\u00abVull que em treguin aix\u00f2 que em va posar dins el vell\u00bb. Aquestes paraules de\u00a0Luc\u00eda\u00a0han suposat un punt d’inflexi\u00f3 en la vida de Jos\u00e9\u00a0Gijena\u00a0i la seva esposa,\u00a0Cecilia\u00a0Ousset. \u00abCal tenir una \u00e0nima molt ombr\u00edvola per a no reaccionar davant el dolor d’aquesta nena d’11 anys embarassada pel seu violador i torturada per un sistema de salut que li nega el seu dret a l’avortament\u00bb.<\/p>\n
Aquests ginec\u00f2legs van practicar una ces\u00e0ria a la petita \u2013que despr\u00e9s de nombroses dilacions portava ja 23 setmanes de gestaci\u00f3\u2013 i ara s’enfronten a una den\u00fancia d’homicidi qualificat d’advocats ‘provida’ a causa de la mort del beb\u00e8.<\/p>\n
\u00abEntrem a l’habitaci\u00f3 de l’hospital i ens trobem a una nena petiteta, d’11 anys per\u00f2 amb esc\u00e0s desenvolupament genital, en un estat psicol\u00f2gic molt inestable. Ja havia tingut dos intents de su\u00efcidi. Ella i la seva mam\u00e0 ens van demanar si us plau que les ajud\u00e9ssim a interrompre aquest embar\u00e0s\u00bb, explica Gijena. Per a llavors Luc\u00eda (nom amb el qual es protegeix la seva veritable identitat) portava setmanes demanant-ho en va.<\/p>\n
Gaireb\u00e9 dos mesos abans havia anat per un dolor de panxa al centre de salut de 7 d’abril, un petit poble a 150 quil\u00f2metres de la ciutat de Tucum\u00e1n, en el nord de l’Argentina. All\u00ed van descobrir que tenia un embar\u00e0s de 16 setmanes, que va revelar al seu torn que la tortura per a ella havia comen\u00e7at molt abans, amb els abusos sexuals de la parella de la seva \u00e0via, un home de 62 anys.<\/p>\n
Per\u00f2 la seg\u00fcent tortura acabava de comen\u00e7ar. L’avortament \u00e9s legal a l’Argentina des de 1921 en casos de violaci\u00f3 o de perill de mort per a la gestant. De fet, ni tan sols es requereix l’autoritzaci\u00f3 d’un jutge. Per\u00f2 la prov\u00edncia Tucum\u00e1n \u00e9s l’\u00fanica del pa\u00eds que no ha adherit al protocol sanitari per a aquests casos. \u00abLes pressions de l’Esgl\u00e9sia cat\u00f2lica i els grups antiderechos han deixat aquesta prov\u00edncia al marge de la just\u00edcia\u00bb, protesta Gijena.<\/p>\n
Els dies van anar passant per a Luc\u00eda sense cap soluci\u00f3, entre escenes en les quals metges li preguntaven, amb una m\u00e0 en el seu ventre, si de deb\u00f2 volia ‘matar al seu beb\u00e8’, i declaracions de responsables pol\u00edtics que assenyalaven que el millor per a ella era seguir endavant amb l’embar\u00e0s i fins a una fiscal buscant advocat per a protegir al fetus. Finalment, una jutgessa va instar a les autoritats sanit\u00e0ries que en menys de 72 hores atengu\u00e9s la voluntat de la nena d’avortar. Per\u00f2 no hi havia metges disposats a fer-ho.<\/p>\n
Per aix\u00f2 el Ministeri de Salut ha d’acudir a un metge privat. Jos\u00e9\u00a0Gijena\u00a0accepta, amb la condici\u00f3 d’avaluar el cas i prendre la decisi\u00f3 m\u00e8dica que cregui m\u00e9s convenient. Tercera sessi\u00f3 de tortures: l’avortament ja no \u00e9s possible. L’obstetre ent\u00e9n que el cos de la nena \u00e9s massa immadur per a interrompre l’embar\u00e0s amb pastilles. Hauria suposat almenys tres dies de fort\u00edssims dolors i hemorr\u00e0gies, amb possibles conseq\u00fc\u00e8ncies f\u00edsiques i psicol\u00f2giques. Seguir amb l’embar\u00e0s tamb\u00e9 hauria estat un risc: una nena de la seva edat t\u00e9 quatre vegades m\u00e9s\u00a0possibilitats de morir en el part que una dona adulta.<\/p>\n
\u00abDecidim fer-li una microces\u00e0ria, el menys invasiva possible. Per\u00f2 ens trobem en el quir\u00f2fan amb que ni les infermeres ni l’anestesista volien participar. S’emparaven en l’objecci\u00f3 de consci\u00e8ncia. La meva esposa, que \u00e9s cat\u00f2lica practicant i tamb\u00e9 \u00e9s objectora, va tenir un gest de generositat molt gran: va deixar de costat les seves idees per a fer el que devia, que era ajudar aquesta nena\u00bb, explica emocionat el metge.<\/p>\n
