{"id":19643,"date":"2019-06-28T15:38:54","date_gmt":"2019-06-28T14:38:54","guid":{"rendered":"https:\/\/diarisanitat.cat\/?p=19643"},"modified":"2019-06-28T15:38:54","modified_gmt":"2019-06-28T14:38:54","slug":"els-metges-a-la-societat-catalana-contemporania","status":"publish","type":"post","link":"https:\/\/amazing-bassi.82-223-8-23.plesk.page\/index.php\/2019\/06\/28\/els-metges-a-la-societat-catalana-contemporania\/","title":{"rendered":"Els metges a la societat catalana contempor\u00e0nia"},"content":{"rendered":"

El passat 27 de juny va tenir lloc a la seu del Col\u00b7legi un dels esdeveniments centrals del 125\u00e8 aniversari del Col\u00b7legi de Metges de Barcelona. Aqu\u00ed podeu accedir a la cr\u00f2nica que el CoMB ha realitzat sobre l’acte<\/a>.<\/em><\/p>\n

Reprodu\u00efm la confer\u00e8ncia pronunciada per Borja de Riquer i Permanyer el 27 de juny de 2019 al Col\u00b7legi de Metges de Barcelona amb motiu del 125\u00e8 aniversari de la instituci\u00f3.<\/a><\/em><\/p>\n

 <\/p>\n

Vull expressar el meu agra\u00efment al Col\u00b7legi de Metges de Barcelona per haver-me convidat a participar en els actes de celebraci\u00f3 del 125 aniversari de la seva creaci\u00f3.<\/p>\n

La meva col\u00b7laboraci\u00f3 consistir\u00e0 en una breu aproximaci\u00f3 al paper jugat pels metges catalans dins de la societat de finals del segle XIX, la de fa 125 anys, que eren uns moments de transcendentals i radicals transformacions i de nous reptes que afectaran profundament a l\u2019exercici professional de la medicina.<\/p>\n

Foren aquells uns moments de canvi en la mateixa imatge dels metges en la societat i de gran protagonisme dins d\u2019una Catalunya cada cop m\u00e9s activa, en els espais semi-p\u00fablics, dins la din\u00e0mica societat civil, manifestats tamb\u00e9 en una actitud de notable comprom\u00eds social i fins tot pol\u00edtic. Es produir\u00e0, aix\u00ed, una transformaci\u00f3 de la seva figura professional, que penso fou m\u00e9s acusada que en el cas dels advocats, com veurem al final de la meva intervenci\u00f3.<\/p>\n

Eren aquests els moments que a les societat dels pa\u00efsos m\u00e9s avan\u00e7ats d\u2019Europa estaven adquirint un gran prestigi i protagonisme els cient\u00edfics, els enginyers, els arquitectes i tamb\u00e9 dels metges. El principi del segle XX ha estat qualificat com el comen\u00e7ament de l\u2019era dels professionals i dels intel\u00b7lectuals.<\/p>\n

Cal fer una r\u00e0pida mirada a les m\u00e9s rellevants transformacions experimentades per la societat catalana al llarg del segle XIX, una col\u00b7lectivitat fortament marcada pels efectes provocats pel proc\u00e9s industrialitzador i pel gran creixement de les ciutats, i especialment Barcelona que, en aquest segle, passar\u00e0 de 70.000 a 500.000 habitats, \u00e9s a dir multiplica per 7 la seva poblaci\u00f3, mentre Catalunya nom\u00e9s la dobla, passa d\u2019un mili\u00f3 a gaireb\u00e9 2.<\/p>\n

Aquella fou una industrialitzaci\u00f3 acusad\u00edssima, de les m\u00e9s rellevants d\u2019Europa. Com d\u00f3na testimoni el mateix el c\u00f2nsol brit\u00e0nic a Barcelona, que l\u2019any 1851 transmetia al seu govern aquesta reflexi\u00f3: \u201csi Espanya tingu\u00e9s un govern honest i una constituci\u00f3 com la brit\u00e0nica, Catalunya potser no igualaria, per\u00f2 si podria competir amb el comer\u00e7 de Liverpool i les f\u00e0briques de Manchester\u201d. Cal recordar que llavors Liverpool i Manchester eren les dues ciutats m\u00e9s avan\u00e7ades del m\u00f3n pel que fa a la producci\u00f3 industrial i el tr\u00e0fec comercial.<\/p>\n

Certament Catalunya havia experiment un proc\u00e9s de canvis molt diferent de la resta d\u2019Espanya i similar a les regions industrials del centre i nord d\u2019Europa. Era la f\u00e0brica d\u2019Espanya, per\u00f2 Madrid era la capital pol\u00edtica i tamb\u00e9 la financera. El nou r\u00e8gim liberal es caracteritzar\u00e0 pel recurs a una centralitzaci\u00f3 pol\u00edtica clarament defensiva i pel protagonisme notable dels militars. De fet es va produir una clara militaritzaci\u00f3 de l\u2019ordre p\u00fablic, amb el recurs constant a proclamar l\u2019estat de guerra o de setge: la prov\u00edncia de a Barcelona, per exemple, estar\u00e0 el 70% del temps entre 1833 i 1900 amb les garanties constitucionals suspeses.<\/p>\n

