{"id":19636,"date":"2019-06-27T23:30:53","date_gmt":"2019-06-27T22:30:53","guid":{"rendered":"https:\/\/diarisanitat.cat\/?p=19636"},"modified":"2019-06-27T23:30:53","modified_gmt":"2019-06-27T22:30:53","slug":"la-llei-aragones-norma-per-garantir-la-qualitat-de-les-externalitzacions-o-cavall-de-troia-contra-el-sector-public","status":"publish","type":"post","link":"https:\/\/amazing-bassi.82-223-8-23.plesk.page\/index.php\/2019\/06\/27\/la-llei-aragones-norma-per-garantir-la-qualitat-de-les-externalitzacions-o-cavall-de-troia-contra-el-sector-public\/","title":{"rendered":"La \u2018llei Aragon\u00e8s\u2019 : norma per garantir la qualitat de les externalitzacions o Cavall de Troia contra el sector p\u00fablic?"},"content":{"rendered":"

El debat sobre la gesti\u00f3 futura dels serveis p\u00fablics a Catalunya pren protagonisme. El projecte de llei de contractes de serveis a les persones, conegut com a Llei Aragon\u00e8s, en refer\u00e8ncia al Vicepresident del Govern i conseller d\u2019Economia, Pere Aragon\u00e8s, centra la pol\u00e8mica.\u00a0<\/span>P<\/span>er uns es tracta d\u2019una norma de car\u00e0cter t\u00e8cnic. Per als detractors seria una mena de cavall de Troia que desregularia la gesti\u00f3 p\u00fablica dels serveis de les administracions a Catalunya fins a punts dif\u00edcilment imaginables.<\/span><\/p>\n

Com no havia passat des de l\u2019inici del proc\u00e9s independentista, en el posicionament de les forces pol\u00edtiques i socials respecte a la normativa es difuminen els blocs de tipus nacional i es dibuixen amb tra\u00e7 gruixut plantejaments sobre al paper de la gesti\u00f3 p\u00fablica directa o indirecta dels serveis i el control o no dels serveis al ciutad\u00e0 per part de l\u2019administraci\u00f3.<\/span><\/p>\n

La\u00a0<\/span>Llei Aragon\u00e8s<\/i><\/span>\u00a0pret\u00e9n, segons afirma, regular els contractes onerosos que liciten les administracions p\u00fabliques.\u00a0Afecta, doncs el conjunt d\u2019estaments governamentals: Generalitat, Diputacions, consells comarcals i ajuntaments.<\/a><\/span><\/p>\n

Com ha emergit la pol\u00e8mica? La redacci\u00f3 de la norma va seguir un cam\u00ed somort, a l\u2019ombra de la tensi\u00f3 pol\u00edtica pr\u00e8via a l\u20191 d\u2019Octubre. Va superar filtres com la negociaci\u00f3 amb els sindicats CCOO i UGT i els informes preceptius del Consell de Treball Econ\u00f2mic i Social (CTESC). En l\u2019\u00e0mbit parlamentari nom\u00e9s va rebre cr\u00edtiques de la CUP. L\u2019aplicaci\u00f3 de l\u2019article 155 va fer que <\/span>la norma\u00a0<\/span>qued\u00e9s tancada en un calaix. Posteriorment el text va passar a mans d\u2019Aragon\u00e8s, nou responsable d\u2019Economia. A finals de l\u2019any passat la llei va superar un debat inicial al Parlament sense cap esmena a la totalitat. Per\u00f2 posteriorment les cr\u00edtiques van apar\u00e8ixer amb for\u00e7a.<\/span><\/p>\n

L\u2019oposici\u00f3 al projecte de llei es basa en la creen\u00e7a que obrir\u00e0 la porta a una privatitzaci\u00f3 m\u00e9s gran que l\u2019actual en la gesti\u00f3 dels serveis p\u00fablics. Aquesta argumentaci\u00f3 la sustenten la CUP, tamb\u00e9 Catalunya en Com\u00fa Podem, el sindicat CGT i els sindicats independentistes COS i Intersindical-CSC i\u00a0<\/span>la IAC, a m\u00e9s<\/span>\u00a0organitzacions socials com la Federaci\u00f3 d\u2019Associacions de Mares i Pares\u00a0<\/span>de Catalunya\u00a0<\/span>(FA<\/span>PAC<\/span>) i\u00a0<\/span>sindicats i\u00a0<\/span>sectors defensors de la sanitat p\u00fablica catalana.<\/span><\/p>\n

