Els \u00e9ssers humans estem plens de bacteris per dins i per fora. Tant \u00e9s aix\u00ed que un quilo del nostre pes corporal \u00e9s culpa dels microbis que envaeixen el nostre organisme. En els \u00faltims anys, la literatura cient\u00edfica s’ha preocupat per aquests hostes i ha vist com, lluny de molestar, exerceixen funcions clau per al cos.<\/p>\n
Amb les noves t\u00e8cniques de seq\u00fcenciaci\u00f3 gen\u00f2mica s’ha comprovat la pres\u00e8ncia d’una rica diversitat de microorganismes en la majoria de les superf\u00edcies del cos hum\u00e0. Per descomptat, l’aparell reproductor femen\u00ed no podia ser menys.<\/p>\n
Cada vegada s’aprecia m\u00e9s el paper que la microbiota vaginal \u2013el 9% de tots els microbis del cos\u2013 posseeix en les dones. Con\u00e8ixer qu\u00e8 \u00e9s un microbioma favorable del tracte reproductiu permetr\u00e0 comprendre millor els mecanismes de la reproducci\u00f3, tant la fallida com la reeixida.<\/p>\n
Una revisi\u00f3 d’estudis, publicada el gener passat en la revista Reproductive Medicine and Biology, recopila els coneixements actuals sobre la composici\u00f3 bacteriana dels tractes reproductius inferior i superior, aix\u00ed com l’impacte del microbioma en la salut i la reproducci\u00f3 femenina.<\/p>\n
Liderada per Carlos Sim\u00f3n, professor d’Obstetr\u00edcia i Ginecologia de la Universitat de Val\u00e8ncia i cap d’Endocrinologia Reproductiva de l’Institut Valenci\u00e0 d’Infertilitat (IVI), se centra especialment en l’impacte del microbioma endometrial en la infertilitat i en les tecnologies de reproducci\u00f3 assistida.<\/p>\n
\u00abL’avaluaci\u00f3 del microbioma del tracte reproductiu suposa una nova perspectiva de la reproducci\u00f3 humana, l’embar\u00e0s i l’inici de la nova vida. \u00c9s important avaluar les comunitats microbianes i millorar aix\u00ed l’atenci\u00f3 personalitzada en medicina reproductiva i salut de la dona\u00bb, explica a SINC Sim\u00f3n.<\/p>\n
Per a augmentar les possibilitats d’embar\u00e0s i del naixement d’un beb\u00e8 sa i reduir els costos vinculats amb la reproducci\u00f3, molts experts valoren ja posposar el tractament o la concepci\u00f3 en cas d’una microbiota desfavorable; aix\u00ed com el desenvolupament d’intervencions terap\u00e8utiques o canvis de l’estil de vida per a modificar-la.<\/p>\n
La microbiota vaginal t\u00e9 un paper crucial en la salut reproductiva de les dones. El tracte reproductiu femen\u00ed cont\u00e9 un microbioma actiu compost, principalment, per bacteris del g\u00e8nere Lactobacillus \u2013relacionades amb un estat saludable\u2013. No obstant aix\u00f2, les fluctuacions que ocorren en resposta a factors interns i externs poden afectar la fisiologia dels \u00f2rgans i fins i tot provocar estats patol\u00f2gics.<\/p>\n
Encara que la literatura cient\u00edfica sobre aquest tema mant\u00e9 que es necessita m\u00e9s recerca, un recent article a Nature Medicine subratlla com les alteracions en el microbioma vaginal influeixen directament en el risc de prematuritat.<\/p>\n
Per exemple, els resultats van mostrar que les dones que van donar a llum prematurament tenien nivells m\u00e9s baixos de Lactobacillus crispatus que les que van tenir embarassos a terme. A m\u00e9s, el treball identifica una dotzena de grups bacterians sobrerepresentats en les dones que no van aconseguir les 37 setmanes d’embar\u00e0s.<\/p>\n
Segons Sim\u00f3n, cal tenir en compte que el primer que veu un embri\u00f3 \u00e9s l’ambient microbi\u00e0 de la cavitat uterina. Llavors, si la cavitat uterina t\u00e9 una bona microbiota, l’embri\u00f3 s’enganxar\u00e0 a l’\u00fater i envair\u00e0 aquest espai. Per\u00f2 si existeix un entorn alterat, la implantaci\u00f3 no es produir\u00e0.<\/p>\n
\u00abL’ideal seria tenir un 100% de lactobacils i un ambient lliure de pat\u00f2gens. Perqu\u00e8 si n’hi ha, per exemple Gardnerella vaginalis o Streptococcus, mataran als bacteris bons i creixeran ells en el seu lloc\u00bb, apunta. \u00abLlavors estarem davant un ambient agressiu que l’embri\u00f3 no suportar\u00e0 i, si arrib\u00e9s a implantar, es produiria un avortament\u00bb.<\/p>\n
Aix\u00ed, una recerca de 2016 revela que hi ha una afectaci\u00f3 del 50% en la taxa d’embar\u00e0s a causa del microbioma. L’article sost\u00e9 que els avortaments passen d’un 16 a un 60% en cas que estigui alterat. \u00abVa ser un pilot de menys de 40 pacients, per\u00f2 ara tenim un estudi amb 400 pacients i estem esperant les conclusions\u00bb, indica Sim\u00f3n.<\/p>\n