Per\u00f2 el que m\u2019interessa m\u00e9s remarcar \u00e9s que el nou estat liberal era molt precari, tenia pocs recursos econ\u00f2mics i a m\u00e9s era for\u00e7a ineficient. A principi del segle XX el conjunt dels pressuposts p\u00fablics espanyols nom\u00e9s representaven el 10 % PIB, quan als pa\u00efsos m\u00e9s propers oscil\u00b7lava entre el 18 i el 22 %, \u00e9s a dir, el doble o m\u00e9s. L\u2019any 1902 el primer pressupost del nou Ministerio de Instrucci\u00f3n P\u00fablica y Bellas Artes era de 17 milions de pessetes per atendre tot l\u2019ensenyament primari, secundari, universitari i professional. Comparin vost\u00e8s aquesta xifra amb els 170 milions del ministeri de la Guerra \u201310 vegades m\u00e9s\u2013 o els 40 milions destinats a Culto y Clero, el finan\u00e7ament de l\u2019esgl\u00e9sia cat\u00f2lica. No ha d\u2019estranyar que llavors l\u2019\u00edndex d\u2019analfabetisme a Espanya fos del 50 % dels adults, similar als pa\u00efsos balc\u00e0nics, i molt superior al d\u2019It\u00e0lia (20%) i al de Fran\u00e7a (10%). A la ciutat de Barcelona l\u2019any 1905 eren analfabets 38 % adults, i un ter\u00e7 dels nens de 5 a 12 anys, que havien d\u2019estar obligat\u00f2riament escolaritzats, no tenien escola.<\/p>\n

Un gran problema derivat d\u2019aquesta panor\u00e0mica, i que afectava directament a l\u2019exercici de la medicina, eren les molt deficients condicions de vida i de treball de la gran majoria de la poblaci\u00f3, palesada en la persist\u00e8ncia d\u2019una alt\u00edssima mortalitat, que va minvar molt m\u00e9s lentament que a la majoria dels pa\u00efsos d\u2019Europa. L\u2019esperan\u00e7a de vida a Espanya l\u2019any 1860 era de nom\u00e9s 29 anys, i en 1900 encara estava 35 anys, mentre que a Fran\u00e7a i Gran Bretanya era de 48 anys i a It\u00e0lia en 43.<\/p>\n

Per\u00f2 encara pitjor era la mortalitat infantil. La possibilitat de morir abans dels 4 anys era a l\u2019Espanya l\u2019any 1860 del 43 % i en 1900 encara s\u2019estava en el 36 %, \u00e9s a dir morien m\u00e9s d\u2019un ter\u00e7 dels nens. Aquell mateix any a Fran\u00e7a aquesta mortalitat era del 20 %.<\/p>\n

Espanya era un pa\u00eds que destacava per l\u2019alt\u00edssima mortalitat infantil, i tamb\u00e9 per una alta mortalitat en els adults per traumatismes, infeccions i desnutrici\u00f3, com ho reflecteixen les topografies m\u00e8diques. Eren unes malalties en bona part fruit de la urbanitzaci\u00f3, provocades per les deficients condicions de vida i de treball sobretot a les ciutats industrials. Es calcula que les 4 grans pand\u00e8mies de colera del XIX, les dels anys 1833, 1853, 1859 i 1885 van provocar a Espanya en total unes 800.000 v\u00edctimes. I ja entrats en el segle XX la famosa grip del 1918-1919, la mal batejada \u201cgrip espanyola\u201d, va afectar, nom\u00e9s a l\u2019estat espanyol, a uns 8 milions de persones, \u00e9s a dir al 35 % de la poblaci\u00f3, i l\u2019estimaci\u00f3 de les v\u00edctimes directes i indirectes d\u2019aquesta grip fou d\u2019unes 260.000 persones.<\/p>\n

L\u2019Anuari Estad\u00edstic Municipal de Barcelona de l\u2019any 1905 recull un estudi sobre les defuncions provocades per malalties epid\u00e8miques (tifus, verola, xarampi\u00f3, escarlatina, dift\u00e8ria, grip, etc.) a les 50 principals ciutats del m\u00f3n. Doncs b\u00e9, Barcelona era la primera en mortalitat per xarampi\u00f3, per verola era la segona, despr\u00e9s de Rio de Janeiro, i en febre tifoide tamb\u00e9 era la segona, nom\u00e9s superada per Sant Petersburg. Un informe del Cos M\u00e8dic Municipal sostenia que sense gaire esfor\u00e7 per les part de les autoritats, fent un bon tractament d\u2019aig\u00fces i altres mesures higi\u00e8niques, la mortalitat infantil es podria reduir a Barcelona en un 50 %. Mirant les estad\u00edstiques causa impressi\u00f3 veure que a la ciutat, entre 1900 i 1920, sempre hi van haver m\u00e9s morts que naixements i que en conjunt la p\u00e8rdua vegetativa d\u2019aquests 20 anys \u00e9s de 32.000 persones, que fou compensada per les migracions. Cal tenir present, a m\u00e9s, que llavors, a Barcelona nom\u00e9s hi havia 1\u20196 llits hospitalaris per cada 1.000 habitants.<\/p>\n