Per la seva banda, des de l\u2019\u00f2rbita governamental (ERC-JuntsxCat) es posa \u00e8mfasi en un altre enfocament incl\u00f2s en la normativa. La llei estableix,\u00a0<\/span>afirmen,<\/span>\u00a0com s\u2019han de licitar els contractes de serveis, la seva adjudicaci\u00f3 i com es controlarien.<\/span><\/p>\n

La normativa, que ha estat precedida per una\u00a0<\/span>Directiva<\/span>\u00a0de la Uni\u00f3\u00a0<\/span>E<\/span>uropea i per un projecte de llei estatal, a Catalunya estipula que els seu abast afectaria camps com els serveis sanitaris, els serveis socials, d\u2019ocupaci\u00f3 i comunitaris, els menjadors, els serveis esportius o els de transport escolar. Des de l\u2019executiu\u00a0<\/span>s\u2019<\/span>argumenta que aix\u00f2 no ha de voler dir que s\u2019ampli\u00efn les externalitzacions ja existents i que en tot cas cada administraci\u00f3 decidiria si mant\u00e9 la situaci\u00f3 actual o la incrementa. Els opositors veuen en aquest darrer punt una via d\u2019aigua que pot acabar\u00a0<\/span>per\u00a0<\/span>enfonsar el sector p\u00fablic catal\u00e0.<\/span><\/p>\n

Coherents en la seva argumentaci\u00f3, els impulsors de la normativa pose<\/span>n<\/span>\u00a0\u00e8mfasi en el fet que la norma suposa un canvi important en els requisits per atorgar una adjudicaci\u00f3 d\u2019un servei p\u00fablic a la gesti\u00f3 privada. S\u2019afirma que si fins ara el criteri dominant era el preu.\u00a0<\/span>Per\u00f2, en el futur\u00a0<\/span>rel pes en l\u2019adjudicaci\u00f3 passa<\/span>ria<\/span>\u00a0a<\/span>l 40% i baixa<\/span>ria<\/span>\u00a0fins al 30% en salut.<\/span><\/p>\n

Tamb\u00e9 es recull que es donar\u00e0 una millor puntuaci\u00f3 a les empreses que millorin als seus treballadors les condicions del conveni col\u00b7lectiu, a banda de mesures d\u2019igualtat de g\u00e8nere, responsabilitat ambiental o d\u2019inserci\u00f3 laboral de persones amb discapacitat. Albert Castellanos, secretari general de Vicepresid\u00e8ncia, indicava en declaracions<\/span>\u00a0a\u00a0Naci\u00f3 Digital<\/a><\/u>\u00a0que cada administraci\u00f3n decidir\u00e1 si\u00a0externalitza serveis, per\u00f2 si aix\u00f2 passa<\/span>\u00a0la norma en\u00a0garantir\u00e0 la qualitat per als ciutadans.<\/span><\/p>\n

CCOO i UGT reclamen garanties<\/span><\/b><\/h3>\n

UGT considera que al voltant del projecte de llei d\u2019externalitzacions s\u2019ha creat una falsa pol\u00e8mica. Jos\u00e9 Antonio Pasadas, secretari de pol\u00edtiques sectorials de la UGT de Catalunya, recorda que els sindicats majoritaris van ser consultats durant el proc\u00e9s de redacci\u00f3 inicial de la llei.\u00a0<\/span>Q<\/span>ue hi van donar el seu vistiplau i que ara s\u2019ha recuperat el debat a partir d\u2019aquell text sobre el qual,\u00a0<\/span>en el seu conjunt, la\u00a0<\/span>UGT no s\u2019ha manifestat perqu\u00e8 \u201ces podria pensar que la nostra posici\u00f3 \u00e9s un suport al Govern de la Generalitat\u201d, diu.<\/span><\/p>\n

