La sent\u00e8ncia del Suprem que denega l’acc\u00e9s sanitari gratu\u00eft als immigrants reagrupats a Espanya amb els seus fills de nacionalitat espanyola ha donat un recolzament al Govern de Pedro S\u00e1nchez. La seva normativa per a \u00abretornar la sanitat universal\u00bb, arrabassada despr\u00e9s de la reforma de Mariano Rajoy de 2012, no era completa: entre altres esquerdes, la seva redacci\u00f3 no corregia l’exclusi\u00f3 dels pares de ciutadans nacionalitzats que no poden treballar a Espanya, generalment per ser ja majors de 65 anys. Aquests que, segons la legislaci\u00f3 a la qual s’aferra l’Executiu, suposen una \u00abc\u00e0rrega\u00bb per a les arques de l’Estat.<\/p>\n
El Govern, apel\u00b7lant a la Llei d’Estrangeria, exigeix a aquests pares contractar una asseguran\u00e7a m\u00e8dica privada per a obtenir la resid\u00e8ncia per reagrupaci\u00f3 familiar. Per\u00f2 les seves p\u00f2lisses no sempre acaben cobrint el tractament de malalties greus sorgides una vegada assentats a Espanya, o aquests no poden permetre’s el pagament de la medicaci\u00f3.<\/p>\n
\u00abEl dret de reagrupaci\u00f3 s’estableix fent-lo dependre d’unes condicions legals que han de complir-se necess\u00e0riament per a poder estar residint a Espanya\u00bb, ha desenvolupat la fallada del Suprem. Entre ells, que el familiar adult reagrupat \u00absubscrigui una asseguran\u00e7a de malaltia que cobreixi tots els riscos a Espanya del familiar, sense que en cap cas la resid\u00e8ncia d’aquest pugui generar una c\u00e0rrega per a l’assist\u00e8ncia social\u00bb.<\/p>\n
El nombre total d’afectats per aquesta f\u00f3rmula d’exclusi\u00f3 sanit\u00e0ria \u00e9s incerta. L’Institut Nacional de Seguretat Social reconeix haver denegat la targeta per aquesta ra\u00f3 a 754 persones entre 2015 i 2018, segons una petici\u00f3 al Portal de Transpar\u00e8ncia a la qual ha accedit eldiario.es. No obstant aix\u00f2, col\u00b7lectius socials com Jo S\u00ed Sanitat Universal asseguren que la xifra \u00abha de ser molt m\u00e9s alta\u00bb pel fet que \u00abla majoria de les denegacions de targeta sanit\u00e0ria es produeixen en un mostrador, verbalment, sense que quedi const\u00e0ncia d’elles ni l’INSS emeti una resoluci\u00f3 de denegaci\u00f3 per escrit\u00bb.<\/p>\n
Amnistia Internacional i l’associaci\u00f3 REDER, integrada per m\u00e9s de 300 organitzacions, han lamentat la sent\u00e8ncia del Tribunal Suprem i llancen la pilota a l’Executiu, al qual sol\u00b7liciten una reforma de la normativa amb la qual pretenien retornar la sanitat universal a Espanya, una de les mesures estrelles de l’Executiu de Pedro S\u00e1nchez.<\/p>\n
\u00abLa sent\u00e8ncia suposa la constataci\u00f3 que l’actual normativa sobre universalitat, el Reial decret 7\/2018 no garanteix de manera absoluta la protecci\u00f3 de totes les persones estrangeres que resideixen a Espanya, com ja an\u00e0vem advertint les organitzacions\u00bb, han assenyalat en un comunicat. \u00abGarantir la sanitat universal significa que totes les persones que resideixen a Espanya, independentment de la seva nacionalitat i la seva situaci\u00f3 administrativa, gaudeixin del seu dret a la salut, sense cap mena de traves\u00bb, ha assenyalat Marta Mendiola, responsable de drets econ\u00f2mics, socials i culturals en Amnistia Internacional Espa\u00f1a.<\/p>\n
Fins a aquest moment, mentre la Seguretat Social denegava de forma sistem\u00e0tica la targeta a aquest col\u00b7lectiu, els qui es decidien a rec\u00f3rrer la decisi\u00f3 davant la just\u00edcia es trobaven el suport dels jutjats socials i els Tribunals Superiors de Just\u00edcia, que en la seva majoria han reconegut el dret a la sanitat d’aquest col\u00b7lectiu sent\u00e8ncia rere sent\u00e8ncia.<\/p>\n
Almenys 80 sent\u00e8ncies (40 de jutjats inferiors, 40 de tribunals superiors) han donat la ra\u00f3 als afectats per l’exclusi\u00f3 sanit\u00e0ria dels estrangers reagrupats pels seus fills, segons les noves dades actualitzades pel Col\u00b7lectiu d’Afectats per l’INSS. A partir d’ara, amb la jurisprud\u00e8ncia marcada pel Suprem, els exclosos a trav\u00e9s d’aquesta excepci\u00f3 no trobaran el suport dels jutjats. L’Alt Tribunal ha tallat l’\u00fanica via a la qual s’aferraven les mares i els pares de ciutadans de nacionalitat espanyola que van obtenir el seu perm\u00eds de resid\u00e8ncia a trav\u00e9s de reagrupaci\u00f3 familiar.<\/p>\n