Quines eren les causes d\u2019aquesta terrible panor\u00e0mica? Certament hi havia tota una s\u00e8rie de factors: en primer lloc, la limitaci\u00f3 dels coneixements cient\u00edfics sobre les malalties m\u00e9s greus. Per\u00f2 en el cas espanyol caldr\u00e0 afegir els deficients recursos materials i humans esmer\u00e7ats en salut i higiene que van provocar que hi hagu\u00e9s una molt baixa capacitat de curaci\u00f3 de les malalties i uns \u00edndexs molts elevats de morbiditat i de mortalitat.<\/p>\n

A finals del segle XIX els pa\u00efsos m\u00e9s avan\u00e7ats \u2013Gran Bretanya, Alemanya, Fran\u00e7a i fins i tot It\u00e0lia\u2013 comen\u00e7aven a oferir a la poblaci\u00f3 una diversificada oferta de cobertura davant les malalties: en primer lloc l\u2019acc\u00e9s gaireb\u00e9 gratu\u00eft a molts centres hospitalaris p\u00fablics; i evidentment l\u2019acc\u00e9s al mercat lliure privat; per\u00f2 tamb\u00e9 hi havia les diferents formes de solidaritat creades pels sindicats obrers, aix\u00ed com el nou sistema d\u2019assegurances i de m\u00fatues.<\/p>\n

A Espanya, en canvi, existia un sistema sanitari molt retardat a causa de la migradesa dels mitjans p\u00fablics esmer\u00e7ats, de l\u2019escassa col\u00b7laboraci\u00f3 entre el sector p\u00fablic i el privat, i de la gran atomitzaci\u00f3 de les estructures sanit\u00e0ries, algunes d\u2019elles clarament obsoletes. L\u2019escassa cobertura p\u00fablica estava provocada, en gran part, per haver donar prioritat a una atenci\u00f3 inefica\u00e7 i prec\u00e0ria basada en la benefic\u00e8ncia.<\/p>\n

La desamortitzaci\u00f3 liberal del primer ter\u00e7 del segle XIX expropi\u00e0 a l\u2019esgl\u00e9sia i als municipis de moltes propietats i recursos que tradicionalment mantenien les institucions caritatives de l\u2019antic r\u00e8gim. Aix\u00f2 supos\u00e0 la desaparici\u00f3 de bona part de la petita cobertura que s\u2019oferia tant als indigents i com a les classes populars.<\/p>\n

La legislaci\u00f3 liberal del segle XIX definia la benefic\u00e8ncia com el conjunt de prestacions p\u00fabliques i privades adre\u00e7ades nom\u00e9s a les persones incapacitades per a subsistir \u2013els pobres de solemnitat\u2013 i prohibia expl\u00edcitament admetre als hospitals a la gent v\u00e0lida per el treball.<\/p>\n

La Llei de Benefic\u00e8ncia del 20 de juny de 1849 repartia la responsabilitat de l\u2019atenci\u00f3 sanit\u00e0ria entre l\u2019estat, les diputacions i els municipis, per\u00f2 sobre tot en aquests dos darrers, que eren les inst\u00e0ncies administratives menys dotades econ\u00f2micament. Els ajuntaments estaven encarregats d\u2019atendre les emerg\u00e8ncies transit\u00f2ries, amb els dispensaris i les cases de socors. Les Diputacions s\u2019encarregaven dels asils per pobres (cases de caritat) i per malalts mentals (manicomis), de les maternitats i dels serveis sanitaris especialitzats en malalties com paludisme, tifus, tuberculosi, etc.<\/p>\n

Per la seva banda la Llei Org\u00e0nica de Sanitat, de desembre de 1855, que estar\u00e0 vigent fins el 1940 \u201385 anys!!\u2013, imposava un model basat en una centralitzaci\u00f3 jerarquitzada i regular\u00e0 la organitzaci\u00f3 de la sanitat i l\u2019exercici de la medicina tot depenent Ministeri de Governaci\u00f3 com a m\u00e0xima autoritat, mitjan\u00e7ant la creaci\u00f3 de juntes provincials, presidides per governadors civils, i juntes municipals. Tot responia a una visi\u00f3 m\u00e9s vinculada al manteniment de l\u2019ordre p\u00fablic que no pas a una aut\u00e8ntica lluita per salut popular.<\/p>\n

I a m\u00e9s aquest llei de Sanitat prioritzava molt m\u00e9s la benefic\u00e8ncia m\u00e8dica basada en l\u2019atenci\u00f3 domiciliaria que no pas l\u2019hospital\u00e0ria. Els arguments eren ben descarats: la domiciliaria era m\u00e9s barata \u2013aix\u00ed no calia construir hospitals p\u00fablics\u2013 i s\u2019argumentava tamb\u00e9 la mala imatge de l\u2019atenci\u00f3 hospital\u00e0ria tradicional, amb vells edificis que eren focs d\u2019infecci\u00f3 i de contagi.<\/p>\n

