Existeixen, en general, dues xarxes de suport: la familiar i la social. \u00abLa fam\u00edlia segueix, d’alguna manera, complint el seu paper antiexclusi\u00f3\u00bb, indica el director cient\u00edfic del Programa de Persones Majors de la Fundaci\u00f3 La Caixa i president de la secci\u00f3 europea de ci\u00e8ncies socials i del comportament de la\u00a0International<\/span>\u00a0Association<\/span>\u00a0of<\/span>\u00a0Gerontology<\/span>\u00a0and<\/span>\u00a0Geriatrics<\/span>\u00a0(IAGG<\/span>),\u00a0Javier<\/span>\u00a0Yanguas<\/span>. Per\u00f2 adverteix que aquest suport t\u00e9 data de caducitat. \u00abEstem lluny del reempla\u00e7ament generacional\u00bb, adverteix. L’\u00edndex de fecunditat porta des de 1981 per sota del nivell de reempla\u00e7ament, segons dades de l’INE. Aquest se situa en el 2,1, mentre el 2018 va ser\u00a0del 1,31<\/span>.<\/p>\n \u00abAbans naixies en una ciutat i el normal era que visquessis en el barri dels teus pares o en el del costat. Ara pots tenir un fill a Saragossa, que estudi\u00ef la carrera a Madrid, el m\u00e0ster a Londres i se’n vagi a treballar a Alemanya o a l’\u00cdndia. El dia que et fas gran, est\u00e0s sol, perqu\u00e8 encara que t’estimi molt, no t’anir\u00e0s<\/span>\u00a0a viure amb ell a l’\u00cdndia\u00bb, posa com a exemple\u00a0Garc\u00eda<\/span>.<\/p>\n Per aix\u00f2 la xarxa d’amics es configura com una eina fonamental per a pal\u00b7liar la solitud. Per\u00f2 sembla que tamb\u00e9 falla. \u00abTenim molts amics en el whatsapp o molt\u00a0like<\/span>, per\u00f2 poca subst\u00e0ncia en les nostres relacions\u00bb, indica\u00a0Yanguas<\/span>, que treballa en un estudi en vuit ciutats -Terrassa, Tortosa, Girona, T\u00e0rrega, Santa Coloma de Gramenet, Palma, Logronyo i Jerez de la Frontera- on \u00abla hip\u00f2tesi que remenem \u00e9s que s’estan deteriorant les relacions\u00bb.<\/p>\n La globalitzaci\u00f3, la tecnologia i l’individualisme s\u00f3n algunes de les causes. \u00abAbans no et quedava una altra que sortir al carrer, ara hi ha moltes formes de relacionar-se, per\u00f2 \u00e9s una relaci\u00f3 distant\u00bb, afegeix Garc\u00eda<\/span>. \u00abEstem en un proc\u00e9s d’individualitzaci\u00f3, cada vegada m\u00e9s sols i amb relacions menys compromeses\u00bb, coincideix\u00a0Yanguas<\/span>.<\/p>\n Segons les dades que manegen en la Fundaci\u00f3 La Caixa, el 20% de les persones entre 20 i 40 anys tenen perill d’a\u00efllament social per solitud. \u00abHi ha una solitud que, en general, comen\u00e7a aviat, aguanta fins als 65 anys i, a partir d’aqu\u00ed, va augmentant considerablement fins als 80 i molt considerablement a partir dels 80\u00bb, explica l’expert del IAGG<\/span>. A Espanya hi ha m\u00e9s de 850.000 majors de 80 anys que viuen sols i molts presenten problemes de mobilitat que els impedeixen sortir de casa sense ajuda, com Dolors.<\/p>\n O Ana, de 84 anys. \u00abM’aixeco, em rento, m’assec, esmorzo i ja est\u00e0. Si vull llegir una estoneta, si vull veure la televisi\u00f3, aqu\u00ed -assenyala a la finestra- per a mirar una estoneta que v\u00e9nen molts nois a la guarderia… Com era jo abans que els meus fills em deien: mam\u00e0, no toquem mai la casa!\u00bb, explica. \u00abI aix\u00ed dia rere dia, despr\u00e9s de dia, despr\u00e9s de dia…\u00bb. Fa uns anys es va trencar un peu i, sumat als seus problemes de fibromi\u00e0lgia, li fa por sortir de casa. La Confederaci\u00f3 Espanyola de Persones amb Discapacitat F\u00edsica i Org\u00e0nica (COCEMFE) va publicar aquesta setmana l’informe ‘Mobilitat redu\u00efda i accessibilitat de l’edifici’, que unes 100.000 persones no surten mai de casa perqu\u00e8 no tenen ajuda.