![\"\"](\"https:\/\/www.agenciasinc.es\/var\/ezwebin_site\/storage\/images\/multimedia\/infografias\/de-que-depende-la-calidad-del-semen\/2421070-1-esl-MX\/De-que-depende-la-calidad-del-semen_image990_.jpg\")
<\/a><\/p>\n\u00abD’una banda estan les exposicions concurrents (dieta, estil de vida, disruptors endocrins), per\u00f2 tamb\u00e9 hi ha treballs que mostren l’exposici\u00f3\u00a0intrauterum\u00a0o prenatals (com la dist\u00e0ncia anogenital, que prediu alteracions de la funci\u00f3 reproductiva durant la vida adulta)\u00bb, indica a\u00a0Sinc Mendiola.<\/p>\n
\u00abFa 10 o 15 anys l’home no tenia la ‘culpa’ si la dona no es quedava embarassada. Aix\u00f2 ha canviat. Hem perdut qualitat seminal al ritme d’un 2% anual des de 1970 fins a 2010 \u2013continua el cient\u00edfic espanyol\u2013. Un control peri\u00f2dic de la salut reproductiva de l’home permetria detectar alteracions que, de no tractar-se a temps, es converteixen en irreversibles\u00bb.<\/p>\n
En la mateixa l\u00ednia hi ha una recerca publicada l’octubre de 2018 que mostra l’augment d’un 9% del risc dels homes de requerir tractaments de fertilitat per a ser pares (d’un 12,4% el 2004 a un 21,3% el 2017). La mostra, formada per prop de 120.000 individus espanyols i americans, \u00e9s la m\u00e9s gran utilitzada fins avui en la literatura cient\u00edfica mundial.<\/p>\n
\u00abD’una banda, confirma el declivi en la qualitat del semen en els homes inf\u00e8rtils com ocorre en la poblaci\u00f3 general\u00bb, explica a Sinc Nicol\u00e1s Garrido, director de la Fundaci\u00f3 IVI i coautor de l’estudi. \u00abI per un altre, aquest descens t\u00e9 repercussi\u00f3 cl\u00ednica amb efecte evident en la fertilitat masculina: com la qualitat est\u00e0 m\u00e9s afectada, es requereixen t\u00e8cniques de reproducci\u00f3 assistida m\u00e9s complexes respecte a fa una o dues d\u00e8cades\u00bb.<\/p>\n
Es pot millorar la qualitat del semen?<\/h3>\n
La tasca reproductiva \u00e9s una funci\u00f3 de luxe per al cos hum\u00e0. \u00abSi un organisme t\u00e9 algun tipus de problema, \u00e9s el primer del qual prescindeix. Des d’aquest punt de vista, qualsevol comportament a favor del nostre estat de salut general pot estar contribuint a millorar la qualitat del semen\u00bb, afegeix Garrit.<\/p>\n
Ara b\u00e9, la qualitat esperm\u00e0tica no es pot recuperar en el laboratori, \u00e9s a dir, no hi ha tractaments in vitro que aconsegueixin que els espermatozoides millorin. El que s\u00ed que es pot fer, dins de la mostra disponible d’un home, \u00e9s triar aquells que presentin les caracter\u00edstiques \u00f2ptimes a l’hora d’aconseguir l’\u00e8xit reproductiu.<\/p>\n
No obstant aix\u00f2, nombrosos estudis han analitzat diversos factors que podrien millorar aquesta qualitat, encara que la bibliografia existent \u00e9s discrepant. Un dels m\u00e9s importants \u00e9s la pr\u00e0ctica d’exercici.<\/p>\n
\u00abEs desconeix el grau d’activitat f\u00edsica ideal aconsellable i la seva influ\u00e8ncia des del punt de vista terap\u00e8utic per a millorar la qualitat seminal\u00bb, subratlla Fernando Quintana, director del laboratori d’Andrologia de IVI Bilbao.<\/p>\n
Un altre element s\u00f3n els antioxidants. Segons Mendiola, \u00abnormalment quan un home va a una cl\u00ednica de reproducci\u00f3 assistida se li d\u00f3na antioxidants. Per\u00f2 si busquem en la literatura cient\u00edfica, hi ha com a molt deu treballs ben fets que parlin sobre aix\u00f2. A vegades es prescriu per buscar un efecte placebo. Farien falta m\u00e9s estudis per a comprovar si donar aquest suplement \u00e9s adequat\u00bb.<\/p>\n
