{"id":18907,"date":"2019-03-13T22:33:02","date_gmt":"2019-03-13T21:33:02","guid":{"rendered":"https:\/\/diarisanitat.cat\/?p=18907"},"modified":"2019-03-13T22:33:02","modified_gmt":"2019-03-13T21:33:02","slug":"els-metges-que-publicament-soposen-als-avortaments-despres-secretament-els-fan-per-800-dolars-clar-que-volen-que-sigui-clandesti-i-illegal","status":"publish","type":"post","link":"https:\/\/amazing-bassi.82-223-8-23.plesk.page\/index.php\/2019\/03\/13\/els-metges-que-publicament-soposen-als-avortaments-despres-secretament-els-fan-per-800-dolars-clar-que-volen-que-sigui-clandesti-i-illegal\/","title":{"rendered":"\u00abEls metges que p\u00fablicament s&#8217;oposen als avortaments, despr\u00e9s secretament els fan per 800 d\u00f2lars; clar que volen que sigui clandest\u00ed i il\u00b7legal\u00bb"},"content":{"rendered":"<p>L\u2019Agenda 2030 Feminista \u00e9s un programa d\u2019acci\u00f3 que sorgeix de la col\u00b7laboraci\u00f3 entre les entitats catalanes Creaci\u00f3n Positiva i L\u2019Associaci\u00f3 Drets Sexuals i Reproductius, que treballen en la defensa dels Drets Sexuals i Reproductius com a centre de la defensa dels Drets Humans de les Dones.<\/p>\n<p>L\u2019Agenda 2030 estableix un Objectiu de Desenvolupament Sostenible espec\u00edfic per a la igualtat de g\u00e8nere i l\u2019apoderament de les dones i les nenes per\u00f2 entitats valoren que \u201cels drets sexuals de les dones i altres col\u00b7lectius no es reconeixen i els drets reproductius s\u2019incorporen d\u2019una manera molt acotada\u201d. Davant aix\u00f2, el projecte Agenda 2030 Feminista vol que s\u2019incorporin de manera transversal aquests drets en els 17 ODS de l\u2019Agenda 2030. Per fer incid\u00e8ncia per posicionar i garantir aquests drets en les pol\u00edtiques p\u00fabliques locals i globals s\u2019estan teixint aliances.<\/p>\n<p>Des de Creaci\u00f3n Positiva i L\u2019Associaci\u00f3 i des del feminisme interseccional s\u2019est\u00e0 treballant per canviar el paradigma patriarcal dotant de contingut pol\u00edtic feminista els instruments internacionals de drets humans i els Objectius de Desenvolupament Sostenible. Expliquen que ara m\u00e9s que mai s\u00f3n necess\u00e0ries aquestes aliances davant les m\u00faltiples amenaces com ara l\u2019augment dels fonamentalismes i extremismes. Per aix\u00f2, la setmana passada van realitzar un seminari titulat \u2018L\u2019agenda 2030 i els drets sexuals i reproductius en un context pol\u00edtic global d\u2019increment dels fonamentalismes\u2019. All\u00e0 hi van presentar els reptes i amenaces actuals i els seus respectius abordatges i estrat\u00e8gies per combatre\u2019ls.<\/p>\n<p>Per fer-ho van comptar amb pres\u00e8ncia de feministes de diferents proced\u00e8ncies. Una d\u2019elles va ser Sandra Casta\u00f1eda, Coordinadora General de la Red de Salud de las Mujeres Latinoamericanas y del Caribe. Casta\u00f1eda es advocada, activista feminista i defensora dels drets humans. A nivell professional es centra en l\u2019an\u00e0lisi pol\u00edtic amb enfocament diferencial en agendes locals, regionals i globals.<\/p>\n<p>Parlem amb ella sobre com transnacionalitzar el moviment feminista, sobre la vulneraci\u00f3 continua dels drets a les dones i sobre avortament i fonamentalismes a Am\u00e9rica Llatina.<\/p>\n<p><strong>Teniu pres\u00e8ncia en 26 pa\u00efsos. Com us organitzeu?