![\"\"](\"https:\/\/eldiariodelaeducacion.com\/wp-content\/uploads\/2019\/05\/consumos-chicos-chicas-300x197.png\")
<\/p>\n\u00c9s possible que estranyi. Les noies joves consumeixen m\u00e9s drogues legals que els seus hom\u00f2legs homes. Sobretot alcohol, tabac i hipnosedants. Ells, a m\u00e9s de c\u00e0nnabis, s\u00f3n els qui m\u00e9s consumeixen drogues il\u00b7legals com la coca\u00efna. I aix\u00f2 porta sent aix\u00ed, almenys, des dels primers anys 90, que \u00e9s quan van comen\u00e7ar a fer-se estudis estad\u00edstics sobre h\u00e0bits de consum entre la poblaci\u00f3 jove.<\/p>\n
El fet, en si mateix, que no es conegui tant el que elles consumeixen m\u00e9s parla, per se, de com el g\u00e8nere impacta en el quin, el com, el quan i l\u2019amb qui es realitzen aquests consums. Tamb\u00e9 en com s\u2019afronta en relaci\u00f3 a mares i pares.<\/p>\n
Elles consumeixen de forma privada, en general. S\u00f3n menys visibles que els seus companys. No nom\u00e9s perqu\u00e8 intenten passar m\u00e9s desapercebudes, sin\u00f3 perqu\u00e8 el fet que consumeixin drogues es percep com una intromissi\u00f3 en el m\u00f3n mascul\u00ed.<\/p>\n
Aquesta \u00e9s una de les primeres conclusions de l\u2019estudi que ha realitzat el Centre Reina Sofia sobre adolescents i joventut, dependent de la FAD, sota el t\u00edtol Diferents mirades i actituds, diferents riscos. Elles i ells enfront del consum de drogues.<\/p>\n
Es tracta d\u2019un estudi qualitatiu en el qual han realitzat diversos grups de discussi\u00f3 amb noies i nois de 15 i 24 anys (dividits entre els 16 i 18 i els 21 i 24). Tamb\u00e9 amb grups de mares i pares. L\u2019informe pret\u00e9n aprofundir en les motivacions de les persones joves a l\u2019hora de consumir per a comprendre i donar sentit a les dades quantitatives que recullen altres institucions. Entre altres coses tamb\u00e9 per a poder incidir en els materials i accions preventius que es realitzen. Com explicava Ana Sanmart\u00edn, directora del Cento Reina Sofia, servir\u00e0 per a, per exemple, pensar en la manera de fer intervencions en centres educatius amb grups no mixtos en els quals fer una intervenci\u00f3 m\u00e9s ajustada als usos i les pors en relaci\u00f3 al consum.<\/p>\n
Tant elles com ells entenen que el consum \u00e9s una cosa \u201cnatural\u201d, normal, per\u00f2 en determinades circumst\u00e0ncies. Consumir drogues, siguin legals o no, \u00e9s alguna cosa que \u201cpot\u201d fer-se quan s\u2019\u00e9s jove, per a comen\u00e7ar. Tamb\u00e9 circumscrit a un temps i circumst\u00e0ncies molt concrets: les nits dels caps de setmana. Tot el que no sigui aix\u00f2, es relaciona amb, almenys, estar prop de l\u2019addicci\u00f3.<\/p>\n
Aquestes percepcions, explica Ana Sanmart\u00edn, no han variat res en d\u00e8cades. I no s\u00f3n nom\u00e9s la idea que tenen noies i nois. Els seus progenitors estan en el mateix punt.<\/p>\n
A aix\u00f2 se suma, o ajuda, el fet que tant pares com mares no tenen una actitud proactiva en la prevenci\u00f3 dels consums per part dels seus fills. \u00c9s a dir, m\u00e9s enll\u00e0 d\u2019insistir en la import\u00e0ncia que noies i nois puguin resistir-se a la pressi\u00f3 de grup a l\u2019hora d\u2019acostar-se a les drogues, no hi ha molt m\u00e9s.\u201dExisteix un pacte impl\u00edcit per a no parlar d\u2019aquests temes\u201d, diu Sanmart\u00edn. A aix\u00f2 se suma, com diu l\u2019experta, l\u2019actitud d\u2019altres fam\u00edlies que de fet ajuden en la iniciaci\u00f3 en els consums, alguna cosa que succeeix amb l\u2019alcohol. Sota aquesta l\u00f2gica que \u201cprefereixo que aprengui a casa\u201d. Hi ha una certa sensaci\u00f3 de determinisme segons la qual consumir \u00e9s una cosa que passa s\u00ed o s\u00ed. Com demostren, insistentment les dades estad\u00edstiques.<\/p>\n
<\/p>\n