Una d’elles \u00e9s Paola (nom fictici). La ciutadana mexicana, de 80 anys, pateix d’hipertensi\u00f3 i requereix una s\u00e8rie de medicaments que finan\u00e7a cada mes amb prou feines, gr\u00e0cies al suport del seu fill, segons va descriure en un testimoniatge recollit per eldiario.es. La dona va rec\u00f3rrer la denegaci\u00f3 de la seva targeta davant els tribunals per\u00f2 encara espera la celebraci\u00f3 del judici, programat per al mes vinent de setembre. Previsiblement, asseguda la nova jurisprud\u00e8ncia del Suprem, Paola es xocar\u00e0 amb una negativa dels Jutjats socials de Madrid. Si la vista s’hagu\u00e9s produ\u00eft abans del 13 de maig, quan est\u00e0 datada la sent\u00e8ncia del Tribunal, podria haver vist reconegut el seu dret a la sanitat p\u00fablica, com li va oc\u00f3rrer al seu marit.<\/p>\n
Juan, el seu esp\u00f2s, va aconseguir fa unes setmanes la targeta sanit\u00e0ria que li permet comen\u00e7ar el tractament contra el c\u00e0ncer de pr\u00f2stata que pateix, despr\u00e9s de la sent\u00e8ncia del Jutjat social n\u00famero 21 de Madrid. \u00abJa ha pogut acudir a l’especialista i segurament l’operin aviat. El metge ha sol\u00b7licitat la cirurgia amb car\u00e0cter prioritari\u00bb, ha explicat a eldiario.es el seu fill, de nacionalitat espanyola i mexicana. L’home, part del col\u00b7lectiu Afectats per l’INSS, tem que la fallada del Suprem es tradueixi en la retirada de la targeta sanit\u00e0ria del seu pare.<\/p>\n
\u00abResulta sorprenent que el Suprem doni la ra\u00f3 a un jutge que ha fallat en un sentit quan hi ha m\u00e9s de 80 sent\u00e8ncies de tribunals superiors de just\u00edcia, i que hagi assumit sense cap mena de cr\u00edtica el que diu l’INSS. El Tribunal ha ignorat els arguments de desenes de jutges, aix\u00ed com la resoluci\u00f3 de la Defensoria del poble de 2014\u00bb, ha q\u00fcestionat Nacho Revuelta, membre del col\u00b7lectiu Jo S\u00ed Sanitat Universal.<\/p>\n
El 2014, el Defensor del Poble tamb\u00e9 va condemnar l’exig\u00e8ncia d’una asseguran\u00e7a m\u00e8dica privada als immigrants reagrupats a Espanya pels seus fills nacionalitzats. Segons va raonar la instituci\u00f3, el Reial decret 240\/2007 (que regula el r\u00e8gim dels ciutadans comunitaris) no estableix com a requisit la contractaci\u00f3 d’una p\u00f2lissa, com defensava llavors l’Executiu de Rajoy, sost\u00e9 ara el Govern de S\u00e1nchez i acaba d’avalar el Tribunal Suprem.<\/p>\n
Des de l’Associaci\u00f3 d’Advocats Extranjeristas defensen la reforma del Decret 240\/2007 (que regula el r\u00e8gim dels ciutadans de la Uni\u00f3 Europea), al qual s’aferra l’Executiu a causa de modificaci\u00f3 amb la reforma sanit\u00e0ria que el Govern de Rajoy va justificar sobre la base de la lluita contra el \u00abturisme sanitari\u00bb. L’estalvi pressupostari que pretenia aconseguir-se mai va ser demostrat per l’anterior Executiu.<\/p>\n
Des de l’aprovaci\u00f3 de la normativa del Govern socialista que pretenia garantir la sanitat universal, a m\u00e9s de l’exclusi\u00f3 d’immigrants reagrupats, la redacci\u00f3 del Reial decret 7\/2018 deixa una s\u00e8rie d’esquerdes per on s’escorren diferents traves a l’assist\u00e8ncia a embarassades, menors d’edat i urg\u00e8ncies a causa de la seva situaci\u00f3 irregular.<\/p>\n
Les causes de la continuaci\u00f3 dels impediments a l’acc\u00e9s sanitari s\u00f3n v\u00e0ries, segons han denunciat des de Metges del M\u00f3n. La mateixa redacci\u00f3 de la normativa, titllada d'\u00bbambigua\u00bb, lligada a la forma de conducta de diferents comunitats aut\u00f2nomes durant el Govern del PP, deriva en l’aplicaci\u00f3 de la legislaci\u00f3 socialista \u00abamb ampli marge de maniobra\u00bb, incloent-hi \u00abuna interpretaci\u00f3 restrictiva\u00bb per part de les comunitats aut\u00f2nomes, desenvolupen des de l’organitzaci\u00f3.<\/p>\n