<\/strong><\/p>\n<p>La Red de Salud de las Mujeres Latinoamericanas y del Caribe \u00e9s una xarxa d\u2019organitzacions i aix\u00f2 d\u00f3na la possibilitat de tenir un espectre molt ampli d\u2019acci\u00f3. Tenim punts focals en 20 pa\u00efsos per\u00f2 hi ha 800 entitats a la xarxa. Des de l\u2019organitzaci\u00f3 processem la informaci\u00f3 que ens arriba dels punts focals per\u00f2 la cobertura ens la donen els mateixos membres.<\/p>\n<p>Hi ha un equip t\u00e8cnic: 20 punts focals en 26 pa\u00efsos que efectuen projectes, ens manen informaci\u00f3\u2026 i hi ha un equip t\u00e8cnic central que sistematitza i difon aquesta informaci\u00f3. Com a equip nosaltres mateixes estem descentralitzades: l\u2019equip administratiu est\u00e0 a Xile, el de joventut i pol\u00edtiques est\u00e0 a l\u2019Argentina, el programa de defensores de drets sexuals i reproductius est\u00e0 a Rep\u00fablica Dominicana\u2026<\/p>\n<p><strong>Sobre aquest programa justament volia preguntar-te.\u00a0<a href=\"https:\/\/reddesalud.org\/es\/sanando-cuerpos-y-haciendo-incidencia\">Teniu un projecte que es diu \u2018Sanant cossos i fent incid\u00e8ncia\u2019<\/a>. Donada la situaci\u00f3 legal de l\u2019avortament es pot entendre que el treball que fan aquestes defensores \u00e9s il\u00b7legal i per tant perill\u00f3s per a elles mateixes. Com ho gestioneu?<\/strong><\/p>\n<p>El projecte neix de la preocupaci\u00f3 de qui cuida a les cuidadores i qui defensa a les defensores. El nostre treball com a feministes i com a defensores dels drets sexuals es realitza en climes molt adversos per a les persones. Contextos de criminalitzaci\u00f3, de molta viol\u00e8ncia, de retallada dels espais de participaci\u00f3 ciutadana\u2026 Tota l\u2019estona es lluita contra una institucionalitat i unes condicions molt adverses.<\/p>\n<p>A part, la Red de Salud \u00e9s l\u2019\u00fanica que ha treballat en la salut de les dones des de fa 35 anys i pensem que hav\u00edem de tornar a aix\u00f2: a l\u2019autocura de les dones. El projecte ara com ara s\u2019est\u00e0 desenvolupant en sis pa\u00efsos i tracta d\u2019enfortir en tres dimensions. La primera \u00e9s la de l\u2019autocura, la de l\u2019autosanaci\u00f3. Les dones que treballem tamb\u00e9 estem exposades a muchisimas coses fins i tot personals perqu\u00e8 no estem fora del context. Tamb\u00e9 vivim en societats violentes i agressives basat en el g\u00e8nere. Ens diuen assassines i ens maltracten p\u00fablicament i privada, igual que a totes les dones. Aquest projecte es basa molt a mirar cap a la subjectivitat de les dones: com estem, com ens sentim, com est\u00e0 el nostre entorn, quin temps li dediquem a l\u2019autocura.<\/p>\n<p>Una segona dimensi\u00f3 es refereix a la formaci\u00f3 pol\u00edtica i una tercera t\u00e9 a veure amb l\u2019\u00fas de tecnologies de la comunicaci\u00f3.<\/p>\n<p><strong>Les dones que acudeixen a la Red potser us veuen com a gestores per\u00f2 \u00e9s evident que podeu patir les mateixes situacions que elles. Com has comentat en la teva xerrada, heu de, a m\u00e9s, lluitar contra aquesta ruptura de la idea de participaci\u00f3 ciutadana\u2026 Com lluiteu contra aix\u00f2 a nivell institucional i com ho feu a nivell discursiu cap a la poblaci\u00f3?