Des de fa anys, el problema mundial del sobrep\u00e8s i l’obesitat s’ha considerat m\u00e9s propi de les ciutats que dels pobles a causa de l’acc\u00e9s als serveis d’alimentaci\u00f3, les opcions de transport, les formes d’oci no f\u00edsic i el tipus de treballs poc exigents que es realitzen en zones urbanes.<\/p>\n
No obstant aix\u00f2, les recerques que donen suport a aquesta hip\u00f2tesi tendeixen a ser petites i de curta durada, i estan basades en c\u00e0lculs de l’\u00edndex de massa corporal (IMC), que valora si un individu t\u00e9 un pes saludable per a la seva al\u00e7ada.<\/p>\n
Ara, un article publicat a Nature desafia el paradigma predominant i afirma que la pujada global de l’IMC observat en els \u00faltims 30 anys es deu en gran manera a l’increment en les poblacions rurals, en les quals ha augmentat el consum d’aliments de baixa qualitat.<\/p>\n
L’equip, format per la xarxa d’experts NCD-RisC que proporciona dades rigoroses sobre els factors de risc de malalties no transmissibles (ENCs), va analitzar 2.009 estudis de m\u00e9s de 112 milions d’adults per a avaluar els canvis en l’IMC entre 1985 i 2017 en 200 pa\u00efsos.<\/p>\n
Els resultats revelen que en aquests 33 anys l’IMC va augmentar en una mitjana de 2,0 kg\/m2 en les dones i 2,2 kg\/m2 en els homes a tot el m\u00f3n, el qu\u00e8 equival al fet que cada persona guanyi de 5 a 6 kg de pes.<\/p>\n
Liderat per Majid Ezzati, de l’Imperial College de Londres, el treball mostra que m\u00e9s del 55% de l’augment mundial de l’IMC des de la d\u00e8cada de 1980 prov\u00e9 de les poblacions rurals. \u00c9s m\u00e9s, en algunes regions d’ingressos baixos i mitjans, aquesta xifra aconsegueix m\u00e9s del 80%.<\/p>\n
Des de 1985, l’IMC mig en les \u00e0rees rurals ha augmentat en 2,1 kg\/m2 tant en dones com en homes. Per\u00f2 a les ciutats, l’augment va ser de 1,3 kg\/m2 i 1,6 kg\/m2 en dones i homes, respectivament.<\/p>\n
De la mateixa manera, el 1985 els homes i dones urbans de m\u00e9s de tres quartes parts dels pa\u00efsos tenien un IMC m\u00e9s alt que els seus hom\u00f2legs rurals. Amb el temps, la bretxa entre l’IMC urb\u00e0 i rural en molts d’aquests territoris es va reduir o fins i tot es va revertir.<\/p>\n
\u00abLa nostra idea actual sobre l’epid\u00e8mia d’obesitat deguda a les ciutats no \u00e9s correcta\u00bb, explica a Sinc Ezzati. \u00abA excepci\u00f3 de les dones a l’\u00c0frica subsahariana, l’IMC est\u00e0 creixent en les zones rurals al mateix ritme o m\u00e9s r\u00e0pidament que a les ciutats\u00bb.<\/p>\n
L’equip va trobar difer\u00e8ncies importants entre els pa\u00efsos d’ingressos alts, mitjans i baixos. Als pa\u00efsos enriquits, l’IMC ha estat generalment m\u00e9s alt en les zones rurals des de 1985, especialment per a les dones.<\/p>\n
Els investigadors suggereixen que aix\u00f2 es deu als desavantatges que experimenten els qui viuen fora de les ciutats: menors ingressos i nivell educatiu, disponibilitat limitada i major preu dels aliments saludables, i menys instal\u00b7lacions d’oci i esportives.<\/p>\n
\u00abLes ciutats ofereixen una gran quantitat d’oportunitats per a una millor nutrici\u00f3, m\u00e9s exercici f\u00edsic i oci, i una millor salut en general. Aquestes coses s\u00f3n sovint m\u00e9s dif\u00edcils de trobar en les zones rurals\u00bb, valora Ezzati.<\/p>\n
