{"id":19077,"date":"2019-04-01T22:46:42","date_gmt":"2019-04-01T21:46:42","guid":{"rendered":"https:\/\/diarisanitat.cat\/?p=19077"},"modified":"2019-04-01T22:46:42","modified_gmt":"2019-04-01T21:46:42","slug":"de-8-de-cada-10-certificats-de-defuncio-vam-passar-a-9-de-cada-10-curats-el-cancer-es-agafar-una-moneda-i-donar-li-la-volta","status":"publish","type":"post","link":"https:\/\/amazing-bassi.82-223-8-23.plesk.page\/index.php\/2019\/04\/01\/de-8-de-cada-10-certificats-de-defuncio-vam-passar-a-9-de-cada-10-curats-el-cancer-es-agafar-una-moneda-i-donar-li-la-volta\/","title":{"rendered":"\u00abDe 8 de cada 10 certificats de defunci\u00f3 vam passar a 9 de cada 10 curats. El c\u00e0ncer \u00e9s agafar una moneda i donar-li la volta\u00bb"},"content":{"rendered":"

El\u00a019 de mar\u00e7\u00a0va tenir\u00a0lloc l’\u00faltima confer\u00e8ncia dins del cicle \u00abSanitat, l’estat de la q\u00fcesti\u00f3\u00bb a l’Ateneu Barcelon\u00e8s<\/a>.\u00a0En aquest cicle, organitzat per Amics de la UAB dins La Universitat Opina i el Diari de la Sanitat, es van realitzar diferents confer\u00e8ncies on es va parlar amb metges i pacients sobre les tres principals causes de mortaldat a Catalunya: Ictus<\/a>,\u00a0cardiopaties<\/a>\u00a0i c\u00e0ncer.<\/p>\n

El doctor Josep Ramon Germ\u00e0, director d’estrat\u00e8gia cl\u00ednica, investigaci\u00f3 i resultats de l’Institut Catal\u00e0 d’Oncologia, i\u00a0Fernando Trias de Bes, pacient d’\u00e8xit. La moderadora va ser la coordinadora d’aquest mateix Diari. Canviant el format dels dos actes anterior, aquest cop els dos participants van crear una entrevista a dues bandes. Reprodu\u00efm aqu\u00ed algunes de les preguntes que m\u00e9s inter\u00e8s van generar.<\/p>\n

Fernando Trias de Bes: Per qu\u00e8 et vas fer onc\u00f2leg?<\/strong><\/p>\n

Dr. Josep Ramon Germ\u00e0<\/strong>: No m’agrada veure els malalts dormits. Era molt avorrit. Aleshores me’n vaig anar cap a la medicina. Quan vaig acabar la carrera l’any 73 vaig veure un anunci que deia que es necessitaven residents per una cosa que es deia oncologia. Curiosament a Sant Pau l’oncologia est\u00e0 al final de tot, amb la sortida al carrer sant Quint\u00ed i sempre han estat uns personatges curiosos. Vaig anar a entrevistar-me amb el cap de servei que despr\u00e9s es va convertir en un dels meus mestres: el Pau sabia que jo era espaviladet i em va dir ‘Mira Germ\u00e0, si fas oncologia, no t’avorrir\u00e0s mai’. Em vaig quedar sorpr\u00e8s i em vaig enganxar. No m’he equivocat i si torn\u00e9s espero tornar a tenir la sort de llegir la petici\u00f3 i presentar-me.<\/p>\n

Dr. Germ\u00e0: Com recordes la primera visita amb mi?<\/strong><\/p>\n

Trias de Bes:<\/strong> Acollonit. Jo els protocols de medicina no els entenc gaire. A mi em detecten el tumor, vaig a l’ur\u00f2leg, m’operen i despr\u00e9s em van dir que el tumor estava encapsulat per\u00f2 que es podria haver\u00a0est\u00e8s\u00a0i que ho sabrien amb un TAC. Com duia les grapes de l’operaci\u00f3 m’havia d’esperar 15 dies. I clar em van dir que no podien saber si estava curat, que potser se m’havia\u00a0anat<\/span>\u00a0al cervell o al fetge i que torn\u00e9s\u00a0al cap de 15 dies.<\/span><\/p>\n

