{"id":19501,"date":"2019-06-06T21:55:13","date_gmt":"2019-06-06T20:55:13","guid":{"rendered":"https:\/\/diarisanitat.cat\/?p=19501"},"modified":"2019-06-06T21:55:13","modified_gmt":"2019-06-06T20:55:13","slug":"iona-heath-cal-preparar-la-gent-mes-aviat-sobre-el-fet-que-inevitablement-ens-morim","status":"publish","type":"post","link":"https:\/\/amazing-bassi.82-223-8-23.plesk.page\/index.php\/2019\/06\/06\/iona-heath-cal-preparar-la-gent-mes-aviat-sobre-el-fet-que-inevitablement-ens-morim\/","title":{"rendered":"Iona Heath: \u00abCal preparar la gent m\u00e9s aviat sobre el fet que inevitablement ens morim\u00bb"},"content":{"rendered":"

La Doctora Iona Heath \u00e9s referent mundial de la medicina de fam\u00edlia. A part de treballar durant 35 anys com a metgessa de cap\u00e7alera a Londres, va ser presidenta del Royal College of General Practitioners (RCGP) del Regne Unit, on tamb\u00e9 va ocupar c\u00e0rrecs als comit\u00e8s d\u2019\u00c8tica, de Gen\u00e8tica i de Desigualtats en la Salut.<\/p>\n

Tamb\u00e9 ha escrit nombroses publicacions al voltant de l\u2019\u00fas excessiu dels serveis m\u00e8dics i la sobrediagn\u00f2si, i del tractament de la fase final de la vida i la mort. L’entrevistem abans de la confer\u00e8ncia que fa a Barcelona en motiu del des\u00e8 aniversari del F\u00f2rum Catal\u00e0 d’Atenci\u00f3 Prim\u00e0ria (FoCAP)<\/a>.<\/p>\n

Com podem dignificar l\u2019envelliment des de la perspectiva m\u00e8dica?<\/strong><\/p>\n

Cal que millorem la darrera etapa de la vida. Ha de ser m\u00e9s f\u00e0cil, menys traum\u00e0tica. \u00c9s q\u00fcesti\u00f3 de ser m\u00e9s realista. El que acostuma a passar \u00e9s que quan la gent es fa gran, se\u2019ls diagnostiquen m\u00e9s i m\u00e9s malalties perqu\u00e8 el seu cor s\u2019est\u00e0 fent vell, els seus ronyons tamb\u00e9 s\u2019envelleixen, el cervell igual… Tot es torna una mica gastat. Aix\u00ed que se\u2019ls recepten m\u00e9s i m\u00e9s pastilles que tamb\u00e9 els posen malalts.<\/p>\n

I com es podria fer diferent? <\/strong><\/p>\n

Crec que necessitem parlar m\u00e9s amb la gent per entendre qu\u00e8 \u00e9s el que volen fer la resta de les seves vides i respectar-ho. A vegades no \u00e9s gaire, pot ser nom\u00e9s veure cr\u00e9ixer les flors del seu jard\u00ed o viure un temps m\u00e9s per poder anar a una boda d\u2019un net.<\/p>\n

Sovint la gent gran \u00e9s m\u00e9s realista que els seus metges, ja que quan tens vuitanta anys ja ets conscient que no tens moltes expectatives de vida. Per\u00f2 tot i que s\u00f3n m\u00e9s realistes, no els agrada contradir als seus metges, aix\u00ed que quan els diuen que han de prendre totes aquestes pastilles, ells ho fan.<\/p>\n

Per mi \u00e9s molt m\u00e9s important escoltar el que la persona sent i vol aconseguir. No hi parem prou atenci\u00f3, perqu\u00e8 sempre ens centrem en les malalties per\u00f2 no en el context de vida.<\/p>\n

Aquest \u00e9s un rol sobretot dels metges de cap\u00e7alera?<\/strong><\/p>\n

Absolutament. El paper de l\u2019atenci\u00f3 prim\u00e0ria \u00e9s veure el context, ja que \u00e9s m\u00e9s propera als pacients que no pas l\u2019hospital. A m\u00e9s, considero que part de la feina de l\u2019atenci\u00f3 prim\u00e0ria \u00e9s, de fet, protegir els pacients d\u2019anar a l\u2019hospital, de la medicina tecnol\u00f2gica. S\u2019ha de contenir la gent a l\u2019atenci\u00f3 prim\u00e0ria, no derivar-los a l\u2019especialista si no \u00e9s que el pacient realment ho vol. Perqu\u00e8 la majoria de vegades es deriva a la gent sense que expressin un desig de ser tractats m\u00e9s enll\u00e0.<\/p>\n

