Les malalties de transmissi\u00f3 sexual (MTS) no nom\u00e9s no descendeixen a Espanya sin\u00f3 que s’han multiplicat en els \u00faltims 16 anys. La taxa d’incid\u00e8ncia de la gonorrea en el seu moment m\u00e9s baix, 2001, era de 2,04 casos per 100.000 habitants; el 2017 era de 18,74. Els de s\u00edfilis, entre els mateixos anys, van passar d’1,77 a 10,61. Ho diu l’\u00faltim Informe anual de Vigil\u00e0ncia Epidemiol\u00f2gica de les Infeccions de Transmissi\u00f3 Sexual a Espanya, corresponent a dades de 2017, que tamb\u00e9 conclou que l’increment mitj\u00e0 anual de totes les analitzades \u2013tamb\u00e9 clam\u00eddia, limfogranuloma i s\u00edfilis cong\u00e8nit\u2013 ha estat del 26,3% entre 2013 i 2017.<\/p>\n
Asunci\u00f3n D\u00edaz Franco, Responsable de la Unitat de Vigil\u00e0ncia de VIH i ITS del Centre Nacional d’Epidemiologia de l’Institut de Salut de la Universitat Carlos III, entitat col\u00b7laboradora en el document que ha fet p\u00fablic aquest juny el Ministeri de Sanitat, determina que aquest augment \u00e9s \u00abmulticausal\u00bb. Per\u00f2 ella destaca \u00abl’\u00fas inconsistent o incorrecte del preservatiu, tenir m\u00faltiples parelles, l’\u00fas de xarxes socials que faciliten els contactes sexuals i que aquestes infeccions no sempre produeixen s\u00edmptomes\u00bb. Tamb\u00e9 \u00aben alguna mesura\u00bb al fet que actualment hi ha \u00abuna millora en les t\u00e8cniques diagn\u00f2stiques i en els sistemes de vigil\u00e0ncia\u00bb.<\/p>\n
Concha Mart\u00edn Perpiny\u00e0, ginec\u00f2loga i col\u00b7laboradora en la Federaci\u00f3 Estatal de Planificaci\u00f3 Familiar, esmenta \u00abmoltes causes\u00bb per\u00f2 no les xarxes socials ni l’avan\u00e7 diagn\u00f2stic, \u00abque no ha variat substancialment en els \u00faltims anys. Potser s’ha millorat m\u00e9s en qu\u00e8 hi ha menys prejudicis i la gent acudeix m\u00e9s al metge\u00bb. La primera de la que s\u00ed parla \u00e9s que \u00abara hi ha menys campanyes massives per l’\u00fas del preservatiu. L’any 2016, segons un estudi de la Federaci\u00f3, les comunitats no havien fet campanyes institucionals. Cal fer-les amb freq\u00fc\u00e8ncia. Els qui tenen 20 anys no s\u00f3n els mateixos que fa 10\u00bb. El Ministeri de Sanitat, a col\u00b7laci\u00f3 dels resultats de l’informe i dins de l’Estrat\u00e8gia de Salut Sexual i Reproductiva, ha llan\u00e7at la campanya #SiempreConPreservativo.<\/p>\n
El Ministeri de Sanitat tamb\u00e9 xifra el descens de l’\u00fas regular del cond\u00f3, sobretot entre els joves: la proporci\u00f3 d’adolescents de 15 a 18 que afirmen utilitzar-ho en totes les seves relacions sexuals ha passat del 84 al 75% entre 2002 i 2018. La seg\u00fcent franja d’edat, de 20 a 24, \u00e9s la de major prevalen\u00e7a de gonorrea i s\u00edfilis. Coincideix que anys en qu\u00e8 s\u00ed que es van aconseguir reduir aquestes malalties de transmissi\u00f3 sexual \u2013al voltant de 2001\u2013 \u00aben els mitjans es parlava de sexualitat, es debatia sobre la p\u00edndola de l’endem\u00e0. Era d’inter\u00e8s p\u00fablic\u00bb, recorda Mart\u00edn Perpiny\u00e0. El fam\u00f3s ‘posa-t’ho, posa-li-ho’ ja es remunta a 1991, i en aquestes gaireb\u00e9 tres d\u00e8cades \u00abels anuncis, els esl\u00f2gans… tot s’ha relaxat\u00bb.<\/p>\n
I el seg\u00fcent factor important al qual anomena la ginec\u00f2loga \u00e9s l’educaci\u00f3. \u00abNo es tracta d’espantar, que la sexualitat s’associ\u00ef a tab\u00fas negatius o por. Cal enfocar-ho a eliminar mites i en qu\u00e8 dones i homes hem d’autocuidar-nos. Igual que et raspalles les dents, et fas de tant en tant an\u00e0lisis de sang… Cal usar m\u00e8todes de protecci\u00f3 i fer-se proves. Aix\u00f2 ha d’ensenyar-se en els col\u00b7legis. Seguim amb l’educaci\u00f3 sexual com a tasca pendent, no s’ha resolt\u00bb.<\/p>\n
