En els sistemes sanitaris de l\u2019actual \u00e8poca de neoliberalisme, en especial despr\u00e9s de la recessi\u00f3 iniciada el 2008, hi ha dues tend\u00e8ncies en creixement: la privatitzaci\u00f3 i la mercantilitzaci\u00f3. La privatitzaci\u00f3 consisteix en transferir funcions i recursos econ\u00f2mics d\u2019organismes p\u00fablics a empreses privades, mentre que la mercantilitzaci\u00f3 consisteix en introduir criteris de mercat tant en el funcionament de les administracions p\u00fabliques com en l\u2019atenci\u00f3 a la salut.<\/p>\n
A nivell social s\u00f3n molt visibles els fen\u00f2mens de privatitzaci\u00f3, per\u00f2 ho s\u00f3n menys els de mercantilitzaci\u00f3, sobretot els que es produeixen al voltant de la salut, perqu\u00e8 s\u00f3n m\u00e9s sofisticats, i sovint se\u2019ns fan veure que s\u00f3n bons per a nosaltres quan en realitat la majoria s\u00f3n nocius i tan sols persegueixen el benefici econ\u00f2mic.<\/p>\n
Les principals formes de mercantilitzaci\u00f3 de la salut s\u00f3n: 1) la medicalitzaci\u00f3 de la vida i 2) el sobrediagn\u00f2stic, de les quals el sobretractament n\u2019\u00e9s la conseq\u00fc\u00e8ncia. <\/b><\/p>\n
La medicalitzaci\u00f3 de la vida<\/b><\/p>\n
Amb la primera es transformen en malalties situacions i condicions que s\u00f3n pr\u00f2pies del proc\u00e9s d\u2019existir i de viure en societat, com poden ser les etapes biol\u00f2giques, les problem\u00e0tiques laborals, el proc\u00e9s de creixement i aprenentatge o les din\u00e0miques relacionals en el marc de la parella, familiar o social. D\u2019aquesta manera, s\u2019atorguen etiquetes diagn\u00f2stiques i es fan intervencions sanit\u00e0ries sobre persones que no les necessiten. L\u2019aspiraci\u00f3 a una bona salut, la credulitat en les propostes sanit\u00e0ries, que es presenten amb una certesa que no tenen, i el consumisme propi de la nostra societat adoben el terreny perqu\u00e8 es desenvolupin tot tipus d\u2019intervencions de dubtosa o nul\u00b7la utilitat proposades per unes inst\u00e0ncies m\u00e8diques fortament influ\u00efdes per interessos comercials.<\/p>\n
Vivim en una societat que t\u00e9 una por at\u00e0vica a perdre la salut i a la que se li ha fet creure que est\u00e0 malalta sense estar-ho, fet que ha esdevingut una gran oportunitat de negoci. Com diu El Roto, \u00abque estrany, les medicines i les malalties les fabriquen els mateixos\u00bb. <\/b>D\u2019aquesta manera, el sistema assistencial, en moltes ocasions, s\u2019orienta m\u00e9s a la producci\u00f3 de diagn\u00f2stics m\u00e8dics que a la comprensi\u00f3 i ajuda per al patiment de les persones, que sovint t\u00e9 una causa social. En la confer\u00e8ncia del dia 4 de juny, organitzada pel F\u00f2rum Catal\u00e0 d\u2019Atenci\u00f3 Prim\u00e0ria, referint-se a aquestes actuacions, Iona Heath ho deia gr\u00e0ficament: \u00abuna persona entra al sistema sanitari amb malestar i torna a casa amb una etiqueta diagn\u00f2stica\u00bb.<\/p>\n
En el camp de la medicalitzaci\u00f3 s\u2019hi inclou la realitzaci\u00f3 de proves i la indicaci\u00f3 de tractaments que no eviten malalties ni proporcionen m\u00e9s anys de vida. S\u00f3n actuacions com: les revisions ginecol\u00f2giques anuals en dones sanes, l\u2019estudi de la densitat \u00f2ssia (excepte en alguns casos puntuals), les revisions rutin\u00e0ries a nens i adults sans, els tractaments pel colesterol en poblaci\u00f3 sana, la recomanaci\u00f3 de productes \u00abnaturals\u00bb sense efectivitat contrastada, i altres. Totes elles s\u00f3n pr\u00e0ctiques habituals que ens semblen d\u2019all\u00f2 m\u00e9s saludables, per\u00f2 que ens canvien la vida i la percepci\u00f3 de necessitats. D\u2019aquesta manera, acudir al sistema sanitari sense una necessitat clara ens desapropia del nostre criteri de salut i de la capacitat de gestionar-la des dels recursos personals, familiars i socials. Tal com deia Ivan Illich, ens empobreix en salut per\u00f2 tamb\u00e9 culturalment i socialment, perqu\u00e8 posa les nostres vides en mans del poder biom\u00e8dic, sovint subordinat als poders econ\u00f2mics.<\/p>\n
El sobrediagn\u00f2stic<\/b><\/p>\n