Mentrestant, les zones rurals dels pa\u00efsos m\u00e9s empobrits han experimentat canvis cap a ingressos m\u00e9s alts, millors infraestructures, una agricultura m\u00e9s mecanitzada i un major \u00fas de l’autom\u00f2bil.<\/p>\n
Aix\u00f2 suposa, d’una banda, certs beneficis per a la salut, per\u00f2 tamb\u00e9 porta a una menor despesa energ\u00e8tica i a un major consum d’aliments processats i de baixa qualitat. Tots aquests factors han contribu\u00eft a un augment m\u00e9s r\u00e0pid de l’IMC en les zones rurals.<\/p>\n
\u00abA mesura que els pa\u00efsos augmenten la seva riquesa, el repte per a les poblacions rurals passa de permetre’s menjar prou a poder comprar aliments de bona qualitat\u00bb, afegeix Ezzati.<\/p>\n
La principal excepci\u00f3 a la tend\u00e8ncia mundial va ser l’\u00c0frica subsahariana, on les dones van augmentar de pes m\u00e9s r\u00e0pidament a les ciutats, possiblement a causa de la major quantitat de treball de baix consum d’energia, menor necessitat de fer tasques dom\u00e8stiques f\u00edsiques, com recollir llenya i aigua; la reducci\u00f3 dels despla\u00e7aments al treball i un major acc\u00e9s als aliments processats.<\/p>\n
L’estudi actual \u00e9s l’an\u00e0lisi m\u00e9s completa fins a la data de com est\u00e0 canviant l’IMC en les \u00e0rees rurals i urbanes i podria tenir profundes implicacions per a les pol\u00edtiques de salut p\u00fablica.<\/p>\n
Aix\u00ed, els autors demanen que s’adopti un enfocament integrat amb la finalitat de millorar l’acc\u00e9s a aliments m\u00e9s sans en les comunitats rurals i urbanes pobres, des de controls en la comercialitzaci\u00f3 d’aliments en centres d’ensenyament fins a la tributaci\u00f3 i etiquetatge dels aliments no saludables i ultraprocessats.<\/p>\n
\u00abLa nostra prevenci\u00f3 de l’obesitat hauria de canviar i fer m\u00e9s recalcament en la nutrici\u00f3 de les poblacions rurals. Una forma seria augmentar la disponibilitat d’aliments m\u00e9s sans, especialment en la lluita contra la desnutrici\u00f3\u00bb, conclou Ezzati.<\/p>\n
L’IMC va disminuir lleugerament entre 1985 i 2017 entre les dones de dotze pa\u00efsos d’Europa (Gr\u00e8cia, Espanya, Litu\u00e0nia, Rep\u00fablica Txeca, It\u00e0lia, Portugal, S\u00e8rbia, Fran\u00e7a, Malta) i \u00c0sia Pac\u00edfic (Nauru, Singapur i el Jap\u00f3). En l’altre extrem, va augmentar en m\u00e9s de 5 kg\/m\u00b2 en les dones d’Egipte i Hondures.<\/p>\n
Entre els homes, l’IMC va augmentar en tots els pa\u00efsos, amb els majors augments a Saint Lucia, Bahrain, el Per\u00fa, la Xina, Rep\u00fablica Dominicana i els EUA, en m\u00e9s de 3,1 kg\/m\u00b2.<\/p>\n
Les dones rurals de Bangladesh tenien l’IMC m\u00e9s baix registrat en l’estudi de 1985, amb 17,7 kg\/m\u00b2. Els homes que vivien en les zones rurals d’Eti\u00f2pia tenien l’IMC m\u00e9s baix, 18,4 kg\/m\u00b2, tamb\u00e9 el 1985.<\/p>\n
Les dones urbanes del territori de Samoa Americana en el Pac\u00edfic Sud van tenir l’IMC m\u00e9s alt registrat, amb 35,4 kg\/m\u00b2 el 2017. Els homes rurals del mateix pa\u00eds van tenir l’IMC m\u00e9s alt, amb 34,6 kg\/m\u00b2 tamb\u00e9 el 2017.<\/p>\n