Per\u00f2 cal ser justs amb les fam\u00edlies. A pesar que si els fills arriben borratxos a casa \u201cprefereixen mirar cap a un altre costat\u201d, com explica\u00a0Ana<\/span>\u00a0Sanmart\u00edn<\/span>, \u00e9s cert, com recull l\u2019informe, \u201centre els i les joves se sobreent\u00e9n que\u00a0temes<\/span>\u00a0com el consum de drogues \u00e9s millor abordar-los fora de la fam\u00edlia\u201d.<\/p>\n Entre altres coses perqu\u00e8, tan joves com progenitors, es col\u00b7loquen en una posici\u00f3 clara: els segons no tenen informaci\u00f3 ni formaci\u00f3 sobre els consums avui dia, els riscos.<\/p>\n Admet l\u2019informe que aquesta situaci\u00f3 \u201cbeneficia\u201d a noies i nois, que no hauran d\u2019enfrontar-se a les converses amb les seves fam\u00edlies. Aprofiten la posici\u00f3 de \u201cfeblesa\u201d per aquesta falta d\u2019informaci\u00f3. I, de produir-se les converses, sempre ho fan, des del punt de vista de mares i pares, al voltant que les drogues s\u00f3n dolentes, que no hi ha m\u00e9s que riscos i que han d\u2019evitar-les.<\/p>\n \u201cDes de pares i mares -diu l\u2019informe- s\u2019assumeix abanderar aquest tipus de missatges, i es fa des del convenciment que \u00e9s el que han de dir\u201d. A excepci\u00f3, expliquen, de l\u2019alcohol, el consum del qual est\u00e0 perfectament normalitzat i, per tant, limitar-se al \u201cno consumeixis\u201d \u00e9s inviable. \u201cPer aix\u00f2 les converses sobre el seu consum s\u00f3n molt m\u00e9s naturals en el si de la fam\u00edlia, mentre es passa de puntetes o en silenci per la resta de subst\u00e0ncies\u201d.<\/p>\n L\u2019estudi tamb\u00e9 posa el focus en com entre progenitors els rols de g\u00e8nere estan molt marcats. Mentre les mares es mostren m\u00e9s comprensives, els pares s\u00f3n les figures autorit\u00e0ries en relaci\u00f3 als consums.<\/p>\n Com s\u2019explicava amb anterioritat, les noies semblen estar en el m\u00f3n del consum de drogues com \u201cpolissones\u201d, com si no tinguessin dret o estiguessin usurpant el paper dels seus parells homes. S\u2019ent\u00e9n que elles consumeixen per imitaci\u00f3 del que fan ells.<\/p>\n Se les veu m\u00e9s vulnerables, com si haguessin de ser protegides pel fet de ser dones. I, a m\u00e9s, s\u2019ent\u00e9n que el consum\u00a0afecta<\/span>, en elles, a la seva pr\u00f2pia identitat. Mentre que dels nois que consumeixen pot dir-se que s\u2019han posat\u00a0pesats<\/span>\u00a0en un moment donat, d\u2019elles es d\u00f3na per fet que si\u00a0consumeixen, \u201cno mostra cautela, \u00e9s una dona f\u00e0cil que est\u00e0 disposada a tot\u201d, explica\u00a0Ana<\/span>\u00a0Sanmart\u00edn<\/span>. L\u2019experta explica, a m\u00e9s, que a ells se\u2019ls pressuposa tenir m\u00e9s independ\u00e8ncia enfront de la pressi\u00f3 del grup i m\u00e9s autonomia a l\u2019hora de consumir.<\/p>\n Tot aix\u00f2 fa que en elles hi hagi dues preocupacions clares, a m\u00e9s de, l\u00f2gicament, de l\u2019efecte d\u2019aquest consum. D\u2019una banda, la deterioraci\u00f3 de la mateixa imatge, de ser poc femenina, per exemple. I, al costat d\u2019aix\u00f2, hi ha una major culpabilitzaci\u00f3 cap a les quals prenen droga i una responsabilitzaci\u00f3 de tot all\u00f2 que els passi quan consumeixen.<\/p>\n Explica\u00a0Ana<\/span>\u00a0Sanmart\u00edn<\/span>\u00a0que aix\u00f2 t\u00e9 relaci\u00f3 directa amb les pors als quals s\u2019enfronten tant nois com noies en relaci\u00f3 al consum. Mentre ells es preocupen per la possibilitat de ficar-se en una baralla o que els robin, per exemple, les pors d\u2019elles estan relacionats amb sofrir agressions o abusos sexuals. Una forma de reflex dels rols de g\u00e8nere: a ells se\u2019ls atribueix la necessitat de tenir comportaments de risc o a demostrar fortalesa, mentre que d\u2019elles s\u2019espera que siguin m\u00e9s passives o limitar-se a ser objecte del desig \u201cincontrolable\u201d d\u2019ells.<\/p>\n \u201cVeiem un miratge d\u2019igualtat\u201d, deia\u00a0Sanmartin<\/span>, en els consums. Hi ha un consum homogeni \u201cper\u00f2 amb enormes difer\u00e8ncies en relaci\u00f3 al g\u00e8nere\u201d. Mentre sobre ells pesa una mirada simplificadora dels consums, sobre elles ho fa la sanci\u00f3. \u201cEl paper de les fam\u00edlies no contribueix a q\u00fcestionar aquesta diferenciaci\u00f3 per g\u00e8nere\u201d, explica l\u2019experta, principalment perqu\u00e8 tant les mares com els pares participen d\u2019aquesta socialitzaci\u00f3 de g\u00e8nere i la consoliden.