![\"\"](\"https:\/\/diarisanitat.cat\/wp-content\/uploads\/2019\/05\/store-1338629_1920_image671_405.jpg\")
Legislacions poc clares<\/h3>\n
A pesar que per a molts d’aquests compostos perillosos existeixen mesures de regulaci\u00f3 a la Uni\u00f3 Europea, els pa\u00efsos on la roba es fabrica tenen menys restriccions ambientals i no mantenen un control estricte de la seva pres\u00e8ncia en els t\u00e8xtils. A m\u00e9s, a Europa, la legislaci\u00f3 sobre l’impacte en la salut dels consumidors per la pres\u00e8ncia d’aquestes subst\u00e0ncies qu\u00edmiques a la roba \u00e9s poc clara sobre aquest tema.<\/p>\n
\u00abEl contacte a trav\u00e9s de la pell sembla que no preocupa tant la societat i als seus legisladors com la inhalaci\u00f3 (contaminaci\u00f3 ambiental) o la ingesta (dieta) de compostos qu\u00edmics\u00bb, apunta Domingo.<\/p>\n
La llei 1007\/2011, que va substituir i va ampliar la primera directiva 2008\/121\/EC creada principalment per a analitzar i unificar els noms de les fibres i t\u00e8xtils entre els estats membres, nom\u00e9s fa refer\u00e8ncia a la necessitat d’avaluar la relaci\u00f3 causa-efecte entre les reaccions al\u00b7l\u00e8rgiques i les subst\u00e0ncies i mescles qu\u00edmiques en els productes t\u00e8xtils. Tampoc especifica quines s\u00f3n aquestes subst\u00e0ncies al\u00b7lerg\u00f2genes.<\/p>\n
Per aix\u00f2, en la normativa es va demanar a la Comissi\u00f3 Europea realitzar un estudi per a valorar l’impacte d’aquestes subst\u00e0ncies en la salut, i en funci\u00f3 dels resultats, va sol\u00b7licitar propostes legislatives. No obstant aix\u00f2, aquesta informaci\u00f3 no va arribar, encara que s\u00ed que es van establir criteris per a l’obtenci\u00f3 de l’etiqueta ecol\u00f2gica dels productes t\u00e8xtils mitjan\u00e7ant processos \u00abm\u00e9s nets i menys contaminants i amb subst\u00e0ncies menys perilloses\u00bb.<\/p>\n
\u00abEls legisladors i reguladors ni tan sols s’han plantejat el tema. Hi ha una s\u00e8rie de subst\u00e0ncies que intervenen en la fabricaci\u00f3 de t\u00e8xtils; unes estan regulades i l’\u00fas d’unes altres est\u00e0 prohibit. La resta, aqu\u00ed estan, i si un dia es detecta un problema que ara ignoren, llavors actuaran. Van regulant sobre la marxa\u00bb, informa Domingo.<\/p>\n
Per als cient\u00edfics, seria necessari que els organismes reguladors legislin per a poder definir quins riscos poden ser assumibles, i aquestes xifres depenen del rigor del cada entitat. \u00abEn general es considera assumible un cas de c\u00e0ncer per 100.000 o fins a un mili\u00f3 de persones exposades. Altres estimacions m\u00e9s laxes ho rebaixen fins a un cas per 10.000 habitants, per\u00f2 s\u00f3n les menys\u00bb, assenyala l’expert.<\/p>\n
El que amaga la roba<\/h3>\n
En el seu estudi, Jos\u00e9 Luis Domingo i Joaquim Rovira van revisar de manera exhaustiva la informaci\u00f3 cient\u00edfica sobre l’exposici\u00f3 humana a les subst\u00e0ncies qu\u00edmiques de la roba, i es van centrar en els productes qu\u00edmics t\u00f2xics amb major probabilitat de ser detectats en els teixits: retardants de flama, oligoelements, amines arom\u00e0tiques, bisfenols, quinolina i nanopart\u00edcules met\u00e0l\u00b7liques, entre altres.<\/p>\n
Tots aquests contaminants estan presents de manera habitual en el proc\u00e9s de fabricaci\u00f3 t\u00e8xtil i en les activitats d’acabat com el blanqueig, impressi\u00f3, tenyit, impregnaci\u00f3, recobriment o plastificaci\u00f3.<\/p>\n
A aix\u00f2 se sumen els r\u00e0pids canvis en les tend\u00e8ncies de moda, que comporten alteracions en els tipus d’impressions, tints i altres tipus de productes qu\u00edmics que s’utilitzen durant el proc\u00e9s.<\/p>\n
Els investigadors van analitzar els efectes de diferents compostos. En el cas dels retardants de flama, que s’incorporen als t\u00e8xtils per a prevenir o inhibir la combusti\u00f3, o el bisfenol A, un disruptor endocr\u00ed, suggereixen que les concentracions d’aquestes subst\u00e0ncies suposen una exposici\u00f3 d\u00e8rmica gens menyspreable en les persones.<\/p>\n
En un altre estudi es van centrar en l’exposici\u00f3 de la pell a oligoelements presents en pantalons i camises vaqueres. Els riscos per a la salut es trobaven dins dels l\u00edmits de seguretat, per\u00f2 en peces amb mescla de poli\u00e8ster l’exposici\u00f3 a l’antimoni era major. Altres estudis ja havien determinat que els riscos carcin\u00f2gens a causa de la pres\u00e8ncia d’antimoni en peces t\u00e8xtils superen els l\u00edmits de seguretat, sobretot en teixits de poli\u00e8ster.<\/p>\n
Respecte als pigments azoics i les amines arom\u00e0tiques, l’al\u00b7l\u00e8rgia \u00e9s ben coneguda. Per\u00f2 la informaci\u00f3 cient\u00edfica indica que la pres\u00e8ncia d’amines mutag\u00e8niques en els t\u00e8xtils \u00e9s \u00abmolt m\u00e9s preocupant del que s’esperava anteriorment\u00bb.<\/p>\n
Els cient\u00edfics recomanen dilucidar quins s\u00f3n els qu\u00edmics m\u00e9s preocupants en termes d’exposici\u00f3 d\u00e8rmica a trav\u00e9s de la roba. \u00abS’han de realitzar estudis per a prevenir els riscos potencials per a la salut dels consumidors, molt especialment els beb\u00e8s i els nens\u00bb, conclouen.<\/p>\n