<\/p>\n A m\u00e9s, la solitud afecta la salut. Segons un estudi elaborat per un grup d’investigadors de la Universitat Aut\u00f2noma de Madrid en el qual s’analitzaven els resultats de prop d’una desena de treballs en els quals s’havien estudiat a m\u00e9s de 33.500 persones de m\u00e9s de 50 anys determina que \u00abaquells que van reportar sentir solitud no desitjada tenien un 26% m\u00e9s de risc de desenvolupar dem\u00e8ncia en el futur\u00bb, explica l’autora principal, Elvira Lara.<\/p>\n El president de la Confederaci\u00f3 Salut Mental Espanya, Nel Gonz\u00e1lez, alerta que \u00abno tenim cultura de la comunicaci\u00f3. Estem en una societat que, progressivament, es va deshumanitzant, perds el vincle amb el teu grup hum\u00e0 i, per la mateixa idiosincr\u00e0sia de l’edat (en l’adolesc\u00e8ncia) i el desconeixement, molts joves es veuen abocats a aquesta solitud, de la qual surten coses no desitjades: desorientaci\u00f3, depressi\u00f3 i, despr\u00e9s, trastorn mental\u00bb.<\/p>\n De fet, la majoria de joves que presenten ideacions su\u00efcides manifesten sentir solitud. \u00abA nivell de nens i adolescents les dades brillen per la seva abs\u00e8ncia, no tenim m\u00e9s que la constataci\u00f3 que aix\u00f2 va en augment pel que veiem els professionals\u00bb, confirma Gonz\u00e1lez. Per a ell, \u00e9s tamb\u00e9 una conseq\u00fc\u00e8ncia dels valors que prevalen en la societat actual. \u00abEns bombardegen amb el tema de l’\u00e8xit i la competitivitat et fa a vegades ser profundament infeli\u00e7. La gent jove es troba en un estat en el qual no saben qu\u00e8 ser\u00e0 d’ells, es pregunten amb qui ho comparteixen i comencen a entrar en un cercle, en una habitaci\u00f3, on l’\u00fanica cosa que troben \u00e9s buit\u00bb, explica. \u00abEn els joves, l’\u00e8xit en les relacions personals resideix en l’est\u00e8tica, si \u00e9s maco o maca, intel\u00b7ligent, si destaca en alguna cosa o t\u00e9 capacitat de comunicaci\u00f3… per\u00f2 qui no t\u00e9 res d’aix\u00f2?\u00bb, es pregunta Garc\u00eda.<\/p>\n El Ministeri de Sanitat compta entre una de les seves prioritats l’elaboraci\u00f3 d’una Estrat\u00e8gia Estatal contra la Solitud en les persones majors, en la qual est\u00e0 treballant. El pla del departament que dirigeix ara mateix en funcions Luisa Carcedo t\u00e9 com a objectius, entre altres, sensibilitzar a la poblaci\u00f3, fomentar la sociabilitat de les persones majors a trav\u00e9s de fam\u00edlies, relacions interpersonals i voluntaris, elaborar guies per als professionals que atenen aquestes persones i millorar la taxa d’activitat i ocupaci\u00f3 dels majors. Precisament, la col\u00b7laboraci\u00f3 entre l’administraci\u00f3 i entitats, fundacions i ONG, \u00e9s el que permet que es desenvolupin programes contra la solitud en moltes ciutats. A Regne Unit es va crear l’any passat la primera secretaria d’Estat del m\u00f3n contra la solitud.<\/p>\n \u00abLes administracions soles no poden resoldre el problema de la solitud. Poden pagar serveis -com a suport en domicili, despla\u00e7aments, tractaments, etc.-, per\u00f2 la solitud es resol amb companyia i la companyia la d\u00f3na l’entorn\u00bb, apunta Gustavo Garc\u00eda. \u00abCom la solitud afecta la salut, s’estan omplint les sales d’espera dels ambulatoris de persones que acudeixen sense una malaltia concreta i molts ajuntaments s’estan adonant que hi ha una esp\u00e8cie d’alarma\u00bb, destaca la t\u00e8cnica de Creu Roja Elisabeth Fuente, que treballa en el programa ‘Sempre acompanyats’, en col\u00b7laboraci\u00f3 amb La Caixa i alguns ajuntaments. En el de Terrassa, \u00e9s l’administraci\u00f3 qui els deriva els casos que detecta i diversos voluntaris acompanyen a persones majors a les seves cases o realitzen diferents activitats fora.