Confian\u00e7a, respecte i dignitat. Aquests s\u00f3n, segons Nils\u00a0Bergman, metge i un dels especialistes en\u00a0neuroci\u00e8ncia\u00a0perinatal m\u00e9s coneguts del m\u00f3n, els fonaments d’un bon part i una bona salut matern-infantil.\u00a0Bergman\u00a0\u00e9s un dels promotors del ‘m\u00e8tode cangur’ de salut matern-infantil i del contacte pell amb pell entre la mare i el nounat. \u00c9s creador de l’entitat NINO (Neuroci\u00e8ncia\u00a0per a Millors resultats Neonatals) i visita Madrid per a participar en el Seminari\u00a0Neuroci\u00e8ncia\u00a0i Epigen\u00e8tica del Naixement que organitza l’Institut Europeu de Salut Perinatal.<\/p>\n
El\u00a0neonat\u00f2leg\u00a0mant\u00e9 amb rotunditat i proximitat, fins i tot al\u00b7ludint a la seva pr\u00f2pia experi\u00e8ncia com a pare de tres fills que van n\u00e9ixer de formes molt diferents, que un part respectat, en el qual la mare se senti apoderada i estigui sempre acompanyada i la mare i el beb\u00e8 no siguin separats, determina la salut a llarg termini. En aquest sentit, lamenta que \u00abel proc\u00e9s de naixement des del punt de vista de la ci\u00e8ncia de la crian\u00e7a i la cura s’assembla molt poc al proc\u00e9s ent\u00e8s des de les pr\u00e0ctiques obst\u00e8triques, que es basen en l’obedi\u00e8ncia a unes regles. Aquestes regles no entenien les necessitats de les mares i els beb\u00e8s\u00bb.<\/p>\n
Qu\u00e8 ens ha ensenyat la\u00a0neuroci\u00e8ncia\u00a0sobre el desenvolupament del cervell del nounat?<\/strong><\/p>\n La\u00a0neuroci\u00e8ncia\u00a0ens ha ensenyat molt sobre el cervell de l’adult per\u00f2 realment no ens ha ajudat a entendre el cervell del nounat ni el del fetus. El cervell del fetus el que m\u00e9s necessita \u00e9s sentir-se segur. El que sabem gr\u00e0cies a la\u00a0neuroci\u00e8ncia\u00a0\u00e9s que tots dos s\u00f3n totalment dependents de la mare. Aix\u00f2 \u00e9s obvi per a un fetus. En el que hem fallat com a cultura, com a sistema de salut, com a societat cient\u00edfica, \u00e9s a recon\u00e8ixer el vital que \u00e9s la mare per al desenvolupament del cervell despr\u00e9s del naixement. Ho dic els primers mil minuts, que s\u00f3n 16-17 hores. La mare ha de romandre amb el beb\u00e8, sense separaci\u00f3. Aquesta \u00e9s la clau per a entendre els processos del desenvolupament neurol\u00f2gic que s\u00f3n necessaris per a un comen\u00e7ament de vida saludable. Crec que \u00e9s important distingir entre la\u00a0neuroci\u00e8ncia\u00a0i el que\u00a0anomeno\u00a0ci\u00e8ncia de la crian\u00e7a (nurture\u00a0science), que est\u00e0 relacionada amb la nostra pr\u00f2pia biologia.<\/p>\n Quins principals aprenentatges haur\u00edem de tenir en compte com a pares, mares o sanitaris en la cura d’un beb\u00e8?<\/strong><\/p>\n Una vegada que el beb\u00e8 \u00e9s concebut, \u00e9s un \u00e9sser viu tremendament sensible a l’entorn: a la temperatura i als nutrients, per\u00f2 el que \u00e9s m\u00e9s important tamb\u00e9 a l’entorn emocional, la qualitat de la vida de la mare. Tot aix\u00f2 t\u00e9 un impacte en el desenvolupament, tot aix\u00f2 importa. I es torna m\u00e9s important a mesura que la mare es posa de part. L’oxitocina \u00e9s una hormona que es posa en funcionament quan la mare i el beb\u00e8 se senten segurs. No importa que els diguis que estan fora de perill perqu\u00e8 estan en un hospital. Un hospital no fa que et sentis segur. La mare ha de sentir-se segura: ha d’estar amb la seva fam\u00edlia, un o dos membres, o una doula o una matrona que es quedi amb ella. La mare mai hauria d’estar sola. El proc\u00e9s de naixement des del punt de vista de la ci\u00e8ncia de la crian\u00e7a i la cura s’assembla molt poc al proc\u00e9s ent\u00e8s des de la\u00a0neuroci\u00e8ncia\u00a0i des de les pr\u00e0ctiques obst\u00e8triques que s’han codificat per l’obedi\u00e8ncia a unes regles. Aquestes regles no entenien les necessitats de les mares i els beb\u00e8s.