Ho ha de decidir el pacient?<\/strong><\/p>\n

Et donar\u00e9 un exemple. La doctora Catherine Calderwood, Chief Medical Officer d\u2019Esc\u00f2cia, va explicar en una confer\u00e8ncia justament aqu\u00ed a Barcelona<\/a> aquesta meravellosa hist\u00f2ria sobre un home a qui acabaven de posar una pr\u00f2tesi al genoll. Ella el va anar a veure i li va preguntar com estava, perqu\u00e8 no semblava gaire content.<\/p>\n

Resulta que ell havia anat al metge en primer lloc perqu\u00e8 li agradava estar dret davant de la porta de casa seva i parlar amb el seu ve\u00ed. Per\u00f2 se sentia una mica inestable i volia un caminador per poder sentir-se m\u00e9s segur i seguir xerrant dret amb el seu ve\u00ed. Per\u00f2 en lloc d\u2019aix\u00f2, el seu doctor el va derivar al traumat\u00f2leg i va acabar amb un genoll nou que no havia demanat. I encara no t\u00e9 el seu caminador! Aix\u00f2 ensenya la difer\u00e8ncia entre el que la gent vol i el que els hi fem.<\/p>\n

Si els metges de cap\u00e7alera cada vegada tenen m\u00e9s en compte el context de les persones, a part de derivar a especialistes m\u00e8dics, tamb\u00e9 ho poden fer als serveis socials?<\/strong><\/p>\n

No hi ha manera que l\u2019atenci\u00f3 prim\u00e0ria ho pugui fer tot per\u00f2 \u00e9s important ser capa\u00e7os d\u2019apuntar cap a altres direccions. Cal detectar si la gent no t\u00e9 prou diners per permetre\u2019s una bona dieta o per alimentar als seus fills. Hi ha molts aspectes en els quals l\u2019atenci\u00f3 prim\u00e0ria no pot ajudar, com amb l\u2019habitatge, per\u00f2 pot dirigir a la gent als agents adequats.<\/p>\n

Com poden els professionals de l\u2019atenci\u00f3 prim\u00e0ria estar atents a aquestes situacions? Com poden veure m\u00e9s enll\u00e0 de la condici\u00f3 m\u00e8dica?<\/strong><\/p>\n

\u00c9s el paper del metge de cap\u00e7alera. No ser massa intrusiu, mantenir l\u2019equilibri, per\u00f2 alhora estar a punt si la gent est\u00e0 preparada per parlar. Cal convidar a la gent a ampliar all\u00f2 del qual estan parlant. Si venen amb una ferida, per exemple, d\u2019una espelma, que \u00e9s molt com\u00fa, has de preguntar per la causa m\u00e9s profunda. No la immediata, no l\u2019accident amb l\u2019espelma, sin\u00f3 perqu\u00e8 ha passat aix\u00f2. Sempre intentar ampliar-ho i preguntar m\u00e9s i escoltar m\u00e9s. \u00c9s q\u00fcesti\u00f3 d\u2019obertura i d\u2019estar a punt.<\/p>\n

Si aquest paper no es fa prou, pot ser que sigui pel baix pressupost d\u2019aquest sector?<\/strong><\/p>\n

Si poses massa pressi\u00f3 a l\u2019atenci\u00f3 prim\u00e0ria, pot retenir menys. I crec que \u00e9s una de les estupideses de no finan\u00e7ar prou l\u2019atenci\u00f3 prim\u00e0ria, que aleshores perds tots els beneficis de retenir-hi la gent. Perqu\u00e8 si hi ha massa pressi\u00f3, per descomptat la gent fracassa, no tindr\u00e0 prou temps per escoltar de la manera com estic suggerint i els pacients acabaran a l\u2019hospital.<\/p>\n

Sabem que com m\u00e9s fort \u00e9s el sistema d\u2019atenci\u00f3 prim\u00e0ria, millor \u00e9s l\u2019estat de salut de la poblaci\u00f3. I aix\u00f2 t\u00e9 a veure amb l\u2019habilitat de posar les cures al voltant de cada individu de forma especial i no estandarditzada. I aix\u00f2 \u00e9s la for\u00e7a de l\u2019atenci\u00f3 prim\u00e0ria. \u00c9s realment incre\u00efble que, amb totes les proves que tenim, els pol\u00edtics o els administradors no posin m\u00e9s \u00e8mfasi en finan\u00e7ar-la de manera suficient perqu\u00e8 faci aquesta tasca tan important.<\/p>\n