\u00c9s un altre mecanisme de mercantilitzaci\u00f3 de la salut. Es tracta del diagn\u00f2stic de malalties en etapes molt primerenques quan encara no han mostrat s\u00edmptomes i quan no podem saber si arribaran a desenvolupar-se o no. La dita popular \u00abm\u00e9s val prevenir que curar\u00bb \u00e9s certa quan s\u2019aplica a mesures de prevenci\u00f3 poblacional a trav\u00e9s de millores en les condicions de vida, del medi ambient, de l\u2019alimentaci\u00f3 o de l\u2019educaci\u00f3 que es fan amb pol\u00edtiques transversals, fora del sistema sanitari. Per\u00f2 la dita no \u00e9s tan certa quan s\u2019aplica a intervencions individuals del tipus \u00abdiagn\u00f2stic preco\u00e7\u00bb d\u2019algunes malalties, com la dem\u00e8ncia o fins i tot certs c\u00e0ncers. En el cas del c\u00e0ncer, se sap que hi ha moltes alteracions cel\u00b7lulars que no arribaran mai a declarar-se com a malaltia i, per tant, diagnosticar-les de manera prematura nom\u00e9s comporta tractaments i patiments innecessaris. Professionals i administraci\u00f3 acostumen a presentar els \u00e8xits del diagn\u00f2stic preco\u00e7 en nombre de tumors diagnosticats i tractats, per\u00f2 no diuen quants d\u2019aquests no haurien representat mai un problema de salut, ni el nombre de morts evitades tenint en compte totes les causes (inclosos els provocats pels mateixos tractaments) que \u00e9s el que realment hauria d\u2019importar. En el cas de la dem\u00e8ncia, ara per ara, el diagn\u00f2stic preco\u00e7 de la predisposici\u00f3 a patir-la nom\u00e9s aporta incertesa i patiment, perqu\u00e8 no hi ha possibilitats de tractament.<\/p>\n
La gran acceptaci\u00f3 professional i social del diagn\u00f2stic preco\u00e7 en general, i del c\u00e0ncer en concret, expressa l\u2019\u00e8xit una determinada visi\u00f3 de la ci\u00e8ncia m\u00e8dica (la biomedicina), que empeny a la producci\u00f3 de diagn\u00f2stics que no comporten millores en la quantitat ni en la qualitat de vida, sin\u00f3 al contrari, produeix danys f\u00edsics (cirurgia, radioter\u00e0pia, quimioter\u00e0pia…), psicol\u00f2gics (angoixa, des\u00e0nim, incertesa…) i socials (impacte en l\u2019activitat laboral, en l\u2019economia, en les relacions, en els projectes de futur…). En canvi, les visites, les proves i els tractaments aporten importants beneficis econ\u00f2mics als fabricants i als intermediaris. Richard Ablin<\/a><\/u><\/span>, el descobridor del popular PSA (utilitzat per realitzar el diagn\u00f2stic preco\u00e7 del c\u00e0ncer de pr\u00f2stata), ho va tenir clar al cap d\u2019uns anys i va assegurar que \u00abla popularitat de la prova ha ocasionat un desastre de salut p\u00fablica enormement cost\u00f3s\u201d perqu\u00e8 \u201cla prova no \u00e9s bona per detectar el c\u00e0ncer de pr\u00f2stata i, el que \u00e9s m\u00e9s important, no pot distingir entre els dos tipus de c\u00e0ncer: el que matar\u00e0 i el que no ho far\u00e0\u201d. Per contra, la seva determinaci\u00f3 provoca moltes intervencions i com a conseq\u00fc\u00e8ncia molts homes tenen p\u00e8rdues d\u2019orina i impot\u00e8ncia sexual.<\/span><\/p>\n","protected":false},"excerpt":{"rendered":" En els sistemes sanitaris de l\u2019actual \u00e8poca de neoliberalisme, en especial despr\u00e9s de la recessi\u00f3 iniciada el 2008, hi ha dues tend\u00e8ncies en creixement: la privatitzaci\u00f3 i la mercantilitzaci\u00f3. La privatitzaci\u00f3 consisteix en transferir funcions i recursos econ\u00f2mics d\u2019organismes p\u00fablics a empreses privades, mentre que la mercantilitzaci\u00f3 consisteix en introduir criteris de mercat tant en […]<\/p>\n","protected":false},"author":62,"featured_media":0,"comment_status":"open","ping_status":"closed","sticky":false,"template":"","format":"standard","meta":{"footnotes":""},"categories":[9],"tags":[113,272,305,306],"class_list":["post-19573","post","type-post","status-publish","format-standard","hentry","category-altres","tag-farmacs","tag-medicalitzacio","tag-sobrediagnostic","tag-sobretractament"],"_links":{"self":[{"href":"https:\/\/amazing-bassi.82-223-8-23.plesk.page\/index.php\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/19573","targetHints":{"allow":["GET"]}}],"collection":[{"href":"https:\/\/amazing-bassi.82-223-8-23.plesk.page\/index.php\/wp-json\/wp\/v2\/posts"}],"about":[{"href":"https:\/\/amazing-bassi.82-223-8-23.plesk.page\/index.php\/wp-json\/wp\/v2\/types\/post"}],"author":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/amazing-bassi.82-223-8-23.plesk.page\/index.php\/wp-json\/wp\/v2\/users\/62"}],"replies":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/amazing-bassi.82-223-8-23.plesk.page\/index.php\/wp-json\/wp\/v2\/comments?post=19573"}],"version-history":[{"count":0,"href":"https:\/\/amazing-bassi.82-223-8-23.plesk.page\/index.php\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/19573\/revisions"}],"wp:attachment":[{"href":"https:\/\/amazing-bassi.82-223-8-23.plesk.page\/index.php\/wp-json\/wp\/v2\/media?parent=19573"}],"wp:term":[{"taxonomy":"category","embeddable":true,"href":"https:\/\/amazing-bassi.82-223-8-23.plesk.page\/index.php\/wp-json\/wp\/v2\/categories?post=19573"},{"taxonomy":"post_tag","embeddable":true,"href":"https:\/\/amazing-bassi.82-223-8-23.plesk.page\/index.php\/wp-json\/wp\/v2\/tags?post=19573"}],"curies":[{"name":"wp","href":"https:\/\/api.w.org\/{rel}","templated":true}]}}