<\/strong><\/p>\n<p>Hi ha un projecte pol\u00edtic que tendeix a la reducci\u00f3 dels espais de participaci\u00f3, que avan\u00e7a en la desinstitucionalitzaci\u00f3 dels mecanismes per a garantir els drets fonamentals. Com a moviment social, el feminisme ha de mantenir-se i tornar a la formaci\u00f3 pol\u00edtica, a la formaci\u00f3 dels quadres pol\u00edtics. Donar a les dones eines per a fer an\u00e0lisis de context i pol\u00edtic, coneixement de teoria de l\u2019estat, informaci\u00f3 sobre els tractats que regulen els drets humans fonamentals\u2026<\/p>\n<p>L\u2019enfortiment del moviment \u00e9s el segon. No podrem fer-ho soles ni en un \u00fanic pa\u00eds. Hem de treballar els mecanismes de comunicaci\u00f3, explicar-nos de les nostres estrat\u00e8gies, tenir aprenentatges horitzontals\u2026 \u00c9s el moment per a transcendir les fronteres de la regi\u00f3 perqu\u00e8 no ens bastar\u00e0 construir i enfortir moviments llatinoamericans. Hem de tractar de construir moviments intercontinentals, transnacionals, perqu\u00e8 el moviment antiderechos i els grups fonamentalistes s\u00f3n transnacionals. Ells tenen finan\u00e7aments i accions i aix\u00f2 ens obliga tamb\u00e9 a nosaltres.<\/p>\n<p>Hem de tenir un p\u00fablic format pol\u00edticament. Aix\u00f2 a vegades se\u2019ns oblida per\u00f2 no podem tenir missatges sense contingut com els que llancen els antiderechos. Diuen coses com ideologia de g\u00e8nere\u2026 Tots aquests missatges f\u00e0cils que donen una sensaci\u00f3 de seguretat tenen la possibilitat d\u2019instal\u00b7lar-se en la societat perqu\u00e8 no tenim formaci\u00f3 pol\u00edtica suficient. En la mesura que siguem capaces d\u2019instal\u00b7lar capacitats d\u2019an\u00e0lisi pol\u00edtica serem capaces d\u2019esfondrar aquests missatges que s\u00f3n mentiders.<\/p>\n<div id=\"attachment_30780\" class=\"wp-caption alignnone\">\n<figure id=\"attachment_18918\" aria-describedby=\"caption-attachment-18918\" style=\"width: 2200px\" class=\"wp-caption alignnone\"><a href=\"https:\/\/diarisanitat.cat\/wp-content\/uploads\/2019\/03\/IMG_8024-e1552498268105.jpg\"><img loading=\"lazy\" decoding=\"async\" class=\"size-full wp-image-18918\" src=\"https:\/\/diarisanitat.cat\/wp-content\/uploads\/2019\/03\/IMG_8024-e1552498268105.jpg\" alt=\"\" width=\"2200\" height=\"1467\" \/><\/a><figcaption id=\"caption-attachment-18918\" class=\"wp-caption-text\">Sandra Casta\u00f1eda, Coordinadora General de la Red de Salud de las Mujeres Latinoamericanas y del Caribe \/ Carla Benito<\/figcaption><\/figure>\n<\/div>\n<p><strong>La formaci\u00f3 serveix per a crear experi\u00e8ncies. Hi ha el cas de la Marea Verda a l\u2019Argentina que ha traspassat fronteres per exemple.<\/strong><\/p>\n<p>Est\u00e0 demostrat que la gent quan t\u00e9 elements per a l\u2019an\u00e0lisi \u00e9s capa\u00e7 de generar pensament i quan la ciutadania genera reflexions sempre opta pels seus drets. \u00c9s obvi per\u00f2 sempre optar\u00e0 pel seu benestar perqu\u00e8 entendr\u00e0 que la lliure opci\u00f3 i la llibertat s\u00f3n inherents a la humanitat. Ning\u00fa vol viure sense llibertat i aquesta \u00e9s el parany dels moviments fonamentalistes que parlen de la defensa de la fam\u00edlia i de la seguretat i en el fons limiten les llibertats.<\/p>\n<p><strong>Moviments com la Marea Verda al mateix temps els ha donat eines als fonamentalistes per a criminalitzar. Quina autocr\u00edtica es fa i com es pot revertir?