\u00abQuan ets trans, sorgeixen moltes pors i rebuig a anar una consulta m\u00e8dica fins i tot quan tens una grip\u00bb. Rub\u00e9n Castro, de 25 anys, descriu aix\u00ed la dif\u00edcil relaci\u00f3 que existeix entre les persones trans i el sistema sanitari, que segueix sense adaptar-se a la diversitat dels qui han estat assignats amb un g\u00e8nere en n\u00e9ixer, per\u00f2 han decidit transitar a un altre (o a cap). \u00abAl final no tenim els mateixos drets que la resta perqu\u00e8 el nostre benestar est\u00e0 depenent de la voluntat o sensibilitat dels professionals\u00bb, assenyala el jove, un dels testimoniatges de la nova campanya de la Federaci\u00f3 Estatal de Lesbianes, Gais, Trans i Bisexuals (FELGTB).<\/p>\n
L’organitzaci\u00f3 ha posat el focus en els obstacles que solen afrontar moltes persones trans quan van al metge i ha elaborat un sondeig que llan\u00e7a conclusions avalades per l’ONG M\u00e8dics del M\u00f3n, que participa en la campanya. L’estudi ha entrevistat 69 persones trans de diferents ciutats. D’elles, gaireb\u00e9 la meitat (un 48,5%) declara haver anul\u00b7lat o retardat cites m\u00e8diques, tant d’atenci\u00f3 prim\u00e0ria com d’especialistes, per por de la discriminaci\u00f3. Entre els motius que esgrimeixen, es troba el temor a no ser tractat amb respecte, a ser invisibilitzada en consulta o a no ser cridada de forma correcta en la sala d’espera.<\/p>\n
Aquesta \u00e9s una de les traves m\u00e9s habituals i alguna cosa que reiteren la majoria dels testimoniatges recopilats per la FELGTB. Es produeix quan l’expedient m\u00e8dic i la targeta sanit\u00e0ria reflecteixen un nom que ja no \u00e9s l’utilitzat per la persona, la qual cosa provoca situacions inc\u00f2modes i exposici\u00f3 davant la resta de pacients. \u00c9s el que li passa a Victoria G.C, una dona trans hondurenya refugiada a Espanya des de fa tres anys. Com encara no t\u00e9 la nacionalitat, no ha pogut canviar el seu nom en els documents sanitaris. \u00abA mi no em molesta que em preguntin com vull ser anomenada i, de fet, ho he dit moltes vegades, per\u00f2 \u00e9s una cosa que passa. Quan en la sala d’espera et criden V\u00edctor i s’aixeca Victoria, la gent xiuxiueja i et sents violentada\u00bb.<\/p>\n
Si Victoria, de 36 anys, tingu\u00e9s la nacionalitat espanyola podria haver modificat la seva targeta sanit\u00e0ria igual que va fer Rub\u00e9n, tal com permet la Comunitat de Madrid, on resideixen tots dos. Encara que ell s\u00ed hagi pogut canviar el seu nom i sexe legal, continua enfrontant-se a situacions \u00abmolt inc\u00f2modes\u00bb, explica. Per exemple, quan demana una cita en el seu metge de cap\u00e7alera per a ginecologia, explica, el sistema inform\u00e0tic utilitzat rebutja el tr\u00e0mit perqu\u00e8 apareix en ell amb nom i sexe mascul\u00ed \u00abi no s\u00f3c una dona\u00bb. \u00abPoso una reclamaci\u00f3, em criden al cap de cinc dies i em donen la cita, per\u00f2 no hauria de ser aix\u00ed\u00bb.<\/p>\n
Aquest jove tamb\u00e9 posa l’accent en la import\u00e0ncia en l’\u00fas dels pronoms. \u00abA ginecologia em diuen Rub\u00e9n, per\u00f2 una vegada que em desvesteixo em tracten en femen\u00ed autom\u00e0ticament, amb pronoms femenins\u00bb, lamenta. En aquest sentit, tant la FELGTB com a Metges del M\u00f3n reivindiquen que el sistema tingui en compte que les persones trans s\u00f3n heterog\u00e8nies i cadascuna decideix per qu\u00e8 proc\u00e9s m\u00e8dic desitja passar de manera que moltes trien no hormonar-se ni sotmetre’s a cirurgies.<\/p>\n
L’informe elaborat per totes dues organitzacions recull desenes de testimoniatges m\u00e9s enll\u00e0 del nom utilitzat en les consultes. Aix\u00ed, pr\u00e0cticament un ter\u00e7 de les persones entrevistades va assegurar no acudir mai o molt poc al metge i van esgrimir motius com no sentir-se ben ateses. En molts casos, les respostes al\u00b7ludeixen a \u00abmirades, detalls, indifer\u00e8ncia\u00bb o \u00abq\u00fcestionament de les decisions\u00bb. \u00abGaireb\u00e9 sempre dubten del meu g\u00e8nere\u00bb, diu una de les persones enquestades.<\/p>\n