<\/p>\n Creu vost\u00e8 que el context social ajuda a mares i beb\u00e8s a sentir-se segurs en aquestes hores crucials de les quals parla?<\/strong><\/p>\n L’obstetre t\u00e9 un manual amb tots els aspectes t\u00e8cnics dels passos pr\u00e0ctics i el que \u00e9s necessari per a dur a terme un part segur i reduir els seus riscos. Per\u00f2 la mare mai ha llegit aquest llibre. Aquest llibre no fa que se senti segura. No pensem que aix\u00f2 fos important, perqu\u00e8 quan vam llegir aquest manual ten\u00edem una visi\u00f3 molt mec\u00e0nica. El que avui sabem per la\u00a0neuroci\u00e8ncia, la ci\u00e8ncia de la crian\u00e7a i la psicologia \u00e9s que l’actitud de la mare influeix profundament en el proc\u00e9s obst\u00e8tric. Per\u00f2 tamb\u00e9 influeix en el cervell del beb\u00e8 i el de la mare.<\/p>\n Quan l’apoderem i li donem un sentiment de seguretat, canvia radicalment el resultat\u00a0obst\u00e8tric\u00a0i fins i tot els resultats del desenvolupament a llarg termini. En angl\u00e8s s’usa el terme\u00a0self-efficacy\u00a0(auto-efic\u00e0cia). No significa que la mare sigui perfecta, que s\u00e0piga totes les respostes, sin\u00f3 que ella pensa: \u00abEstic b\u00e9, puc manejar aquesta situaci\u00f3\u00bb. Perqu\u00e8 ho senti, s’ha de sentir segura de deb\u00f2. Cal crear aquest espai segur perqu\u00e8 ella es fi\u00ef del seu propi poder d’estar b\u00e9. Podem llevar poder i capacitat a les mares d’una manera molt senzilla amb algunes pr\u00e0ctiques obst\u00e8triques.<\/p>\n Quina seria la clau perqu\u00e8 la mare i el beb\u00e8 se sentin assegurances en aquestes primeres hores? Quins canvis cal fer en el sistema de salut perqu\u00e8 aix\u00f2 sigui possible?<\/strong><\/p>\n Estar sola despr\u00e9s del naixement del beb\u00e8 \u00e9s el principal obstacle perqu\u00e8 la mare se senti segura i pugui cuidar d’ell. La nostra cultura valora la solitud, per\u00f2 l’oxitocina no \u00e9s una hormona solit\u00e0ria, \u00e9s una hormona social. Alg\u00fa ha d’estar amb la mare tota l’estona. Ni tan sols \u00e9s un gran canvi per al sistema de salut. Pot continuar sent igual en el fons, per\u00f2 quan la mare mai est\u00e0 sola i el beb\u00e8 i la mare mai s\u00f3n separats, tenim una millor cura de salut i sens dubte tindrem millors resultats.<\/p>\n Quines s\u00f3n les conseq\u00fc\u00e8ncies m\u00e9s greus de separar a mares i beb\u00e8s i del fet de llevar capacitat i poder a les mares?<\/strong><\/p>\n El beb\u00e8 apr\u00e8n immediatament que la mare est\u00e0 en un lloc perill\u00f3s perqu\u00e8 no est\u00e0 amb ell. El missatge que rep un beb\u00e8 \u00e9s que no \u00e9s un entorn segur. I aix\u00ed es canvia la configuraci\u00f3 del cervell pels receptors de cortisol, perqu\u00e8 s’apaguin. El beb\u00e8 tindr\u00e0 per sempre nivells m\u00e9s alts de cortisol, majors nivells d’ansietat, pressi\u00f3 sangu\u00ednia m\u00e9s alta, m\u00e9s colesterol. Els senyals m\u00e9s primerencs que un\u00a0beb\u00e8 capta\u00a0determinen la seva salut per sempre. Quan est\u00e0s constantment estressat, el teu estat normal, la teva concepci\u00f3 de normalitat, canvia. I llavors ets un adult permanentment estressat. I aix\u00f2 disminueix la teva qualitat de vida, et resta salut, et provoca hipertensi\u00f3 i diabetis, fins i tot c\u00e0ncer.