Des de l’Instituto de Salud Carlos III expliquen que aquella baixada de finals dels 90 i finals dels 2000 va ser una tend\u00e8ncia que es va observar tamb\u00e9 a Regne Unit, Irlanda, Holanda o Su\u00e8cia i que va arribar al nostre pa\u00eds amb retard, ja que \u00abtamb\u00e9 va ser observat en altres pa\u00efsos europeus a principis dels 90. Ha estat atribu\u00efda a canvis en els comportaments sexuals de risc a causa de l’epid\u00e8mia del VIH, que fins a la introducci\u00f3 dels tractaments antiretrovirals d’alta efic\u00e0cia en 1996 era una infecci\u00f3 que produ\u00efa gran mortalitat\u00bb.<\/p>\n
A una cosa aix\u00ed tamb\u00e9 es refereix Ruty Martini, coordinador de salut de la Confederaci\u00f3 LGTB (Colegas): \u00abS’ha perdut una mica la por. El VIH s’ha convertit en una infecci\u00f3 cr\u00f2nica f\u00e0cil de portar i absolutament normal, amb risc 0 de transmissi\u00f3 quan la c\u00e0rrega \u00e9s indetectable. Cada vegada hi ha m\u00e9s persones en tractament. Aix\u00f2 \u00e9s una cosa bon\u00edssima. Per\u00f2 paradoxalment, ha relaxat la prevenci\u00f3\u00bb.<\/p>\n
Com a associaci\u00f3 LGTBI demanen recursos i suport institucional tamb\u00e9 per a l’educaci\u00f3, que concreten que \u00abtrobem a faltar tallers en universitats, col\u00b7legis majors o centres de Formaci\u00f3 Professional. Hi ha certa deixadesa\u00bb. Realitzen proves r\u00e0pides de MTS \u2013acudeixen majorit\u00e0riament homes que tenen sexe amb homes (abreujat com HSH) per\u00f2 estan dirigides a tota la poblaci\u00f3\u2013 i el que els resulta \u00abmolt alarmant\u00bb \u00e9s un cert repunt de gonorrea multiresistent, un cep que no respon als tractaments convencionals. Ho observen en les proves r\u00e0pides i \u00absi no es prev\u00e9, pot ser un perill de salut p\u00fablica que cal intervenir\u00bb.<\/p>\n
L’hist\u00f2ric sobre prevalen\u00e7a tamb\u00e9 mostra \u00abuna major afectaci\u00f3\u00bb en homes que en dones, menys per a un tipus de clam\u00eddia. Des de la Carlos III ho relacionen amb la major exposici\u00f3 en relacions HSH i al fet que, en m\u00e9s ocasions, les dones no presenten s\u00edmptomes \u00abi ells solen acudir m\u00e9s r\u00e0pidament als serveis sanitaris per a ser diagnosticats\u00bb. Des de Col\u00b7legues demanen una mesura associada perqu\u00e8 el desfasament no vagi a m\u00e9s: que la PreP, la pastilla que prev\u00e9 el VIH \u2013dirigida a HSH\u2013 s’implanti a Espanya amb supervisi\u00f3 m\u00e8dica, perqu\u00e8 les persones que la prenguin estiguin controlades davant altres MTS de les quals no protegeix.<\/p>\n
Tant Colegas com la Federaci\u00f3n de Planificaci\u00f3n Familiar estan a favor de la mesura que des de Sanitat es va anunciar que est\u00e0 en fase \u00abd’estudi\u00bb i encara molt desdibuixada, la gratu\u00eftat de l’acc\u00e9s al preservatiu. Encara que defensen que cadascun tri\u00ef el m\u00e8tode al qual millor s’adapti, per a la poblaci\u00f3 jove \u00ab\u00e9s el menys ortop\u00e8dic i m\u00e9s est\u00e8s\u00bb, diu Perpiny\u00e0 quan se li pregunta per altres alternatives, com el preservatiu femen\u00ed. \u00abPer\u00f2 s’ha de tenir en compte no nom\u00e9s donar-los gratis, o a preus m\u00e9s redu\u00efts o simb\u00f2lics, sin\u00f3 que sigui accessible: en centres de salut, de joventut, educatius. En m\u00e0quines expenedores, per exemple. Que no faci vergonya, que cap jove pugui sentir-se jutjat o observat\u00bb.<\/p>\n