<\/strong><\/p>\n<p>Com a moviment feminista ens deixem fragmentar i fracturar en termes organitzatius. Acabem per grups treballant en diferents coses, cadascuna des de la seva illa. Unes l\u2019avortament, unes altres el tema de mortalitat materna, unes altres en pol\u00edtiques p\u00fabliques, unes altres el VIH, unes altres temes LGTBI\u2026 Aix\u00f2 ens afebleix perqu\u00e8 ens fa perdre molts recursos, temps i energia, que tampoc abunda, darrere de temes que ens fan perdre la visi\u00f3 de context. \u00c9s com si els arbres no ens deixessin veure el bosc. I hi ha fractures que no hem de permetre perqu\u00e8 per disputes deixem espais que immediatament els antiderechos aprofiten. Hav\u00edem d\u2019haver avan\u00e7at molt m\u00e9s en les nostres aliances, a compactar l\u2019agenda i el moviment.<\/p>\n<p>A vegades en els temes durs perdem la noci\u00f3 i ens dediquem a temes aleatoris, que s\u00f3n igualment importants per\u00f2 que no estan en el centre de l\u2019agenda. Per exemple amb la defensa del territori. El patriarcat el que fa \u00e9s espr\u00e9mer i despr\u00e9s rebutjar. Ho fa amb el cos de les dones i amb els territoris f\u00edsics. No podem perdre de vista la defensa dels territoris, el medi ambient i tot el que li envolta.<\/p>\n<p>Una altra cosa \u00e9s el tema del patriarcat i de l\u2019estat laic. Si nosaltres no aconseguim fer efectiu el la\u00efcisme dels estats llatinoamericans, no aconseguirem avan\u00e7ar perqu\u00e8 la inger\u00e8ncia de l\u2019esgl\u00e9sia cat\u00f2lica \u00e9s molt gran en aquests temes. Est\u00e0 intervenint en tots els pa\u00efsos i est\u00e0 teixint aliances amb altres esgl\u00e9sies.<\/p>\n<p>El Papa es va reunir amb el jerarca de l\u2019esgl\u00e9sia ortodoxa a Cuba. Van tenir un espai pol\u00edtic i en qu\u00e8 es van posar d\u2019acord? A lluitar contra la ideologia de g\u00e8nere, sigui el que sigui aix\u00f2 encara que ning\u00fa ho s\u00e0piga. Per a aix\u00f2 es van posar d\u2019acord. Aquest m\u00f3n est\u00e0 ple de persones empobrides, en situaci\u00f3 de vulnerabilitat, de persones racialitzades, hi ha pa\u00efsos on s\u2019est\u00e0 acabant l\u2019aigua\u2026 Hi ha moltes desgr\u00e0cies humanit\u00e0ries per\u00f2 ells es posen d\u2019acord en la ideologia de g\u00e8nere, una cosa que no existeix. Al final, en el que estan d\u2019acord \u00e9s a limitar els drets de les dones. \u00c9s molt preocupant que s\u2019estiguin donant aquest tipus d\u2019aliances i nosaltres no h\u00e0gim avan\u00e7at. S\u00f3n necess\u00e0ries les aliances per\u00f2 no nom\u00e9s de les dones sin\u00f3 tamb\u00e9 pels drets sexuals i reproductius.<\/p>\n<p><strong>Aqu\u00ed hi ha dues coses: Una, si es fractura el moviment \u00e9s per aquesta pol\u00edtica de reacci\u00f3, ja que al final qui t\u00e9 el poder \u00e9s l\u2019altre? I dos, si es va contra les dones, potser \u00e9s perqu\u00e8 una persona vulnerable o un poble sense aigua no altera els seus privilegis i el moviment feminista s\u00ed que ho faria.<\/strong><\/p>\n<p>\u00c9s molt fort dir-ho per\u00f2 l\u2019exist\u00e8ncia de pobres els conv\u00e9 a les elits econ\u00f2miques, pol\u00edtiques i religioses. A Am\u00e8rica Llatina la gent embeni el vot per una caixa de menjar que se\u2019ls acaba abans d\u2019arribar al lloc de votaci\u00f3. En condicions de pobresa i sense formaci\u00f3 pol\u00edtica li d\u00f3nes el vot a qualsevol. Els \u00e9s convenient mantenir a la poblaci\u00f3 en aquests nivells de pobresa.<\/p>\n<p>A m\u00e9s, ja no existeix la imatge del dictador militar d\u2019ulleres fosques. Tots els presidents actuals d\u2019Am\u00e8rica Llatina es veuen bonics. I jo quan s\u00f3c una persona empobrida voldria que el meu esp\u00f2s fos aix\u00ed o el meu fill arrib\u00e9s a aconseguir aquest \u00e8xit. Aix\u00f2 \u00e9s el que ells prometen: \u201cjo s\u00f3c l\u2019encarnaci\u00f3 del seu somni d\u2019\u00e8xit\u201d.