Els hospitals s\u00f3n llocs molt perillosos. Acabes amb un genoll nou que no volies, agafes infeccions, tota mena de complicacions, els medicaments que utilitzem s\u00f3n molt perillosos, cada TAC et dona una dosi brutal de radiaci\u00f3… Nom\u00e9s haur\u00edem de deixar que la gent arribi als hospitals quan realment sigui un benefici per ells, no nom\u00e9s perqu\u00e8 \u00e9s a vegades el m\u00e9s f\u00e0cil de fer.<\/p>\n

\"\"
La Doctora Iona Heath al Col\u00b7legi Oficial d\u2019Infermeres i Infermers de Catalunya | Foto: Vict\u00f2ria Oliveres<\/figcaption><\/figure>\n

Creus que aix\u00f2 es fa diferent al Regne Unit?<\/strong><\/p>\n

Crec que tenim una manera m\u00e9s rigorosa de no deixar que la gent vagi a l\u2019hospital. Pots anar a urg\u00e8ncies si ho necessites per\u00f2 no pots anar a veure un especialista sense que t\u2019hi hagin derivat, cosa que ajuda a retenir la gent a l\u2019atenci\u00f3 prim\u00e0ria.<\/p>\n

Per\u00f2 crec que tots els sistemes sanitaris europeus estan patint una gran pressi\u00f3 per les pol\u00edtiques neoliberals i l\u2019austeritat. Les retallades han sigut molt severes i la sanitat se n\u2019est\u00e0 ressentint. Tradicionalment el nostre sistema sanitari [Regne Unit] era dels m\u00e9s forts, perqu\u00e8 el tenim des de fa m\u00e9s temps, des del segle XIX. Per\u00f2 en canvi no tenim suficients doctors, i ara els professionals de la medicina europeus marxen per culpa del Brexit….<\/p>\n

Com creus que se senten els metges europeus al Regne Unit?<\/strong><\/p>\n

Se senten insegurs i menyspreats. Aix\u00f2 ha fet que molts d\u2019ells, de fet, ja han marxat i ara l\u2019administraci\u00f3 est\u00e0 intentant importar doctors de m\u00e9s enll\u00e0 d\u2019Europa. Al Regne Unit mai hem capacitat un nombre suficient de doctors, sempre hem robat els d\u2019altra gent. Una mala hist\u00f2ria… Ara, el Brexit vol fer que nosaltres siguem autosuficients i, en canvi, hem de buscar doctors m\u00e9s enll\u00e0. Estan canviant els requeriments de visat per metges, una bogeria.<\/p>\n

Qu\u00e8 els hem de dir als pol\u00edtics perqu\u00e8 se n\u2019adonin que finan\u00e7ar millor l\u2019atenci\u00f3 prim\u00e0ria seria benefici\u00f3s?<\/strong><\/p>\n

Doncs que probablement \u00e9s m\u00e9s barata que el tractament hospitalari. Per\u00f2 \u00e9s sobretot una q\u00fcesti\u00f3 d\u2019escoltar realment a la gent gran. Hi ha un article molt interessant a l\u2019Atlantic Monthly que deia que els mateixos doctors, quan s\u2019estan morint, s\u00f3n bastant bons en dir \u2018pareu\u2019.<\/p>\n

Hem d\u2019escoltar la gent gran, per\u00f2 que passa si ja no poden parlar per ells mateixos?<\/strong><\/p>\n

Aleshores hem d\u2019escoltar als qui estiguin m\u00e9s a prop d\u2019ells, tot i que tamb\u00e9 hi ha el problema dels parents. Sovint \u00e9s en les fam\u00edlies m\u00e9s disfuncionals on \u00e9s el fill de la persona gran, que no viu a prop, que arriba volant i intenta demostrar com estimen al seu pare o mare insistint en m\u00e9s i m\u00e9s tractament hospitalari i proves. En canvi, la gent que ha estat propera al pacient entenen que \u00e9s inevitable. Perqu\u00e8 hi ha una forta tend\u00e8ncia a pretendre que la mort no passar\u00e0, fins que \u00e9s bastant tard. L\u2019\u00fanica gent que ent\u00e9n que passar\u00e0 \u00e9s la gent gran.<\/p>\n

Cal preparar la gent m\u00e9s aviat sobre el fet que inevitablement ens morim. Fins i tot als professionals de la salut, que poden ser a vegades els pitjors, quan volen seguir fent m\u00e9s proves i no tenen la confian\u00e7a de dir: \u2018crec que estem arribant al final\u2019.<\/p>\n