De fet, a mitjans segle XIX l\u2019assist\u00e8ncia m\u00e8dica i hospital\u00e0ria gratu\u00efta estava\u00a0vedada per a la gran majoria de la poblaci\u00f3 assalariada i fins ben entrat el segle XX, no comen\u00e7\u00e0 a construir-se a Espanya un sistema hospitalari i sanitari modern.<\/p>\n

Com podien els metges enfrontar-se amb aquesta esfere\u00efdora situaci\u00f3? No fou gens f\u00e0cil. En primer lloc, per que la seva formaci\u00f3 acad\u00e8mica era deficient a causa del gran retard en la modernitzaci\u00f3 dels estudis de Medicina. En efecte, no sols hi havia uns plans docents totalment obsolets, a m\u00e9s les instal\u00b7lacions eren molt deficients. Quan a partir de l\u2019any 1842 finalment es produeixi la integraci\u00f3 dins la nova facultat de medicina de la vella facultat de la universitat de Cervera, del col\u00b7legi de cirurgia creat per Pere Virgili i dels estudis m\u00e8dics de l\u2019Hospital de la Santa Creu, la millora no fou excessiva: les classes te\u00f2riques es feien a l\u2019edifici de la Real Acad\u00e8mia de Medicina i les pr\u00e0ctiques a l\u2019hospital de la Santa Creu, amb no poques tensions i problemes amb els administradors privats d\u2019aquell centre. Els metges de Barcelona es queixaran de la molt lenta construcci\u00f3 de la nova facultat i de l\u2019Hospital Cl\u00ednic: passaran m\u00e9s de 40 anys des de que s\u2019aprov\u00e0 el projecte fins que es va poder utilitzar l\u2019edifici, l\u2019any 1906. I l\u2019any 1916 comen\u00e7\u00e0 tamb\u00e9 a funcionar nou Hospital de Sant Pau, de car\u00e0cter mixt. Fins llavors els estudis de medicina es feren amb grans defici\u00e8ncies i precarietats. La investigaci\u00f3 havia de fer-se laboratoris privats o en els municipals, que foren de fet els pioners a casa nostra, com ara el Laboratori Microbiol\u00f2gic de Barcelona, creat l\u2019any 1887.<\/p>\n

El gran repte professional dels metges llavors era d\u2019anar m\u00e9s enll\u00e0 de la diagnosi i de les cures tradicionals per tal d\u2019incorporar plenament els nous coneixements cient\u00edfics i els renovats m\u00e8todes quir\u00fargics i avan\u00e7ar en fusi\u00f3 del
\nmetge i del cirurgi\u00e0. Calia fer una revoluci\u00f3 en el coneixement m\u00e8dic i els tractaments de les malalties.<\/p>\n

Les grans car\u00e8ncies de les pol\u00edtiques oficials en l\u2019atenci\u00f3 sanit\u00e0ria, hospital\u00e0ria i cient\u00edfica ser\u00e0 un factor de mobilitzaci\u00f3 i de polititzaci\u00f3 molts dels nous metges que exigiran a les administracions p\u00fabliques m\u00e9s atenci\u00f3 i m\u00e9s efici\u00e8ncia i unes pol\u00edtiques sanit\u00e0ries m\u00e9s socials, i fins i tot unes reformes profundes.<\/p>\n

Sorgir\u00e0 aix\u00ed una generaci\u00f3 voluntarista que maldar\u00e0 per a superar aquestes dificultats merc\u00e8 a esfor\u00e7os molt personals i als seus contactes amb l\u2019estranger per tal renovaci\u00f3 de la medicina hospital\u00e0ria. Destacar\u00e0 aviat l\u2019actitud d\u2019un grup de metges republicans i catalanistes, gent com ara Jaume Ferran i Cl\u00faa, Jaume Queralt\u00f3, Joan Gin\u00e9 i Partag\u00e0s, Bartomeu Robert, Jaume Pi i Sunyer, Salvador Cardenal, Josep Antoni Barraquer o Miquel \u00c0ngel Fargas. Aquests feren d\u2019aut\u00e8ntics mestres, at\u00e8s que formaren escoles especialitzades que estaven al dia dels aven\u00e7os m\u00e8dics i cient\u00edfics internacionals. Aix\u00ed poc a poc, merc\u00e8 als esfor\u00e7os d\u2019aquesta generaci\u00f3, triomf\u00e0 de la medicina experimental de laboratori que seguia criteris de Louis Pasteur i de Claude Bernard, al temps que persistia una constant pressi\u00f3 davant les administracions p\u00fabliques i s\u2019elaboraven unes topografies m\u00e8diques que eren unes expl\u00edcits denuncies de la desatenci\u00f3 que afectava a la majoria de la poblaci\u00f3 de Catalunya.<\/p>\n