<\/p>\n<p><strong>\u00c9s el que d\u00f3na confian\u00e7a enfront del qu\u00e8 est\u00e0 estigmatitzat.<\/strong><\/p>\n<p>Exacte. I per aix\u00f2 jo no votar\u00e9 per una dona ni per un afrodescendent que poden ser tan vulnerables com jo. Votar\u00e9 per aquest blanc bonic i ben vestit. Tenir gent pobra subordinada \u00e9s un negoci per a molts sectors.<\/p>\n<p>Ara per exemple una de les baralles que hi ha \u00e9s entre les que donen suport al treball sexual i les abolicionistes. Nosaltres com a Red de Salud no tenim posici\u00f3 sobre aix\u00f2 per\u00f2 tu sents la presidenta de la Red de Trabajadoras Sexuales de Am\u00e9rica Latina i diu que si treballes de treballadora de la llar, acabes tens horaris infrahumans. Has d\u2019estar llesta per a atendre el primer membre de la fam\u00edlia que s\u2019aixequi. Si hi ha nens, despertar-los i preparar-los per a l\u2019escola per\u00f2 abans has d\u2019haver-te preparat a tu mateixa. Despr\u00e9s has d\u2019estar desperta fins que es fiqui al llit l\u2019\u00faltim membre de la fam\u00edlia i deixar-ho tot impecable i preparat per a l\u2019endem\u00e0. S\u00f3n dones que treballen 14, 16, 18 hores di\u00e0ries. En la majoria dels nostres pa\u00efsos a penes est\u00e0 comen\u00e7ant a ser regularitzat per\u00f2 no cotitzen per a una pensi\u00f3 de jubilaci\u00f3, ni tenen seguretat social. En molts llocs a m\u00e9s han de prestar-li serveis sexuals al patr\u00f3 o als seus fills. Hi ha ab\u00fas sexual per\u00f2 ning\u00fa s\u2019adona perqu\u00e8 es d\u00f3na en un espai privat i elles no poden denunciar.<\/p>\n<p><strong>O est\u00e0 normalitzat.<\/strong><\/p>\n<p>S\u00ed. A Am\u00e8rica Llatina molts processos d\u2019iniciaci\u00f3 sexual dels homes joves es donen amb les empleades dom\u00e8stiques i aqu\u00ed ning\u00fa parla d\u2019ab\u00fas sexual ni de formes de comer\u00e7 sexual.<\/p>\n<p>Despr\u00e9s hi ha el sector de comer\u00e7os i hoteler. Molts dels homes europeus que van cap el Carib van a buscar serveis sexuals de dones locals. I fins aqu\u00ed no tenim problema tampoc. Per\u00f2 quan les dones demanen drets i que es normalitzi la seva situaci\u00f3\u2026 aqu\u00ed ja no ens sembla b\u00e9.<\/p>\n<p>Sabem que usen a les empleades dom\u00e8stiques i que els europeus v\u00e9nen als nostres pa\u00efsos, a les nostres platges a buscar serveis secual. Tot aix\u00f2 ho sabem, per\u00f2 nom\u00e9s ens tornem abolicionistes quan demanen drets. Ens podrem tornar abolicionistes el dia que no existeixi el patriarcat i no hi hagi ab\u00fas en cap dels sectors i sapiguem que les empleades dom\u00e8stiques estan regulades, que s\u2019investiguen aquests casos d\u2019ab\u00fas, quan tinguem sancions per als estrangers que vinguin a buscar serveis sexuals. Quan tot estigui normalitzat podrem dir que som abolicionistes per\u00f2 mentrestant \u00e9s carregar tot el pes de la sanci\u00f3 moral a les dones. Elles volen que es reconegui aquest treball sexual per a tenir una pensi\u00f3 i una assist\u00e8ncia en salut\u2026<\/p>\n<p>Jo no faig una defensa del treball sexual perqu\u00e8 em sembla que \u00e9s una forma m\u00e9s d\u2019explotaci\u00f3 del cos de les dones. Per\u00f2 crec que no \u00e9s el moment perqu\u00e8 nosaltres internament ens desgastem en aquests debats i trenquem el moviment. Cal anar una mica m\u00e9s enll\u00e0 i construir aliances m\u00e9s fortes contra aquestes formes d\u2019ab\u00fas.