El microbioma tamb\u00e9 pot ser una eina que ajudi a frenar les taxes d’infertilitat, que varien entre el 9 i el 30% de les parelles en edat reproductiva. Fins ara, els estudis han demostrat que la microbiota vaginal anormal est\u00e0 associada amb un resultat reproductiu deficient en pacients que se sotmeten a fecundaci\u00f3 in vitro (FIV).<\/p>\n
Referent a aix\u00f2, un treball publicat el novembre de 2018 analitza el paper de les infeccions asimptom\u00e0tiques del tracte genital en el resultat de la FIV en parelles amb infertilitat. De les 285 parelles inf\u00e8rtils estudiades, l’an\u00e0lisi microbiol\u00f2gic va mostrar que el 46,3% presentaven una infecci\u00f3 asimptom\u00e0tica.<\/p>\n
Els resultats publicats en PLoS One mostren, d’una banda, l’impacte negatiu de E. faecalis en la qualitat de l’esperma i, per un altre, l’associaci\u00f3 de pat\u00f2gens bacterians amb nivells redu\u00efts de lactobacils vaginals.<\/p>\n
\u00abLa pres\u00e8ncia de E. faecalis, O. urealyticum o M. hominis en mostres genitals de parelles inf\u00e8rtils \u00e9s predictiva d’un resultat negatiu de FIV\u00bb, declara Susanna Ricci, investigadora de la Universitat de Siena (It\u00e0lia) i autora principal de l’estudi. \u00ab\u00c9s m\u00e9s, el 85,7% de les parelles que van aconseguir un embar\u00e0s gr\u00e0cies a una FIV van ser microbiol\u00f2gicament negatives, mentre que la t\u00e8cnica va ser reeixida en nom\u00e9s el 7,5% de les parelles infectades\u00bb.<\/p>\n
\u00abLa microbiota vaginal de dones sanes en edat reproductiva pot estratificar-se en una complexa comunitat bacteriana dominada per Lactobacillus spp\u00bb, explica a SINC Stefano de Giorgi, company de Ricci en l’estudi. \u00abEls lactobacils exerceixen efectes beneficiosos com la producci\u00f3 de compostos antimicrobians i la prevenci\u00f3 de la colonitzaci\u00f3 per bacteris pat\u00f2gens\u00bb.<\/p>\n
No obstant aix\u00f2, l’\u00fas de la microbiota vaginal com a marcador del resultat de la tecnologia de reproducci\u00f3 assistida encara no s’ha dut a terme. Nous estudis argumenten que con\u00e8ixer el seu estat pot aplicar-se als tractaments de fertilitat que implementen les cl\u00edniques.<\/p>\n
\u00abLa infertilitat \u00e9s multifactorial, causa una profunda c\u00e0rrega econ\u00f2mica i psicol\u00f2gica en les parelles afectades i alts costos en el sistema de salut\u00bb, continua Giorgi. \u00abUn millor maneig seria \u00fatil per a augmentar les taxes d’embar\u00e0s, reduir el nombre total de cicles de tractament i, possiblement, optimitzar el benestar de les parelles i els costos en l’atenci\u00f3 sanit\u00e0ria\u00bb.<\/p>\n
El problema \u00e9s que, de moment, la majoria dels estudis s\u00f3n retrospectius i es basen en una petita mostra de poblaci\u00f3. Per tant, l’associaci\u00f3 entre la microbiota vaginal i els resultats reproductius no \u00e9s concloent.<\/p>\n
Una recerca de 2019 mostra com, encara que alguns bacteris estan associats amb l’\u00e8xit reproductiu i un bon resultat de l’embar\u00e0s, encara es desconeix si existeix aquesta relaci\u00f3 causal. Els especialistes estan d’acord que es necessita m\u00e9s recerca per a explorar a fons les possibles implicacions cl\u00edniques i les intervencions terap\u00e8utiques.<\/p>\n
\u00abHi ha moltes causes darrere d’un microbioma alterat per\u00f2 no s’ha demostrat una vinculaci\u00f3 directa, excepte en les infeccions del tracte genital mascul\u00ed (prostatitis) per contagi en relacions sexuals, en pacients amb defenses baixes o que han tingut una infecci\u00f3 concomitant en altres llocs del seu cos\u00bb, exposa Sim\u00f3n.<\/p>\n
L’objectiu \u00faltim en medicina reproductiva \u00e9s tenir un nen sa a casa i que qualsevol parella compti amb la major seguretat i efectivitat possible. I aix\u00f2 implica transferir embrions cromos\u00f2micament normals, per\u00f2 tamb\u00e9 \u2013entre altres par\u00e0metres\u2013 per assegurar-se que el microbioma est\u00e0 correcte i no hi ha infecci\u00f3.<\/p>\n
Els experts s\u00f3n optimistes sobre els assoliments en reproducci\u00f3 que tindr\u00e0 el major control de la microbiota. \u00abCom t\u00e8cnicament ara som capa\u00e7os de treure el carnet d’identitat de tots els microbis que viuen en el cos hum\u00e0, podem saber el nom dels presumptes implicats i posar tractaments espec\u00edfics depenent del germen\u00bb, conclou Sim\u00f3n.<\/p>\n