Dimarts passat, un comit\u00e8 creat per l’Organitzaci\u00f3 Mundial de la Salut (OMS) va concloure que crear beb\u00e8s editats gen\u00e8ticament, com va succeir amb l’experiment dut a terme a la Xina l’any passat, \u00e9s \u00abirresponsable\u00bb. Una setmana abans, un grup de cient\u00edfics i\u00a0bio\u00e8tics\u00a0de reconeixement internacional va demanar a les p\u00e0gines de la revista\u00a0Nature una morat\u00f2ria mundial sobre aquest tipus d’experiments. El consens cient\u00edfic \u00e9s gaireb\u00e9 total, per\u00f2 el cam\u00ed per a establir els controls i mecanismes que evitin que el que va passar a la Xina es torni a repetir no \u00e9s senzill, ni est\u00e0 exempt de controv\u00e8rsies.<\/p>\n
L’esc\u00e0ndol va saltar el passat mes de novembre, quan l’investigador xin\u00e8s He Jiankui confirmava que havia implantat dos embrions modificats gen\u00e8ticament en una dona. Les bessones, aparentment sanes, havien nascut a principis d’aquest mateix mes i el va anunciar va causar un gran enrenou entre la comunitat cient\u00edfica, que va rebutjar de forma gaireb\u00e9 un\u00e0nime l’experiment.<\/p>\n
No obstant aix\u00f2, amb el pas dels dies, diversos mitjans van confirmar que l’experiment ja era conegut per altres investigadors, especialment als EUA, que no van informar de les intencions de l’investigador xin\u00e8s perqu\u00e8 no tenien clar com ni on fer-ho. El cas no nom\u00e9s era una mostra d’irresponsabilitat individual, sin\u00f3 que revelava la falta de frens i normes internacionals sobre edici\u00f3 d’ADN.<\/p>\n
Poc despr\u00e9s de con\u00e8ixer-se la not\u00edcia, l’investigador de la Universitat d’Alacant, Francisco Mojica, el primer a descriure els mecanismes que han fet possible el desenvolupament de les eines d’edici\u00f3 gen\u00e8tica que han servit per a dur a terme aquest experiment, mostrava la seva preocupaci\u00f3 a aquest diari i demanava \u00abun gran acord global sobre edici\u00f3 gen\u00e8tica, especialment entre aquelles grans pot\u00e8ncies que estan investigant sobre les aplicacions d’aquesta tecnologia\u00bb.<\/p>\n
Cient\u00edfics de tot el m\u00f3n han realitzat peticions similars i, la setmana passada, un grup de 18 especialistes en bio\u00e8tica de set pa\u00efsos demanava en un article publicat en la revista Nature \u00abuna morat\u00f2ria mundial sobre tots els usos cl\u00ednics de l’edici\u00f3 humana de la l\u00ednia germinal, \u00e9s a dir, canviar l’ADN hereditari (en espermatozoides, \u00f2vuls o embrions) per a fer nens gen\u00e8ticament modificats\u00bb.<\/p>\n
Els investigadors cridaven l’atenci\u00f3 sobre els nombrosos problemes que, al seu judici, ha destapat l’experiment d’He Jiankui, posant l’accent en la passivitat a l’hora de proposar un mecanisme de control efica\u00e7. Malgrat les discussions mantingudes durant els \u00faltims anys, \u00abno s’ha creat cap mecanisme per a assegurar el di\u00e0leg internacional sobre si l’edici\u00f3 cl\u00ednica de la l\u00ednia germinal podria ser apropiada i, en cas afirmatiu, quan\u00bb, asseguren els investigadors.<\/p>\n
No obstant aix\u00f2, no tothom est\u00e0 d’acord en si una morat\u00f2ria \u00e9s el millor m\u00e8tode per a evitar casos similars en el futur. En una resposta publicada en la mateixa revista, els l\u00edders de les Acad\u00e8mies Nacionals de Ci\u00e8ncies i de Medicina dels EUA (NAS, per les seves sigles en angl\u00e8s) i la Reial Societat brit\u00e0nica es van oposar a aquesta mesura, assegurant que era necessari aconseguir primer \u00abun ampli consens social […] donades les implicacions globals de l’edici\u00f3 del genoma hum\u00e0\u00bb.<\/p>\n
