L’expressi\u00f3 \u00abestad\u00edsticament significatiu\u00bb no \u00e9s f\u00e0cil de definir amb propietat, ni tan sols per a alguns investigadors, per\u00f2 aix\u00f2 no ha impedit que hagi fet fortuna m\u00e9s enll\u00e0 de l’\u00e0mbit t\u00e8cnic. La\u00a0Real\u00a0Academia Espanyola (RAE), en el seu mapa de paraules associades a \u00absignificatiu\u00bb, identifica \u00abestad\u00edsticament\u00bb com la m\u00e9s habitual; i, en l’edici\u00f3 de 2001 del seu diccionari, va actualitzar l’anterior definici\u00f3 de \u00absignificatiu\u00bb (Que d\u00f3na a entendre o con\u00e8ixer amb propietat una cosa) substituint \u00abpropietat\u00bb per \u00abprecisi\u00f3\u00bb. Efectivament, la significaci\u00f3 estad\u00edstica \u00e9s una q\u00fcesti\u00f3 de precisi\u00f3 en els resultats de la recerca. En la pr\u00e0ctica, la diferenciaci\u00f3 categ\u00f2rica entre els resultats estad\u00edsticament significatius i els que no els s\u00f3n es visualitza sovint com una ratlla n\u00edtida que separa les intervencions m\u00e8diques que funcionen de les que no, i fins i tot els estudis que mereixen publicar-se i els que no. Aquesta dicotomia no \u00e9s nom\u00e9s una arbitrarietat que casa malament amb la multiforme realitat cl\u00ednica, sin\u00f3 a m\u00e9s una font de mala ci\u00e8ncia.<\/p>\n
Fa ja temps que els estad\u00edstics caminen remugant un manifest contra l’etiqueta \u00abestad\u00edsticament significatiu\u00bb. Molts s\u00f3n conscients que es tracta d’un controvertit segell de qualitat que crea no pocs problemes en interpretar els resultats. La convenci\u00f3 de decidir si els resultats d’un estudi confirmen o desmenteixen una hip\u00f2tesi cient\u00edfica amb l’\u00fanic criteri de la significaci\u00f3 estad\u00edstica (normalment , p<0,05 o p<0,01) \u00e9s una font d’equ\u00edvocs i falses conclusions. El terme \u00absignificatiu\u00bb ja va ser considerat com un dels m\u00e9s ambigus en ci\u00e8ncia per la revista Nature<\/a>, i ara (20 de mar\u00e7 de 2019) tres estad\u00edstics han tornat a la c\u00e0rrega en la mateixa revista amb un article en el qual demanen la retirada de la significaci\u00f3 estad\u00edstica en els articles cient\u00edfics.<\/a> Als tres autors, s’han sumat 250 signatures de suport en les primeres 24 hores i, al cap d’una setmana, les de m\u00e9s de 800 cient\u00edfics de 50 pa\u00efsos, incloent estad\u00edstics, investigadors cl\u00ednics i metges, bi\u00f2legs i psic\u00f2legs.<\/p>\n El principal argument dels autors \u00e9s que en la meitat dels articles cient\u00edfics (51% dels 791 analitzats) s’assumeix err\u00f2niament que uns resultats \u00abno significatius\u00bb impliquen que \u00abno hi ha efecte\u00bb, entre altres falses conclusions que adulteren la recerca. John Ioannidis, un dels principals experts en metodologia de la recerca biom\u00e8dica, va intervenir en la pol\u00e8mica l’endem\u00e0 passat rebutjant aquesta proposta<\/a>. \u00abLa significaci\u00f3 estad\u00edstica representa un obstacle per a les afirmacions infundades\u00bb, va escriure. \u00abEliminar aquest obstacle podria promoure el biaix. Les ximpleries irrefutables serien moneda comuna\u00bb. En la seva opini\u00f3, per tant, seria pitjor el remei que la malaltia. La revista Nature, en el seu comentari editorial<\/a> que acompanya al text dels estad\u00edstics, reconeixia que no es pot interpretar una recerca amb l’\u00fanic criteri de la significaci\u00f3 estad\u00edstica, perqu\u00e8 aix\u00f2 implica biaixos, sobrevalorar alguns falsos positius i passar per alt alguns aut\u00e8ntics efectes. Per\u00f2 deia que no canviar\u00e0 la seva forma d’avaluar els manuscrits perqu\u00e8 no albira una alternativa millor, m\u00e9s enll\u00e0 que els autors necessiten m\u00e9s i millor formaci\u00f3 estad\u00edstica.