Dr. Germ\u00e0:<\/strong> Dir-li aix\u00f2 al Fernando \u00e9s com dir-li que s’est\u00e0 morint!<\/p>\n

Trias de Bes:<\/strong> Aix\u00f2 em va costar molt. Era una muntanya russa. No sabia si em quedaven dos mesos de vida, res. En aquell moment la primera visita la recordo molt freda. Em vas dir que estava tot net per\u00f2 em vas donar percentatges de recaiguda i em vas dibuixar un diagrama que encara recordo. Em vas dir que tenia un 82% de probabilitat d’estar curat i un 18% que hagu\u00e9s vascularitzat i ho tingu\u00e9s en una altra part del cos. Si vols, em vas dir, fem quimioter\u00e0pia i baixarem aquesta probabilitat a l’1-2%. Jo et vaig preguntar ‘I vost\u00e8 qu\u00e8 faria?’ i em vas dir tens aqu\u00ed els n\u00fameros. Jo esperava que em diguessis el qu\u00e8. Et vaig demanar si m’ho podia pensar. Jo tenia refer\u00e8ncies teves bon\u00edssimes per\u00f2 te n’adones que com a pacient tamb\u00e9 has de prendre decisions i en algunes d’elles no entenia que fos totalment meva la responsabilitat.<\/p>\n

Trias de Bes: Un onc\u00f2leg ha de mirar de no tenir sentiments amb els seus pacients?<\/strong><\/p>\n

Dr. Germ\u00e0<\/strong>: La cosa m\u00e9s propera a tenir sentiments \u00e9s l’onc\u00f2leg. El que ha de controlar s\u00f3n les seves emocions. S\u00f3n dues coses totalment diferent. El c\u00e0ncer son unes 400-500 malalties diferents i fa res eren 200. Quan tens davant cadascuna d’aquesta persones no \u00e9s el mateix tenir una persona totalment curable que un malalt de c\u00e0ncer de pulm\u00f3 totalment avan\u00e7at. Els metges hem de controlar les emocions per\u00f2 sentiments jo crec que tots.<\/p>\n

Dr. Germ\u00e0: Vas tenir por a morir?<\/strong><\/p>\n

Trias de Bes:<\/strong> S\u00ed. I tant. Tenia esperan\u00e7a pel que m’havies dit. De fet vaig triar no tractar-me. Tenia un alt percentatge de no recaure i la quimio \u00e9s molt t\u00f2xica. Jo recordo preguntar-te: \u00abper\u00f2 doctor si jo ara no em tracto, pel fet de no haver-ho fet, si despr\u00e9s tinc una recaiguda, tindr\u00e9 menys probabilitat de curar-me?\u00bb I em vas dir \u00abno, tindr\u00e0s la mateixa, l’\u00fanic que t’haur\u00e9 de donar m\u00e9s fort\u00bb. Vas deixar-me clar que no i vaig decidir jugar al 82%, probabil\u00edsticament tenia m\u00e9s opcions.<\/p>\n

Quan vaig tenir la recaiguda aqu\u00ed s\u00ed que va ser fotut. Ja no era un tumor, era tot el cos, i despr\u00e9s de quasi b\u00e9 un any de control i no saps quantes c\u00e8l\u00b7lules hi ha. Estava m\u00e9s tranquil durant el tractament perqu\u00e8 quan t’est\u00e0s tractant tens la sensaci\u00f3 que est\u00e0s actuant. Quan prens una medicaci\u00f3 est\u00e0s fent alguna cosa. Quan va acabar el tractament ho vaig passar pitjor perqu\u00e8 et sents despullat: \u00e9s el teu cos sol qui ha de seguir.<\/p>\n

Un moment que s\u00ed que el vaig patir va ser quan vaig tenir una complicaci\u00f3 i vaig fer trombos a les cames. Em vaig espantar del mateix tractament. Aqu\u00ed tu em vas donar molta esperan\u00e7a. Sempre em deies: ‘Gaudeix, tranquil, que es cura’. Aix\u00ed com el primer dia nom\u00e9s em vas donar probabilitats despr\u00e9s si em vas donar esperan\u00e7a. Al final has de confiar en el teu doctor i no mirar res a Internet. Si tens un metge, ell en sap i internet no discrimina ni filtra. Vaig confiar en tu que per aix\u00f2 havies dedicat la teva vida a aix\u00f2.<\/p>\n