Poc a poc tamb\u00e9 es produ\u00efen uns canvis en la concepci\u00f3 de la mateixa professi\u00f3 de metge. Totes les professions liberals durant el segle XIX van pressionar a l\u2019administraci\u00f3 p\u00fablica per a que hagu\u00e9s un major control en la concessi\u00f3 de llic\u00e8ncies d\u2019exercici professional per a lluitar contra intrusisme, per reduir la compet\u00e8ncia deslleial, per augmentar seu estatuts i seguretat professional. Primer ho feren els advocats, que gaudien d\u2019un col\u00b7legi de forma definitiva des de 1829, despr\u00e9s vingueren els notaris, l\u2019any 1863, i posteriorment els metges, els arquitectes i els enginyers.<\/p>\n

Els metges veien la seva pr\u00e0ctica amena\u00e7ada primer per la confusi\u00f3 i disparitat professional existent: hi havia llavors metges; metges-cirurgians; cirurgians sols; a m\u00e9s dels home\u00f2pates, dels dentistes, i dels farmac\u00e8utics i veterinaris que feien de metges. I al costat d\u2019aix\u00f2 la compet\u00e8ncia deslleial i l\u2019intrusisme d\u2019un munt incontrolat de barbers, curanderos, sanadors, etc. Aix\u00ed els Col\u00b7legis professionals actuaren davant l\u2019administraci\u00f3 publica com a grup de pressi\u00f3 o interessos en defensa de l\u2019espai propi i contra l\u2019intrusisme. Volien ser una professi\u00f3 independent, aut\u00f2noma, separada de l\u2019administraci\u00f3, tot i col\u00b7laborar amb ella i criticar-la. Per\u00f2 tamb\u00e9 defensaven els valors de la llibertat professional i de la igualtat davant el tractament de les malalties, i no diferenciar socialment els malalts.<\/p>\n

A final del segle XIX els metges catalans eren un col\u00b7lectiu redu\u00eft, un poc m\u00e9s d\u2019un miler, per\u00f2 for\u00e7a actiu. L\u2019any 1914 al conjunt de la prov\u00edncia de Barcelona ja hi havia 1.430 metges, per\u00f2 la majoria d\u2019ells, m\u00e9s de 1.000, vivien a la capital. Aix\u00f2 palesava una gran diferencies entre els metge rurals i els de ciutat i\u00a0la gran desatenci\u00f3 m\u00e8dica que afectava al camp catal\u00e0.<\/p>\n

Tot i aix\u00ed, a inici del segle XX la medicina apareix com a una professi\u00f3 il\u00b7lustrada i moderna. Els metges eren un grup relativament cohesionat per la formaci\u00f3 acad\u00e8mica comuna i per l\u2019exercici professional en un entorn dif\u00edcil, competitiu i desigual. S\u2019havia imposat clarament l\u2019\u00e8tica de la meritocr\u00e0cia, la que sostenia que havien de prosperar els millors professionals, els m\u00e9s preparats, els m\u00e9s competents i els m\u00e9s actius, i no pas els de bona fam\u00edlia o els m\u00e9s rics.<\/p>\n

A la Catalunya de llavors s\u2019estava en un moment d\u2019ascens de les classes mitjanes urbanes, dins d\u2019una din\u00e0mica societat civil que contrastava amb l\u2019ap\u00e0tic m\u00f3n oficial. Eren uns moments d\u2019un accelerat proc\u00e9s de socialitzaci\u00f3, de creaci\u00f3 de nous espais propis, de fundaci\u00f3 de nombroses entitats d\u2019associaci\u00f3 volunt\u00e0ria, com ara els ateneus, els casals, els orfeons, els centres excursionistes i tamb\u00e9 els col\u00b7legis professionals. Hi havia un cert recel envers les administracions p\u00fabliques, vistes com massa allunyades dels problemes de la societat, a m\u00e9s de corruptes i d\u2019ineficaces. A la Catalunya de finals de segle XIX comen\u00e7ava a ser evident el divorci entre el m\u00f3n oficial i la societat real.<\/p>\n

Hi haur\u00e0 tres nous elements diferenciadors de la vida pol\u00edtica catalana de llavors: la irrupci\u00f3 amb for\u00e7a del catalanisme, la recuperaci\u00f3 del republicanisme i la construcci\u00f3 d\u2019un potent sindicalisme obrer.<\/p>\n

Els metges estaran presents tant en el republicanisme com en el catalanisme incipient. Els estudis sobre els militants del primer catalanisme, entre 1880 i 1900, constaten que sobre un total de 750 persones vinculades a diferents organitzacions hi havia, un 11 %, uns 81, que eren professionals de la salut \u2013metges, cirurgians o estudiants de medicina. Entre elles hi ha algunes figures destacades: el doctor Jaume Ferran Clua assistir\u00e0 l\u2019any 1892 a l\u2019assemblea de la Uni\u00f3 Catalanista on es votaren les Bases de Manresa; Joan Gin\u00e9 i Partag\u00e1s, catedr\u00e0tic de la facultat de Medicina, ser\u00e0 un militant actiu del Centre Catal\u00e0 de Valent\u00ed Almirall des de l\u2019any 1882; un jove metge Dom\u00e8nec Mart\u00ed Juli\u00e0 assistia a les assembles catalanistes ja 1899, com tamb\u00e9 l\u2019estudiant de medicina August Pi i Sunyer, membre del Centre Escolar Catalanista el 1898, i tamb\u00e9 cal esmentar el m\u00e9s veter\u00e0, el doctor Josep Narc\u00eds Roca i Farreras, actiu republic\u00e0 federal i nacionalista, que fou el director de la revista l\u2019Arc de Sant Mart\u00ed.<\/p>\n

