\u00abHaig de prendre una pastilla di\u00e0ria per un problema card\u00edac i, si no ho faig, podria patir un infart cerebral\u00bb. Marcelo, un jubilat de 70 anys, \u00e9s una de les aproximadament dos milions de persones que a Espanya prenen di\u00e0riament algun dels anticoagulants que hi ha en el mercat. Entre ells destaquen els coneguts com a anticoagulants d’acci\u00f3 directa, uns f\u00e0rmacs que es consideren segurs, per\u00f2 que fins fa poc no disposaven d’un ant\u00eddot en cas que es produ\u00eds una hemorr\u00e0gia greu, ja fora per un accident o de forma espont\u00e0nia. Alguns dels afectats per aquesta reacci\u00f3 han demandat a diverses farmac\u00e8utiques durant els \u00faltims anys i han aconseguit tancar acords milionaris. El m\u00e9s recent, un acord de m\u00e9s de 700 milions d’euros aconseguit aquesta mateixa setmana als EUA.<\/p>\n
Les \u00faltimes farmac\u00e8utiques en treure la bitlletera han estat Bayer i Janssen Pharmaceutica, propietat de Johnson & Johnson, fabricadores de rivaroxaban, el nom comercial de les quals \u00e9s Xarelto. Totes dues companyies han aconseguit un acord que resol al voltant de 25.000 demandes en les quals s’al\u00b7legava que les companyies no van advertir prou sobre els possibles episodis de sagnat mortal causats pel f\u00e0rmac i les dificultats que hi havia per a interrompre el proc\u00e9s per abs\u00e8ncia d’ant\u00eddots.<\/p>\n
No ha estat l’\u00fanic cas dels \u00faltims anys. El 2014, la farmac\u00e8utica alemanya Boehringer Ingelheim va acordar pagar uns 600 milions d’euros per a evitar al voltant de 4.000 demandes per un medicament similar, dabigatran, el nom comercial del qual \u00e9s Pradaxa. Igual que en el cas del Xarelto, els demandants asseguraven que la companyia no va oferir suficient informaci\u00f3 sobre el fet que el f\u00e0rmac podia provocar hemorr\u00e0gies greus que no es podien revertir amb facilitat.<\/p>\n
Durant l’\u00faltima d\u00e8cada, les autoritats reguladores han aprovat varis d’aquests nous anticoagulants orals, coneguts en l’\u00e0mbit m\u00e8dic com a anticoagulants d’acci\u00f3 directa i el \u00abprincipal avantatge de la qual \u00e9s que no \u00e9s necessari que els pacients passin controls de manera habitual\u00bb, a difer\u00e8ncia del que ocorria amb els anticoagulants m\u00e9s antics, com el popular Sintrom, segons ha explicat a eldiario.es Pascual Marco, vicepresident de la Societat Espanyola d’Hematologia i cap del servei d’hematologia de l’Hospital General d’Alacant.<\/p>\n
La major part dels estudis realitzats fins avui coincideixen a assenyalar que aquests nous anticoagulants s\u00f3n segurs, fins i tot m\u00e9s que els seus predecessors. \u00abEls estudis globals demostren que aquests f\u00e0rmacs s\u00f3n efica\u00e7os i s\u00f3n m\u00e9s segurs que els anticoagulants tradicionals, excepte per a les hemorr\u00e0gies digestives, que tenen un perfil de seguretat similar\u00bb, explica Marco.<\/p>\n
No obstant aix\u00f2, l’acceptaci\u00f3 d’aquests medicaments no va ser immediata, ja que en els seus inicis no existia un ant\u00eddot que f\u00f3ra capa\u00e7 de revertir els seus efectes en cas d’emerg\u00e8ncia. \u00abL’ant\u00eddot \u00e9s necessari en cas que un pacient necessiti una cirurgia urgent o sofreixi una hemorr\u00e0gia greu\u00bb, explica Marco. \u00abAfortunadament, ja disposem d’ells\u00bb, conclou aquest especialista.<\/p>\n
Tant Pradaxa com Xeralto van rebre l’autoritzaci\u00f3 de l’Ag\u00e8ncia Europea del Medicament en 2008 i la de l’Administraci\u00f3 d’Aliments i Medicaments dels EUA (FDA, per les seves sigles en angl\u00e8s) en 2011. Per\u00f2 el primer ant\u00eddot desenvolupat per al Pradaxa, denominat Praxbind, no va comptar amb l’aprovaci\u00f3 de les ag\u00e8ncies reguladores fins a 2015, set anys despr\u00e9s de l’aprovaci\u00f3 de l’anticoagulant. El de Xeralto, denominat Andexanet alfa, no va ser aprovat per l’ag\u00e8ncia nord-americana fins a maig del passat any, mentre que el regulador europeu no el va autoritzar fins a aquest mateix mes de mar\u00e7.<\/p>\n
A Espanya hi ha al voltant d’uns dos milions de persones anticoagulades i \u00abla majoria s\u00f3n per fibril\u00b7laci\u00f3 auricular, que \u00e9s una arr\u00edtmia molt freq\u00fcent, especialment a partir dels 70 anys\u00bb, explica Marco. \u00abTamb\u00e9 hi ha entorn d’un 20 per cent amb malaltia tromb\u00f2tica venosa i percentatge molt petit, entre un 5 i un 7 per cent, que s\u00f3n els que porten pr\u00f2tesis valvulars card\u00edaques\u00bb.<\/p>\n
Durant anys, aquest tipus de pacients han estat tractats amb els anticoagulants coneguts com a antivitamina K, com el Sintrom. Aquest tipus de f\u00e0rmacs tenen el desavantatge de necessitar controls freq\u00fcents per a calcular b\u00e9 la dosi, la qual cosa fa que els pacients siguin \u00abbastant dependents de l’hospital\u00bb, assegura Marco.<\/p>\n
El fet de tenir un millor perfil de seguretat i efic\u00e0cia ha fet que molts especialistes hagin anat optant pels nous anticoagulants orals i la facilitat d’\u00fas fa que molts pacients tamb\u00e9 els prefereixin. \u00abQuan em van plantejar la possibilitat de donar-me Sintrom em vaig negar en rotund\u00bb, assegura Marcelo. \u00abLa meva mare ho prenia i record anar amb ella tots els mesos a l’hospital per a fer-se els controls i jo no estava disposat a passar pel mateix. Amb el nou anticoagulant \u00e9s molt m\u00e9s c\u00f2mode\u00bb.<\/p>\n
No obstant aix\u00f2, Marco adverteix que \u00e9s recomanable que existeixi un control per part d’especialistes. \u00abAbans que van apar\u00e8ixer els anticoagulants d’acci\u00f3 directa, tots els pacients passaven pels serveis d’hematologia, per\u00f2 ara que no fan falta controls, s\u00f3n receptats per altres serveis i mai passen pel nostre, amb el que alguns pacients no tenen una informaci\u00f3 adequada\u00bb, adverteix aquest hemat\u00f2leg.<\/p>\n