Aleshores seria necessari fer un millor acompanyament?<\/strong><\/p>\n

S\u00ed. En aquests moments cal saber preguntar coses com \u2018on vols estar?\u2019, \u2018com et podem ajudar a estar c\u00f2mode?\u2019, \u2018a qui vols veure?\u2019 o \u2018hi ha alguna altra cosa que vulguis fer o dir?\u2019 Cal donar aquesta oportunitat a la gent.
\nAbans, quan la societat era m\u00e9s religiosa, existia la confessi\u00f3 final, l\u2019extremunci\u00f3. Necessitem un equivalent secular perqu\u00e8 la gent pugui dir qu\u00e8 els fa patir, qu\u00e8 necessiten que la gent important per ells s\u00e0piga, si necessiten contactar amb membres de la fam\u00edlia de qui s\u2019han distanciat… Necessitem una manera de fer aquestes converses m\u00e9s f\u00e0cils i m\u00e9s possibles.<\/p>\n

Tots sabem que no \u00e9s un moment f\u00e0cil per\u00f2 ning\u00fa fracassa a morir. Tenim un percentatge d\u2019\u00e8xit del 100%. La gent sempre ho ha fet, nom\u00e9s hem d\u2019intentar que ens sembli menys una sensaci\u00f3 de frac\u00e0s.<\/p>\n

Potser perqu\u00e8 tenim un sentiment que aix\u00f2 durar\u00e0 per sempre? I m\u00e9s ara, gr\u00e0cies a la ci\u00e8ncia…<\/strong><\/p>\n

Aix\u00f2 \u00e9s l\u2019engany modern. La gent est\u00e0 vivint m\u00e9s temps per\u00f2 no sempre vides m\u00e9s felices, nom\u00e9s m\u00e9s llargues. I per suposat, com m\u00e9s temps vius, m\u00e9s malalties \u00e9s probable que tinguis.<\/p>\n

Els \u00e9ssers humans tenim una fase en qu\u00e8 ens creiem immortals. Tu probablement est\u00e0s en aquesta fase, jo no. \u00c9s el problema del metge jove que tracta la persona gran. El doctor jove encara se sent immortal, encara que per suposat no ho sigui, i creu que la ci\u00e8ncia ens pot seguir allargant la vida sempre, per\u00f2 no \u00e9s aix\u00ed!<\/p>\n

Per exemple, tenim un munt de m\u00e8todes contra les malalties card\u00edaques, un munt de maneres de fer que ens deixem de morir per culpa del cor. Per\u00f2 aix\u00f2 no vol dir que puguem fer que la gent gran es deixi de morir. Si els hi tanques una porta de sortida, hauran de sortir per una altra. Aix\u00ed que, encara que aconsegueixis que la gent es deixi de morir per cardiopaties, normalment no canvies el dia de la mort, no acostumen a viure gaire m\u00e9s. Segurament aleshores tenen m\u00e9s probabilitats que se\u2019ls diagnostiqui c\u00e0ncer o dem\u00e8ncia. Perqu\u00e8 han de marxar d\u2019alguna manera, no hi ha una continuaci\u00f3 de la vida.<\/p>\n

Forcem massa aquests intents d\u2019allargar la vida de la gent gran?<\/strong><\/p>\n

Molts dels tractaments al final de la vida no funcionen, s\u00f3n dif\u00edcils i poden ser inc\u00f2modes, invasius… Acaba sent un turment per la persona que pren deu tipus de pastilles diferents cada dia, possiblement se n\u2019oblida i en pren massa d\u2019una i massa poca d\u2019una altra… \u00c9s un embolic.<\/p>\n

Amb qu\u00e8 creus que ajuda als professionals l\u2019organitzaci\u00f3, com la FoCAP?<\/strong><\/p>\n

Crec que \u00e9s una organitzaci\u00f3 molt valuosa per l\u2019atenci\u00f3 prim\u00e0ria a Catalunya. Aqu\u00ed tenen l\u2019oportunitat de pensar conjuntament sobre aquest tipus de problemes. Quan escolto tot el que han estat fent, totes les publicacions que han treballat…, \u00e9s fant\u00e0stic! Els ajuda a ser millors i m\u00e9s reflexius.<\/p>\n

