L’esclerosi m\u00faltiple \u00e9s la causa m\u00e9s freq\u00fcent de discapacitat no traum\u00e0tica en adults joves que\u00a0 afecta a m\u00e9s de 700.000 persones a Europa segons dades de la Societat Espanyola de Neurologia (SEN), l’esclerosi m\u00faltiple afecta a 47.000 persones a Espanya. Avui, 30 de maig, es commemora el seu Dia Mundial.<\/p>\n
Cada setmana es diagnostiquen a Espanya uns 35 nous casos d’aquesta malaltia neurol\u00f2gica, uns 1.800 nous anuals. I encara que tamb\u00e9 pot afectar nens i persones majors, el 70% dels nous casos es detecten en persones de 20 i 40\u00a0anys d’edat<\/span> i, en 3 de cada 4 pacients, en dones.<\/p>\n Les causes que originen aquesta malaltia autoimmune i cr\u00f2nica encara s\u00f3n incertes, per\u00f2 les \u00faltimes recerques apunten a factors gen\u00e8tics \u2013per\u00f2 no hereditaris, ja que nom\u00e9s el 15% dels pacients d’esclerosi m\u00faltiple tenen a un o m\u00e9s familiars afectats- en conjunci\u00f3 amb factors ambientals com el tabaquisme, el d\u00e8ficit de vitamina D, l’escassa exposici\u00f3 a la llum solar i\/o el canvi de dieta, entre altres.<\/p>\n \u00abL’esclerosi m\u00faltiple \u00e9s una malaltia molt heterog\u00e8nia, tant en la presentaci\u00f3 dels s\u00edmptomes, com en el seu pron\u00f2stic. No obstant aix\u00f2, en un 85% dels casos, la malaltia es manifesta en forma del que denominem ‘brots’, \u00e9s a dir episodis d’afectaci\u00f3 neurol\u00f2gica que solen remetre parcial<\/span>\u00a0o totalment sobretot en les etapes inicials de la malaltia. Encara que, amb el temps \u2013i en molts casos- la malaltia passar\u00e0 a desenvolupar-se de forma progressiva i continuada provocant danys sensorials, f\u00edsics i ps\u00edquics i produint diverses discapacitats\u00bb, explica el Dr.\u00a0Miguel<\/span>\u00a0\u00c1ngel<\/span>\u00a0Llaneza<\/span>, coordinador del Grup d’Estudi de Malalties Desmielinitzants de la Societat Espanyola de Neurologia.<\/p>\n Pel fet que, en moltes ocasions, els s\u00edmptomes inicials de l’esclerosi m\u00faltiple es passen per alt perqu\u00e8 desapareixen i tornen a apar\u00e8ixer amb el temps, actualment existeix un retard en el diagn\u00f2stic i tractament d’aquesta malaltia d’1 i 2 anys.<\/p>\n \u00abPresentar feblesa o rigidesa muscular, espasmes musculars dolorosos, problemes d’incontin\u00e8ncia urin\u00e0ria, mareig permanent, dificultat per a mantenir l’equilibri i\/o visi\u00f3 borrosa o doble, solen ser els primers s\u00edmptomes de la malaltia m\u00e9s habituals i m\u00e9s f\u00e0cilment identificables. No obstant aix\u00f2, ja que la malaltia pot generar lesions en qualsevol part del sistema nervi\u00f3s central, depenent de la zona que es vegi afectada, els s\u00edmptomes poden ser molt variables\u00bb, assenyala el Dr. Miguel<\/span>\u00a0\u00c1ngel<\/span>\u00a0Llaneza<\/span>.<\/p>\n \u00abPosteriorment, i quan la malaltia ja hagi avan\u00e7at, \u00e9s molt comuna que els pacients presentin feblesa muscular, sobretot a les cames, i\/o rigidesa muscular, aix\u00ed com fatiga. Encara que, com deia, els s\u00edmptomes d’aquesta malaltia s\u00f3n m\u00faltiples i cada pacient evolucionar\u00e0 d’una forma molt diferent\u00bb.<\/p>\n \u00c0dhuc no existeix cap tractament que permeti curar l’esclerosi m\u00faltiple, per\u00f2 si existeixen tractaments que permeten retardar la progressi\u00f3 de la malaltia, aix\u00ed com diferents ter\u00e0pies per a millorar els s\u00edmptomes. A m\u00e9s, en els \u00faltims anys, han aparegut nous f\u00e0rmacs que s\u00f3n capa\u00e7os de reduir considerablement el n\u00famero i la severitat de les recaigudes i que retarden l’evoluci\u00f3 a llarg termini de la malaltia d’una forma molt m\u00e9s efectiva. El que fa que, actualment, existeixi un n\u00famero molt important de pacients que, despr\u00e9s de patir la malaltia durant m\u00e9s d’una d\u00e8cada, no presenten cap mena de discapacitat important. Per aix\u00f2, la utilitzaci\u00f3 primerenca i adequada dels recursos terap\u00e8utics disponibles \u00e9s un factor essencial per a millorar el pron\u00f2stic dels pacients.<\/p>\n \u00abNo obstant aix\u00f2, malgrat els avan\u00e7os que s’han produ\u00eft en el tractament de l’esclerosi m\u00faltiple, aquesta malaltia continua tenint un alt impacte personal, social i sanitari per la seva freq\u00fc\u00e8ncia, la seva tend\u00e8ncia a produir discapacitat, per la seva repercussi\u00f3 laboral i per les necessitats de cures i els costos associats<\/span>. A m\u00e9s\u00a0que\u00a0\u00e9s capa\u00e7 de reduir significativament l’esperan\u00e7a de vida dels afectats\u00bb, comenta el Dr.\u00a0Miguel<\/span>\u00a0\u00c1ngel<\/span>\u00a0Llaneza<\/span>. M\u00e9s del 80% de les despeses que ocasiona l’esclerosi m\u00faltiple estan relacionats amb la discapacitat i no amb les ter\u00e0pies perqu\u00e8, aproximadament, un ter\u00e7 dels pacients necessita algun tipus d’ajuda per a realitzar les activitats b\u00e0siques de la vida di\u00e0ria, i en vuit de cada deu casos les cures els proporcionen familiars.<\/p>\n D’altra banda, els pacients amb esclerosi m\u00faltiple superen la taxa d’hospitalitzacions en la poblaci\u00f3 general. M\u00e9s d’un 25% dels pacients d’esclerosi m\u00faltiple han d’ingressar anualment a l’hospital. Les infeccions s\u00f3n la causa m\u00e9s freq\u00fcent d’hospitalitzaci\u00f3, encara que les recaigudes que provoca la malaltia o les complicacions relacionades, continuen sent les causes m\u00e9s importants de morbiditat.<\/span><\/p>\nA Catalunya hi ha unes 11.500 persones diagnosticades d\u2019esclerosi m\u00faltiple de les quals un 67,6% s\u00f3n dones<\/span><\/strong><\/h3>\n