Trias de Bes: Diuen que hi ha els metges i que hi ha els onc\u00f2legs. Aquesta frase me la va dir un metge, que els onc\u00f2legs sou ‘ponequimios’, que busqueu curar la malaltia, esteu amb el tractament primari, i ignoreu els efectes secundaris.<\/strong><\/p>\n

Dr. Germ\u00e0:<\/strong> el que jo diria \u00e9s que tot especialista el que no ha d’oblidar \u00e9s que \u00e9s metge. A les meves classes a la universitat jo \u00e9s el que intento transmetre. A l’ess\u00e8ncia de la medicina est\u00e0 l’humanisme. Has de tenir molt clar el que significa l’evid\u00e8ncia cient\u00edfica per\u00f2 tamb\u00e9 que aquesta evid\u00e8ncia l’has d’aplicar a un individu que t\u00e9 les seves pr\u00f2pies caracter\u00edstiques personals. L’evid\u00e8ncia es pot trobar a qualsevol lloc per\u00f2 si no individualitz\u00e9ssim no necessitar\u00edem onc\u00f2legs ni especialistes. Un robot podria decidir qu\u00e8 necessitem.<\/p>\n

\"\"<\/a>
Oncologia, l’estat de la q\u00fcesti\u00f3 a l’Ateneu Barcelon\u00e8s \/ Amics de la UAB<\/figcaption><\/figure>\n

Dr. Germ\u00e0: Com va reaccionar el teu entorn?<\/strong><\/p>\n

Trias de Bes:<\/strong> El c\u00e0ncer fa molts anys era com una sent\u00e8ncia de mort. Ara hi ha molta m\u00e9s preval\u00e8ncia i qui m\u00e9s qui menys coneix a alg\u00fa que l’ha passat. Tot i aix\u00ed fa por encara. No \u00e9s el mateix tenir c\u00e0ncer amb 87 anys que amb 45 com va ser el meu cas. En situacions aix\u00ed cadasc\u00fa es posa al seu lloc: gent que s’allunya, que es tensiona, potser perqu\u00e8 no sap com fer-ho. Al final davant la malaltia hi ha gent que sap entendre que la vida \u00e9s fr\u00e0gil i hi ha gent que ho assumeix molt b\u00e9 i et ve a veure amb tota la normalitat. \u00c9s molt curi\u00f3s observar.<\/p>\n

Dr. Germ\u00e0: I els teus fills?<\/strong><\/p>\n

Trias de Bes:<\/strong> La gran tenia 13 anys, el mitj\u00e0 9 i el petit 4. El petit s\u00ed que em va dir ‘Pap\u00e1, yo sin pelo no te quiero’. No ho van entendre del tot. Al cole fan campanyes pel c\u00e0ncer infantil i la meva filla s\u00ed que em va preguntar si em moriria. Per\u00f2 li vaig dir que fins que no em vei\u00e9s preocupat a mi no pat\u00eds. Un dia que estava fotut de la quimio s\u00ed que em va dir ‘Pap\u00e1, no pueden ser tantas horas en cama, podr\u00edas ir al m\u00e9dico, \u00bfno?’. El meu tractament tamb\u00e9 \u00e9s cert que era curt. Era b\u00e8stia, molt concentrat, per\u00f2 curt, van ser uns 4 mesos en total. Un per\u00edode m\u00e9s curt ajuda.<\/p>\n

Trias de Bes: Com ho fas per comunicar males not\u00edcies? Suavitzes? Prefereixes donar tombs? Vas directe?<\/strong><\/p>\n

Dr. Germ\u00e0:<\/strong> La informaci\u00f3 no pot ser est\u00e0tica. Tu si tens una mica d’experi\u00e8ncia explores el pacient que tens davant, les seves emocions. En aquell moment el malalt no t\u00e9 sentiments clars, s\u00f3n emocions. Si veus que est\u00e0 receptiu, augmentes la informaci\u00f3. Els silencis s\u00f3n fonamentals. Molt dif\u00edcils de fer per\u00f2 ajuden. A part, sempre que puc creo esperan\u00e7a. Sempre pots crear-la.<\/p>\n

