Durant les \u00faltimes setmanes, tant l’Organitzaci\u00f3 Mundial de la Salut, com el Centre de Control de Malalties de la Uni\u00f3 Europea han alertat sobre l’augment del nombre de casos de xarampi\u00f3 en tota Europa i, dimarts passat, el Comissari de Salut i Seguretat Aliment\u00e0ria de la UE,\u00a0Vytenis\u00a0Andriukaitis, qualificava la situaci\u00f3 com a inacceptable, \u00absobretot tenint en compte que existeix una vacuna efica\u00e7 contra la malaltia des dels anys seixanta\u00bb.<\/p>\n
Encara que els majors brots s’han produ\u00eft en pa\u00efsos que tenen important bosses d’exclusi\u00f3 social i no existeix un acc\u00e9s adequat a les vacunes, en altres pa\u00efsos de major poder adquisitiu, com Fran\u00e7a o It\u00e0lia, la caiguda s’ha associat fonamentalment a una p\u00e8rdua de confian\u00e7a respecte a les vacunes.<\/p>\n
Parlem sobre la import\u00e0ncia d’aquest tipus d’intervencions i la desconfian\u00e7a que s’ha generat entorn d’elles en els \u00faltims anys amb Raquel Carnero, coautora -al costat del farmac\u00e8utic Luis Marcos i al dibuixant \u00cd\u00f1igo Ansola- del llibre Vacunant Dos segles i sumant! (Edicions Universitat de Salamanca, 2019). Carnero treballa per a una consultora de serveis per a la ind\u00fastria farmac\u00e8utica i \u00e9s col\u00b7laboradora de l’ONG de cooperaci\u00f3 al desenvolupament Farmac\u00e9uticos Mundi (Farmamundi), dedicada a la promoci\u00f3 de la salut i l’ajuda farmac\u00e8utica en pa\u00efsos menys afavorits.<\/p>\n
Qu\u00e8 li sembla la situaci\u00f3 que es viu ara a Europa amb el xarampi\u00f3?<\/strong><\/p>\n La propagaci\u00f3 d’aquesta malaltia ha estat un efecte de la caiguda de les taxes de vacunaci\u00f3. S’ha perdut l’efecte ramat, amb el que aquelles poblacions que no es poden vacunar, com els nens menors d’un any, que no poden rebre la majoria d’aquestes vacunes, acaben exposats al virus. Al final, molts pediatres han hagut de tornar a aprendre a identificar un xarampi\u00f3.<\/p>\n A qu\u00e8 creu que es deu el problema?<\/strong><\/p>\n Als pa\u00efsos industrialitzats, on no hi ha una falta d’acc\u00e9s generalitzada, \u00e9s per una p\u00e8rdua de confian\u00e7a. D’una banda s’ha redu\u00eft la percepci\u00f3 del risc, perqu\u00e8 s\u00f3n malalties que han estat pr\u00e0cticament erradicades. Ning\u00fa es recorda ja de les seq\u00fceles que deixava la p\u00f2lio i gaireb\u00e9 ning\u00fa ha sofert la desgr\u00e0cia de veure morir a un beb\u00e8 per xarampi\u00f3, amb el que s’ha abaixat la gu\u00e0rdia. D’altra banda, est\u00e0 el corrent antivacunes, que \u00e9s una altra part del problema.<\/p>\n No se li d\u00f3na massa import\u00e0ncia als antivacunes?<\/strong><\/p>\n En pa\u00efsos com Espanya els antivacunes s\u00f3n un moviment residual, per\u00f2 hi ha uns altres com It\u00e0lia o Fran\u00e7a en els quals s’han est\u00e8s m\u00e9s i la cobertura de la triple v\u00edrica, que cobreix xarampi\u00f3, rub\u00e8ola i galteres, ha baixat molt\u00edssim. Encara aix\u00ed, hi ha un altre terme que s’utilitza actualment en lloc d’antivacunes, que \u00e9s el de vaccine hesitancy, que es refereix de forma gen\u00e8rica als dubtes que poden sorgir a l’hora de vacunar. L’OMS acaba de publicar les 10 amenaces globals de salut i els dubtes o el rebuig a la vacunaci\u00f3 \u00e9s una d’elles.<\/p>\n Quins factors han influ\u00eft en la p\u00e8rdua de confian\u00e7a?<\/strong><\/p>\n Els dubtes sobre les vacunes s’estenen per molts motius, per exemple, la falta d’unificaci\u00f3 dels calendaris vacunals genera desconfian\u00e7a, perqu\u00e8 la poblaci\u00f3 no t\u00e9 clar per qu\u00e8 en uns llocs es recomanen unes vacunes i en uns altres no. Afortunadament, a Espanya, des de gener ja tenim un calendari \u00fanic com\u00fa, la qual cosa servir\u00e0 per a tenir una imatge m\u00e9s clara de qu\u00e8 \u00e9s el que es recomana. Tamb\u00e9 estan els dubtes que es plantegen sobre la seva seguretat o efic\u00e0cia o els missatges del corrent antiglobalitzaci\u00f3, que culpen a les grans multinacionals del preu de les vacunes o del desprove\u00efment. Moltes d’elles no han estat ben resoltes, la qual cosa ha acabat generant desconfian\u00e7a.