{"id":19297,"date":"2019-05-16T07:41:57","date_gmt":"2019-05-16T06:41:57","guid":{"rendered":"https:\/\/diarisanitat.cat\/?p=19297"},"modified":"2019-05-16T07:41:57","modified_gmt":"2019-05-16T06:41:57","slug":"les-substancies-quimiques-de-la-roba-poden-perjudicar-la-salut","status":"publish","type":"post","link":"https:\/\/amazing-bassi.82-223-8-23.plesk.page\/index.php\/2019\/05\/16\/les-substancies-quimiques-de-la-roba-poden-perjudicar-la-salut\/","title":{"rendered":"Les subst\u00e0ncies qu\u00edmiques de la roba poden perjudicar la salut"},"content":{"rendered":"<p>Cada any 80.000 milions de peces de roba noves es compren a tot el m\u00f3n, despr\u00e9s de passar per un proc\u00e9s de producci\u00f3 que fa d\u00e8cades que est\u00e0 en el punt de mira. En les aig\u00fces residuals de les f\u00e0briques de la Xina, l&#8217;\u00cdndia i\u00a0Bangladesh, on es fabrica la majoria d&#8217;aquests productes, s&#8217;han trobat nombrosos contaminants, com l&#8217;antimoni.<\/p>\n<p>Per\u00f2 probablement s\u00f3n els compostos dels tints els m\u00e9s contaminants per al medi ambient i la salut dels treballadors a les f\u00e0briques t\u00e8xtils. En els \u00faltims anys, nombrosos estudis cient\u00edfics han mostrat evid\u00e8ncies dels efectes adversos en les persones que treballen directament en la producci\u00f3 t\u00e8xtil.<\/p>\n<p>A m\u00e9s, no \u00e9s cap novetat que els colorants azoics poden causar danys en l&#8217;ADN. En un dels \u00faltims estudis, publicat en la revista Chemosphere, un grup de cient\u00edfics va analitzar el qu\u00edmic Acid Black 10 (AB10B), \u00e0mpliament utilitzat en la producci\u00f3 de t\u00e8xtils, cuirs i estampats, a la recerca de dades toxicol\u00f2giques.<\/p>\n<p>La conclusi\u00f3 \u00e9s clara: \u00abLes nostres troballes indiquen que l&#8217;exposici\u00f3 dels \u00e9ssers humans i l&#8217;alliberament del compost en el medi ambient poden provocar efectes adversos a causa de la seva activitat nociva per a l&#8217;ADN\u00bb, van exposar els investigadors, liderats per la Universitat Luterana del Brasil.<\/p>\n<p>Una vegada fabricada la roba, les subst\u00e0ncies emprades en la seva producci\u00f3 no desapareixen del tot despr\u00e9s de la seva distribuci\u00f3 i venda. Un equip de cient\u00edfics del Laboratori de Toxicologia i Salut Ambiental de la Universitat Rovira i Virgili fa anys que analitzen qu\u00e8 ocorre quan el consumidor final s&#8217;exposa a aquests t\u00e8xtils.<\/p>\n<h3>M\u00e9s que al\u00b7l\u00e8rgies<\/h3>\n<p>\u00abEncara que molts dels productes qu\u00edmics afegits durant els processos de fabricaci\u00f3 de la roba s&#8217;esbandeixen, les concentracions residuals d&#8217;algunes subst\u00e0ncies poden romandre i alliberar-se durant l&#8217;\u00fas per part dels consumidors\u00bb, assenyala a Sinc Jos\u00e9 Luis Domingo, investigador en la universitat catalana.<\/p>\n<p>La majoria de les recerques realitzades sobre l&#8217;impacte de la roba en la salut de les persones fa refer\u00e8ncia a reaccions al\u00b7l\u00e8rgiques de la pell amb el contacte de les peces, per\u00f2 no \u00e9s l&#8217;\u00fanic problema potencial.<\/p>\n<p>Un nou treball, publicat a Environmental Research, certifica que, baix determinades circumst\u00e0ncies d&#8217;\u00fas, certes peces poden suposar riscos per a la salut que no estan degudament recollits en les legislacions sobre productes t\u00e8xtils.