Hi ha moments que has de ser total i absolutament sincer i realista. He tingut gent que ha vingut i m’ha dit ‘escolti, estic a punt de tancar un negoci, tinc una fam\u00edlia, i necessito saber quina \u00e9s la meva situaci\u00f3’. Utilitzo dos sistemes jo. Un d’ells \u00e9s preguntar ‘vost\u00e8 creu que tots nosaltres haur\u00edem de tenir les coses el m\u00e0xim d’arreglades normalment?’. Si em responen que clar els hi dic ‘doncs vost\u00e8 encara m\u00e9s’. I la segona, hi ha una frase molt interessant que diu que s’ha d’esperar el millor i estar preparat pel pitjor.<\/p>\n

Dr. Germ\u00e0: Qu\u00e8 vas pensar el dia que et vaig dir que havia tornat a sortir el tumor?<\/strong><\/p>\n

Trias de Bes:<\/strong> Vaig pensar \u00abmerda, vas escollir malament amb el 82%\u00bb. A l’anterior visita ja em vas preavisar. Vaig haver-me d’operar l’espatlla per un accident amb la bici i em vas veure que a la imatge s’intu\u00efa alguna cosa per\u00f2 em vas dir que m’oper\u00e9s i que ja ho mirar\u00edem, que et feia dubtar una mica. Com d’alguna manera ja m’ho havies dit, em va costar menys. A tractar-me i ja est\u00e0.<\/p>\n

En un moment s\u00ed que vas mirar per la finestra i et vaig llegir el pensament. \u201cJa s\u00e9 el qu\u00e8 est\u00e0s pensant\u201d, et vaig dir, \u201cque m’has enganxat tan r\u00e0pid que est\u00e0s pensant en donar-me la quimio de fa un any i no la tocaria ara que t\u00e9 m\u00e9s dosi\u201d. No estaves segur per temes estad\u00edstics per\u00f2 jo et vaig dir que f\u00f3ssim coherents. Si fa un any em vas dir que la curaci\u00f3 era la mateixa per\u00f2 m’hauries de donar m\u00e9s fort, doncs que aix\u00ed fos.<\/p>\n

Dr. Germ\u00e0:<\/strong>\u00a0Els pacients tamb\u00e9 heu de prendre decisions, veus. I importants. Potser ha arribat el moment que expliqui com va comen\u00e7ar tot aix\u00f2. L’any 1979 de cada 10 nois amb tumoral testicular, 8 dels que ingressaven se’ls signaven certificats de defunci\u00f3. Jo tenia 28 anys i nom\u00e9s volia curar el c\u00e0ncer. Segueixo sent del mateix parer, hi ha gent que es conforma amb cronificar-lo per\u00f2 jo el vull curar i si no puc vull cuidar. Vaig rebre una beca internacional i a Anglaterra vaig veure que estaven utilitzant un f\u00e0rmac que es deia cis plat\u00ed que estava donant bons \u00edndex de curaci\u00f3. Vaig revisar les hist\u00f2ries d’uns 100 nois i vaig veure que els qu\u00e8 tenien un producte en sang molt alt es morien malgrat el plat\u00ed. Quan torno a Barcelona em trobo que no hi havia cis plat\u00ed a Catalunya ni a Espanya. Vaig agafar un company onc\u00f2leg i un farmac\u00f2leg, vam anar a una joieria i vam comprar fil de plat\u00ed. Vam obtenir una mostra de cis plat\u00ed estrangera i vam produir una mostra del f\u00e0rmac. Us podeu imaginar dos moments molt especials de la meva vida. Un va ser quan vam comprovar que el producte que hav\u00edem produ\u00eft era exactament igual per\u00f2 aquesta no era la prova del cot\u00f3. Aquesta va ser tractar un noi que tenia com dues pilotes del tumor testicular de la mida d’una pilota d’handbol als pulmons. Aquell noi era un certificat de defunci\u00f3 segur. Vam donar-li el nostre producte i 15 dies despr\u00e9s vam fer-li una radiografia de t\u00f2rax i les pilotes havien passat a ser pilotes de tennis. L’Esteve est\u00e0 viu 30 anys despr\u00e9s.<\/p>\n

