Encara que dep\u00e8n del joc, els jugadors professionals d’esports dediquen de mitjana entre 10 i 12 hores al dia a entrenar. En aquest context la paraula entrenar \u00e9s un eufemisme per a dir jugar i la veritat \u00e9s que a partir de l’any 2022, l’Organitzaci\u00f3 Mundial de la Salut (OMS) considerar\u00e0 que els jugadors tenen un problema de salut mental.<\/p>\n
L’organisme acaba d’incloure el \u00abtrastorn per videojocs\u00bb en l’ICD-11, la pr\u00f2xima revisi\u00f3 de la Classificaci\u00f3 Internacional de Malalties que publica l’OMS i que entrar\u00e0 en vigor dins de tres anys. Es troba dins de la categoria de \u00abDesordres a causa de comportaments addictius\u00bb, en la qual tamb\u00e9 s’inclou la ludopatia.<\/p>\n
Segons l’OMS, \u00abel trastorn per videojocs es caracteritza per un patr\u00f3 de comportament de joc persistent o recurrent\u00bb i l’aplica tant a l’online com a l’offline. A m\u00e9s, assenyalen tres caracter\u00edstiques per a identificar-ho:<\/p>\n
\u00abEstem en desacord amb aquesta consideraci\u00f3. Ja hi havia una categoria que recollia casos que necessitessin ajuda\u00bb, explica a eldiario.es Jos\u00e9 Mar\u00eda Moreno, director general d’AEVI (Associaci\u00f3 Espanyola de Videojocs), que representa a les principals empreses de desenvolupament de videojocs com Ubisoft, Sony, Nintendo, Blizzard o Activisi\u00f3n, entre altres. Moreno es refereix a la categoria Hazardous games (Jocs nocius), que fixa quan un joc \u00e9s perill\u00f3s fins al punt d’alterar la relaci\u00f3 del jugador amb els seus \u00e9ssers estimats, el seu treball o els seus h\u00e0bits d’alimentaci\u00f3.<\/p>\n
L’OMS, encara que estima que els jocs nocius tamb\u00e9 estan relacionats amb l'\u00bbh\u00e0bit de joc\u00bb i que poden incrementar \u00abde forma apreciable el risc de mal f\u00edsic o les conseq\u00fc\u00e8ncies dels trastorns mentals a l’individu o als individus pr\u00f2xims\u00bb, no els considera un trastorn en si mateixos.<\/p>\n
\u00abNo hi ha cap informe d’experts, quan els hi hem demanat a l’OMS, que avali les conclusions que han pres com a evid\u00e8ncia\u00bb, continua Moreno. Al nostre pa\u00eds, la ind\u00fastria del videojoc va batre un r\u00e8cord l’any passat: el sector va facturar 1.530 milions d’euros, un 12,6% m\u00e9s que el 2017; i s’estima que dins de les nostres fronteres existeixen m\u00e9s de 16,8 milions de jugadors que dediquen una mitjana de 6,2 hores al dia a jugar. S\u00f3n dades de la mateixa AEVI, que va publicar el seu Anuari 2018 a principis de maig.<\/p>\n
Enfront de l’\u00faltima decisi\u00f3 duta a terme per l’OMS, sorgeixen diversos interrogants: Quant temps \u00e9s necessari per a ser considerat un afectat? En quina mesura un jugador habitual passar\u00e0 a tenir un trastorn per videojocs? Com ha mesurat l’organitzaci\u00f3 el temps necessari per a passar de sa a malalt? \u00abNo ens estan sabent explicar molt b\u00e9 per qu\u00e8 estem aqu\u00ed\u00bb, continuen des d’AEVI. \u00abTenim la sensaci\u00f3 que no hi ha consens entre la comunitat cient\u00edfica respecte al problema ni les possibles solucions; i d’altra banda creiem que no ha estat un proc\u00e9s plenament transparent\u00bb, diu Moreno.<\/p>\n