L\u2019any 1901 es produir\u00e0 el triomf electoral de la primera candidatura catalanista, presentada amb el nom de \u201cciutadana i regionalista\u201d, integrada pels quatre presidents de les entitats que havien tingut m\u00e9s gran protagonisme davant la reacci\u00f3 al desastre 1898. Cal recordar que aquesta candidatura estava integrada per un metge i catedr\u00e0tic de la facultat, Bartomeu Robert, un arquitecte i tamb\u00e9 catedr\u00e0tic de l\u2019escola d\u2019arquitectura, Llu\u00eds Dom\u00e8nech i Montaner, un industrial Albert Rusi\u00f1ol i un comerciant Sebasti\u00e0 Torres. Cap d\u2019ells era un professional de la pol\u00edtica, tots ells foren diputats de forma conjuntural.<\/p>\n

Aix\u00ed, a principi del segle XX es produeix la irrupci\u00f3 dels nous professionals en la escena publica catalana, fet que significar\u00e0 tamb\u00e9 l\u2019aparici\u00f3 del que ha estat anomenat el \u201ccatalanisme m\u00e8dic\u201d.<\/p>\n

Era evident la catalanitzaci\u00f3 de l\u2019actuaci\u00f3 de molts metges, manifestada per la voluntat de reactivar la medicina catalana i adequar-la a la nova societat del segle XX. Sorgiran llavors demandes creixents sobre les necessitats de tota mena d\u2019institucions pol\u00edtiques, culturals, docents i sanit\u00e0ries pr\u00f2pies, o donant suport a la reivindicaci\u00f3 d\u2019autonomia universit\u00e0ria. I poc a poc es produir\u00e0 una certa pres\u00e8ncia dels metges en els ajuntaments, a la Diputaci\u00f3 de Barcelona i despr\u00e9s a la Mancomunitat com assessors especialitzats i fins i tot com gestors.<\/p>\n

El notable dinamisme i mobilitzaci\u00f3 professional dels metges restar\u00e0 reflectit tamb\u00e9 en la gran quantitat de publicacions especialitzades que impulsaran, en els congressos i les trobades cient\u00edfiques organitzades i en les diferents entitats i associacions creades, com el mateix Sindicat de Metges de Catalunya, fundat l\u2019any 1920.<\/p>\n

L\u2019any 1906 havia tingut lloc el Primer Congr\u00e9s d\u2019Higiene de Catalunya, impulsat per August Pi Sunyer, Jaume Queralt\u00f3 i Felip Proubasta, que insistir\u00e0 en la necessitat de la an\u00e0lisis cient\u00edfica de les malalties m\u00e9s freq\u00fcents, de les infeccioses, en la higiene social i en les noves mides que calia prendre. El 1913 s\u2019inicien els Congressos de Metges de Llengua Catalana, sota la iniciativa dels doctors Fargas, Mart\u00ed Juli\u00e0, Ribas i Salvat. All\u00e0 hom deman\u00e0 d\u2019aven\u00e7ar cap la creaci\u00f3 d\u2019un una xarxa i d\u2019una pol\u00edtica sanit\u00e0ria pr\u00f2pia.<\/p>\n

Igualment es multipliquen les publicacions en catal\u00e0 en defensa de la salut p\u00fablica, de den\u00fancia l\u2019alta mortalitat i de les insufici\u00e8ncia dels hospitals. Pel juliol de 1921, el Butllet\u00ed del Sindicat de Metges de Catalunya, publicava un article del doctor Jaume Aiguader i Mir\u00f3, futur alcalde de Barcelona i ministre de la Rep\u00fablica durant la Guerra Civil, que \u00e9s tot un crit d\u2019atenci\u00f3: \u201csi la nostra societat no defensa la salut, esdev\u00e9 c\u00f2mplice de les morts, i llavors ja no podem parlar de morts naturals, sin\u00f3 de veritables assassinats\u201d.<\/p>\n

La tasca feta al llarg de mig segle, des dels anys 1880, per molts metges catalans va permetre a August Pi i Sunyer, en acabar el discurs de la sessi\u00f3 inaugural del 6\u00ba Congr\u00e9s de Metges de Llengua Catalana, en juny de 1931, dos mesos despr\u00e9s de la proclamaci\u00f3 de la rep\u00fablica, poder dir: \u201cla medicina catalana ja te la seva hist\u00f2ria pr\u00f2pia\u201d.<\/p>\n