Vam treure el placis, aquest f\u00e0rmac, i l’any 1983, vam fer la primera publicaci\u00f3 espanyola amb 383 casos on el 93,5% dels nois es curaven. De 8 de cada 10 certificats de defunci\u00f3 vam passar a 9 de cada 10 curats. \u00c9s agafar una moneda i donar-li la volta. He sigut testimoni d’aix\u00f2 i per aix\u00f2 puc tenir esperan\u00e7a. Tamb\u00e9 ho he viscut despr\u00e9s amb el c\u00e0ncer d’ovari i amb molts altres c\u00e0ncers. Mentre hi ha vida, hi ha esperan\u00e7a.<\/p>\n

Dr. Germ\u00e0: Escrius llibres, obres de teatre, fas una columna a l’Ara… quina \u00e9s la teva sensaci\u00f3 sobre les not\u00edcies sobre el c\u00e0ncer?<\/strong><\/p>\n

Trias de Bes:<\/strong> Crec que ens en parlen sobre descobriments pels que encara falten anys per veure’n resultats. Cada cop hi haur\u00e0 m\u00e9s innovaci\u00f3 per\u00f2 un malalt que ho est\u00e0 ara potser ja no arriba, ho necessita ara. Per tant crec que s\u00f3n not\u00edcies de recerca, del que vindr\u00e0 i que al pacient d’ara no els hi serveix.<\/p>\n

Dr Germ\u00e0:<\/strong>\u00a0Jo tamb\u00e9 he intentat escriure alguns llibres de suport. Jo personalment trobo a faltar not\u00edcies positives per\u00f2 reals dins la premsa. No \u00e9s necessari que s’hagin curat 3 ratolins per\u00f2 mai he sentit la not\u00edcia especifica del cis plat\u00ed.<\/p>\n

Trias de Bes:\u00a0Cada cop hi ha m\u00e9s c\u00e0ncers. Qu\u00e8 fem malament els pacients, qu\u00e8 feu malament els metges, qu\u00e8 fa malament la societat? No fumo, no bec, faig esport… \u00e9s l’alimentaci\u00f3, \u00e9s la pol\u00b7luci\u00f3? Em vas dir que tot eren factors de risc que nom\u00e9s s’havia demostrat que el tabac era una causa. Fem alguna cosa malament?<\/strong><\/p>\n

Dr. Germ\u00e0:<\/strong> Moltes. Els consells de salut tothom els d\u00f3na i els pren a llarg termini, com si no an\u00e9s amb ells. La gran preocupaci\u00f3 \u00e9s la inf\u00e0ncia. En aquests moments tenim entre un 18-19% de nens amb sobrep\u00e8s i aix\u00f2 sabem que produir\u00e0 un increment d’algun tipus de c\u00e0ncer com \u00e9s el de c\u00f2lon. Un company em va dir que als EUA les colonosc\u00f2pies ja les estan comen\u00e7ant 10 anys abans. El prototipus de c\u00e0ncer que es produeix aix\u00ed \u00e9s molt m\u00e9s agressiu.<\/p>\n

Els h\u00e0bits de bona salut es creen durant la inf\u00e0ncia. Els espinacs de Popeye han desaparegut. Despr\u00e9s ens vam adonar que portaven poc ferro per\u00f2 l’h\u00e0bit hi era. Que la verdura sigui un c\u00e0stig i que el McDonalds de dissabte \u00e9s el premi \u00e9s que alguna cosa estem fent malament. Els col\u00b7legis estan introduint les fruites per\u00f2 les fam\u00edlies han de ser conscients que els consells de salut han de venir des de la inf\u00e0ncia. Quina \u00e9s la despesa cal\u00f2rica que fa un nen jugaven a basquet a un parc o amb la consola? I s\u00ed, si desaparegu\u00e9s el tabac, desapareixerien el 30% dels c\u00e0ncers: de bufeta, de rony\u00f3, de p\u00e0ncrees… Per\u00f2 hi ha moltes m\u00e9s coses. El meu co-resident de Sant Pau va aconseguir que avui en dia totes les noies a partir dels 12 anys siguin vacunades del papil\u00b7loma. Si desapareix la infecci\u00f3, el c\u00e0ncer de coll uter\u00ed tamb\u00e9 desapareixer\u00e0. El problema fonamental \u00e9s que la gent veu lluny la prevenci\u00f3. Els pol\u00edtics tamb\u00e9. Sempre busquen la immediatesa. A m\u00e9s que la prevenci\u00f3 pot resultar cara. A Catalunya hem comen\u00e7at la prevenci\u00f3 de c\u00e0ncer de c\u00f2lon mitjan\u00e7ant la sang en femta. Aix\u00f2 val molts diners per\u00f2 quantes cirurgies t’estalvies, quantes morts perqu\u00e8 trobes els tumors quan encara no s\u00f3n c\u00e0ncers?<\/p>\n

