La feminitzaci\u00f3 de les professions sanit\u00e0ries \u00e9s un problema o una gran oportunitat? El passat mes de gener el\u00a0Consejo\u00a0de\u00a0Colegios\u00a0de\u00a0M\u00e9dicos\u00a0de\u00a0Castilla\u00a0y\u00a0Le\u00f3n va presentar un estudi demogr\u00e0fic dels metges d’aquesta comunitat aut\u00f2noma. En ell constataven que a totes les prov\u00edncies, les dones representen dos ter\u00e7os dels professionals m\u00e8dics. El 65% del total en les professionals menors de 55 anys s\u00f3n dones, proporci\u00f3 que s’inverteix en les franges d’edat superiors a 55 anys (on el 64% s\u00f3n homes). Aquest fet, que es d\u00f3na en general en les professions m\u00e8diques a totes les\u00a0CCAA\u00a0(2 de cada 3 col\u00b7legiats s\u00f3n dones) i en molts pa\u00efsos (el 70% de les treballadores de la salut als\u00a0EUA\u00a0s\u00f3n dones), no hauria tingut major transcend\u00e8ncia si no fos perqu\u00e8 els\u00a0se\u00f1oros\u00a0del\u00a0Consejo assenyalaven la feminitzaci\u00f3 de les professions m\u00e8diques com un problema pels serveis sanitaris, causat per la tasca de cures que fem les dones, i els permisos per la crian\u00e7a dels fills.<\/p>\n
Han estat moltes les veus<\/a> que han criticat<\/a> aquesta valoraci\u00f3, que d’altra banda sonen anacr\u00f2niques, ja que obliden que cada vegada m\u00e9s els homes s’incorporen a les cures dels fills i assumeixen tamb\u00e9 les baixes per crian\u00e7a. Les mateixes veus denuncien que el problema no \u00e9s la feminitzaci\u00f3 sin\u00f3 una societat que carrega el treball de cures sobre les dones, a m\u00e9s de la precarietat i la manca de pol\u00edtiques de conciliaci\u00f3 familiar de les empreses.<\/p>\n Aquest post per\u00f2 no vol estancar-se en aquestes cr\u00edtiques, \u00e0mpliament comentades i documentades; pret\u00e9n m\u00e9s aviat posar el focus en l’esperan\u00e7a i els aspectes positius que pel sistema sanitari i per l’atenci\u00f3 als pacients t\u00e9 la feminitzaci\u00f3 de les professions sanit\u00e0ries.<\/p>\n L’\u00e0mplia pres\u00e8ncia de dones a les institucions sanit\u00e0ries \u00e9s una realitat a la qual algunes autores anomenen canvi gender\u2013transformative<\/em>. Moltes veus afirmen que trencar la barrera de g\u00e8nere en les organitzacions \u00e9s sempre un fet positiu que beneficia a tothom perqu\u00e8 reflecteix la societat, introduint la diversitat i assegurant la just\u00edcia social. El fet d‘incloure la diversitat de g\u00e8nere<\/a> en els equips de treball \u00e9s molt beneficiosa perqu\u00e8 augmenta la creativitat, genera m\u00e9s idees i solucions als problemes, i els fa m\u00e9s flexibles, adaptables i resilients. Aix\u00f2 condueix d’una banda a m\u00e9s \u00e8xit de les organitzacions, i de l’altra a desenvolupar un treball m\u00e9s cient\u00edfic, relacionat amb una major capacitat de reflexi\u00f3 i visi\u00f3 cr\u00edtica.<\/p>\n Als sistemes sanitaris actuals predominen els valors masculins tant en la part assistencial com en la recerca. Es reprodueixen els valors culturals patriarcals i no \u00e9s infreq\u00fcent que s’infantilitzi i tracti pitjor a les dones<\/a>, siguin pacients o professionals. Es potencia i premia el concepte racional, objectiu, quantificable i mesurable, valorant-se molt per sobre del que \u00e9s experiencial i narratiu. Sovint s’oblida que la medicina no \u00e9s una ci\u00e8ncia exacta i\/o es menyst\u00e9 que la coneixen\u00e7a del que \u00e9s vivencial esdev\u00e9 quelcom indispensable pel dia a dia. Les dones vam ser callades pel sistema patriarcal durant segles, i nom\u00e9s se’ns va permetre parlar d’experi\u00e8ncies, de \u00abcoses de dones\u00bb, fet que ha contribu\u00eft que ens especialitzem en narratives emocionals i d’experi\u00e8ncies, essent aquesta expertesa de gran valor en la cl\u00ednica. D’aquesta manera, la pres\u00e8ncia de dones permet q\u00fcestionar aquest model, a m\u00e9s de donar altres enfocaments que sense cap dubte enriqueixen i milloren l’atenci\u00f3 a les persones.