<\/p>\n<p>En l\u2019avan\u00e7 dels fonamentalismes, que els sectors conservadors es reuneixen, hi ha una cosa que ha de quedar clara: les que defensem la despenalitzaci\u00f3 de l\u2019avortament tampoc \u00e9s que estiguem en contra de les esgl\u00e9sies. Quan parlem de la despenalitzaci\u00f3 no estem obligant a les dones. La que no vulgui o tingui uns principis morals o religiosos que no ho faci. Del que parlem \u00e9s de la llibertat i que aquelles dones que volen interrompre un embar\u00e0s, necessiten interrompre un embar\u00e0s, no desitgen tenir o han patit una violaci\u00f3 o tenen un problema de salut tinguin unes condicions adequades.<\/p>\n<p><strong>I segures. Que aix\u00f2 \u00e9s el que causa la mortalitat quan es practiquen avortaments.<\/strong><\/p>\n<p>Clar. Quantes dones a Am\u00e8rica Llatina han mort per avortaments mal practicats?<\/p>\n<div id=\"attachment_30778\" class=\"wp-caption alignnone\">\n<figure id=\"attachment_18917\" aria-describedby=\"caption-attachment-18917\" style=\"width: 2200px\" class=\"wp-caption alignnone\"><a href=\"https:\/\/diarisanitat.cat\/wp-content\/uploads\/2019\/03\/IMG_8015-e1552498298148.jpg\"><img loading=\"lazy\" decoding=\"async\" class=\"size-full wp-image-18917\" src=\"https:\/\/diarisanitat.cat\/wp-content\/uploads\/2019\/03\/IMG_8015-e1552498298148.jpg\" alt=\"\" width=\"2200\" height=\"1467\" \/><\/a><figcaption id=\"caption-attachment-18917\" class=\"wp-caption-text\">Sandra Casta\u00f1eda, Coordinadora General de la Red de Salud de las Mujeres Latinoamericanas y del Caribe durant la seva xerrada dins el seminari de l\u2019Agenda 2030 Feminista \/ Carla Benito<\/figcaption><\/figure>\n<\/div>\n<p><strong>Entenc que hi ha una estructura paral\u00b7lela que s\u00ed que practica avortaments segurs.<\/strong><\/p>\n<p>Els mateixos metges que p\u00fablicament s\u2019oposen a l\u2019avortament, despr\u00e9s secretament els realitzen per 800 o 1000 d\u00f2lars. Clar que volen que sigui clandest\u00ed i il\u00b7legal. El dia que sigui legal hauran de practicar-lo en el seu servei de salut gratis. Ara poden fer-ho en el seu consultori i guanyant diners.<\/p>\n<p><strong>Per\u00f2 hi ha organitzacions que intenten prestar aquests serveis de manera gratu\u00efta?<\/strong><\/p>\n<p>Si \u00e9s il\u00b7legal! Per\u00f2 les dones quan volen avortar avorten. Punt. Pot ser il\u00b7legal, pot estar penat amb l\u2019infern per\u00f2 quan una dona decideix una cosa la fa perqu\u00e8 \u00e9s natural a l\u2019ess\u00e8ncia humana. Com a feministes el nostre deure \u00e9s transgredir les normes que ens imposa el patriarcat. No hem d\u2019esperar fins que el patriarcat ens doni per si sol el dret. El dret ha anat enrere dels canvis socials i som les dones les que hem de generar aquests canvis. Hi ha col\u00b7lectius que acompanyen per\u00f2 hi ha molta por perqu\u00e8 el dia que se s\u00e0piga la persecuci\u00f3 i la cacera de bruixes ser\u00e0 terrible. Ens toca continuar p\u00fablicament batallant per la despenalitzaci\u00f3 i tenir circumst\u00e0ncies legals.