L’\u00faltima experi\u00e8ncia de Rub\u00e9n amb el sistema sanitari il\u00b7lustra algunes d’aquestes conclusions de la recerca i de la pr\u00e0ctica di\u00e0ria de Metges del M\u00f3n. El jove va sofrir un dolor fort en el pit i, encara que va pensar que havia d’anar a urg\u00e8ncies, el va anar retardant, fins que va augmentar. \u00abAl mateix temps que el dolor, estava l’ansietat, els nervis i la por per haver de dir que s\u00f3c una persona trans. El temor a com et miraran, quins comentaris et faran o haver de mostrar el teu cos est\u00e0 aqu\u00ed\u00bb, resumeix.<\/p>\n
No obstant aix\u00f2, les pr\u00e0ctiques no s\u00f3n uniformes i altres persones refereixen no haver tingut cap problema: el 52,2% va contestar no haver sentit un tracte discriminatori o poc adequat pel personal sanitari pel fet de ser una persona trans, encara que l’altra meitat va manifestar que s\u00ed. M\u00e9s enll\u00e0 dels prejudicis o els estereotips, la FELGTB apunta en el seu informe al fet que \u00abexisteix molt desconeixement de la realitat trans\u00bb. Per a pal\u00b7liar aquestes llacunes, l’organitzaci\u00f3 exigeix formaci\u00f3 i informaci\u00f3 adequada per a tot el personal sanitari, que \u00e9s una de les reivindicacions clau de la seva nova campanya.<\/p>\n
Entre altres coses, demana a m\u00e9s que es tingui en compte la realitat de les persones no bin\u00e0ries \u2013aquelles que no s’identifiquen ni com a dones ni com a homes\u2013 perqu\u00e8 el sistema sanitari \u00absol obligar-les a encaixar en un g\u00e8nere o en un altre\u00bb, diu Victoria. \u00abJo he vist casos de persones que acaben dient ‘perqu\u00e8 avui vaig de dona o vaig d’home i aix\u00ed m’evito problemes'\u00bb, exemplifica la psic\u00f2loga cl\u00ednica i membre de Metges del M\u00f3n, Inmaculada Amador. L’experta assenyala que el sistema p\u00fablic de salut \u00abcontinua funcionant sobre la base del binarisme\u00bb, alguna cosa que, assegura, \u00abha de canviar\u00bb. \u00ab\u00c9s el sistema el que ha d’adaptar-se a la diversitat, no les persones diverses a ell\u00bb.<\/p>\n
La situaci\u00f3, no obstant aix\u00f2, no \u00e9s homog\u00e8nia i varia en funci\u00f3 de les lleis auton\u00f2miques LGTBI aprovades per cada comunitat. Algunes compten amb protocols m\u00e8dics m\u00e9s o menys desenvolupats o en algunes es permet la modificaci\u00f3 de les targetes sanit\u00e0ries, com a Madrid. Aix\u00f2 s\u00ed, despr\u00e9s de la intervenci\u00f3 del Defensor del Poble, que va cridar l’atenci\u00f3 a la Conselleria de Sanitat despr\u00e9s d’anys d’incompliment. No obstant aix\u00f2, altres territoris com Castella i Lle\u00f3, Ast\u00faries o Castella-la Manxa no compten amb aquest tipus de normatives.<\/p>\n
Per aix\u00f2, els col\u00b7lectius trans demanen la reforma urgent de la llei 3\/2007 de 15 de mar\u00e7, que regula la rectificaci\u00f3 registral de l’esment relatiu al sexe de les persones. La norma, a les portes de ser modificada en el Congr\u00e9s abans de l’avan\u00e7ament electoral, fa que les persones trans hagin de sotmetre’s a dos requisits m\u00e8dics per a canviar el seu nom i sexe legal: dos anys d’hormonaci\u00f3 i l’obligaci\u00f3 de presentar l’informe diagn\u00f2stic de disf\u00f2ria de g\u00e8nere. Tots dos condicionants s\u00f3n patologitzadors \u2013que mostren com a malaltia o trastorn una realitat\u2013 per a la comunitat trans, que demana eliminar-los per a avan\u00e7ar en el principi de la lliure autodeterminaci\u00f3 del g\u00e8nere.<\/p>\n
Aquest dret, reconegut com a tal per organismes internacionals com el Consell d’Europa i organitzacions com Amnistia Internacional, implica que cada persona pugui ser tractada i reconeguda segons la seva identitat sense necessitat que la mateixa sigui autoritzada per tercers, com passa actualment. D’altra banda, els col\u00b7lectius exigeixen, i amb aquest sentit es tramitava en el Congr\u00e9s la modificaci\u00f3, que la reforma de la llei de 2007 inclogui als menors d’edat i a les persones sense nacionalitat espanyola, perqu\u00e8 puguin modificar el seu nom i sexe. \u00abSent dona trans, se sumen un altre tipus d’interseccions. Les escales de discriminaci\u00f3 van augmentant per ser migrant i racialitzada\u00bb, tanca Victoria.<\/p>\n