Ser dona \u00e9s un \u00abfactor de risc\u00bb que augmenta les possibilitats de morir a conseq\u00fc\u00e8ncia d’un infart de miocardi: quan ho pateixen, elles tenen un 18% m\u00e9s de possibilitats que ells de morir. \u00c9s la conclusi\u00f3 d’un estudi de la Societat Espanyola de Cardiologia (SEC) i de la Fundaci\u00f3 Institut per a la Millora de l’Assist\u00e8ncia Sanit\u00e0ria (IMAS) a partir del conjunt de tots els registres de les altes hospital\u00e0ries del Sistema Nacional de Salut entre l’any 2005 i 2015, de les quals es va seleccionar a 273.182 pacients (el 38,8%, dones).<\/p>\n
El document es presentar\u00e0 al setembre en el Congr\u00e9s de la Societat Europea de Cardiologia per\u00f2 les institucions responsables ja han avan\u00e7at aquestes dades i algunes de les causes principals: es triga m\u00e9s a atendre les dones perqu\u00e8 retarden m\u00e9s la seva visita a la consulta, la qual cosa augmenta el perill sobre la vida. I, a m\u00e9s, perqu\u00e8 es donen m\u00e9s diagn\u00f2stics erronis, ja que els s\u00edmptomes \u2013com el dolor tor\u00e0cic\u2013 s\u00f3n confosos amb m\u00e9s freq\u00fc\u00e8ncia amb altres malalties com ansietat o artrosis.<\/p>\n
Ho explica la Doctora\u00a0Antonia\u00a0Sambola, cardi\u00f2loga de l’Hospital Vall d’Hebron i directora de l’estudi: \u00abEn vigil\u00e0ncia intensiva he trobat casos aix\u00ed de manera freq\u00fcent: pacients, sobretot dones, que pr\u00e8viament a l’angina de pit o a l’infart han tingut s\u00edmptomes, han anat al metge de cap\u00e7alera o a algun altre professional i els han conf\u00f3s els s\u00edmptomes amb ansietat. Amb aquest diagn\u00f2stic, han anat fent com han pogut. El dia que tenen un dolor semblant per\u00f2 m\u00e9s fort perqu\u00e8 es produeix l’infart o l’angina, aguanten i aguanten, i llavors arriben tard\u00bb.<\/p>\n
Una cardiopatia pot presentar s\u00edmptomes diversos dies abans que es desencadeni i, en casos com els que remet Sambola, en acudir pr\u00e8viament amb pressi\u00f3 en el pit o mareigs, en moltes ocasions passa que \u00abel que se’ls recepta s\u00f3n ansiol\u00edtics\u00bb. Aix\u00f2 passa, estad\u00edsticament, m\u00e9s entre dones \u00abper una q\u00fcesti\u00f3: l’infart \u00e9s m\u00e9s com\u00fa entre homes i es pensa m\u00e9s en ells. Per\u00f2 aix\u00f2 no vol dir que no succeeixi entre dones. En totes les cardiopaties, la incid\u00e8ncia femenina est\u00e0 entre el 30 i el 25%\u00bb.<\/p>\n
Per a Sambola la soluci\u00f3 implica invertir l'\u00bbalgorisme\u00bb: crear conscienciaci\u00f3 i sensibilitat en tota la medicina perqu\u00e8 no es pensi en primer lloc en una malaltia psicosom\u00e0tica i despr\u00e9s, si es torna amb s\u00edmptomes o empitjora, passar a una major exploraci\u00f3, sin\u00f3 \u00abdescartar les causes org\u00e0niques amb exploracions cient\u00edfiques\u00bb. \u00abAra, quan una dona ve amb dolor tor\u00e0cic, es pensa gaireb\u00e9 en primer lloc en l’ansietat. Deu ser a l’inrev\u00e9s: primer descartar altres causes i, despr\u00e9s, pensar en la salut mental o en l’artrosi\u00bb.<\/p>\n
La doctora indica que aquest biaix invisible per als problemes del cor no radica \u00fanicament en l’Atenci\u00f3 Prim\u00e0ria, \u00abque \u00e9s un pilar molt important en l’atenci\u00f3 diagn\u00f2stica. Per descomptat, no es pot culpar a l’Atenci\u00f3 Prim\u00e0ria ni a la medicina familiar: \u00e9s un problema general en la medicina cl\u00e0ssica, que requereix la conscienciaci\u00f3 de professionals\u00bb.<\/p>\n
Una clau que s’ha esmentat tant en l’estudi com en altres ocasions \u00e9s que les dones identifiquen pitjor els s\u00edmptomes d’un infart: un altre informe de 2017 tamb\u00e9 de la SEC calculava en un 61% el nombre d’afectades que no reconeixia estar patint una cardiopatia, enfront del 43% d’homes.<\/p>\n
Per aix\u00f2, al contrari que el que es comenta popularment, els professionals demanen prud\u00e8ncia a l’hora de parlar de simptomatologia diferenciada entre homes i dones. \u00abEls s\u00edmptomes cl\u00e0ssics, pressi\u00f3 en el pit, sudoraci\u00f3 o malestar general que va cap a coll, mand\u00edbula o bra\u00e7os \u00e9s t\u00edpic en homes i dones. I tamb\u00e9 es pot confondre amb patologies de l’est\u00f3mac. Les dones tenen altres s\u00edmptomes associats amb m\u00e9s freq\u00fc\u00e8ncia, com remetre mol\u00e8sties en omplir el pit d’aire, per\u00f2 aix\u00f2 no implica que no hagin de fer cas a la resta\u00bb, raona Manuel Anguita, president d’IMAS i tamb\u00e9 col\u00b7laborador en l’estudi.<\/p>\n
Anguita subratlla que barrejar els s\u00edmptomes de salut mental i els org\u00e0nics, especialment entre dones, ha ocorregut sempre i aix\u00ed ho demostren les seves dades, \u00abper\u00f2 clarament i afortunadament, passa cada vegada menys. Els tractaments preco\u00e7os, durant els primers 90 minuts, estan augmentant. Totes les cardiopaties en general, gr\u00e0cies a la implantaci\u00f3 en totes les comunitats del Codi Infart, tenen millor resultat. \u00c9s una crida que cal fer, electrocardiograma per a descartar problema coronari tamb\u00e9 en els s\u00edmptomes menys sospitosos o evidents. Per\u00f2 aix\u00f2 cada vegada m\u00e9s els metges ho saben\u00bb.<\/p>\n
Demanen m\u00e9s conscienciaci\u00f3, tamb\u00e9, entre les mateixes pacients. \u00abLes dones arriben m\u00e9s tard, retarden anar al metge per no donar import\u00e0ncia als s\u00edmptomes o per acabar les seves tasques, i potser en aquest moment ja el dolor est\u00e0 en una altra fase d’insufici\u00e8ncia card\u00edaca, en la sensaci\u00f3 d’ofec o palpitacions. Cal sensibilitzar perqu\u00e8 vagin m\u00e9s al metge, i amb campanyes que no confonguin respecte als s\u00edmptomes\u00bb, deia tamb\u00e9 Sambola. \u00abAl final\u00bb, resumeix Anguita, \u00abun estudi com aquest recalca la realitat de la salut i les malalties cardiovasculars a Espanya. Avancem, per\u00f2 continuen fent falta canvis en els tractaments, actituds i models organitzatius\u00bb.<\/p>\n