<\/p>\n<p>Saps el que va passar a Tucum\u00e1n? A una nena d\u201911 anys la va embarassar el nuvi de la seva \u00e0via i no li van fer l\u2019avortament. Com m\u00e9s aberrant sigui, m\u00e9s ho amaga la fam\u00edlia i s\u2019havia passat el temps per a practicar l\u2019avortament i els metges no volien anar en contra la llei. I li ho van deixar. I la nena nom\u00e9s deia que volia que li traguessin aquella cosa que li havia ficat aquell vell. No entenia tampoc perqu\u00e8 la mam\u00e0 no la deixava sortir a jugar per estar grossa. La van deixar fins a la setmana 23. A aquesta edat el cos no est\u00e0 preparat per a un part i pot haver-hi un despreniment i probablement morir dessagnada. Una metgessa es va arriscar i li va fer una ces\u00e0ria anticipada. El fetus de totes maneres va morir al cap de poques hores. [<a href=\"https:\/\/www.laizquierdadiario.com\/Antiderechos-denunciaron-por-homicidio-a-medicos-que-le-practicaron-la-cesarea-a-Lucia?utm_content=bufferd471e&amp;utm_medium=social&amp;utm_source=twitter.com&amp;utm_campaign=buffer\"><em>A la publicaci\u00f3 d\u2019aquesta entrevista s\u2019ha sabut que antiderechos han denunciat per homicidi als metges que van practicar la ces\u00e0ria<\/em><\/a>]. Com podem martiritzar el cos d\u2019una nena d\u201911 anys?<\/p>\n<p><strong>I la ment.<\/strong><\/p>\n<p>S\u00ed. \u00c9s danyar-li la vida. En realitat \u00e9s una forma d\u2019opressi\u00f3 a les dones per\u00f2 tamb\u00e9 una discriminaci\u00f3. Des d\u2019Am\u00e8rica Llatina tu mires els pa\u00efsos del nord i, en gaireb\u00e9 tots ells, est\u00e0 legalitzat. Acaba sent una discriminaci\u00f3 entre les dones del nord i del sud. A Fran\u00e7a tens 24 setmanes d\u2019avortament. Per qu\u00e8? Per qu\u00e8 ets francesa? I si ets colombiana o guatemalenca o equatoriana t\u2019has de fotre i si ets dominicana has de morir?<\/p>\n<p><strong>A l\u2019estat espanyol est\u00e0 en les 14 setmanes.<\/strong><\/p>\n<p>Ja hi ha una difer\u00e8ncia amb Fran\u00e7a. \u00c9s una de les formes de major discriminaci\u00f3 entre dones\u2026 Creiem que el dret \u00e9s una cosa que un pren i no esperarem fins que el patriarcat ens el regali per\u00f2 tamb\u00e9 sabem que quan ho fem el patriarcat s\u2019acarnissa i \u00e9s molt cruel. Mira a El Salvador dones amb penes de 40 anys i estan tamb\u00e9 els involuntaris per falta de cures. Si van a l\u2019hospital per un embar\u00e0s de risc quan es desperten estan encadenades al llit. A Rep\u00fablica Dominicana, Hait\u00ed i Guatemala est\u00e0 completament penat. A Xile han aprovat causals ara. Fins i tot als pa\u00efsos que s\u2019ha despenalitzat com a l\u2019Uruguai \u00e9s nom\u00e9s fins a la setmana 12.<\/p>\n<p><strong>Aqu\u00ed a part d\u2019estar limitat fins a la setmana 14 (22 si \u00e9s de risc), quan acudeixes als serveis de salut per a avortar t\u2019informen i t\u2019envien de nou a casa amb uns papers que has de llegir-te i signar. Tornes no abans de tres dies i llavors, si d\u00f3nes el teu consentiment, per fi entres en el proc\u00e9s de l\u2019avortament. En diferents graus que no s\u00f3n comparables per\u00f2 a tot arreu hi ha limitacions i opressi\u00f3.<\/strong><\/p>\n<p>O sigui que som com a nenes: \u201cpensa-ho b\u00e9, ves-te\u2019n al rac\u00f3 i pensa-ho b\u00e9\u201d. Hem de construir ja els vincles. Nosaltres ho hem fet: a Europa hi ha xarxes, a \u00c0frica hi ha xarxes, el moviment llatinoameric\u00e0 ha tingut grans assoliments, a \u00c0sia\u2026 Ens trobem en llocs com les Nacions Unides per\u00f2 no treballem juntes com si ho fan els fonamentalistes. Aquest \u00e9s el nostre gran repte.