\"Protesta<\/p>\n

Protesta de treballadors de l\u2019\u00e0mbit d\u2019ensenyament de l\u2019Ajuntament de Barcelona<\/p>\n<\/div>\n

El dirigent ugetista\u00a0<\/span>creu<\/span>\u00a0que la norma pret\u00e9n donar resposta a la Directiva 24\/2014 de la Uni\u00f3 Europea (UE), que incorpora cl\u00e0usules socials als processos de contractaci\u00f3 p\u00fablica. Aix\u00f2, segons Pa<\/span>s<\/span>ada<\/span>s<\/span>, \u201ct\u00e9 molta transcend\u00e8ncia pel que fa als \u00e0mbits d\u2019atenci\u00f3 a les persones\u201d. En aquest \u00e0mbit, la nova normativa catalana tindria la voluntat d\u2019assegurar condicions dignes als treballadors i evitar que aquest sector sigui sin\u00f2nim de treball precari.<\/span><\/p>\n

Considera Pasadas que la nova norma no fa altra cosa que incloure garanties sobre els \u00e0mbits que l\u2019administraci\u00f3 pot externalitzar i que aquests estan llistats en la llei estatal aprovada mentre la normativa catalana dormia el somni dels justos durant la intervenci\u00f3 de la Generalitat.<\/span><\/p>\n

Per la seva banda, Toni Mora, responsable de Pol\u00edtica Territorial, Acci\u00f3 Social, Barcelon\u00e8s i Migracions a CCOO de Catalunya, afirma d\u2019entrada, \u201cen la nostra opini\u00f3 els serveis d\u2019atenci\u00f3 a les persones s\u00f3n serveis p\u00fablics essencials i per tant haur\u00edem de partir de la condici\u00f3 preferent d\u2019una gesti\u00f3 p\u00fablica directa per part de les administracions\u201d. Immediatament afegeix: \u201c<\/span>l<\/span>a conviv\u00e8ncia actual, per\u00f2, d\u2019\u00e0mbits de gesti\u00f3 privada o p\u00fablica d\u2019aquests serveis ens obliga, com agent social m\u00e9s representatiu al territori, a vetllar perqu\u00e8 les condicions\u00a0<\/span>en<\/span>\u00a0les quals es produeixi aquesta contractaci\u00f3 de serveis\u00a0<\/span>tingui<\/span>\u00a0les m\u00e0ximes garanties de satisfacci\u00f3 per\u00a0<\/span>a<\/span>\u00a0la ciutadania i que les condicions laborals i socials dels treballadors i les treballadores que els fan realitat siguin de qualitat i dignitat\u201d.<\/span><\/p>\n

D\u2019acord amb els posicionaments adoptats en altres ocasions, CCOO i tamb\u00e9 UGT, consideren que la llei hauria d\u2019evitar que els serveis d\u2019ocupaci\u00f3\u00a0<\/span>deixin de ser\u00a0<\/span>exercits directament des de l\u2019Administraci\u00f3. En la seva valoraci\u00f3 matisada, CCOO afirma\u00a0<\/span>tamb\u00e9<\/span>: \u201cNo ens agrada la redacci\u00f3 de l\u2019article 9.2, que deixa la porta oberta a una generalitzaci\u00f3 de les diverses figures d\u2019aportacions per part del ciutad\u00e0 o ciutadana que ha d\u2019utilitzar el servei\u201d. En un altre punt referit a \u201cl\u2019article 30, sobre condicions d\u2019execuci\u00f3 dels contractes de serveis sanitaris, per\u00f2\u00a0<\/span>c<\/span>aldria pel conjunt de la contractaci\u00f3 p\u00fablica a la qual ens referim,\u00a0<\/span>l<\/span>\u2019adequaci\u00f3 dels mitjans personals adscrits al contracte,\u00a0<\/span>en aquest sentit<\/span>\u00a0hem de fer una clara objecci\u00f3 a com pateixen els treballadors i les treballadores del sector una regulaci\u00f3 global de les r\u00e0tios de personal que, a la pr\u00e0ctica, suposen minoraci\u00f3 de plantilles i sobrec\u00e0rrega de treball\u201d.\u00a0<\/span>El sindicat\u00a0<\/span>f<\/span>a una remarca: CCOO veu aquesta normativa com una bona eina per potenciar l\u2019economia social en l\u2019\u00e0rea de l\u2019atenci\u00f3 a les persones. \u201cDefensem la contractaci\u00f3 p\u00fablica i ens agradaria que la col\u00b7laboraci\u00f3 p\u00fablico-privada no exist\u00eds per\u00f2 la realitat \u00e9s una altra\u201d, ha resumit Mora.<\/span><\/p>\n

