Cinc anys despr\u00e9s que la ind\u00fastria farmac\u00e8utica introdu\u00eds en el seu codi \u00e8tic la necessitat de publicar quants fons destina al sector m\u00e8dic, els pagaments \u2013directes i indirectes\u2013 als professionals han crescut un 20%. Sense un altre control que la seva pr\u00f2pia autoregulaci\u00f3, les empreses gasten actualment m\u00e9s de la meitat d’aquests diners a finan\u00e7ar congressos m\u00e8dics, abonar honoraris a professionals i donar a organitzacions sanit\u00e0ries. Aquests cap\u00edtols van sumar 338 milions d’euros, el 56% de tot el gastat el 2018. Els contractes d’I+D van suposar 259 milions, segons les dades publicades per Farmaindustria.<\/p>\n
La relaci\u00f3 entre les empreses farmac\u00e8utiques i els professionals m\u00e8dics ha estat sobrevolada pels fons que els sanitaris reben de manera directa o indirecta de grans corporacions com Novartis, Roche, Janssen, MSD, Pfizer, GSK, Abbvie, Sanofi, Bayer o Gilead. Nom\u00e9s aquests noms acumulen gaireb\u00e9 la meitat del que conforma anualment aquest flux econ\u00f2mic. En quatre anys s’ha passat de 496 a 597 milions d’euros. Aquests pagaments no s\u00f3n objecte de fiscalitzaci\u00f3 oficial. La informaci\u00f3 disponible \u00e9s fruit d’un acord voluntari de la patronal que va modificar el seu Codi \u00c8tic el 2014. El codi va disposar que es publiquessin les \u00abcol\u00b7laboracions amb professionals i organitzacions\u00bb amb la idea, descrivien, de \u00abprevenir conflictes d’inter\u00e8s i generar confian\u00e7a en la societat sobre la import\u00e0ncia d’aquestes relacions\u00bb.<\/p>\n
En aquest context, les empreses dediquen cada exercici m\u00e9s diners a sostenir cursos, seminaris i congressos m\u00e8dics. Entre sufragar les despeses de matr\u00edcula o allotjament dels professionals assistents i aportar fons als organitzadors, van pagar 216,5 milions d’euros el 2018. S\u00f3n 11 milions m\u00e9s que el curs anterior i un 17% m\u00e9s que fa quatre anys.<\/p>\n
En aquest periple, les principals beneficiades han estat les entitats organitzadores dels esdeveniments (per exemple una associaci\u00f3 d’especialistes d’una disciplina m\u00e8dica en el seu congr\u00e9s anual). Si van rebre 66 milions d’euros per a muntar trobades el 2015, l’any passat es van repartir 98,5 milions (gaireb\u00e9 un 50% m\u00e9s). Mentrestant, els fons directes a professionals van caure de 119 milions a 112 el 2016 encara que han repuntat i ja han tornat als 118 milions. El curs passat les farmac\u00e8utiques van augmentar totes les seves partides per als pagaments a metges.<\/p>\n
La patronal explica que el finan\u00e7ament de congressos \u00abfa possible l’actualitzaci\u00f3 de coneixements\u00bb i qualifica aquestes trobades com a \u00abinstrument clau\u00bb perqu\u00e8 \u00abels sanitaris espanyols mantinguin el m\u00e9s alt nivell en coneixement\u00bb.<\/p>\n
La part de pagaments en forma d’honoraris s’abona per assessoraments, consultories o pon\u00e8ncies en congressos, segons expliquen fonts del sector. Si aquest apartat havia vist una reducci\u00f3 en anys anteriors, l’any passat les empreses li van donar una empenta considerable recuperant bastant del terreny perdut. Els metges van obtenir per aquests conceptes fins a 84 milions despr\u00e9s d’haver caigut als 79.<\/p>\n
La fiscalitzaci\u00f3 de les anomenades transfer\u00e8ncies de valor \u00e9s volunt\u00e0ria i nom\u00e9s es fa des de l’exercici 2015. Cap organisme oficial est\u00e0 encarregat o t\u00e9 la capacitat per a indagar en aquests comptes. S\u00f3n les mateixes corporacions les que publiquen les seves dades que la patronal agrega. I encara que tenen unes pautes comunes, algunes fan la informaci\u00f3 m\u00e9s assequible que unes altres. No s\u00f3n totalment homog\u00e8nies.<\/p>\n
En aquests llistats s’inclouen les dades dels particulars que reben diners o acudeixen a un dels congressos amb les despeses pagades. Tamb\u00e9 de les organitzacions professionals que gaudeixen de finan\u00e7ament per part dels laboratoris i de les donacions i subvencions que les empreses realitzen \u00aba organitzacions sanit\u00e0ries que presten serveis d’assist\u00e8ncia sanit\u00e0ria social o humanit\u00e0ria\u00bb, expliquen. En la part de recerca, si b\u00e9 el 2017 es va registrar un fort increment de gaireb\u00e9 el 30% que va posar la inversi\u00f3 en 251 milions, un any despr\u00e9s la partida ha estat de 259 milions del que la patronal denomina \u00abcooperaci\u00f3 externa\u00bb.<\/p>\n