<\/p>\n<p>Segons els investigadors, la pres\u00e8ncia \u00abno menyspreable\u00bb de productes qu\u00edmics potencialment t\u00f2xics, com oligoelements, retardants de flama o certs pigments per als tints en algunes peces, podria portar a riscos sist\u00e8mics potencials, i fins i tot significar \u00abriscos de c\u00e0ncer no assumibles per als consumidors\u00bb, alerten, incidint especialment en la vulnerabilitat dels nens.<\/p>\n<p>\u00abEl c\u00e0ncer mai hauria de ser assumible, per\u00f2 el fet \u00e9s que estem permanentment exposats a subst\u00e0ncies amb potencial cancerigen\u00bb, indica Domingo. Segons explica, el risc dep\u00e8n de les caracter\u00edstiques fisicoqu\u00edmiques de la subst\u00e0ncia potencialment t\u00f2xica.<\/p>\n<p>A trav\u00e9s de la pell, el t\u00f2xic arriba fins a la sang, i d&#8217;all\u00ed es redistribueix en diversos \u00f2rgans i teixits. \u00abEn aquest cas, la pell en si podria resultar afectada per dermatitis de contacte, irritacions, etc.\u00bb, explica a Sinc.<\/p>\n<p>Un altre factor que influeix en el risc \u00e9s l&#8217;\u00fas m\u00e9s o menys continuat d&#8217;una pe\u00e7a. \u00abPer exemple, no seria el mateix utilitzar uns vaquers cenyits di\u00e0riament que una vegada per setmana, o tampoc seria el mateix l&#8217;exposici\u00f3 a trav\u00e9s d&#8217;un pijama que d&#8217;un jersei que no entra a penes en contacte amb la pell\u00bb, assenyala l&#8217;investigador.<\/p>\n<figure id=\"attachment_19301\" aria-describedby=\"caption-attachment-19301\" style=\"width: 671px\" class=\"wp-caption alignnone\"><img loading=\"lazy\" decoding=\"async\" class=\"size-full wp-image-19301\" src=\"https:\/\/diarisanitat.cat\/wp-content\/uploads\/2019\/05\/store-1338629_1920_image671_405.jpg\" alt=\"\" width=\"671\" height=\"405\" \/><figcaption id=\"caption-attachment-19301\" class=\"wp-caption-text\">Baix determinades circumst\u00e0ncies d&#8217;\u00fas, certes peces poden suposar riscos per a la salut \/ Pixabay<\/figcaption><\/figure>\n<h3>Legislacions poc clares<\/h3>\n<p>A pesar que per a molts d&#8217;aquests compostos perillosos existeixen mesures de regulaci\u00f3 a la Uni\u00f3 Europea, els pa\u00efsos on la roba es fabrica tenen menys restriccions ambientals i no mantenen un control estricte de la seva pres\u00e8ncia en els t\u00e8xtils. A m\u00e9s, a Europa, la legislaci\u00f3 sobre l&#8217;impacte en la salut dels consumidors per la pres\u00e8ncia d&#8217;aquestes subst\u00e0ncies qu\u00edmiques a la roba \u00e9s poc clara sobre aquest tema.<\/p>\n<p>\u00abEl contacte a trav\u00e9s de la pell sembla que no preocupa tant la societat i als seus legisladors com la inhalaci\u00f3 (contaminaci\u00f3 ambiental) o la ingesta (dieta) de compostos qu\u00edmics\u00bb, apunta Domingo.<\/p>\n<p>La llei 1007\/2011, que va substituir i va ampliar la primera directiva 2008\/121\/EC creada principalment per a analitzar i unificar els noms de les fibres i t\u00e8xtils entre els estats membres, nom\u00e9s fa refer\u00e8ncia a la necessitat d&#8217;avaluar la relaci\u00f3 causa-efecte entre les reaccions al\u00b7l\u00e8rgiques i les subst\u00e0ncies i mescles qu\u00edmiques en els productes t\u00e8xtils. Tampoc especifica quines s\u00f3n aquestes subst\u00e0ncies al\u00b7lerg\u00f2genes.