I qu\u00e8 hi diu el Tercer Sector, que gestiona actualment bona part dels serveis que han estat externalitzats fins ara? La Confederaci\u00f3, la patronal del tercer sector social de Catalunya, ha defensat amb matisos la llei, \u201c\u00c9s una norma d\u2019\u00e0mbit catal\u00e0 necess\u00e0ria, per\u00f2 no resol la mercantilitzaci\u00f3 dels serveis, perqu\u00e8 els grans operadors poden conc\u00f3rrer al proc\u00e9s d\u2019adjudicaci\u00f3\u201d,en declaracions de, Joan Segarra, president de les entitats. En aquest sentit, el\u00a0<\/span>T<\/span>ercer\u00a0<\/span>S<\/span>ector veuria priorit\u00e0ria una acci\u00f3 concertada, \u00e9s a dir, sortir de l\u2019adjudicaci\u00f3 per contracte p\u00fablic i que els serveis passessin \u201cd\u2019una vegada per totes a les entitats d\u2019iniciativa social\u201d.<\/span><\/p>\n

Oposici\u00f3 contundent<\/span><\/h3>\n

La Candidatura d\u2019Unitat Popular (CUP) \u00e9s el partit que des del primer moment s\u2019ha oposat a la nova normativa. L’<\/span>o<\/span>rganitzaci\u00f3\u00a0<\/span>que\u00a0<\/span>ha vinculat la llei al vicepresident de la Generalitat, ha fet de l\u2019oposici\u00f3 a la\u00a0Llei Aragon\u00e8s<\/em>\u00a0un\u00a0<\/span>mot d\u2019ordre.<\/span><\/p>\n

El partit de l\u2019esquerra independentista\u00a0<\/span>afirma<\/span>\u00a0que \u201cL<\/span>a nova llei consolida i obre la porta a noves privatitzacions de serveis p\u00fablics\u201d.\u00a0<\/span>Tamb\u00e9\u00a0<\/span>assegura\u00a0<\/span>que\u00a0<\/span>tot i les afirmacions del Govern, \u201csegueix posant el focus en el preu i no en la qualitat dels serveis, un fet que degrada el servei i aprofundeix la precarietat laboral\u201d. Com a conseq\u00fc\u00e8ncia de l\u2019expressat, \u201cla CUP defensa que els serveis han de ser 100% de titularitat i gesti\u00f3 p\u00fablica\u201d.<\/span><\/p>\n

Igualment Catalunya en Com\u00fa Podem, ha virat des d\u2019una visi\u00f3 expectant d\u2019abans de l\u2019aplicaci\u00f3 de l\u2019article 155 a una oposici\u00f3 neta defensada ara. La presidenta del grup, J\u00e9ssica Albiach, ha declarat:<\/span>\u00a0\u201cja sabem qu\u00e8 passa quan qui vol fer negoci entra en els serveis p\u00fablics, baixa la qualitat del servei p\u00fablic i empitjoren les condicions laborals\u201d. La llei en tramitaci\u00f3 recull,\u00a0<\/span>assegura,<\/span>\u00a0m\u00e9s de 150 serveis d\u2019educaci\u00f3, de salut i de depend\u00e8ncia, entre els quals hi ha, per exemple, l\u2019educaci\u00f3 infantil de 3 a 6 anys, l\u2019atenci\u00f3 prim\u00e0ria en salut o els serveis socials municipals o comarcals, \u201cque en funci\u00f3 de quina \u00e9s la voluntat del Govern de torn podrien quedar en mans de les empreses\u201d, ha alertat Albiach.<\/span><\/p>\n