<\/p>\n \u00c9s aquest l’objectiu del llibre, respondre als dubtes de la poblaci\u00f3?<\/strong><\/p>\n El llibre tracta d’abordar la pregunta de per qu\u00e8 hi ha tants dubtes si fa dos segles que vacunem. \u00c9s cert que en els inicis van sorgir molts dubtes, perqu\u00e8 era una societat que no estava preparada per a comprendre aquest tipus d’intervenci\u00f3 sanit\u00e0ria, per\u00f2 que existeixin dubtes avui dia, m\u00e9s de 200 anys despr\u00e9s, t\u00e9 molt menys sentit.<\/p>\n El que volem \u00e9s llan\u00e7ar un missatge cient\u00edficament rigor\u00f3s, per\u00f2 que pugui arribar a tothom de forma senzilla, perqu\u00e8 tothom pugui tenir aquestes respostes. Fins ara pot ser que no hagin tingut f\u00e0cil respondre als seus dubtes de forma senzilla i per aix\u00f2 molts pares han acabat recorrent a internet i xarxes socials, on pots trobar de tot.<\/p>\n Per aix\u00f2 el projecte tamb\u00e9 t\u00e9 pres\u00e8ncia en xarxes socials?<\/strong><\/p>\n No es pot lluitar contra els bulos i els mites si no entrem en el lloc on es generen i on es promouen. Hem de buscar diferents vies per a arribar a l’objectiu i no quedar-nos nom\u00e9s en el missatge institucional de \u00abvacuna’t\u00bb.<\/p>\n Un dels mites m\u00e9s freq\u00fcents \u00e9s el de considerar que \u00e9s millor que els nens s’immunitzin passant la malaltia qu\u00e8 li sembla?<\/strong><\/p>\n El problema \u00e9s que no s’estan tenint en compte les possibles conseq\u00fc\u00e8ncies. Cal no oblidar que el xarampi\u00f3 tamb\u00e9 pot provocar sordesa o una meningitis que pugui deixar greus seq\u00fceles neurol\u00f2giques. Encara que el nen no arribi a morir, se li est\u00e0 exposant a un risc massa alt. No crec que cap mare, amb tota aquesta informaci\u00f3, estigu\u00e9s disposada a assumir aquest risc.<\/p>\n Creu que els fiascos d’algunes vacunes modernes, com la del dengue, poden justificar els temors de part de la poblaci\u00f3?<\/strong><\/p>\n Les vacunes per a malalties tropicals o malalties oblidades s\u00f3n relativament recents i moltes d’elles s\u00f3n experimentals. No \u00e9s el mateix parlar d’una vacuna candidata per a l’Ebola, que de les quals s’utilitzen a Europa de forma sistem\u00e0tica des de fa m\u00e9s de 30 anys i la seguretat dels quals i efic\u00e0cia est\u00e0 fora de tot dubte. Hem de tenir en compte que ara mateix s’administren milions i milions de dosis de la triple v\u00edrica, amb la qual cosa tenim informaci\u00f3 m\u00e9s que suficient sobre aquesta vacuna. A m\u00e9s, tenim un sistema de farmacovigil\u00e0ncia mitjan\u00e7ant el qual es recullen tots els possibles efectes adversos que es puguin produir.<\/p>\n Creu que s’hauria de canviar la legislaci\u00f3 perqu\u00e8 la vacunaci\u00f3 sigui obligat\u00f2ria?<\/strong><\/p>\n No crec que sigui la millor manera. En una societat madura com la que tenim a Espanya, el que cal oferir \u00e9s m\u00e9s informaci\u00f3 accessible i clara i no pensar a fer obligat\u00f2ria la vacunaci\u00f3. A m\u00e9s, a Espanya tenim un programa de vacunaci\u00f3 molt complet, que \u00e9s dels millors del m\u00f3n, i una taxa de vacunaci\u00f3 elevada, amb el que introduir l’obligatorietat probablement generaria un rebuig encara major.<\/p>\n El llibre tamb\u00e9 dedica un cap\u00edtol a les dones en la hist\u00f2ria de les vacunes per qu\u00e8?<\/strong><\/p>\n S\u00ed, hem volgut donar visibilitat a les dones que han contribu\u00eft al desenvolupament de les vacunes perqu\u00e8 no sempre han rebut el reconeixement que mereixien, perqu\u00e8 han estat a l’ombra d’altres investigadors o perqu\u00e8 han treballat en \u00e8poques on les dones no tenien visibilitat. Moltes de les quals esmentem s\u00f3n americanes, per\u00f2 hi ha una espanyola que ha estat reconeguda per l’OMS com la primera infermera de la hist\u00f2ria en missi\u00f3 internacional. Isabel Zendal va participar, al costat del metge militar Xavier Balmis, en una expedici\u00f3 que va rec\u00f3rrer Llatinoam\u00e8rica per a expandir la vacuna de la verola. La missi\u00f3 es considera una fita a nivell internacional i \u00e9s una cosa del que ens haur\u00edem de sentir orgullosos.<\/p>\n