L’empresa farmac\u00e8utica Amgen\u00a0va facturar el 2017, l’\u00faltim exercici amb dades consolidades, m\u00e9s de 7,6 milions d’euros per la prescripci\u00f3 de denosumab, el pol\u00e8mic f\u00e0rmac contra l’osteoporosi batejat com la droga dels ossos, en la Mutualitat General de Funcionaris Civils de l’Estat (Muface), un organisme que aglutina a m\u00e9s d’1,4 milions de persones, entre titulars i beneficiaris. Aquesta xifra situa al medicament comercialitzat per la societat de biotecnologia estatunidenca com el segon per import en consum de principis actius, per darrere de l’atorvatastina i per davant de la rosuvastatina, dos f\u00e0rmacs per a reduir el colesterol.<\/p>\n
Els efectes adversos detectats despr\u00e9s de la interrupci\u00f3 dels tractaments amb denosumab (un antic\u00f2s monoclonal) han generat un debat entre la comunitat cient\u00edfica. Els defensors del medicament, amb la mateixa farmac\u00e8utica al capdavant, sostenen que els riscos despr\u00e9s de deixar de prendre les dosis, entre ells l’increment de fractures vertebrals m\u00faltiples, s\u00f3n inferiors als seus beneficis i que l’efecte reboti es pot mitigar amb l’administraci\u00f3 d’altres medicaments despr\u00e9s de la suspensi\u00f3.<\/p>\n
En el costat oposat se situen organismes com l’Institut Catal\u00e0 de Farmacologia o la revista francesa Prescrire, que recomanen que es deixi de prescriure en considerar \u00abmolt modesta\u00bb la seva efic\u00e0cia enfront d’uns efectes adversos \u00abdesproporcionats\u00bb. Consideren a m\u00e9s que a penes hi ha evid\u00e8ncies que acreditin l’efectivitat dels f\u00e0rmacs alternatius, els denominats bifosfonats, per a pal\u00b7liar la p\u00e8rdua de densitat mineral \u00f2ssia despr\u00e9s de la interrupci\u00f3 del tractament amb denosumab, un f\u00e0rmac que, alerten, crea depend\u00e8ncia.<\/p>\n
Al mig se situen publicacions com Current Osteoporosis Reports, que aconsella relegar el seu \u00fas com a medicament de segona l\u00ednia, indicat per a casos concrets, a causa de les complicacions detectades en els estudis.<\/p>\n
Malgrat aquests recels, la facturaci\u00f3 de Prolia (nom comercial de Denosumab) no ha parat de cr\u00e9ixer en la m\u00fatua dels funcionaris. Segons les dades publicades en les mem\u00f2ries de l’organisme estatal, el f\u00e0rmac d’Amgen se situava el 2013 com el quinz\u00e8 en el llistat de m\u00e9s venuts per aquesta via, amb 3,38 milions d’euros. Quatre anys despr\u00e9s, aquesta xifra s’ha elevat fins als 7,61 milions, m\u00e9s del doble. L’increment respecte a 2016, on es col\u00b7locava en el tercer lloc, \u00e9s del 9,22%. El 2015 i 2014 va ocupar la sisena pla\u00e7a en el consum per import i principi actiu.<\/p>\n
Les dades recollides en l’\u00faltim anuari de Muface revelen que els f\u00e0rmacs per al tractament de malalties \u00f2ssies representa una despesa total de 9,5 milions d’euros, la qual cosa situa a denosumab com un f\u00e0rmac de primera l\u00ednia en la prescripci\u00f3 d’aquest tipus de productes en una m\u00fatua que at\u00e9n a prop d’un mili\u00f3 de funcionaris com a titulars, sent els m\u00e9s nombrosos els de m\u00e9s alt escalaf\u00f3, els denominats A1 (diplom\u00e0tics, inspectors d’Hisenda, catedr\u00e0tics i professors d’universitat i d’ensenyament secundari, enginyers, lletrats, comissaris…) i A2 (mestres, t\u00e8cnics d’Hisenda, aparelladors, sotsinspectors de la Policia Nacional…) A m\u00e9s es beneficien de les seves prestacions mig mili\u00f3 de persones amb algun tipus de parentiu amb els titulars.<\/p>\n
Prolia tamb\u00e9 es troba entre els medicaments m\u00e9s venuts en farm\u00e0cies el 2017. L’\u00faltima publicaci\u00f3 de la Federaci\u00f3 Empresarial de Farmac\u00e8utics Espanyols (FEFE) ho situa en el set\u00e8 lloc, amb una facturaci\u00f3 de 116,8 milions d’euros durant l’exercici 2017.<\/p>\n