{"id":19594,"date":"2019-06-25T21:30:04","date_gmt":"2019-06-25T20:30:04","guid":{"rendered":"https:\/\/diarisanitat.cat\/?p=19594"},"modified":"2019-06-25T21:30:04","modified_gmt":"2019-06-25T20:30:04","slug":"la-mort-d-andreas-lligada-a-un-llit-revela-lus-massa-habitual-de-les-contencions-en-salut-mental","status":"publish","type":"post","link":"https:\/\/amazing-bassi.82-223-8-23.plesk.page\/index.php\/2019\/06\/25\/la-mort-d-andreas-lligada-a-un-llit-revela-lus-massa-habitual-de-les-contencions-en-salut-mental\/","title":{"rendered":"La mort d’ Andreas lligada a un llit revela l’\u00fas \u00abmassa habitual\u00bb de les contencions en salut mental"},"content":{"rendered":"

Andreas<\/span>\u00a0Fern\u00e1ndez Gonz\u00e1lez va morir\u00a0l’abril\u00a0de 2017 en la unitat psiqui\u00e0trica de l’Hospital Central d’Ast\u00faries despr\u00e9s de 75 hores\u00a0lligada<\/span>\u00a0a un llit. Li havien diagnosticat una malaltia mental, per\u00f2 tenia meningitis. La seva hist\u00f2ria va sortir a la llum gr\u00e0cies a un reportatge d’El Pa\u00eds. Despr\u00e9s, m\u00e9s de 60 associacions es van sumar a un manifest de repudi pel cas que deia que\u00a0Andreas<\/span>, m\u00e9s enll\u00e0 d’haver estat tractada de manera suposadament negligent, \u00abno hauria d’haver estat lligada perqu\u00e8 ning\u00fa mereix ser contingut mec\u00e0nicament\u00bb. Q\u00fcestionaven \u00abcom a tal\u00bb una pr\u00e0ctica que es realitza \u00abconstantment\u00bb.<\/p>\n

En les unitats de psiquiatria sol haver-hi, preparades, corretges que es col\u00b7loquen al voltant dels canells, turmells i t\u00f2raxs del pacient i se subjecten amb imants, en principi per a casos aguts. A Espanya, segons un informe del Comit\u00e8 de Bio\u00e8tica nacional de 2016 que recomanava la \u00abprotocol\u00b7litzaci\u00f3\u00bb i \u00abhumanitzaci\u00f3\u00bb del proc\u00e9s, rec\u00f3rrer al seu \u00fas \u00ab\u00e9s m\u00e9s freq\u00fcent que als pa\u00efsos del nostre entorn\u00bb.\u00a0Nel<\/span>\u00a0Gonz\u00e1lez, president de la Confederaci\u00f3 de Salut Mental afirma que \u00e9s\u00a0\u00ab<\/span>una pr\u00e0ctica massa habitual en l’ingr\u00e9s en salut mental quan el pacient est\u00e0 molt\u00a0‘<\/span>disparat’\u00ab<\/span>, \u00e9s a dir, presenta agitaci\u00f3. Ho saben en primera persona pels pacients i fam\u00edlies que acudeixen a ells i, defensa, \u00abno \u00e9s una ter\u00e0pia i nom\u00e9s afegeix major patiment\u00bb.<\/p>\n

L’Organitzaci\u00f3 Mundial de la Salut (OMS) defineix les contencions mec\u00e0niques com a \u00abm\u00e8todes extraordinaris amb finalitat terap\u00e8utica, que segons totes les declaracions sobre els drets humans nom\u00e9s resultaran tolerables davant aquelles situacions d’emerg\u00e8ncia (…) per a la vida i\/o integritat f\u00edsica del mateix pacient o de tercers\u00bb. En l’informe de 2013 del Relator Especial de l’ONU sobre la tortura es recomanava la prohibici\u00f3 dels m\u00e8todes tant d’immobilitzaci\u00f3 com de medicaci\u00f3 for\u00e7osa, negant qualsevol \u00abjustificaci\u00f3 terap\u00e8utica\u00bb. A Espanya, est\u00e0 regularitzada en lleis auton\u00f2miques i guies internes dels centres: en la Comunitat de Madrid, el Pla de Salut esmenta aplicar-lo en \u00abcircumst\u00e0ncies excepcionals\u00bb.<\/p>\n