<\/p>\n I no acaba aqu\u00ed. Si ens fixem en els avantatges que s’han descrit en la feminitzaci\u00f3 de la professi\u00f3 m\u00e8dica, podem enumerar algunes de les millores concretes demostrades. Hi ha evid\u00e8ncia que les metgesses seguim m\u00e9s les guies de pr\u00e0ctica cl\u00ednica, apliquem m\u00e9s mesures preventives, som m\u00e9s emp\u00e0tiques<\/a> i utilitzem m\u00e9s un tipus de comunicaci\u00f3 centrada en la persona, fem m\u00e9s i millors exploracions estandarditzades i donem m\u00e9s suport psicosocial que els nostres col\u00b7legues homes.<\/a><\/p>\n El que desconeix\u00edem fins ara era que la pr\u00e0ctica cl\u00ednica diferent proporcionada per les dones podia tenir implicacions en els resultats en salut, com ara en la mortalitat o en els ingressos hospitalaris. Un estudi<\/a> fet per un equip d’investigaci\u00f3 de l’Escola de Salut P\u00fablica de la Universitat de Harvard i recentment publicat, mostra que les persones grans hospitalitzades tractades per metgesses internistes, a l’alta tenen menys mortalitat i menys reingressos que les tractades per internistes homes. L’estudi s’ha realitzat sobre 1.583.028 d’hospitalitzacions de persones majors de 65 anys ingressades a hospitals dels EUA. Demostra que si els metges es comportessin com les metgesses s’evitaria una mort cada 233 altes i un reingr\u00e9s cada 182 altes hospital\u00e0ries. Conclouen, i remarquen com molt rellevant, que els resultats observats, despr\u00e9s de controlar-los per la gravetat i la variabilitat de pacients i hospitals, nom\u00e9s poden ser atribu\u00efts a la pr\u00e0ctica diferent entre metgesses i metges.<\/p>\n Per concloure afirmen, com ja hem vist, que el canvi de g\u00e8nere en les professions sanit\u00e0ries \u00e9s clau, no nom\u00e9s per l’equitat i just\u00edcia social de les organitzacions sin\u00f3 tamb\u00e9 per una millor atenci\u00f3 a les pacients. Per\u00f2 aquest canvi ha de ser visible tamb\u00e9 a les direccions i a tots els llocs on es prenen les decisions on encara actualment estem infrarepresentades. Ho expliquen molt b\u00e9 la Blanca de Gispert en el seu article On s\u00f3n les dones en el m\u00f3n cient\u00edfic sanitari<\/a> i les autores de Time for gender-transformative change in the health workforce<\/em><\/a>, assenyalant que nom\u00e9s el 25% de les organitzacions sanit\u00e0ries mundials tenen paritat de g\u00e8nere a nivells directius i aquest percentatge baixa al 20% si analitzem els seus \u00f2rgans de govern. La fotografia dels membres del Consejo de Colegios de M\u00e9dicos de Castilla y Le\u00f3n n’\u00e9s un bon exemple, posant de manifest que no nom\u00e9s el canvi no ha arribat a les juntes dels Col\u00b7legis de metges sin\u00f3 que les seves opinions negatives sobre la feminitzaci\u00f3 de la professi\u00f3 requereixen una transformaci\u00f3 de g\u00e8nere tan necess\u00e0ria com urgent. Nom\u00e9s aix\u00ed s’entendran els avantatges i beneficis que la professi\u00f3 m\u00e8dica sigui un reflex de la societat on vivim. Ens ho devem a nosaltres com professionals, per la salut de les pacients, i per la salut de tothom.<\/p>\n