Respecte al tabac i la seva relaci\u00f3 amb la mobilitat dels espermatozoides hi ha m\u00e9s recerques. Tamb\u00e9 s’ha associat negativament la qualitat del semen amb l’estr\u00e8s, tant com una situaci\u00f3 permanent com puntuals. Fins i tot amb la ingesta de carn vermella, com en un dels \u00faltims treballs de Jaime Mendiola.<\/p>\n
L’edat de l’home importa, per\u00f2 menys<\/h3>\n
Un tema igualment controvertit \u00e9s la influ\u00e8ncia de l’edat de l’home en l’esterilitat. \u00abSi b\u00e9 s’han descrit nombroses alteracions endocrinol\u00f2giques, testiculars, morfol\u00f2giques, funcionals i gen\u00e8tiques en els espermatozoides, el seu paper causal en l’esterilitat \u00e9s discutible\u00bb, apunta Quintana.<\/p>\n
En un estudi que va analitzar 46.078 primers tractaments d’inseminaci\u00f3 amb semen de donants i cicles de fecundaci\u00f3 in vitro (FIV) i injecci\u00f3 intracitoplasm\u00e0tica d’esperma (ICSI), es va trobar que el nombre de naixements vius i avortaments espontanis en els tractaments de reproducci\u00f3 no es va veure afectat per l’edat dels donants fins als 45 anys.<\/p>\n \u00abQuan una parella arriba a un centre de reproducci\u00f3, a elles els fan mil proves\u00bb, explica a\u00a0Sinc\u00a0Miguel\u00a0Ruiz\u00a0Jorro,\u00a0andr\u00f2leg\u00a0cl\u00ednic i vocal de la Societat Espanyola de Fertilitat (SEF). \u00abPer\u00f2 no \u00e9s que el semen estigui oblidat o hi hagi poca recerca sobre ell. El problema \u00e9s que l’expert en medicina reproductiva a vegades no el t\u00e9 en compte i continua demanant el mateix que fa 50 anys: un seminograma\u00bb.<\/p>\n Per a Ruiz Jorro, des del primer moment cal involucrar als homes. \u00ab\u00c9s molt important saber les causes que hi ha darrere, ja que pot repercutir en la salut de l’home, dels seus futurs fills i en la probabilitat que hi hagi embar\u00e0s. A m\u00e9s, un recompte esperm\u00e0tic baix pot estar relacionat amb una malaltia com el c\u00e0ncer de testicles\u00bb.<\/p>\n Amb la informaci\u00f3 gen\u00e8tica que es t\u00e9 avui dia es descarta un major risc cromos\u00f2mic per als nens de pares de m\u00e9s edat. \u00abPer\u00f2 s\u00ed que es t\u00e9 en compte, a partir dels 45-50 anys, que si l’ADN est\u00e0 fragmentat podria estar relacionat amb altres malalties\u00bb, segueix Ruiz Jorro.<\/p>\n No obstant aix\u00f2, l’opci\u00f3 de congelar el semen per motius no m\u00e8dics no es fa en l’actualitat. Segons Nicol\u00e1s Garrido, \u00abno resulta una opci\u00f3 pr\u00e0ctica. Primer, perqu\u00e8 els beneficis en salut no s\u00f3n tants i, segon, perqu\u00e8 t’assegures que ha de passar per un tractament de reproducci\u00f3. No s\u00e9 si t\u00e9 molt sentit\u00bb.<\/p>\n Mentre que els homes fabriquen espermatozoides cada dia, la producci\u00f3 d’\u00f2vuls i la seva qualitat decau dr\u00e0sticament a partir d’una certa edat. Per aquest motiu en aquest cas la congelaci\u00f3 s\u00ed que tingui efectes cl\u00ednics positius pel major risc de problemes gen\u00e8tics en el futur beb\u00e8. De moment, la diana de la reproducci\u00f3 assistida continua apuntant m\u00e9s a les dones.<\/p>\nCongelar \u00f2vuls s\u00ed, espermatozoides no<\/h3>\n