<\/p>\n Riscos, els que corren les dones, molt relacionats amb el fet que s\u00f3n molt reals. Explicava\u00a0Sanmart\u00edn<\/span>\u00a0l\u2019exist\u00e8ncia d\u2019estudis en els quals m\u00e9s de la meitat de les participants asseguraven haver patit algun tipus d\u2019agressi\u00f3 o viol\u00e8ncia sexual durant les seves sortides. \u201cLes dones s\u00f3n conscients, deia, que estan sotmeses a determinades circumst\u00e0ncies. Hi ha una certa justificaci\u00f3, per\u00f2 \u00e9s cridaner com de normalitzat que est\u00e0 aix\u00f2\u201d.<\/p>\n Curiosament (o no tant),\u00a0tant noies<\/span>\u00a0i nois, en parlar de les conseq\u00fc\u00e8ncies dels consums,\u00a0es refereixen principalment al relacionat\u00a0amb la seva<\/span>\u00a0imatge social o amb els perills als quals poden enfrontar-se (agressi\u00f3 sexual, baralles\u2026), mentre que els derivats del consum en si mateix queden fora. \u201cTret que hi hagi un problema concret, pr\u00f2xim, com un coma et\u00edlic\u201d, explica\u00a0Ana<\/span>\u00a0Sanmart\u00edn<\/span>, en general, noies i nois tenen la percepci\u00f3 de \u201cjo\u00a0controlo<\/span>\u201c, que les coses sempre els passaran a \u201cuns altres\u201d. Alguna cosa que passa, diu, tamb\u00e9 en les\u00a0fam\u00edlies. Aix\u00f2 s\u00ed, explica, aquesta percepci\u00f3 tamb\u00e9 ocorre entre els i les adultes<\/p>\n","protected":false},"excerpt":{"rendered":" \u00c9s possible que estranyi. Les noies joves consumeixen m\u00e9s drogues legals que els seus hom\u00f2legs homes. Sobretot alcohol, tabac i hipnosedants. Ells, a m\u00e9s de c\u00e0nnabis, s\u00f3n els qui m\u00e9s consumeixen drogues il\u00b7legals com la coca\u00efna. I aix\u00f2 porta sent aix\u00ed, almenys, des dels primers anys 90, que \u00e9s quan van comen\u00e7ar a fer-se estudis […]<\/p>\n","protected":false},"author":45,"featured_media":19470,"comment_status":"open","ping_status":"closed","sticky":false,"template":"","format":"standard","meta":{"footnotes":""},"categories":[8],"tags":[91,258,259,19],"class_list":["post-19469","post","type-post","status-publish","format-standard","has-post-thumbnail","hentry","category-recerca","tag-consum","tag-drogues","tag-joves","tag-salut"],"_links":{"self":[{"href":"https:\/\/amazing-bassi.82-223-8-23.plesk.page\/index.php\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/19469","targetHints":{"allow":["GET"]}}],"collection":[{"href":"https:\/\/amazing-bassi.82-223-8-23.plesk.page\/index.php\/wp-json\/wp\/v2\/posts"}],"about":[{"href":"https:\/\/amazing-bassi.82-223-8-23.plesk.page\/index.php\/wp-json\/wp\/v2\/types\/post"}],"author":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/amazing-bassi.82-223-8-23.plesk.page\/index.php\/wp-json\/wp\/v2\/users\/45"}],"replies":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/amazing-bassi.82-223-8-23.plesk.page\/index.php\/wp-json\/wp\/v2\/comments?post=19469"}],"version-history":[{"count":0,"href":"https:\/\/amazing-bassi.82-223-8-23.plesk.page\/index.php\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/19469\/revisions"}],"wp:featuredmedia":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/amazing-bassi.82-223-8-23.plesk.page\/index.php\/wp-json\/"}],"wp:attachment":[{"href":"https:\/\/amazing-bassi.82-223-8-23.plesk.page\/index.php\/wp-json\/wp\/v2\/media?parent=19469"}],"wp:term":[{"taxonomy":"category","embeddable":true,"href":"https:\/\/amazing-bassi.82-223-8-23.plesk.page\/index.php\/wp-json\/wp\/v2\/categories?post=19469"},{"taxonomy":"post_tag","embeddable":true,"href":"https:\/\/amazing-bassi.82-223-8-23.plesk.page\/index.php\/wp-json\/wp\/v2\/tags?post=19469"}],"curies":[{"name":"wp","href":"https:\/\/api.w.org\/{rel}","templated":true}]}}Un m\u00f3n de nois<\/h3>\n