<\/p>\n<p>Per aix\u00f2, en la normativa es va demanar a la Comissi\u00f3 Europea realitzar un estudi per a valorar l&#8217;impacte d&#8217;aquestes subst\u00e0ncies en la salut, i en funci\u00f3 dels resultats, va sol\u00b7licitar propostes legislatives. No obstant aix\u00f2, aquesta informaci\u00f3 no va arribar, encara que s\u00ed que es van establir criteris per a l&#8217;obtenci\u00f3 de l&#8217;etiqueta ecol\u00f2gica dels productes t\u00e8xtils mitjan\u00e7ant processos \u00abm\u00e9s nets i menys contaminants i amb subst\u00e0ncies menys perilloses\u00bb.<\/p>\n<p>\u00abEls legisladors i reguladors ni tan sols s&#8217;han plantejat el tema. Hi ha una s\u00e8rie de subst\u00e0ncies que intervenen en la fabricaci\u00f3 de t\u00e8xtils; unes estan regulades i l&#8217;\u00fas d&#8217;unes altres est\u00e0 prohibit. La resta, aqu\u00ed estan, i si un dia es detecta un problema que ara ignoren, llavors actuaran. Van regulant sobre la marxa\u00bb, informa Domingo.<\/p>\n<p>Per als cient\u00edfics, seria necessari que els organismes reguladors legislin per a poder definir quins riscos poden ser assumibles, i aquestes xifres depenen del rigor del cada entitat. \u00abEn general es considera assumible un cas de c\u00e0ncer per 100.000 o fins a un mili\u00f3 de persones exposades. Altres estimacions m\u00e9s laxes ho rebaixen fins a un cas per 10.000 habitants, per\u00f2 s\u00f3n les menys\u00bb, assenyala l&#8217;expert.<\/p>\n<h3>El que amaga la roba<\/h3>\n<p>En el seu estudi, Jos\u00e9 Luis Domingo i Joaquim Rovira van revisar de manera exhaustiva la informaci\u00f3 cient\u00edfica sobre l&#8217;exposici\u00f3 humana a les subst\u00e0ncies qu\u00edmiques de la roba, i es van centrar en els productes qu\u00edmics t\u00f2xics amb major probabilitat de ser detectats en els teixits: retardants de flama, oligoelements, amines arom\u00e0tiques, bisfenols, quinolina i nanopart\u00edcules met\u00e0l\u00b7liques, entre altres.<\/p>\n<p>Tots aquests contaminants estan presents de manera habitual en el proc\u00e9s de fabricaci\u00f3 t\u00e8xtil i en les activitats d&#8217;acabat com el blanqueig, impressi\u00f3, tenyit, impregnaci\u00f3, recobriment o plastificaci\u00f3.<\/p>\n<p>A aix\u00f2 se sumen els r\u00e0pids canvis en les tend\u00e8ncies de moda, que comporten alteracions en els tipus d&#8217;impressions, tints i altres tipus de productes qu\u00edmics que s&#8217;utilitzen durant el proc\u00e9s.<\/p>\n<p>Els investigadors van analitzar els efectes de diferents compostos. En el cas dels retardants de flama, que s&#8217;incorporen als t\u00e8xtils per a prevenir o inhibir la combusti\u00f3, o el bisfenol A, un disruptor endocr\u00ed, suggereixen que les concentracions d&#8217;aquestes subst\u00e0ncies suposen una exposici\u00f3 d\u00e8rmica gens menyspreable en les persones.<\/p>\n<p>En un altre estudi es van centrar en l&#8217;exposici\u00f3 de la pell a oligoelements presents en pantalons i camises vaqueres. Els riscos per a la salut es trobaven dins dels l\u00edmits de seguretat, per\u00f2 en peces amb mescla de poli\u00e8ster l&#8217;exposici\u00f3 a l&#8217;antimoni era major. Altres estudis ja havien determinat que els riscos carcin\u00f2gens a causa de la pres\u00e8ncia d&#8217;antimoni en peces t\u00e8xtils superen els l\u00edmits de seguretat, sobretot en teixits de poli\u00e8ster.