Per a la presidenta de Catalunya en Com\u00fa Podem cal \u201cblindar els serveis p\u00fablics, i aix\u00f2 es fa priorit\u00e0riament amb la gesti\u00f3 directa\u201d. \u201cI per aquells serveis que ja estan externalitzats, creiem que s\u2019ha<\/span>n<\/span>\u00a0de fer amb el tercer sector i l\u2019economia social, comunit\u00e0ria i arrelada al territori\u201d, ha afegit.<\/span><\/p>\n

Altres sindicats com CGT s\u2019han mostrat totalment en contra de la norma sobre externalitzacions. Aquesta organitzaci\u00f3 considera que la norma \u201cest\u00e0 feta a mida de les patronals del sector per garantir la seguretat jur\u00eddica de les futures concessions\u201d.<\/span><\/p>\n

Igualment, la Intersindical-CSC amb una gran implantaci\u00f3 al sector p\u00fablic, aposta directament per la gesti\u00f3 dels serveis directament des de l\u2019Administraci\u00f3.<\/span><\/p>\n

\"Mur<\/p>\n

Mur reivindicatiu constru\u00eft davant del Departament de Salut foto:Metges Catalunya<\/p>\n<\/div>\n

Tamb\u00e9 Metges de Catalunya, sindicat majoritari en aquest \u00e0mbit estrat\u00e8gic, s\u2019ha situat en contra de la llei Aragon\u00e8s. Creu que obre la porta a la privatitzaci\u00f3 de la sanitat. El sindicat recorda que la sanitat catalana ja est\u00e0 \u201cinfrafinan\u00e7ada\u201d i que una externalitzaci\u00f3 de serveis empitjorar\u00e0, al seu parer, el servei que es presta.<\/span><\/p>\n

I sense sortir de la sanitat, el moviment en defensa de la sanitat p\u00fablica,Marea Blanca, s\u2019ha mostrat contrari a\u00a0<\/span>la<\/span>\u00a0llei i assegura que \u201cno hi ha cap directiva europea que obligui els\u00a0<\/span>E<\/span>stats membres a subcontractar o externalitzar la prestaci\u00f3 de serveis\u201d.<\/span><\/p>\n

D\u2019altra banda, metges amb una traject\u00f2ria clara de defensa de la sanitat p\u00fablica, com\u00a0Josep Mart\u00ed, tamb\u00e9 s\u2019han posicionat contra la llei que prepara el govern<\/a>\u00a0.<\/span><\/p>\n

Educaci\u00f3: la Fapac lidera l\u2019oposici\u00f3<\/b><\/span><\/strong><\/h3>\n

En el camp de l\u2019educaci\u00f3 La Fapac va ser, probablement, la primera entitat que va llen\u00e7ar el crit d\u2019alerta sobre la tramitaci\u00f3 d\u2019aquest avantprojecte de llei, ja al desembre de 2018. En aquell moment el Departament d\u2019Educaci\u00f3 havia aturat el projecte de decret de menjadors escolars (o de temps del migdia), davant l\u2019oposici\u00f3 que s\u2019havia trobat, per\u00f2 tamb\u00e9 perqu\u00e8 aquest \u00e9s un dels serveis inclosos en el projecte de llei de contractes de serveis a les persones. Per la presidenta de la Fapac, Bel\u00e9n Tasc\u00f3n, \u201cintenten revestir d\u2019un car\u00e0cter t\u00e8cnic el que \u00e9s una llei amb una gran c\u00e0rrega pol\u00edtica, ja que permet a l\u2019administraci\u00f3 externalitzar el que vulgui\u201d. \u201cPer exemple -diu- la llei et permet mantenir la titularitat p\u00fablica de les escoles per\u00f2 introduir la gesti\u00f3 privada\u201d,\u00a0<\/span>informa Diari de l\u2019Educaci\u00f3<\/span>.<\/span><\/p>\n

\"Pancarta<\/p>\n

Pancarta reclamant ensenyament p\u00fablic i de qualitat foto: Fundaci\u00f3 Alternativa<\/p>\n<\/div>\n