<\/p>\n \u00abSi hi ha alguna sortida que puc, m’apunto i vaig. L’esmorzar dels dissabtes \u00e9s sagrat i el dimarts vaig als mandales. Estic en el cel quan estic all\u00ed. I l’Eva, que ve a fer-me una estoneta de companyia, ai quina nena m\u00e9s maca! A l’edat que una t\u00e9, no pots aspirar a molt, per\u00f2 al que pots, doncs s\u00ed\u00bb, explica Dolors, que \u00e9s benefici\u00e0ria d’aquest programa. Precisament, tenir marcat en el calendari setmanal activitats que compartir amb altres persones \u00e9s un bon ant\u00eddot contra l’a\u00efllament. \u00abAra quan un es jubila, igual li queden per davant 25 anys de vida. Tal vegada \u00e9s molt de temps per a estar sense un projecte de vida i a Espanya no tenim molt clar quin paper juga un en la societat quan es jubila\u00bb, matisa Yanguas.<\/p>\n La directora de l’ONG Grandes Amigos, Mercedes Villegas, aposta per \u00abla mobilitzaci\u00f3 ciutadana i el voluntariat per a establir vincles en l’entorn pr\u00f2xim i els barris, per a detectar possibles casos d’a\u00efllament de persones grans que no volen estar soles\u00bb. Ana, que \u00e9s v\u00eddua des de fa gaireb\u00e9 dues d\u00e8cades, es va mudar al seu nou barri a Barajas fa uns 12 anys. \u00abEl pis era molt gran i pagava molt\u00bb, explica. Es va mudar a prop d’una de les seves filles, per\u00f2 lluny de les amigues que tenia en el seu antic barri. Mari Jos\u00e9, la seva filla, recorda que al principi va ser dur. Ella acabava de ser mare, treballava i \u00absi conciliar una casa \u00e9s d\u00edficil, imagina’t conciliar dues\u00bb. \u00abVaig veure que tenia necessitat d’acompanyament\u00bb, explica, i va contactar amb Grandes Amigos, amb programes en ajuntaments de la Comunitat de Madrid, Gal\u00edcia i Euskadi, on els consistoris col\u00b7laboren \u00abamb alguna aportaci\u00f3 econ\u00f2mica i des de la coordinaci\u00f3 amb els serveis socials i sanitaris\u00bb, indica Villegas.<\/p>\n Ara Ana rep tots els dimarts la visita d’\u00c1ngel, un voluntari que es va animar a dedicar el seu temps quan es va jubilar. \u00abEm diuen que quin bon mosso m’he buscat; jo no m’ho he buscat, ha vingut ell a casa meva\u00bb, bromeja ella. \u00abSortim poquet, quan estic mig animosa, per\u00f2 la majoria de les vegades parlem de quan \u00e9rem joves, de com era la nostra vida, dels nostres germans\u00bb, explica. Li agradaria viure a casa dels seus fills? \u00abNo, no. Jo vull viure sola\u00bb. I recorda que aix\u00f2 d’acompanyar a persones que estan soles ja ho va fer ella. \u00abEn Santa Paula (Granada) an\u00e0vem a veure als malalts i a treure’ls a la tarda. Te’n recordes de Balbina?\u00bb, pregunta mirant a la seva filla, \u00abla port\u00e0vem al mercat, encara que no veia, i ens demanava que li lleg\u00edssim el que hi havia, perqu\u00e8 li agradava saber-lo tot\u00bb.<\/p>\n Gustavo<\/span>\u00a0Garc\u00eda<\/span>\u00a0participa en una de les vuit taules de treball per a atallar la solitud que va posar en marxa fa uns mesos el Defensor del Poble a Arag\u00f3, despr\u00e9s que el passat estiu es donessin diversos casos de persones grans que van apar\u00e8ixer mortes en els seus domicilis. En concret, en la d’urbanisme perqu\u00e8, com explica, \u00absi no hi ha comer\u00e7os de proximitat i espais p\u00fablics, es trenquen les relacions socials\u00bb. Tamb\u00e9 \u00e9s necess\u00e0ria un \u00abbon ve\u00efnatge\u00bb. O que \u00abet sentis incl\u00f2s en el teu barri, que comparteixis reptes, necessitats i desafiaments amb uns altres\u00bb, afegeix\u00a0Yanguas<\/span>.