El Registre General d’Interdiccions d’Acc\u00e9s al Joc (RGIAJ), una llista estatal a la qual poden apuntar-se els qui vulguin que se’ls veti l’acc\u00e9s a les apostes\u00a0online i a establiments com a bingos, casinos i sales de joc, va aconseguir en 2018 la xifra r\u00e8cord de 6.350 noves altes, la qual cosa suposa un increment interanual del 40%.<\/p>\n
Segons recull l’\u00faltima Mem\u00f2ria de la Direcci\u00f3 General d’Ordenaci\u00f3 del Joc (DGOJ), publicada aquest dimarts pel Ministeri d’Hisenda, a tancament de 2018 hi havia inscrites en el RGIAJ 45.893 persones, un 11,6% m\u00e9s que el 2017.<\/p>\n
\u00c9s la major taxa d’augment des que el juny de 2012 va entrar en vigor la Llei 13\/2011 de Jocs d’Atzar, que va establir la creaci\u00f3 d’aquest registre a partir de l’existent fins llavors (antic Registre de Prohibits a Bingos i Casinos) per a incloure tamb\u00e9 a les apostes online, l’enlairament de les quals va permetre aquesta norma, en crear un marc per als operadors de llic\u00e8ncies de joc online.<\/p>\n
El RGIAJ recull tamb\u00e9 a persones incapacitades per als jocs d’atzar per sent\u00e8ncia judicial ferma. El nombre d’inscrits en ell ha crescut m\u00e9s d’un 52% des de finals de 2012. Donar-se d’alta \u00abimpedeix l’acc\u00e9s als jocs d’atzar online aix\u00ed com aquells altres jocs on l’autoritat auton\u00f2mica corresponent hagi determinat la necessitat d’identificaci\u00f3 pr\u00e8via per a l’exercici del joc\u00bb, recorda Hisenda.<\/p>\n
El ministeri assenyala que \u00abels seus valors m\u00e9s significatius mantenen una proporci\u00f3 molt similar de trams d’edat a 2017, sent el tram de 26 a 35 anys el m\u00e9s representat en tots dos exercicis\u00bb. Aquesta franja va concentrar el 34,19% de les noves altes, mentre que la compresa entre els 18 i els 25 anys va suposar un altre 19,74% (19,2% un any abans).<\/p>\n
Aix\u00f2 significa que el 53,9% dels nous inscrits el 2018 tenia entre 18 i 35 anys. Aquest col\u00b7lectiu ja va concentrar el 2017 per primera vegada m\u00e9s de la meitat de les altes. Llavors, van suposar el 51,5% del total.<\/p>\n
Per comunitats aut\u00f2nomes, Andalusia concentrava el 27,31% dels inscrits en 2018, seguida per Madrid (17,96%), Arag\u00f3 (9,71%), Catalunya (7,76%) i Comunitat Valenciana (6%).<\/p>\n
El 2018 el percentatge d’altes reincidents (persones que ja havien estat inscrites en el passat) va superar per primera vegada el 10% (10,42%) i tamb\u00e9 va aconseguir un r\u00e8cord el nombre de baixes, 1.575 (enfront de 1.159 un any abans). Aquesta xifra no inclou les realitzades el mes d’octubre de 2018 \u00abcom a conseq\u00fc\u00e8ncia de la cancel\u00b7laci\u00f3 d’ofici de 2.096 inscrits, que van ser identificats com morts en els Registres Civils del Ministeri de Just\u00edcia a trav\u00e9s dels serveis la Plataforma d’Intermediaci\u00f3 de Dades\u00bb, explica la DGOJ en el seu web.<\/p>\n
La inscripci\u00f3 en el RGIAJ pot realitzar-se a trav\u00e9s de mitjans presencials o a trav\u00e9s de la seu electr\u00f2nica de la DGOJ, i el 2018 aquesta direcci\u00f3 general va posar a la disposici\u00f3 dels ciutadans una aplicaci\u00f3 m\u00f2bil per a plataformes Android, habilitant aix\u00ed una nova via de comunicaci\u00f3 de la sol\u00b7licitud, destaca Hisenda.<\/p>\n
La prohibici\u00f3 estatal derivada d’inscriure’s en el RGIAJ, que t\u00e9 una durada m\u00ednima de sis mesos (passat aquest termini es pot aixecar a petici\u00f3 del sol\u00b7licitant), \u00e9s per al joc online (el de compet\u00e8ncia estatal) i s’est\u00e9n autom\u00e0ticament a les diferents comunitats aut\u00f2nomes, que s\u00f3n les que tenen les compet\u00e8ncies en bingos, casinos i sales de joc.<\/p>\n
Les dades d’Hisenda s’han publicat a uns dies de les eleccions auton\u00f2miques del pr\u00f2xim diumenge, que poden marcar el futur del sector del joc davant l’exponencial increment de les cases d’apostes en les zones m\u00e9s deprimides de molts barris.<\/p>\n
El 2018, la patronal del sector va multiplicar els seus contactes amb dirigents pol\u00edtics per a pressionar a favor del sector en un moment de canvis reguladors en diverses comunitats aut\u00f2nomes, que han imposat, per exemple, restriccions a la dist\u00e0ncia que ha d’haver-hi entre els salons recreatius i els centres educatius.<\/p>\n
En concret, l’any passat es van produir gaireb\u00e9 un centenar de reunions del lobby Cejuego amb responsables pol\u00edtics, segons va revelar fa uns mesos la multinacional Codere. En l’\u00faltim any, aquesta empresa ha duplicat la seva xarxa de salons recreatius a Espanya fins a superar els 1.000 locals, segons recullen els resultats trimestrals que va publicar la setmana passada.<\/p>\n