El sistema sanitari espanyol \u00e9s, encara, b\u00e0sicament p\u00fablic. El 70% de la despesa el cobreixen els impostos. Per aix\u00f2 no \u00e9s especialment oner\u00f3s: va suposar el 8,8% del PIB en 2017, segons l’OCDE. Menys que la mitjana de la Uni\u00f3 Europea. Tamb\u00e9 ho fa sensible a les decisions dels seus gestors pol\u00edtics.<\/p>\n
Les compet\u00e8ncies en sanitat s\u00f3n auton\u00f2miques. No obstant aix\u00f2, la convocat\u00f2ria d’eleccions generals del 28A posar\u00e0 en l’aparador les ideologies sanit\u00e0ries que representen diferents maneres d’entendre l’assist\u00e8ncia sanit\u00e0ria: major o menor pes dels serveis privatitzats, ampliaci\u00f3 o restricci\u00f3 de prestacions p\u00fabliques, autoritzaci\u00f3 per a reposar o ampliar les plantilles de professionals… Elements que despr\u00e9s es traslladen a la qualitat d’assist\u00e8ncia als pacients.<\/p>\n
Aix\u00ed, l’aplicaci\u00f3 de retallades sanit\u00e0ries derivada de la reducci\u00f3 de la despesa p\u00fablica que va dissenyar el PP ha fet que la inversi\u00f3 p\u00fablica actual sigui molt semblant a la qual va haver-hi en 2008: 74.000 milions en 2016 (\u00faltimes dades oficials ajustats a inflaci\u00f3) pels 80.000 de gaireb\u00e9 una d\u00e8cada abans. El pic de despesa va ser en 2009 amb 84.500 milions. A partir de 2010, amb Rodr\u00edguez Zapatero encara en la Moncloa, va comen\u00e7ar a caure i romandre dos cursos en la franja dels 68.000 milions. Aix\u00f2 \u00e9s entorn del 15% menys de recursos. En 2015 es va iniciar una remuntada. Mentrestant, la sanitat privada ha anat a l’inrev\u00e9s: 28.000 milions en 2008. 30.000 en 2016.<\/p>\n
Treure recursos ha fet, per exemple, que, a Espanya hi hagi actualment menys llits hospitalaris que el 2012. El Cat\u00e0leg Nacional d’Hospitals del Ministeri de Sanitat mostra que 2018 es va tancar amb uns 158.000 llits per les 162.000 que hi havia el 2012.<\/p>\n
Encara que no sigui una idea intu\u00eftiva, els famosos col\u00b7lapses en els serveis d’urg\u00e8ncies hospital\u00e0ries estan molt relacionades amb la capacitat en les plantes i els seus llits disponibles. Els pacients allotjats en la urg\u00e8ncia, si han de rebre un tractament m\u00e9s prolongat, no es deriven fins que s’allibera alguna pla\u00e7a en les, normalment, plantes superiors. Entre les primeres raons que saturen urg\u00e8ncies, els professionals han assenyalat \u00abl’espera per a hospitalitzaci\u00f3\u00bb o \u00abl’atenci\u00f3 de pacients hospitalitzats sense llits\u00bb. Dos assumptes estructurals. Entre els mites se subratlla que es pugui reduir els col\u00b7lapses a for\u00e7a d’inaugurar \u00e0rees d’urg\u00e8ncies m\u00e9s grans.<\/p>\n
Entre els governs auton\u00f2mics (responsables \u00faltims de dissenyar els pressupostos per a sostenir l’atenci\u00f3 sanit\u00e0ria), els que m\u00e9s han recorregut a l’anomenada col\u00b7laboraci\u00f3 p\u00fablic-privada per a, en les seves paraules, promoure l’efici\u00e8ncia i sostenibilitat del sistema han estat els de la Comunitat de Madrid i Comunitat Valenciana al comandament del Partit Popular. En Llevant van estrenar el model Alzira de concessi\u00f3 a una societat privada de l’atenci\u00f3 sanit\u00e0ria amb l’hospital de la Ribera. Un sistema que es va estendre per la resta de departaments sanitaris valencians. El ja sortint executiu de Ximo Puig (Pspv) va revertir precisament aquest centre sanitari a la gesti\u00f3 p\u00fablica directa.<\/p>\n
A Madrid, el model 100% externalitzat s’ha aplicat a cinc hospitals. Els tractaments resulten, finalment, m\u00e9s costosos segons va analitzar la C\u00e1mara de Cuentas en el seu informe preliminar sobre els processos de privatitzaci\u00f3, unes conclusions que es van evaporar de document final despr\u00e9s de les al\u00b7legacions del Gobierno auton\u00f2mic per a les quals es va rec\u00f3rrer a l’actual cap de gabinet en el president del PP, Pablo Casado, Javier Fern\u00e1ndez-Lasquetty, precisament un dels principals impulsors de la gesti\u00f3 privada de la sanitat p\u00fablica en la Comunitat de Madrid. F\u00f3rmules similars han estat aplicades per la Xunta de Gal\u00edcia o la Junta de Castella i Lle\u00f3 a l’hospital universitari de Burgos, l’HUBU, la factura del qual s’ha multiplicat diverses vegades.<\/p>\n