Per a Nel<\/span> Gonz\u00e1lez, hi hauria tres mesures\u00a0a\u00a0prendre sobre aquest tema per a arribar a l’objectiu de \u00abtend\u00e8ncia a 0 de les subjeccions. \u00c9s impossible que mai s’usin, per\u00f2 que sigui l’excepcional\u00bb. La primera ra\u00f3 que descriuen \u00e9s la \u00abFalta de recursos. \u00c9s la clau. Moltes vegades, es fa perqu\u00e8 els professionals no tenen mitjans i nom\u00e9s aix\u00ed poden contenir al pacient. Mai se m’ocorreria responsabilitzar als metges o infermers\u00bb. La segona, educacional: \u00abExplicar la import\u00e0ncia que t\u00e9, la vulneraci\u00f3 dels Drets Humans que suposa. Formar als professionals perqu\u00e8 coneguin les alternatives, que hi hagi personal especialitzat\u00bb. I la tercera, estad\u00edstica: \u00abM\u00e9s transpar\u00e8ncia. Indicadors que ens diguin en quines comunitats i hospitals es realitzen m\u00e9s, per exemple, que ens permeti portar\u00a0un registre\u00bb.<\/p>\n

\u00abNo \u00e9s tan dif\u00edcil posar fi a aix\u00f2\u00bb<\/h3>\n

I quines s\u00f3n les alternatives? \u00abNo \u00e9s tan dif\u00edcil acabar amb aquesta pr\u00e0ctica. Es ven com que s\u00ed que ho \u00e9s, i efectivament no \u00e9s una cosa simple perqu\u00e8 si no, no es faria, per\u00f2 amb diversos elements comuns en diversos pa\u00efsos o centres concrets han aconseguit que ni es concebi\u00bb, contesta\u00a0Ana<\/span>\u00a0Carralero<\/span>, membre del col\u00b7lectiu\u00a0Locom\u00fan<\/span>, que ha subscrit la carta per\u00a0Andreas<\/span>\u00a0i autors de la campanya 0 Contencions. \u00abUn tracte m\u00e9s hum\u00e0,\u00a0monotonitzar\u00a0les pr\u00e0ctiques, auditories sempre que hi hagi algun problema, que el pacient doni la seva opini\u00f3… seria el resum.\u00a0Andreas<\/span> tamb\u00e9 va demanar que la deslliguessin i li fessin proves, per\u00f2 no se li va fer cas\u00bb. Sistemes que s’han aplicat en llocs com M\u00f2dena (It\u00e0lia).<\/p>\n

La majoria de protocols, tamb\u00e9 el de la Conselleria de Sanitat d’Ast\u00faries, citen que, quan es requereixi una contenci\u00f3 en un estat agut, primer s’apliqui la verbal \u2013tranquil\u00b7litzar amb paraules al pacient\u2013 i despr\u00e9s la farmacol\u00f2gica. \u00abAquest \u00e9s un discurs molt repetit i nosaltres pensem que cal anar amb compte amb ell\u00bb, aclareix Carralero<\/span>, que tamb\u00e9 \u00e9s infermera i ha treballat en unitats psiqui\u00e0triques. \u00abSembla que sigui el curs natural i desitjable: primer parlar, despr\u00e9s f\u00e0rmacs i en \u00faltima inst\u00e0ncia, lligar. Per\u00f2 un pacient tamb\u00e9 pot veure perill\u00f3s i humiliant que se’l mediqui sense consentiment, perdre la voluntat. Com les c\u00e0meres de vigil\u00e0ncia sense consentiment. Tot aix\u00f2 va en la mateixa l\u00ednia que la mec\u00e0nica. I no crec que es justifiqui per la falta de personal perqu\u00e8 la correcta aplicaci\u00f3 requereix que hi hagi igualment gent supervisant sempre\u00bb.<\/p>\n

Celso<\/span>\u00a0Arango<\/span>, vicepresident de la Societat Espanyola de Psiquiatria, sost\u00e9 que la contenci\u00f3 mec\u00e0nica com una pr\u00e0ctica que \u00ab\u00e9s traum\u00e0tica, ha de ser evitada i excepcional. Ha d’estar protocol\u00b7litzada i aplicar-se \u00fanicament quan s’han esgotat la resta d’alternatives i el no fer-ho suposa un risc major per a la persona i tercers\u00bb. No obstant aix\u00f2, reconeix que \u00ab\u00e9s f\u00e0cil parlar des de la teoria i dir que no ha d’haver-hi cap subjecci\u00f3 mec\u00e0nica. Com dir que no ha d’haver-hi cap trastorn mental, c\u00e0ncer de p\u00e0ncrees o pobresa infantil, tant de bo! Aix\u00f2 \u00e9s el que voldr\u00edem tots. Per\u00f2 no s’ha de confondre el desideratiu amb la realitat del dia a dia en la pr\u00e0ctica cl\u00ednica\u00bb.<\/p>\n