Dr. Germ\u00e0:\u00a0Per qu\u00e8 som amics?<\/strong><\/p>\n

Trias de Bes:<\/strong> Tens molts pacients que s’han fet amics teus. Jo quan estic esperant torn nom\u00e9s sento gent rient. Ets molt hum\u00e0, molt sincer… Tamb\u00e9 escrius i hi ha m\u00e9s coses que ens han unit. A part que ens assemblem molt de car\u00e0cter i aficions.<\/p>\n

Trias de Bes: Estem en un 68% de totalitat de curaci\u00f3 de c\u00e0ncer, arribarem a un 90% de curaci\u00f3 de c\u00e0ncer?<\/strong><\/p>\n

Dr. Germ\u00e0:<\/strong> Estem arribant a un cert l\u00edmit de la taxa espec\u00edficament de curaci\u00f3. No crec que traspassem un cert llindar. Un dels motius \u00e9s que l’any 2020 el 75% de la incid\u00e8ncia de c\u00e0ncer es produir\u00e0 en pa\u00efsos subdesenvolupats que tenen el 5% de l’economia mundial.<\/p>\n","protected":false},"excerpt":{"rendered":"

El\u00a019 de mar\u00e7\u00a0va tenir\u00a0lloc l’\u00faltima confer\u00e8ncia dins del cicle \u00abSanitat, l’estat de la q\u00fcesti\u00f3\u00bb a l’Ateneu Barcelon\u00e8s.\u00a0En aquest cicle, organitzat per Amics de la UAB dins La Universitat Opina i el Diari de la Sanitat, es van realitzar diferents confer\u00e8ncies on es va parlar amb metges i pacients sobre les tres principals causes de mortaldat […]<\/p>\n","protected":false},"author":2,"featured_media":19079,"comment_status":"open","ping_status":"closed","sticky":false,"template":"","format":"standard","meta":{"footnotes":""},"categories":[8],"tags":[1251,1252,351,1253],"class_list":["post-19077","post","type-post","status-publish","format-standard","has-post-thumbnail","hentry","category-recerca","tag-amics-uab","tag-cicle","tag-oncologia","tag-xerrades"],"_links":{"self":[{"href":"https:\/\/amazing-bassi.82-223-8-23.plesk.page\/index.php\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/19077","targetHints":{"allow":["GET"]}}],"collection":[{"href":"https:\/\/amazing-bassi.82-223-8-23.plesk.page\/index.php\/wp-json\/wp\/v2\/posts"}],"about":[{"href":"https:\/\/amazing-bassi.82-223-8-23.plesk.page\/index.php\/wp-json\/wp\/v2\/types\/post"}],"author":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/amazing-bassi.82-223-8-23.plesk.page\/index.php\/wp-json\/wp\/v2\/users\/2"}],"replies":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/amazing-bassi.82-223-8-23.plesk.page\/index.php\/wp-json\/wp\/v2\/comments?post=19077"}],"version-history":[{"count":0,"href":"https:\/\/amazing-bassi.82-223-8-23.plesk.page\/index.php\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/19077\/revisions"}],"wp:featuredmedia":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/amazing-bassi.82-223-8-23.plesk.page\/index.php\/wp-json\/"}],"wp:attachment":[{"href":"https:\/\/amazing-bassi.82-223-8-23.plesk.page\/index.php\/wp-json\/wp\/v2\/media?parent=19077"}],"wp:term":[{"taxonomy":"category","embeddable":true,"href":"https:\/\/amazing-bassi.82-223-8-23.plesk.page\/index.php\/wp-json\/wp\/v2\/categories?post=19077"},{"taxonomy":"post_tag","embeddable":true,"href":"https:\/\/amazing-bassi.82-223-8-23.plesk.page\/index.php\/wp-json\/wp\/v2\/tags?post=19077"}],"curies":[{"name":"wp","href":"https:\/\/api.w.org\/{rel}","templated":true}]}}