<\/p>\n El debat no \u00e9s est\u00e8ril,\u00a0ni molt menys, perqu\u00e8 probablement ajudar\u00e0 a trobar solucions per a reduir les conclusions falses. Vistes les coses des de fora, resulta encomiable la voluntat de transpar\u00e8ncia i\u00a0autocorreci\u00f3\u00a0de la ci\u00e8ncia, per\u00f2 no deixa de sorprendre l’enorme proporci\u00f3 d’estudis publicats amb interpretacions equivocades. Per a molts metges, aquest debat els permet constatar, una vegada m\u00e9s, l’abisme que mitjana entre les disquisicions estad\u00edstiques i la realitat cl\u00ednica, perqu\u00e8 saben b\u00e9 que una cosa \u00e9s la significaci\u00f3 estad\u00edstica, s’interpreti com s’interpreti, i una altra la rellev\u00e0ncia cl\u00ednica. Per\u00f2 potser el m\u00e9s cridaner \u00e9s alguna cosa que ens incumbeix a tots: l’enorme dificultat de gestionar la incertesa de la salut.<\/p>\n","protected":false},"excerpt":{"rendered":" L’expressi\u00f3 \u00abestad\u00edsticament significatiu\u00bb no \u00e9s f\u00e0cil de definir amb propietat, ni tan sols per a alguns investigadors, per\u00f2 aix\u00f2 no ha impedit que hagi fet fortuna m\u00e9s enll\u00e0 de l’\u00e0mbit t\u00e8cnic. La\u00a0Real\u00a0Academia Espanyola (RAE), en el seu mapa de paraules associades a \u00absignificatiu\u00bb, identifica \u00abestad\u00edsticament\u00bb com la m\u00e9s habitual; i, en l’edici\u00f3 de 2001 del […]<\/p>\n","protected":false},"author":19,"featured_media":0,"comment_status":"open","ping_status":"closed","sticky":false,"template":"","format":"standard","meta":{"footnotes":""},"categories":[9],"tags":[10,1249,194],"class_list":["post-19069","post","type-post","status-publish","format-standard","hentry","category-altres","tag-ciencia","tag-debat-cientific","tag-recerca"],"_links":{"self":[{"href":"https:\/\/amazing-bassi.82-223-8-23.plesk.page\/index.php\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/19069","targetHints":{"allow":["GET"]}}],"collection":[{"href":"https:\/\/amazing-bassi.82-223-8-23.plesk.page\/index.php\/wp-json\/wp\/v2\/posts"}],"about":[{"href":"https:\/\/amazing-bassi.82-223-8-23.plesk.page\/index.php\/wp-json\/wp\/v2\/types\/post"}],"author":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/amazing-bassi.82-223-8-23.plesk.page\/index.php\/wp-json\/wp\/v2\/users\/19"}],"replies":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/amazing-bassi.82-223-8-23.plesk.page\/index.php\/wp-json\/wp\/v2\/comments?post=19069"}],"version-history":[{"count":0,"href":"https:\/\/amazing-bassi.82-223-8-23.plesk.page\/index.php\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/19069\/revisions"}],"wp:attachment":[{"href":"https:\/\/amazing-bassi.82-223-8-23.plesk.page\/index.php\/wp-json\/wp\/v2\/media?parent=19069"}],"wp:term":[{"taxonomy":"category","embeddable":true,"href":"https:\/\/amazing-bassi.82-223-8-23.plesk.page\/index.php\/wp-json\/wp\/v2\/categories?post=19069"},{"taxonomy":"post_tag","embeddable":true,"href":"https:\/\/amazing-bassi.82-223-8-23.plesk.page\/index.php\/wp-json\/wp\/v2\/tags?post=19069"}],"curies":[{"name":"wp","href":"https:\/\/api.w.org\/{rel}","templated":true}]}}