<\/p>\n Com va sorgir el\u00a0m\u00e8tode cangur?<\/strong><\/p>\n Vaig acabar la meva formaci\u00f3 en Medicina i estava decidit a ser doctor en missions, com el meu pare. En set anys, vaig poder aprendre totes les habilitats pr\u00e0ctiques per a curar malalties i despr\u00e9s vaig ser a \u00c0frica. Vaig arribar a un lloc en el qual a vegades no hi havia electricitat i no hi havia incubadores. La matrona amb la qual vaig arribar havia sentit parlar del m\u00e8tode cangur. El 1988, fa trenta-un anys,\u00a0comencem a fer contacte\u00a0pell amb pell en casos de beb\u00e8s molt petits i les seves mares i el resultat era completament diferent. Una de les coses m\u00e9s sorprenents \u00e9s que obrien els ulls i et miraven, et reconeixien. Aix\u00f2 no apareix en els manuals, per\u00f2 era una profunda difer\u00e8ncia. En sis anys, aconseguim que la taxa de superviv\u00e8ncia pass\u00e9s del 10% al 50%.<\/p>\n Qu\u00e8 diria als experts que en generacions anteriors deien que no es podia agafar massa en bra\u00e7os al beb\u00e8, perqu\u00e8 s’acostumava, que havia de tenir un horari de preses o que si no\u00a0dormia en una habitaci\u00f3 separada no seria\u00a0aut\u00f2nom?<\/strong><\/p>\n La gent que diu aquestes coses ho fa amb una fe profunda, amb una gran convicci\u00f3, per\u00f2 amb cap evid\u00e8ncia cient\u00edfica. De fet, l’evid\u00e8ncia cient\u00edfica diu el contrari. Un beb\u00e8 que s’autoregula el fa amb cortisol i pot ser que sobrevisqui extremadament b\u00e9, per\u00f2 es converteix en un lluitador, es torna agressiu. Pot ser bo si el m\u00f3n \u00e9s un lloc inh\u00f2spit, per\u00f2 no vivim aqu\u00ed. No volem funcionar d’aquesta manera. Volem a persones que siguin capaces de confiar, que tinguin empatia, que tinguin \u00e8tica.<\/p>\n L’evid\u00e8ncia \u00e9s molt clara: l’\u00e8tica, l’empatia i la confian\u00e7a v\u00e9nen d’una connexi\u00f3 llarga i estreta amb la mare. Quan tens aix\u00f2 tamb\u00e9 aconsegueixes bona salut f\u00edsica. Quan no tens aix\u00f2, tens aquest\u00a0aconseguidor, aquest guerrer, que t\u00e9 hipertensi\u00f3 o c\u00e0ncer en la mitjana edat. Aquesta persona ha aconseguit moltes coses en la vida, per\u00f2 no ha tingut una bona relaci\u00f3. S\u00ed, donar a llum i criar a un nen aix\u00ed fa que sigui un adult amb un sistema de valors completament diferent i un cost de salut p\u00fablica diferent.<\/p>\n Subratlla la import\u00e0ncia de n\u00e9ixer d’una manera respectuosa i acurada. De deb\u00f2 aix\u00f2 determina la nostra vida adulta? Si tothom naix\u00e9s aix\u00ed, canviaria la nostra societat?<\/strong><\/p>\n S\u00ed, per descomptat que s\u00ed. Aix\u00f2 \u00e9s necessari, per\u00f2 no suficient. La manera en qu\u00e8 neixes realment ha de ser el correcte, s’ha de fer b\u00e9. Per\u00f2 tamb\u00e9 has de fer-ho b\u00e9 la setmana seg\u00fcent i l’any seg\u00fcent. S\u00ed, la manera en qu\u00e8 naixem importa molt. Si no naix\u00e9ssim d’una manera respectuosa i segur \u00e9s doblement important el que fas l’endem\u00e0 i la setmana seg\u00fcent, per a compensar aquesta p\u00e8rdua. Quan naixem de la millor manera tot \u00e9s molt m\u00e9s f\u00e0cil, no necessitem ajuda extra, la mare \u00e9s poderosa, t\u00e9 efic\u00e0cia, est\u00e0 apoderada, est\u00e0 conscienciada. Si no ho estigu\u00e9s, necessitem ajuda.<\/p>\n