El nombre d’avortaments de dones de 15 i 19 anys ha descendit un 31,2% des de l’entrada en vigor de la Llei de l’Avortament actual, de terminis, posada en marxa el 2010. En set anys, les interrupcions volunt\u00e0ries de l’embar\u00e0s en aquesta franja d’edat han passat de les 13.696 anuals fins a les 9.410 de 2017, segons les \u00faltimes dades disponibles del Ministeri de Sanitat. La lliure dispensaci\u00f3 en les farm\u00e0cies de l’anomenada ‘p\u00edndola del dia despr\u00e9s’,\u00a0el major \u00fas dels anticonceptius per part de les joves i una atmosfera social amb m\u00e9s informaci\u00f3 s\u00f3n els factors que poden estar darrere d’aquest descens, malgrat la falta d’educaci\u00f3 sexual sistem\u00e0tica a les escoles.<\/p>\n
La forta baixada de les interrupcions d’embarassos entre les m\u00e9s joves tamb\u00e9 es nota quan s’analitza la taxa d’avortaments per cada mil dones, una f\u00f3rmula que ajusta el nombre d’intervencions a la poblaci\u00f3 existent en cada grup d’edat. En les dones de 15 i 19 anys, la taxa d’avortaments ha caigut un 30,4% en set anys. Encara que tamb\u00e9 descendeixen les interrupcions en les franges de 20 i 24 anys i de 25 a 29 anys, les caigudes no s\u00f3n tan engruixades.<\/p>\n
Si ens detenim en les m\u00e9s joves, la taxa d’intervencions va anar incrementant-se progressivament a l’inici de la d\u00e8cada dels 2000, amb dues baixades el 2008 i 2009 i dues posteriors pujades el 2010 i 2011. El punt d’inflexi\u00f3 \u00e9s 2012, quan comen\u00e7a a descendir. Aix\u00ed, el 2017 la taxa es va situar en 8,84 avortaments per cada 1.000 dones sent el 2010 13,05.<\/p>\n
\u00abJo crec que la clau \u00e9s que no hi ha una causa \u00fanica, pot deure’s a una multiplicitat de factors, per\u00f2 no \u00e9s alguna cosa que s’hagi estudiat amb profunditat encara\u00bb, explica Francisca Garc\u00eda, presidenta de l’Associaci\u00f3 de Cl\u00edniques per a la Interrupci\u00f3 Volunt\u00e0ria de l’Embar\u00e0s (ACAI). Totes les expertes coincideixen en els avan\u00e7os que en aquest sentit s’han produ\u00eft en l’\u00faltima d\u00e8cada, amb un major \u00fas dels anticonceptius, mentre posen el focus en els d\u00e8ficits que continuen llastrant al sistema.<\/p>\n
De fet, la Llei de l’Avortament va dissenyar tota una armadura per a garantir els drets sexuals i reproductius, per\u00f2 els col\u00b7lectius socials denuncien la seva falta d’aplicaci\u00f3. Aix\u00ed, l’Estrat\u00e8gia de Salut Sexual i Reproductiva, que tenia per missi\u00f3 desenvolupar la norma, va caducar el 2015 i no s’ha tornat a renovar. Al mateix temps, les dades demostren que cada vegada m\u00e9s les joves que accedeixen als anticonceptius i cada vegada s\u00f3n menys les que asseguren que mantenen sexe sense protecci\u00f3.<\/p>\n
Tal com demostra l’enquesta biennal elaborada per l’Observatori de Salut Sexual i Reproductiva de la Societat Espanyola de Contracepci\u00f3 (SEC), l’\u00fas de la p\u00edndola anticonceptiva i del preservatiu s’ha multiplicat en els \u00faltims anys entre les dones de 15 a 19 anys. Aix\u00ed, el 2014 referien utilitzar la primera un 8,8% de les dones en aquesta franja, per a passar al 18,9% el 2016 i un 21% el 2018. Per part seva, l’\u00fas del preservatiu ha escalat del 37,6% de noies que l’usaven el 2014 al 46% l’any passat \u2013en aquest cas, el 2016 va haver-hi un descens de deu punts\u2013.<\/p>\n
Aquesta mateixa enquesta revela que el percentatge que assegura no utilitzar cap m\u00e8tode anticonceptiu en les seves relacions sexuals ha disminu\u00eft considerablement: el 2014 ho deia gaireb\u00e9 la meitat (un 51,1%) i el 2018 el 30,7%. \u00abLes dades mostren una tend\u00e8ncia a un major \u00fas de l’anticoncepci\u00f3, la qual cosa desmunta una mica la idea estesa que les m\u00e9s joves fan un pitjor \u00fas d’aquests m\u00e8todes. En general, els joves estan m\u00e9s informats que les generacions anteriors i, en molts casos, m\u00e9s formats\u00bb, assenyala Jos\u00e9 Vicente Gonz\u00e1lez, ginec\u00f2leg i portaveu de la SEC.<\/p>\n
\u00abHi ha una societat m\u00e9s conscienciada, encara que passa en tots els nivells d’edat\u00bb, apunta Garc\u00eda, d’ACAI. Per part seva, Isabel Serrano, ginec\u00f2loga de la Federaci\u00f3 de Planificaci\u00f3 Familiar Estatal (FPFE) qualifica d'\u00bbevident\u00bb que hi ha hagut un avan\u00e7, per\u00f2 lamenta que encara els drets sexuals i reproductius no siguin una prioritat. \u00abAra est\u00e0 molt m\u00e9s naturalitzat el tema de la prevenci\u00f3 i dels anticonceptius, hi ha major consci\u00e8ncia, per\u00f2 no podem dir que tots els joves tenen acc\u00e9s perqu\u00e8 en aix\u00f2 les institucions no han fet tot el que deurien\u00bb, remarca.<\/p>\n