El 2017, quan va sonar per primera vegada que l’OMS planejava incloure el trastorn per videojocs dins de la llista de malalties mentals, un grup d’experts de diverses universitats del m\u00f3n va publicar un estudi en el qual conclo\u00efen que no es podia parlar d'\u00bbun nou trastorn\u00bb. Donaven a entendre que la base de la recerca era pobra i que la falta de consens entre la comunitat era evident. \u00abNo hi ha estudis epidemiol\u00f2gics perqu\u00e8 no era una malaltia\u00bb, recorda Marina D\u00edaz Mars\u00e1, presidenta de la Societat de Psiquiatria de Madrid i directora m\u00e8dica de Blue Healthcare.<\/p>\n
Amb la nova consideraci\u00f3, \u00abara ja es podran fer estudis de trastorns amb el diagn\u00f2stic pr\u00e8viament fet\u00bb, continua la col\u00b7legiada, la qual cosa significa que a partir de 2022, el trastorn per videojocs podr\u00e0 ser diagnosticat als hospitals de tot el m\u00f3n. \u00abSi ets un adolescent i et passes tot el dia en les xarxes o jugant videojocs, perqu\u00e8 comences a tenir dificultats en les relacions interpersonals, et fas una miqueta m\u00e9s sorrut, el rendiment acad\u00e8mic va a pitjor, et pots convertir fins i tot en alg\u00fa m\u00e9s impulsiu perqu\u00e8 no desenvolupes la capacitat cognitiva de posposar la gratificaci\u00f3… D’alguna manera, tamb\u00e9 es pot alterar el desenvolupament de personalitat\u00bb, explica D\u00edaz.<\/p>\n
La psiquiatra considera \u00abpositiva\u00bb la inclusi\u00f3 en la ICD-11 del trastorn, ja que d’aquesta manera \u00abs’alerta a la poblaci\u00f3\u00bb. \u00abEls videojocs no s\u00f3n dolents en si mateixos, el que \u00e9s dolent \u00e9s l’ab\u00fas\u00bb, continua D\u00edaz. Des d’AEVI tamb\u00e9 alerten que el problema no est\u00e0 en els jocs en si, sin\u00f3 en l’\u00fas que es fa d’ells i per aix\u00f2 criden els pares \u00aba implicar-se i a con\u00e8ixer el videojoc amb el qual juguen els seus fills\u00bb.<\/p>\n
Tant D\u00edaz com Moreno posen l’accent que han de ser els progenitors els qui posin l\u00edmits: \u00abEn tenir una gratificaci\u00f3 tan immediata, pot ser addictiu. Clar que no \u00e9s dolent, per\u00f2 el que s\u00ed que cal alertar \u00e9s de l’\u00fas racional i moderat. Menjar past\u00eds \u00e9s bo, per\u00f2 si t’infles a pastissos \u00e9s dolent\u00bb, explica la psiquiatra. D’igual forma, des d’AEVI recorden als pares \u00abque juguin amb els seus fills per a entendre, d’una banda, per qu\u00e8 els resulta tan atractiu i dos, per a entendre tamb\u00e9 quin tipus de l\u00edmits els han de posar\u00bb.<\/p>\n
Qui no recorda a un dels seus pares obrint la porta de l’habitaci\u00f3 i cridant que \u00abja \u00e9s suficient per avui\u00bb? Molts plors es van produir en apagar la consola a la meitat d’un partit de FIFA o en despenjar el tel\u00e8fon fix de casa, que desconnectava Internet. Per aix\u00f2, des d’AEVI recorden que \u00aba un nen li pots posar un l\u00edmit de 10 minuts al dia i resulta que potser la partida li portar\u00e0 15 o 20 minuts, per la qual cosa li est\u00e0s fent una feina\u00bb. Perqu\u00e8 aix\u00f2 no ocorri, advoquen perqu\u00e8 els pares \u00abse sentin amb el seu fill, entenguin el joc i potser, a partir d’aqu\u00ed, li podr\u00e0s dir: ‘Et deixo jugar una partida cada dos dies’. I el noi estar\u00e0 m\u00e9s content perqu\u00e8 aix\u00ed no li talles la partida a mig fer\u00bb.<\/p>\n
\u00abLa primera cosa que demanem \u00e9s aquesta: implica’t, coneix a qu\u00e8 juguen perqu\u00e8 \u00e9s fonamental per a despr\u00e9s posar l\u00edmits. I la segona \u00e9s aquesta: posar l\u00edmits\u00bb, conclou Moreno.<\/p>\n