<\/p>\n A Barcelona, porta m\u00e9s d’una d\u00e8cada<\/span>\u00a0en marxa el projecte Radars. El 2018 funcionava en 35 barris, en els quals els comerciants alerten si un dels seus clients habituals est\u00e0 diversos dies sense baixar pel pa, a la seva fruiteria o la botiga que habitualment freq\u00fcent.\u00a0Fuentes<\/span> posa l’accent en la \u00abimport\u00e0ncia de la detecci\u00f3 que poden fer els ve\u00efns\u00bb, perqu\u00e8 \u00abels que van a un centre de salut ja l’expressen, per\u00f2 dels quals es queden a casa nom\u00e9s ens poden avisar els ve\u00efns\u00bb. Per aix\u00f2 estan comen\u00e7ant a contactar tamb\u00e9 amb associacions de ve\u00efns. Encara que \u00e9s un problema que afecta sobretot a les grans urbs, a l’Espanya buidada tamb\u00e9 es pateix, precisament, per la despoblaci\u00f3.<\/p>\n Amb tot, els experts consultats coincideixen a assenyalar la import\u00e0ncia de la construcci\u00f3 de la societat. \u00abEls valors, l’empatia, la compassi\u00f3, la solidaritat, tenen a veure amb com volem ser. Ens estem jugant quin tipus de societat volem tenir. Aquesta \u00e9s la lectura que faig de les dades\u00bb, indica\u00a0Yangues<\/span>. Per a Gonz\u00e1lez el problema estructural que representa la solitud t\u00e9 a veure amb un \u00abliberalisme mal ent\u00e8s, que posa la llibertat i a la persona per sobre de qualsevol resultat que tingui a veure amb el col\u00b7lectiu, quan el col\u00b7lectiu no \u00e9s col\u00b7lectivitzar, \u00e9s compartir. Aix\u00f2 \u00e9s la conseq\u00fc\u00e8ncia d’una filosofia que est\u00e0 condemnada al frac\u00e0s perqu\u00e8 la dimensi\u00f3 humana \u00e9s una altra, no \u00e9s la individualitat i els altres aqu\u00ed es queden\u00bb.<\/p>\n Segons un estudi elaborat pel Institute<\/span>\u00a0for<\/span>\u00a0Health<\/span>\u00a0Metrics<\/span>\u00a0and<\/span>\u00a0Evaluation<\/span>\u00a0(IHME<\/span>), Espanya ser\u00e0 el 2040 el pa\u00eds m\u00e9s longeu del m\u00f3n. Si per a llavors s’atalla o no el problema de la solitud tindr\u00e0 a veure tamb\u00e9 amb atallar l’estigma que suposa. \u00abAix\u00f2 no s’explica, es viu en la intimitat, es disfressa, ens fa vergonya i ens sentim culpables. Si dic que el meu pare est\u00e0 sol, sembla que s\u00f3c molt mal fill. Si dic que em\u00a0sento<\/span>\u00a0sol, sembla que la meva fam\u00edlia no em vol.\u00a0Hem<\/span>\u00a0de\u00a0desestereotipar<\/span>\u00a0aix\u00f2. \u00c9s una part de les coses que ens passen en la vida i que en aquest moment estan sent molt importants\u00bb, indica\u00a0Yanguas<\/span>.\u00a0Garc\u00eda<\/span>\u00a0ho resumeix: \u00abLes persones que tenen un altre tipus de problemes, en algun moment el manifesten. Els qui se senten solos no generen conflicte, per la qual cosa ning\u00fa sent que \u00e9s un problema. Per\u00f2, pot haver-hi m\u00e9s exclusi\u00f3 que no tenir amb qui parlar?\u00bb.<\/p>\nMolt ‘like<\/span>‘, per\u00f2 males relacions<\/h3>\n
![\"\"](\"https:\/\/diarisanitat.cat\/wp-content\/uploads\/2019\/06\/Ana-Rodriguez-casa-Barajas_EDIIMA20190613_0866_20-1.jpg\")
<\/a>Soledat i su\u00efcidi<\/h3>\n
Un projecte de vida despr\u00e9s de la jubilaci\u00f3<\/h3>\n
<\/a>\u00abBon ve\u00efnatge\u00bb<\/h3>\n