<\/p>\n<p>Respecte als pigments azoics i les amines arom\u00e0tiques, l&#8217;al\u00b7l\u00e8rgia \u00e9s ben coneguda. Per\u00f2 la informaci\u00f3 cient\u00edfica indica que la pres\u00e8ncia d&#8217;amines mutag\u00e8niques en els t\u00e8xtils \u00e9s \u00abmolt m\u00e9s preocupant del que s&#8217;esperava anteriorment\u00bb.<\/p>\n<p>Els cient\u00edfics recomanen dilucidar quins s\u00f3n els qu\u00edmics m\u00e9s preocupants en termes d&#8217;exposici\u00f3 d\u00e8rmica a trav\u00e9s de la roba. \u00abS&#8217;han de realitzar estudis per a prevenir els riscos potencials per a la salut dels consumidors, molt especialment els beb\u00e8s i els nens\u00bb, conclouen.<\/p>\n<p><a href=\"https:\/\/www.agenciasinc.es\/Reportajes\/Las-sustancias-quimicas-de-la-ropa-pueden-perjudicar-la-salud\">Aquest \u00e9s un article de l&#8217;Ag\u00e8ncia SINC<\/a><\/p>\n","protected":false},"excerpt":{"rendered":"<p>Cada any 80.000 milions de peces de roba noves es compren a tot el m\u00f3n, despr\u00e9s de passar per un proc\u00e9s de producci\u00f3 que fa d\u00e8cades que est\u00e0 en el punt de mira. En les aig\u00fces residuals de les f\u00e0briques de la Xina, l&#8217;\u00cdndia i\u00a0Bangladesh, on es fabrica la majoria d&#8217;aquests productes, s&#8217;han trobat nombrosos [&hellip;]<\/p>\n","protected":false},"author":54,"featured_media":19300,"comment_status":"open","ping_status":"closed","sticky":false,"template":"","format":"standard","meta":{"footnotes":""},"categories":[16],"tags":[1473,91,1474,413],"class_list":["post-19297","post","type-post","status-publish","format-standard","has-post-thumbnail","hentry","category-dret-a-la-salut","tag-allergia","tag-consum","tag-roba","tag-salut-laboral"],"_links":{"self":[{"href":"https:\/\/amazing-bassi.82-223-8-23.plesk.page\/index.php\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/19297","targetHints":{"allow":["GET"]}}],"collection":[{"href":"https:\/\/amazing-bassi.82-223-8-23.plesk.page\/index.php\/wp-json\/wp\/v2\/posts"}],"about":[{"href":"https:\/\/amazing-bassi.82-223-8-23.plesk.page\/index.php\/wp-json\/wp\/v2\/types\/post"}],"author":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/amazing-bassi.82-223-8-23.plesk.page\/index.php\/wp-json\/wp\/v2\/users\/54"}],"replies":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/amazing-bassi.82-223-8-23.plesk.page\/index.php\/wp-json\/wp\/v2\/comments?post=19297"}],"version-history":[{"count":0,"href":"https:\/\/amazing-bassi.82-223-8-23.plesk.page\/index.php\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/19297\/revisions"}],"wp:featuredmedia":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/amazing-bassi.82-223-8-23.plesk.page\/index.php\/wp-json\/"}],"wp:attachment":[{"href":"https:\/\/amazing-bassi.82-223-8-23.plesk.page\/index.php\/wp-json\/wp\/v2\/media?parent=19297"}],"wp:term":[{"taxonomy":"category","embeddable":true,"href":"https:\/\/amazing-bassi.82-223-8-23.plesk.page\/index.php\/wp-json\/wp\/v2\/categories?post=19297"},{"taxonomy":"post_tag","embeddable":true,"href":"https:\/\/amazing-bassi.82-223-8-23.plesk.page\/index.php\/wp-json\/wp\/v2\/tags?post=19297"}],"curies":[{"name":"wp","href":"https:\/\/api.w.org\/{rel}","templated":true}]}}