A mitjanit, la parella d’obstetres aconsegueix, amb l’ajuda d’una anestesista amiga, realitzar la intervenci\u00f3. No resulta senzilla, perqu\u00e8 Luc\u00eda va desenvolupar preecl\u00e0mpsia, una complicaci\u00f3 molt greu. La beb\u00e8 va n\u00e9ixer amb vida, per\u00f2 va morir al cap de pocs dies. \u00c9s llavors quan es posa en marxa la den\u00fancia per homicidi. \u00abArgumenten que va ser extret del ventre matern en forma prematura \u00e0dhuc sabent les seves poques probabilitats de sobreviure, i per aix\u00f2 se’ns suposa la premeditaci\u00f3. Clar que hagu\u00e9ssim volgut que aconsegu\u00eds viure! Per\u00f2 aqu\u00ed el focus no s\u00f3c jo ni el que lamentablement va passar amb la beb\u00e8, sin\u00f3 conservar la integritat f\u00edsica de la nena violada i el dret que li correspon per llei\u00bb, sost\u00e9 Gijena.<\/p>\n
Les conseq\u00fc\u00e8ncies per a aquests metges amb dues d\u00e8cades d’experi\u00e8ncia a la seva esquena s\u00f3n imprevisibles. I no nom\u00e9s per a ells, sin\u00f3 tamb\u00e9 per a la seva fam\u00edlia. Aquest dilluns, quan rebien la not\u00edcia de la den\u00fancia per homicidi, Gijena i Ousset estaven acompanyant als seus quatre fills en el seu primer dia en una nova escola. L’assetjament constant des que els seus pares es van manifestar a favor de la regularitzaci\u00f3 de l’avortament no els va deixar m\u00e9s opci\u00f3 que el canvi de centre. \u00abVan estar tots en tractament psicol\u00f2gic i un d’ells va sofrir una depressi\u00f3\u00bb, relata el metge.<\/p>\n
Quan l’Argentina estava immersa en el debat p\u00fablic i legislatiu sobre la legalitzaci\u00f3 de l’avortament, Cecilia Ousset va escriure en el seu Facebook una carta on defensava, com a ginec\u00f2loga cat\u00f2lica, la necessitat d’una llei que garant\u00eds avortaments segurs per a les dones pobres. El text va ser compartit per m\u00e9s de 50.000 persones en 48 hores. Des de llavors, l’obstetra i la seva fam\u00edlia han estat assenyalats i assetjats pels autodenominats ‘provida’ en una prov\u00edncia hist\u00f2ricament molt conservadora.<\/p>\n
De fet, el rebuig de la llei de terminis al Senat el van decantar en bona mesura els senadors de les prov\u00edncies del nord argent\u00ed, on l’esgl\u00e9sia continua tenint un important pes pol\u00edtic.<\/p>\n
\u00abAquests grups antiderechos es creuen per sobre de la llei. Diuen que el seu lema \u00e9s ‘Salvem les dues vides’ per\u00f2 en realitat \u00e9s ‘O salvem les dues vides o cap’. S’escuden darrere d’un rosari o una verge per a justificar la seva accionar mal\u00e8vol i mafi\u00f3s. Volen confondre a la poblaci\u00f3 dient que l’avortament no \u00e9s legal. En el cas de Luc\u00eda ja era legal gaireb\u00e9 100 anys enrere\u00bb, s’enc\u00e9n Gijena.<\/p>\n
Un grup d’advocats s’ha acostat a ells per a assistir-los en la causa i diverses associacions feministes estan promovent un escrit de suport als metges. Gijena diu no estar preocupat. \u00abCal donar aquesta batalla. Perqu\u00e8 l’important no \u00e9s el que ens passi a nosaltres. No m’importen tant les amenaces de mort com que aquesta fustigaci\u00f3 no aconsegueixi acoquinar ni als professionals ni a les dones que es vegin en aquesta situaci\u00f3. No volem m\u00e9s Luc\u00edas\u00bb.<\/p>\n
Per a Jos\u00e9 i Cecilia, el pas que han donat \u00e9s definitiu, per\u00f2 tamb\u00e9 inevitable. \u00abNo \u00e9s f\u00e0cil fer el que vam fer: obrir-li la panxa a una nena per a treure una beb\u00e8 que seguia amb vida. Per\u00f2 hi ha drets inalienables i no podem descon\u00e8ixer-los. Tampoc podem mirar cap a un altre costat davant el sofriment d’una nena violada i despr\u00e9s torturada. Aix\u00f2 \u00e9s el que volen els que ens denuncien: fer com que no ho veuen, condemnar a Luc\u00eda i a altres com ella a la clandestinitat i a la mort\u00bb.<\/p>\n