Per acabar permeti\u2019m presentar una hip\u00f2tesi un xic provocadora tot comparant l\u2019actitud i el paper dels metges amb la dels advocats a la Barcelona del segle XIX.<\/p>\n

El professor Stephen Jacobson, avui a la Universitat Pompeu Fabra, ha realitzat una excel\u00b7lent investigaci\u00f3 sobre els advocats de Barcelona entre 1759 i 1900, on estudia l\u2019evoluci\u00f3 professional i ideol\u00f2gica d\u2019aquest col\u00b7lectiu tan influent.<\/p>\n

Segons Jacobson, durant la primera meitat del segle XIX bona part dels advocats barcelonins s\u2019incorporen a la lluita a favor del nou r\u00e8gim liberal i participaren activament en el disseny del nou sistema pol\u00edtic i de la nova societat dels ciutadans. Molts d\u2019ells foren, de fet, \u201cuns revolucionaris liberals\u201d i tingueren un paper cabdal en la creaci\u00f3 de les noves institucions pol\u00edtiques i administratives i en l\u2019elaboraci\u00f3 de la nova legislaci\u00f3.<\/p>\n

Ara b\u00e9, un cop consolidat el r\u00e8gim liberal, cap a mitjans del segle XIX, la majoria dels advocats barcelonins va evolucionar cap a posicions conservadores: volien limitar els canvis pol\u00edtics, tenien por a la democratitzaci\u00f3, desitjaven consolidar la nova societat burgesa, les noves formes de propietat i consideren que amb la te\u00f2rica igualtat pol\u00edtica i jur\u00eddica ja n\u2019hi ha prou. Tot i que sempre hi ha excepcions, dins d\u2019aquest col\u00b7lectiu professional predomin\u00e0 llavors, segons Jacobson, gent amb escassa sensibilitat davant les desigualtats socials i les dificultats de les classes populars per a sobreviure, tot i que la seva pr\u00e0ctica professional els feia bon coneixedors de tot el que passava. Clar que cal tenir present a qui tenien llavors com a clients la majoria dels advocats barcelonins. Nom\u00e9s una minoria d\u2019advocats proposaven democratitzar el sistema pol\u00edtic, fer aut\u00e8ntiques reformes socials i denunciaven les desigualtats econ\u00f2miques existents.<\/p>\n

A m\u00e9s, resultava que una bona part dels advocats que es dedicaven a la pol\u00edtica a finals de segle XIX i principi del XX tendien a abandonar l\u2019exercici de la professi\u00f3, i molts d\u2019ells arribaran fins a tancar els seus despatxos per a dedicarse nom\u00e9s a la pol\u00edtica i als negocis, com fou el cas, per exemple, de Francesc Camb\u00f3, Joan Ventosa, Josep Bertran i Musitu i d\u2019altres.<\/p>\n

Podem dir el mateix dels metges? No ho crec. Penso que, pel que hem dit fins ara, la seva evoluci\u00f3 sembla ben diferent. Durant la primera meitat del segle XIX certament el col\u00b7lectiu dels metges \u00e9s poc actiu pol\u00edticament, tot i que hi ha alguns \u201crevolucionaris liberals\u201d \u2013com ara Pere Mata o Pere Felip Monlau\u2013, \u00e9s evident que llavors la pres\u00e8ncia dels metges en vida pol\u00edtica activa catalana era molt inferior a la dels advocats. L\u2019estudi que he dirigit sobre els parlamentaris catalans des de l\u2019any 1810 fins a 1939, mostra que durant el segle XIX mentre el 16 % dels diputats i senadors catalans tenien una professi\u00f3 jur\u00eddica \u2013advocats, jutges, magistrats, notaris, etc.\u2013 en canvi els professionals de la sanitat \u2013metges, cirurgians, farmac\u00e8utics, veterinaris\u2013 no arribaven al 3 % dels parlamentaris. \u00c9s a dir, hi ha una notable difer\u00e8ncia.<\/p>\n

Per\u00f2 sobretot, com hem vist, al darrer ter\u00e7 del segle XIX els metges catalans es mobilitzen notablement tant per motius professionals com davant dels resultats tr\u00e0gics de la pol\u00edtica sanit\u00e0ria oficial, i sobre els efectes pertorbadors que aquesta tenia en una societat ja tan moderna com la catalana. Els metges exigien una clara millora de la seva formaci\u00f3 com a professionals \u2013cosa que els advocats van fer molt poc\u2013, volien uns estudis m\u00e9s cient\u00edfics i una facultat i un hospital cl\u00ednic m\u00e9s moderns. A m\u00e9s, eren notablement cr\u00edtics amb la situaci\u00f3 sanit\u00e0ria i higi\u00e8nica i pressionaven cont\u00ednuament a les autoritats municipals, provincials i estatals. La majoria dels metges tenien un contacte directe i quotidi\u00e0 amb els malalts i coneixien les pen\u00faries per les que passaven els de les classes populars.<\/p>\n