Segons la Fapac, la Directiva europea 2014\/24 no obliga cap estat membre a regular d\u2019una manera determinada el model de contractaci\u00f3 dels serveis a les persones; al contrari, diu Tasc\u00f3n, \u201cho deixa a la lliure elecci\u00f3 de cada pa\u00eds\u201d. La prova, afegeix, \u00e9s que \u201ccap altra comunitat aut\u00f2noma est\u00e0 legislant en el sentit que ho est\u00e0 fent Catalunya\u201d.<\/span><\/p>\n

\u201cEl Govern pot continuar operant amb el marc legislatiu actual, per\u00f2 si el que vol \u00e9s donar una major seguretat jur\u00eddica a les empreses que contracta, podria haver presentat un projecte que blind\u00e9s determinats serveis que afecten drets fonamentals, i que aquests fossin obligadament de gesti\u00f3 directa per part de l\u2019administraci\u00f3, per\u00f2 amb el projecte actual no es bli<\/span>n<\/span>da res\u201d, afegeix Bel\u00e9n Tasc\u00f3n, per a la qual les cl\u00e0usules socials que introdueix el decret no frenaran la penetraci\u00f3 dels grans grups empresarials en el mercat dels serveis a les persones. \u201cS\u2019ha de ser molt ingenu per pensar que una empresa com ACS no tindr\u00e0 la forma de presentar un pla\u00a0<\/span>d\u2019igualtat<\/span>, o dir que pagar\u00e0 per sobre del conveni o que fa no s\u00e9 quina aportaci\u00f3 a la millora del medi ambient\u201d, opina Tasc\u00f3n.<\/span><\/p>\n","protected":false},"excerpt":{"rendered":"

El debat sobre la gesti\u00f3 futura dels serveis p\u00fablics a Catalunya pren protagonisme. El projecte de llei de contractes de serveis a les persones, conegut com a Llei Aragon\u00e8s, en refer\u00e8ncia al Vicepresident del Govern i conseller d\u2019Economia, Pere Aragon\u00e8s, centra la pol\u00e8mica.\u00a0Per uns es tracta d\u2019una norma de car\u00e0cter t\u00e8cnic. Per als detractors seria […]<\/p>\n","protected":false},"author":68,"featured_media":19637,"comment_status":"open","ping_status":"closed","sticky":false,"template":"","format":"standard","meta":{"footnotes":""},"categories":[26],"tags":[332,88,333,334],"class_list":["post-19636","post","type-post","status-publish","format-standard","has-post-thumbnail","hentry","category-moviments","tag-externalotzacions","tag-llei-aragones","tag-privatitzacions","tag-tercer-sector"],"_links":{"self":[{"href":"https:\/\/amazing-bassi.82-223-8-23.plesk.page\/index.php\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/19636","targetHints":{"allow":["GET"]}}],"collection":[{"href":"https:\/\/amazing-bassi.82-223-8-23.plesk.page\/index.php\/wp-json\/wp\/v2\/posts"}],"about":[{"href":"https:\/\/amazing-bassi.82-223-8-23.plesk.page\/index.php\/wp-json\/wp\/v2\/types\/post"}],"author":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/amazing-bassi.82-223-8-23.plesk.page\/index.php\/wp-json\/wp\/v2\/users\/68"}],"replies":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/amazing-bassi.82-223-8-23.plesk.page\/index.php\/wp-json\/wp\/v2\/comments?post=19636"}],"version-history":[{"count":0,"href":"https:\/\/amazing-bassi.82-223-8-23.plesk.page\/index.php\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/19636\/revisions"}],"wp:featuredmedia":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/amazing-bassi.82-223-8-23.plesk.page\/index.php\/wp-json\/"}],"wp:attachment":[{"href":"https:\/\/amazing-bassi.82-223-8-23.plesk.page\/index.php\/wp-json\/wp\/v2\/media?parent=19636"}],"wp:term":[{"taxonomy":"category","embeddable":true,"href":"https:\/\/amazing-bassi.82-223-8-23.plesk.page\/index.php\/wp-json\/wp\/v2\/categories?post=19636"},{"taxonomy":"post_tag","embeddable":true,"href":"https:\/\/amazing-bassi.82-223-8-23.plesk.page\/index.php\/wp-json\/wp\/v2\/tags?post=19636"}],"curies":[{"name":"wp","href":"https:\/\/api.w.org\/{rel}","templated":true}]}}