De fet, l’acc\u00e9s a l’anticoncepci\u00f3 continua sent molt discrecional depenent de la comunitat aut\u00f2noma de resid\u00e8ncia, segons il\u00b7lustra un informe de 2016 de la FPFE. L’estudi posa de manifest les difer\u00e8ncies entre unes i unes altres quant al finan\u00e7ament dels anticonceptius o el desenvolupament de programes espec\u00edfics: 9 comunitats disposen d’una normativa pr\u00f2pia sobre anticoncepci\u00f3, \u00aben el marc de la qual s’han desenvolupat plans espec\u00edfics o s’han revisat i actualitzat els antics\u00bb, molts d’ells posats en marxa a partir de 2012, per\u00f2 no aix\u00ed en la resta. \u00abTenim const\u00e0ncia que algunes comunitats com Ast\u00faries, Navarra, Val\u00e8ncia o Balears han fet un esfor\u00e7 en els \u00faltims anys per a facilitar l’acc\u00e9s als anticonceptius, per\u00f2 falta molt en unes altres…\u00bb, reflexiona Serrano.<\/p>\n
Les expertes assenyalen a m\u00e9s que ara les joves accedeixen m\u00e9s a l’anomenada ‘p\u00edndola del dia despr\u00e9s’, que en 2009 va comen\u00e7ar a dispensar-se en les farm\u00e0cies lliurement, tamb\u00e9 a les dones menors. De fet, les dades disponibles dibuixen un escenari en el qual ha augmentat el seu \u00fas: segons xifres de la SEC, el 2011 era un 14,1% la proporci\u00f3 de joves de 14 i 24 anys que referia haver pres la p\u00edndola d’urg\u00e8ncia en alguna ocasi\u00f3; el 2018 la dada va escalar 15 punts percentuals, fins a aconseguir el 29,55%. No existeixen estad\u00edstiques desglossades per a posar el focus en les menors de 19 anys, per\u00f2 tamb\u00e9 en la franja d’edat dels 20 als 24 anys el nombre d’avortaments ha descendit considerablement: un 12,1% des de 2010.<\/p>\n
\u00abJo crec que la lliure disposici\u00f3 de la p\u00edndola \u00e9s important i ha influ\u00eft\u00bb, assenyala Isabel Santamar\u00eda, m\u00e8dica sex\u00f2loga que treballa en un dispositiu d’atenci\u00f3 a joves de l’Ajuntament de Madrid. Coincideix amb ella Serrano, de la FPFE, que apunta al fet que, a pesar que quan va comen\u00e7ar a dispensar-se lliurement va haver-hi veus conservadores que van q\u00fcestionar la decisi\u00f3 i van assegurar que seria usada com a m\u00e8tode anticonceptiu, la realitat \u00abens ha demostrat que no i que \u00e9s just al contrari: es requereix un nivell de responsabilitat alt per a usar-la\u00bb. Aix\u00ed, la ginec\u00f2loga explica que el seu \u00fas s’ha normalitzat i s’han bandejat alguns mites.<\/p>\n
Algunes altres dades s\u00f3n reveladores. La Societat Espanyola de Contracepci\u00f3 destaca a trav\u00e9s dels seus sondejos que el percentatge de joves que diuen haver usat m\u00e8todes anticonceptius en la seva primera relaci\u00f3 sexual \u00e9s major que el de les generacions de dones adultes. El 2018 ho va assegurar un 96,7% de les noies de 15 i 19 anys, el 91,9% de les dones de 36 i 39 anys i el 85,1% de les quals se situen en la forqueta dels 45 i 49 anys.<\/p>\n
No obstant aix\u00f2, i tenint en compte l’avan\u00e7 dels \u00faltims anys, les expertes insisteixen a posar el focus en qu\u00e8 queda encara per aconseguir. Continua havent-hi grans segments de poblaci\u00f3 jove en risc d’embar\u00e0s no desitjat i de malalties de transmissi\u00f3 sexual, explica Vicente. Coincideix Santamar\u00eda, que posa l’accent en les dificultats que encara continua trobant-se \u00abla major part de joves\u00bb per a accedir a anticonceptius i den\u00fancia la falta d’educaci\u00f3 sexual de les i els adolescents. De fet, l’avan\u00e7ament electoral va fer que es qued\u00e9s en el tinter el projecte del Govern d’incloure educaci\u00f3 sexual en totes les etapes, una de les reivindicacions del moviment feminista.<\/p>\n
\u00abSobre aquest tema hem de demanar responsabilitats a les administracions. La formaci\u00f3 de tots els joves \u00e9s fonamental, per\u00f2 a m\u00e9s han de fer accessibles i finan\u00e7ar els anticonceptius a tot arreu\u00bb, afirma Santamar\u00eda, que denuncia que les institucions \u00absegueixen sense arribar a sectors de la poblaci\u00f3 en exclusi\u00f3\u00bb que \u00abcompten amb majors dificultats i barreres per a accedir a determinats serveis\u00bb. Totes les expertes criden l’atenci\u00f3, a m\u00e9s, sobre la necessitat de generalitzar els centres d’atenci\u00f3 per a poblaci\u00f3 jove.<\/p>\n