Des de l’Associaci\u00f3 Espanyola d’Infermeria de Salut Mental (AEESME<\/span>), que tamb\u00e9 signaven el manifest per\u00a0Andreas<\/span>, recorden que el tema de les contencions, \u00abrecurrent\u00bb, tamb\u00e9 \u00e9s un problema en geriatria o en urg\u00e8ncies, no nom\u00e9s en salut mental. Per al seu president,\u00a0Francisco<\/span>\u00a0Meg\u00edas<\/span>, cal buscar les \u00abcontencions 0\u00bb, \u00abplantejar-lo com que es poden rec\u00f3rrer a elles en \u00faltima inst\u00e0ncia \u00e9s fer que fuita del control\u00bb. Les seves solucions passen per un Pla Nacional que posi de nou el focus en m\u00e9s recursos per a les unitats i, tamb\u00e9, les t\u00e8cniques \u00abde\u00a0desescalada<\/span>\u00ab.<\/p>\n

\u00abAssertivitat, comunicaci\u00f3, treball en equip. Que tot el personal estigui format i sensibilitzat per a abordar aquestes situacions i, abans de res, el refor\u00e7 de la plantilla: que ning\u00fa es vegi nom\u00e9s davant una situaci\u00f3 dif\u00edcil\u00bb, descriu Meg\u00edas<\/span>. El\u00a0d’Andreas\u00a0ha estat el cas m\u00e9s medi\u00e0tic per extrem, uns arriben a la premsa i uns altres no, \u00abper\u00f2 el debat\u00a0porta molts anys<\/span>\u00ab. I afegeix\u00a0Ana<\/span>\u00a0Carrelero<\/span>\u00a0que \u00ab\u00e9s estructural, cal millorar-ho tot: moltes situacions que es donen en les unitats s\u00f3n el que agreugen l’estat del pacient. Que no se’ls escolti, per exemple, els posa m\u00e9s nerviosos i desemboca en les corretges. Per\u00f2 no hi ha un inter\u00e8s social, nom\u00e9s s’ha avan\u00e7at pel moviment activista. Aquests malalts no li importen a ning\u00fa\u00bb.<\/p>\n

Aquest \u00e9s un article de eldiario.es<\/a><\/p>\n","protected":false},"excerpt":{"rendered":"

Andreas\u00a0Fern\u00e1ndez Gonz\u00e1lez va morir\u00a0l’abril\u00a0de 2017 en la unitat psiqui\u00e0trica de l’Hospital Central d’Ast\u00faries despr\u00e9s de 75 hores\u00a0lligada\u00a0a un llit. Li havien diagnosticat una malaltia mental, per\u00f2 tenia meningitis. La seva hist\u00f2ria va sortir a la llum gr\u00e0cies a un reportatge d’El Pa\u00eds. Despr\u00e9s, m\u00e9s de 60 associacions es van sumar a un manifest de repudi […]<\/p>\n","protected":false},"author":10,"featured_media":19595,"comment_status":"open","ping_status":"closed","sticky":false,"template":"","format":"standard","meta":{"footnotes":""},"categories":[16],"tags":[312,313,314,53],"class_list":["post-19594","post","type-post","status-publish","format-standard","has-post-thumbnail","hentry","category-dret-a-la-salut","tag-0-contencions","tag-contencions","tag-psiquiatria","tag-salut-mental"],"_links":{"self":[{"href":"https:\/\/amazing-bassi.82-223-8-23.plesk.page\/index.php\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/19594","targetHints":{"allow":["GET"]}}],"collection":[{"href":"https:\/\/amazing-bassi.82-223-8-23.plesk.page\/index.php\/wp-json\/wp\/v2\/posts"}],"about":[{"href":"https:\/\/amazing-bassi.82-223-8-23.plesk.page\/index.php\/wp-json\/wp\/v2\/types\/post"}],"author":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/amazing-bassi.82-223-8-23.plesk.page\/index.php\/wp-json\/wp\/v2\/users\/10"}],"replies":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/amazing-bassi.82-223-8-23.plesk.page\/index.php\/wp-json\/wp\/v2\/comments?post=19594"}],"version-history":[{"count":0,"href":"https:\/\/amazing-bassi.82-223-8-23.plesk.page\/index.php\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/19594\/revisions"}],"wp:featuredmedia":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/amazing-bassi.82-223-8-23.plesk.page\/index.php\/wp-json\/"}],"wp:attachment":[{"href":"https:\/\/amazing-bassi.82-223-8-23.plesk.page\/index.php\/wp-json\/wp\/v2\/media?parent=19594"}],"wp:term":[{"taxonomy":"category","embeddable":true,"href":"https:\/\/amazing-bassi.82-223-8-23.plesk.page\/index.php\/wp-json\/wp\/v2\/categories?post=19594"},{"taxonomy":"post_tag","embeddable":true,"href":"https:\/\/amazing-bassi.82-223-8-23.plesk.page\/index.php\/wp-json\/wp\/v2\/tags?post=19594"}],"curies":[{"name":"wp","href":"https:\/\/api.w.org\/{rel}","templated":true}]}}