Aix\u00f2 \u00e9s del qu\u00e8 es tracta, perqu\u00e8 no hi ha res pitjor que l\u2019atenci\u00f3 sanit\u00e0ria superficial, la que \u201cposa una tireta\u201d. L\u2019atenci\u00f3 sanit\u00e0ria superficial funciona per petites coses sobre persones que estan, en general, sanes. Per\u00f2 la majoria d\u2019atenci\u00f3 sanit\u00e0ria \u00e9s for\u00e7a m\u00e9s complicada. Per exemple, quan situacions com la pobresa o una inf\u00e0ncia abusiva debiliten la salut de les persones.<\/p>\n

\u00c9s molt important la relaci\u00f3 entre els professionals de la salut i els pacients. Sabem que, si la gent es tracta amb afecte i respecte, milloren en termes de salut. La psicologia de l\u2019atenci\u00f3 sanit\u00e0ria \u00e9s molt important. Hi ha gent a qui les \u00faniques persones que els hi mostren algun tipus de respecte s\u00f3n els professionals de la salut. De fet, una de les maneres de mesurar l\u2019a\u00efllament social \u00e9s preguntar: \u2018quantes vegades veus a alg\u00fa que t\u2019agrada?\u2019 Quan jo treballava com a metgessa de cap\u00e7alera hi havia pacients per qui jo era la persona que veien m\u00e9s sovint que els hi agrad\u00e9s. Aix\u00f2 \u00e9s una trag\u00e8dia, si \u00e9s el teu metge en lloc d\u2019un amic o un membre de la teva fam\u00edlia… Per\u00f2 aix\u00f2 passa.<\/p>\n

Aix\u00ed que hem de tenir m\u00e9s en compte el context, mirar les persones m\u00e9s enll\u00e0 i durant m\u00e9s temps. \u00c9s una cosa que nom\u00e9s pot fer l\u2019atenci\u00f3 prim\u00e0ria, que construeix una relaci\u00f3 de respecte, afecte i confian\u00e7a que, d\u2019alguna manera, els protegeix.<\/p>\n","protected":false},"excerpt":{"rendered":"

La Doctora Iona Heath \u00e9s referent mundial de la medicina de fam\u00edlia. A part de treballar durant 35 anys com a metgessa de cap\u00e7alera a Londres, va ser presidenta del Royal College of General Practitioners (RCGP) del Regne Unit, on tamb\u00e9 va ocupar c\u00e0rrecs als comit\u00e8s d\u2019\u00c8tica, de Gen\u00e8tica i de Desigualtats en la Salut. […]<\/p>\n","protected":false},"author":58,"featured_media":19503,"comment_status":"open","ping_status":"closed","sticky":false,"template":"","format":"standard","meta":{"footnotes":""},"categories":[47,7],"tags":[116,276],"class_list":["post-19501","post","type-post","status-publish","format-standard","has-post-thumbnail","hentry","category-factor-huma","category-politica-i-gestio","tag-atencio-primaria","tag-envelliment"],"_links":{"self":[{"href":"https:\/\/amazing-bassi.82-223-8-23.plesk.page\/index.php\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/19501","targetHints":{"allow":["GET"]}}],"collection":[{"href":"https:\/\/amazing-bassi.82-223-8-23.plesk.page\/index.php\/wp-json\/wp\/v2\/posts"}],"about":[{"href":"https:\/\/amazing-bassi.82-223-8-23.plesk.page\/index.php\/wp-json\/wp\/v2\/types\/post"}],"author":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/amazing-bassi.82-223-8-23.plesk.page\/index.php\/wp-json\/wp\/v2\/users\/58"}],"replies":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/amazing-bassi.82-223-8-23.plesk.page\/index.php\/wp-json\/wp\/v2\/comments?post=19501"}],"version-history":[{"count":0,"href":"https:\/\/amazing-bassi.82-223-8-23.plesk.page\/index.php\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/19501\/revisions"}],"wp:featuredmedia":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/amazing-bassi.82-223-8-23.plesk.page\/index.php\/wp-json\/"}],"wp:attachment":[{"href":"https:\/\/amazing-bassi.82-223-8-23.plesk.page\/index.php\/wp-json\/wp\/v2\/media?parent=19501"}],"wp:term":[{"taxonomy":"category","embeddable":true,"href":"https:\/\/amazing-bassi.82-223-8-23.plesk.page\/index.php\/wp-json\/wp\/v2\/categories?post=19501"},{"taxonomy":"post_tag","embeddable":true,"href":"https:\/\/amazing-bassi.82-223-8-23.plesk.page\/index.php\/wp-json\/wp\/v2\/tags?post=19501"}],"curies":[{"name":"wp","href":"https:\/\/api.w.org\/{rel}","templated":true}]}}