<\/p>\n<p><strong>Parlaves abans durant la teva xerrada d\u2019utilitzar tamb\u00e9 elements com l\u2019exist\u00e8ncia del bus de Hazte Oir per a crear un fil conductor que construeixi un moviment transnacional.<\/strong><\/p>\n<p>Quan ho vam veure vam pensar: \u201cmira el bus ha arribat tamb\u00e9 a Espanya\u201d. Haur\u00edem de poder-nos avan\u00e7ar a aix\u00f2. En el moment que van quadrar el bus nosaltres ja haur\u00edem d\u2019estar en construcci\u00f3 perqu\u00e8 ja han tret la segona generaci\u00f3 del bus. \u201cNo \u00e9s viol\u00e8ncia de g\u00e8nere, \u00e9s viol\u00e8ncia dom\u00e8stica\u201d, deia. Haur\u00edem de ser capa\u00e7os de construir estrat\u00e8gies, missatges, molt m\u00e9s r\u00e0pid que ells perqu\u00e8\u2026 tornarem 40 anys enrere? Va ser llavors quan va sortir el concepte viol\u00e8ncia dom\u00e8stica i ara ja consider\u00e0vem superat l\u2019A B C que all\u00f2 privat \u00e9s p\u00fablic. Hem de posar-nos a to amb la globalitzaci\u00f3 i deconstruir aquests missatges.<\/p>\n","protected":false},"excerpt":{"rendered":"<p>L\u2019Agenda 2030 Feminista \u00e9s un programa d\u2019acci\u00f3 que sorgeix de la col\u00b7laboraci\u00f3 entre les entitats catalanes Creaci\u00f3n Positiva i L\u2019Associaci\u00f3 Drets Sexuals i Reproductius, que treballen en la defensa dels Drets Sexuals i Reproductius com a centre de la defensa dels Drets Humans de les Dones. L\u2019Agenda 2030 estableix un Objectiu de Desenvolupament Sostenible espec\u00edfic [&hellip;]<\/p>\n","protected":false},"author":2,"featured_media":18919,"comment_status":"open","ping_status":"closed","sticky":false,"template":"","format":"standard","meta":{"footnotes":""},"categories":[16,26],"tags":[416,52,1223,676],"class_list":["post-18907","post","type-post","status-publish","format-standard","has-post-thumbnail","hentry","category-dret-a-la-salut","category-moviments","tag-avortament","tag-dones","tag-drets-fonamentals","tag-drets-sexuals-i-reproductius"],"_links":{"self":[{"href":"https:\/\/amazing-bassi.82-223-8-23.plesk.page\/index.php\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/18907","targetHints":{"allow":["GET"]}}],"collection":[{"href":"https:\/\/amazing-bassi.82-223-8-23.plesk.page\/index.php\/wp-json\/wp\/v2\/posts"}],"about":[{"href":"https:\/\/amazing-bassi.82-223-8-23.plesk.page\/index.php\/wp-json\/wp\/v2\/types\/post"}],"author":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/amazing-bassi.82-223-8-23.plesk.page\/index.php\/wp-json\/wp\/v2\/users\/2"}],"replies":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/amazing-bassi.82-223-8-23.plesk.page\/index.php\/wp-json\/wp\/v2\/comments?post=18907"}],"version-history":[{"count":0,"href":"https:\/\/amazing-bassi.82-223-8-23.plesk.page\/index.php\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/18907\/revisions"}],"wp:featuredmedia":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/amazing-bassi.82-223-8-23.plesk.page\/index.php\/wp-json\/"}],"wp:attachment":[{"href":"https:\/\/amazing-bassi.82-223-8-23.plesk.page\/index.php\/wp-json\/wp\/v2\/media?parent=18907"}],"wp:term":[{"taxonomy":"category","embeddable":true,"href":"https:\/\/amazing-bassi.82-223-8-23.plesk.page\/index.php\/wp-json\/wp\/v2\/categories?post=18907"},{"taxonomy":"post_tag","embeddable":true,"href":"https:\/\/amazing-bassi.82-223-8-23.plesk.page\/index.php\/wp-json\/wp\/v2\/tags?post=18907"}],"curies":[{"name":"wp","href":"https:\/\/api.w.org\/{rel}","templated":true}]}}