I, com hem vist, els metges adoptaren ben aviat formes d\u2019autoorganitzaci\u00f3 modernes: associacions professionals, organitzaren congressos, publicaren revistes, elaboraven topografies m\u00e8diques, etc. I tamb\u00e9 hi havia una creixent milit\u00e0ncia en formacions i organitzacions situades fora del sistema pol\u00edtic, preferentment en el catalanisme i el republicanisme.<\/p>\n

A m\u00e9s, els metges passaven molt epis\u00f2dicament per la pol\u00edtica, perqu\u00e8 per la majoria d\u2019ells la pol\u00edtica nom\u00e9s significava un fet puntual de la seva vida i mai deixaren l\u2019exercici professionalment. Recordin els casos de Bartomeu Robert, Dom\u00e8nec Mart\u00ed Juli\u00e0, Jaume Aiguader, Josep Denc\u00e0s, August Pi Sunyer o Manuel Corachan, metges que seran diputats, consellers, alcaldes o ministres, per\u00f2 mai no abandonaren l\u2019exercici de la medicina.<\/p>\n

Acabo esmentant el cas d\u2019August Pi i Sunyer, el metge que, ara ha fet cent anys, pel gener de l\u2019any 1919, va defensar al Congr\u00e9s del Diputats el primer projecte d\u2019estatut d\u2019autonomia de Catalunya que es va presentar a les Corts Espanyoles. A Pi Sunyer, que llavors era diputat republic\u00e0 federal pel districte de Figueres i catedr\u00e0tic de Fisiologia la facultat de Barcelona, mai se li va passar pel cap deixar d\u2019exercir la seva professi\u00f3 a causa de la pol\u00edtica. I quan s\u2019hagi d\u2019exiliar, l\u2019any 1939, continuar\u00e0 exercint-la a diversos pa\u00efsos d\u2019Am\u00e8rica Llatina.<\/p>\n

La meva hip\u00f2tesi seria, i que em disculpin els advocats, que l\u2019actitud i el comportament dels metges catalans de principi del segle XX reflectia una major modernitat, m\u00e9s voluntat de millora professional i m\u00e9s comprom\u00eds c\u00edvic i pol\u00edtic amb el conjunt de la societat catalana que no pas els advocats.<\/p>\n

B\u00e9, fins aqu\u00ed aquesta breu reflexi\u00f3 sobre el paper jugat pels metges en una societat que experimentava grans canvis. Com tamb\u00e9 ho fa l\u2019actual, per\u00f2 aix\u00f2 a mi no em toca, sin\u00f3 als qui integren la taula rodona que segueix. Moltes gr\u00e0cies per la seva atenci\u00f3.<\/p>\n","protected":false},"excerpt":{"rendered":"

El passat 27 de juny va tenir lloc a la seu del Col\u00b7legi un dels esdeveniments centrals del 125\u00e8 aniversari del Col\u00b7legi de Metges de Barcelona. Aqu\u00ed podeu accedir a la cr\u00f2nica que el CoMB ha realitzat sobre l’acte. Reprodu\u00efm la confer\u00e8ncia pronunciada per Borja de Riquer i Permanyer el 27 de juny de 2019 […]<\/p>\n","protected":false},"author":69,"featured_media":0,"comment_status":"open","ping_status":"closed","sticky":false,"template":"","format":"standard","meta":{"footnotes":""},"categories":[9],"tags":[336,337,338],"class_list":["post-19643","post","type-post","status-publish","format-standard","hentry","category-altres","tag-collegi-de-metges","tag-collegi-de-metges-de-barcelona","tag-comb"],"_links":{"self":[{"href":"https:\/\/amazing-bassi.82-223-8-23.plesk.page\/index.php\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/19643","targetHints":{"allow":["GET"]}}],"collection":[{"href":"https:\/\/amazing-bassi.82-223-8-23.plesk.page\/index.php\/wp-json\/wp\/v2\/posts"}],"about":[{"href":"https:\/\/amazing-bassi.82-223-8-23.plesk.page\/index.php\/wp-json\/wp\/v2\/types\/post"}],"author":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/amazing-bassi.82-223-8-23.plesk.page\/index.php\/wp-json\/wp\/v2\/users\/69"}],"replies":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/amazing-bassi.82-223-8-23.plesk.page\/index.php\/wp-json\/wp\/v2\/comments?post=19643"}],"version-history":[{"count":0,"href":"https:\/\/amazing-bassi.82-223-8-23.plesk.page\/index.php\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/19643\/revisions"}],"wp:attachment":[{"href":"https:\/\/amazing-bassi.82-223-8-23.plesk.page\/index.php\/wp-json\/wp\/v2\/media?parent=19643"}],"wp:term":[{"taxonomy":"category","embeddable":true,"href":"https:\/\/amazing-bassi.82-223-8-23.plesk.page\/index.php\/wp-json\/wp\/v2\/categories?post=19643"},{"taxonomy":"post_tag","embeddable":true,"href":"https:\/\/amazing-bassi.82-223-8-23.plesk.page\/index.php\/wp-json\/wp\/v2\/tags?post=19643"}],"curies":[{"name":"wp","href":"https:\/\/api.w.org\/{rel}","templated":true}]}}