Els acad\u00e8mics asseguraven en la missiva que estan creant una comissi\u00f3 internacional \u00abper a definir criteris i est\u00e0ndards espec\u00edfics per a avaluar si els assajos cl\u00ednics proposats o les aplicacions que involucren l’edici\u00f3 de la l\u00ednia germinal han de ser permesos\u00bb. A m\u00e9s, esmentaven el panell d’experts creat per l’OMS el mes de desembre passat per a discutir el cas, un comit\u00e8 amb el qual mantenen \u00abun estret contacte\u00bb.<\/p>\n
De fet, una de les presidentes del grup de l’OMS \u00e9s la secret\u00e0ria de relacions exteriors de la NAS, Margaret Hamburg, per la qual cosa no ha sorpr\u00e8s que el comit\u00e8 hagi decidit no donar suport a la petici\u00f3 d’una morat\u00f2ria. Dimarts passat, despr\u00e9s de publicar un comunicat en el qual el grup mostrava la seva oposici\u00f3 a experiments com el desenvolupat per He Jiankui, Hamburg va assegurar que no creia que una morat\u00f2ria fos el m\u00e9s recomanable.<\/p>\n
Com a alternativa, el panell d’experts aposta per fomentar la transpar\u00e8ncia entre els investigadors, proposant la creaci\u00f3 d’un registre mundial d’estudis que impliquin l’edici\u00f3 del genoma hum\u00e0. L’organitzaci\u00f3 sanit\u00e0ria planteja aquesta mesura com un pegat fins que s’aconsegueixi un acord internacional per a establir una normativa.<\/p>\n
No obstant aix\u00f2, altres investigadors consideren que l’edici\u00f3 d’embrions duta a terme per He Jiankui i la no revelaci\u00f3 per part d’altres investigadors que tenien coneixement de l’experiment, no nom\u00e9s mostra les mancances de l’escassa normativa actual, sin\u00f3 que revela una crisi de valors en la ci\u00e8ncia.<\/p>\n
En un article d’opini\u00f3 publicat tamb\u00e9 en Nature, la investigadora del Centre Interdisciplinari de Bio\u00e8tica de la Universitat de Yale, Natalie Kofler, va assegurar estar conven\u00e7uda que el silenci dels altres investigadors \u00ab\u00e9s un s\u00edmptoma d’una crisi cultural cient\u00edfica m\u00e9s \u00e0mplia\u00bb, que definia com \u00abuna creixent divisi\u00f3 entre els valors defensats per la comunitat cient\u00edfica i la missi\u00f3 de la mateixa ci\u00e8ncia\u00bb.<\/p>\n
Kofler assegura que han arrelat entre molts investigadors valors pragm\u00e0tics centrats en la independ\u00e8ncia, l’ambici\u00f3 i l’objectivitat. No obstant aix\u00f2, aquesta investigadora considera que la decisi\u00f3 sobre com s’ha d’usar aquesta tecnologia, o si ha d’usar-se, requereix d’un conjunt m\u00e9s ampli de valors, com \u00abla compassi\u00f3 per a assegurar que les seves aplicacions estiguin dissenyades per a ser justes, humilitat per a assegurar que es tinguin en compte els seus riscos i altruisme per a assegurar que els seus beneficis es distribueixin equitativament\u00bb.<\/p>\n
Han passat quatre mesos des que s’anunci\u00e9s al m\u00f3n el naixement dels primers beb\u00e8s modificats gen\u00e8ticament. Des de llavors, la comunitat cient\u00edfica lluita per trobar un marc normatiu que no posi traves a la recerca biom\u00e8dica, per\u00f2 que, al mateix temps, serveixi per a contenir l’ambici\u00f3 d’investigadors i empreses que ja es freguen les mans amb una possibilitat que, encara que avui dia \u00e9s impossible, ja comen\u00e7a a albirar-se: un m\u00f3n amb beb\u00e8s a la carta.<\/p>\n