L’exemple de model de gesti\u00f3 m\u00e9s recent ha arribat amb el nou Govern andal\u00fas format per una coalici\u00f3 entre Partit Popular i Ciutadans. All\u00ed, ja en la sessi\u00f3 d’investidura de Juan Manuel Moreno Bonilla, es va sentir l’argumentaci\u00f3 pr\u00f2pia del PP d’Esperanza Aguirre a Madrid sobre la manera de dirigir el sistema sanitari. Aquest mes de mar\u00e7 l’Executiu de PP i Ciutadans ha anunciat que preveu ampliar aquesta f\u00f3rmula dels concerts amb centres privats amb 15,5 milions m\u00e9s per a agilitar les llistes d’espera, i baralla ja \u00abexternalitzar\u00bb aquest servei \u00aben benefici dels pacients\u00bb.<\/p>\n
Amb tot, els \u00faltims exercicis han vist com els responsables pol\u00edtics bolcaven els diners cap als hospitals mentre perdia for\u00e7a l’atenci\u00f3 prim\u00e0ria. El 1982 representava el 20,2% de tot el pressupost sanitari p\u00fablic. En un declivi sostingut, en 2017 es va col\u00b7locar en el 14,2%. La deterioraci\u00f3 progressiva i acumulada en aquesta baula del sistema ha acabat per provocar l’\u00faltim remol\u00ed de protesta a la fi de 2018 i el comen\u00e7ament de 2019.<\/p>\n
La sanitat espanyola disposa de menys m\u00e8dics de prim\u00e0ria que a Europa: la mitjana est\u00e0 en uns 7,4 per cada 10.000 habitants pels 9,7 a la UE. Quant a infermeria, hi ha unes 6,6 professionals per les 8,8 a la UE. Fa nom\u00e9s dues setmanes, els facultatius de centres de salut es van concentrar enfront del Ministeri de Sanitat oferint alguns relats sobre la c\u00e0rrega de treball que les plantilles prec\u00e0ries i minvades els imposa.<\/p>\n
L’Atenci\u00f3 Prim\u00e0ria \u00e9s una pe\u00e7a clau per a, fins i tot, millorar l’efici\u00e8ncia del sistema perqu\u00e8 ara fins a un 20% de la despesa sanit\u00e0ria es malgasta per falta d’inversi\u00f3 en medicina fam\u00edlia i medicaments gen\u00e8rics. Aquesta setmana, el Ministeri de Sanitat va distribuir als consellers auton\u00f2mics de sanitat la seva proposta sobre Atenci\u00f3 Prim\u00e0ria entre la qual inclou promoure un contracte, almenys de dos anys, per als MIR que acabin medicina de fam\u00edlia. L’objectiu \u00e9s que cada sanitari tingui un contingent de 1.500 pacients per professional.<\/p>\n
L’escassetat de metges en aquesta disciplina respon a una mescla de precaritzaci\u00f3 en les condicions laborals i planificaci\u00f3 totes dues sota la compet\u00e8ncia de responsables pol\u00edtics. L’oferta de places MIR, el sistema d’especialitzaci\u00f3, va caure un 10% entre 2011 i 2014 al costat dels pressupostos sanitaris, i en 2019 no arriba encara al nivell de fa vuit anys. Hi ha un d\u00e8ficit reconegut de 4.000 especialistes. Medicina de fam\u00edlia \u00e9s una de les principals damnificades.<\/p>\n
La desinversi\u00f3 va portar a l’exclusi\u00f3 d’amplis grups de persones del sistema sanitari p\u00fablic (com els immigrants irregulars), l’eliminaci\u00f3 de certes prestacions (com la reproducci\u00f3 assistida a lesbianes i dones sense parella) o a ampliar el copagament farmac\u00e8utic. Diverses d’aquestes mesures s’han revertit. Unes altres, com la reproducci\u00f3, quedaran en l’aire.<\/p>\n
Al mateix temps que es donava una deterioraci\u00f3 del sistema p\u00fablic, la sanitat privada no ha parat de cr\u00e9ixer. Les cl\u00edniques privades no ben\u00e8fiques van ingressar 1.615 milions d’euros p\u00fablics en 2017, segons l’\u00faltima an\u00e0lisi disponible de DBK, encadenant cinc anys seguits d’increment (un 13% m\u00e9s). Les asseguradores han passat de facturar 6.900 milions en p\u00f2lisses a uns 8.000 milions.<\/p>\n
El mercat engreixa. La facturaci\u00f3 ha augmentat tant pels diners que arriba de les asseguradores com pel dels concerts o concessions amb els governs. El n\u00ednxol ha creat grans corporacions (algunes multinacionals) com Quironsalud, Vithas-Nisa, HM, HLA i Hospiten que sumen 3.900 milions en ingressos, dos ter\u00e7os d’un mercat a l’al\u00e7a mentre decau el sistema p\u00fablic.<\/p>\n
Amb aquest panorama, la despesa sanit\u00e0ria en el sector privat ha escalat de 27.450 milions el 2012 a 29.995 el 2016, segons reflecteixen les dades actualitzades a inflaci\u00f3 de l’\u00faltim Sistema de Comptes de Salut del Ministeri de Sanitat. Les fam\u00edlies s\u00f3n les que desemborsen la majoria d’aquests diners. 23.900 milions, el 81,5%. El camp s’ha adobat de tal manera que en aquests anys han proliferat noves formes de negoci com les plataformes pay-as-you-go, abones el que consumeixes. F\u00f3rmules destinades a captar el flux econ\u00f2mic que no para d’arribar a l’assist\u00e8ncia privada. Empreses que es publiciten subratllant la deterioraci\u00f3 p\u00fablica: \u00abAmb les seves limitacions i esperes\u00bb, \u00abevitant les llargues llistes d’espera de la sanitat p\u00fablica\u00bb. Reclam per a clients.<\/p>\n