cossos policials i que estigui dotat d’un pressupost suficient, totes les persones consultades recalquen la necessitat d’un tel\u00e8fon d’atenci\u00f3 r\u00e0pid, gratu\u00eft i de tres d\u00edgits, tant per a persones que estiguin pensant a su\u00efcidar-se com per a aquells que detectin ideacions su\u00efcides en alg\u00fa pr\u00f2xim. Actualment, aquesta funci\u00f3 la compleixen associacions com el Tel\u00e8fon de l’Esperan\u00e7a -717003717-, que recorre a voluntaris. \u00abEl que ocorre moltes vegades \u00e9s que el que hauria de ser p\u00fablic, ho fan associacions, com la meva, amb voluntariat, per\u00f2 no hauria de ser aix\u00ed, perqu\u00e8 ens sobrepassa\u00bb, reconeix Jim\u00e9nez.<\/p>\n

L’Organitzaci\u00f3 Mundial de la Salut reconeix que \u00abl’estigma, particularment entorn dels trastorns mentals i el su\u00efcidi, dissuadeix de buscar ajuda a moltes persones que pensen a llevar-se la vida o han tractat de fer-ho i, per tant, no reben l’ajuda que necessiten\u00bb. En el Pla d’acci\u00f3 sobre salut mental 2013-2020, els estats membres es van comprometre a reduir la seva taxa de su\u00efcidis en un 10%. Un objectiu que no sembla que Espanya vagi a ser capa\u00e7 de complir en un any. Aix\u00f2, malgrat que com indica Gonz\u00e1lez: \u00abEl su\u00efcidi \u00e9s el problema m\u00e9s greu de salut p\u00fablica a Espanya i \u00e9s prevenible\u00bb.<\/p>\n

Aquest \u00e9s un article original de eldiario.es<\/a><\/p>\n","protected":false},"excerpt":{"rendered":"

Quan la filla d’Olga Ramos i\u00a0Carlos\u00a0Soto\u00a0va\u00a0acabar amb\u00a0la seva vida, quan tenia 18 anys, ells no sabien res de su\u00efcidis. Tampoc dels senyals que manifesten les persones amb ideacions su\u00efcides. \u00abAra sabem moltes m\u00e9s coses i som capaces de veure signes, senyals… per\u00f2 a toro pasado. En aquell moment no sab\u00edem el que ten\u00edem a veure. […]<\/p>\n","protected":false},"author":29,"featured_media":18866,"comment_status":"open","ping_status":"closed","sticky":false,"template":"","format":"standard","meta":{"footnotes":""},"categories":[4],"tags":[377,710,53,50],"class_list":["post-18865","post","type-post","status-publish","format-standard","has-post-thumbnail","hentry","category-determinants","tag-dol","tag-prevencio","tag-salut-mental","tag-suicidi"],"_links":{"self":[{"href":"https:\/\/amazing-bassi.82-223-8-23.plesk.page\/index.php\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/18865","targetHints":{"allow":["GET"]}}],"collection":[{"href":"https:\/\/amazing-bassi.82-223-8-23.plesk.page\/index.php\/wp-json\/wp\/v2\/posts"}],"about":[{"href":"https:\/\/amazing-bassi.82-223-8-23.plesk.page\/index.php\/wp-json\/wp\/v2\/types\/post"}],"author":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/amazing-bassi.82-223-8-23.plesk.page\/index.php\/wp-json\/wp\/v2\/users\/29"}],"replies":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/amazing-bassi.82-223-8-23.plesk.page\/index.php\/wp-json\/wp\/v2\/comments?post=18865"}],"version-history":[{"count":0,"href":"https:\/\/amazing-bassi.82-223-8-23.plesk.page\/index.php\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/18865\/revisions"}],"wp:featuredmedia":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/amazing-bassi.82-223-8-23.plesk.page\/index.php\/wp-json\/"}],"wp:attachment":[{"href":"https:\/\/amazing-bassi.82-223-8-23.plesk.page\/index.php\/wp-json\/wp\/v2\/media?parent=18865"}],"wp:term":[{"taxonomy":"category","embeddable":true,"href":"https:\/\/amazing-bassi.82-223-8-23.plesk.page\/index.php\/wp-json\/wp\/v2\/categories?post=18865"},{"taxonomy":"post_tag","embeddable":true,"href":"https:\/\/amazing-bassi.82-223-8-23.plesk.page\/index.php\/wp-json\/wp\/v2\/tags?post=18865"}],"curies":[{"name":"wp","href":"https:\/\/api.w.org\/{rel}","templated":true}]}}