Les experi\u00e8ncies de regulaci\u00f3 dels mercats de c\u00e0nnabis a l’Uruguai, alguns estats dels Estats Units i el Canad\u00e0 s’han convertit en aut\u00e8ntics laboratoris socials als quals la resta del m\u00f3n mira a la recerca de respostes, solucions i inspiraci\u00f3. Especialment aquells sectors socials que advoquen per la reforma de les pol\u00edtiques actualment vigents. El mateix succeeix amb aquells pa\u00efsos que, no havent fet el pas de la regulaci\u00f3 integral, han optat per permetre l’acc\u00e9s legal a les persones que utilitzen c\u00e0nnabis amb finalitats terap\u00e8utics i medicinals.<\/p>\n
En aquests territoris, el c\u00e0nnabis ha estat regulat de manera consistent i coherent amb la forma en qu\u00e8 les seves societats gestionen els assumptes socials i econ\u00f2mics. L’Uruguai va optar per una regulaci\u00f3 estatal, en la qual s\u00f3n les administracions p\u00fabliques les que proveeixen el c\u00e0nnabis, alhora que es permet l’autocultiu i l’autoprove\u00efment de les persones usu\u00e0ries en associacions o en l’\u00e0mbit dom\u00e8stic. El Canad\u00e0 i nombrosos estats dels Estats Units han optat per la regulaci\u00f3 del mercat de c\u00e0nnabis amb diferents graus d’intervenci\u00f3 p\u00fablica i diferents normes de funcionament segons el cas. Un estil m\u00e9s d’acord amb els valors individualistes i capitalistes fortament arrelats en aquestes societats, amb una tradici\u00f3 d’intervenci\u00f3 estatal limitada en la vida de la ciutadania i en la gesti\u00f3 dels assumptes p\u00fablics. Aquells pa\u00efsos que han optat per permetre \u00fanicament l’acc\u00e9s al c\u00e0nnabis amb finalitats medicinals i baix supervisi\u00f3 m\u00e8dica, almenys en un primer estadi, tamb\u00e9 ho han fet de maneres diverses.<\/p>\n
Aquests avan\u00e7os no han de fer-nos oblidar que el c\u00e0nnabis continua sent una subst\u00e0ncia fiscalitzada a nivell internacional. Les pol\u00edtiques de c\u00e0nnabis en la pr\u00e0ctica totalitat dels pa\u00efsos del m\u00f3n es regeixen per la Convenci\u00f3 \u00danica sobre Estupefaents de Nacions Unides de 1961, que limita a finalitats exclusivament m\u00e8diques i cient\u00edfics l’\u00fas, la producci\u00f3 i el comer\u00e7 de les subst\u00e0ncies fiscalitzades. El c\u00e0nnabis va ser considerat en aquesta convenci\u00f3 una subst\u00e0ncia especialment perjudicial i amb un valor m\u00e8dic o terap\u00e8utic molt limitat, quedant sotm\u00e8s a les mesures de control m\u00e9s estrictes. La decisi\u00f3 que el c\u00e0nnabis mancava de valor medicinal va ser presa en base a informaci\u00f3 esbiaixada i escassa i no en una an\u00e0lisi exhaustiva de l’evid\u00e8ncia cient\u00edfica disponible, o de la compilaci\u00f3 d’experi\u00e8ncies de les persones usu\u00e0ries. Aquesta decisi\u00f3 ha estat recentment revisada pel Comit\u00e8 d’Experts en Farmacodepend\u00e8ncia de l’Organitzaci\u00f3 Mundial de la Salut que, m\u00e9s de 50 anys despr\u00e9s, ha concl\u00f2s que existeix evid\u00e8ncia suficient de les m\u00faltiples propietats i aplicacions m\u00e8diques del c\u00e0nnabis, i que conv\u00e9 revisar la seva fiscalitzaci\u00f3.<\/p>\n
La situaci\u00f3 legal i pol\u00edtica del c\u00e0nnabis a l’interior dels diferents estats dels Estats Units \u00e9s molt variada, a pesar que la possessi\u00f3 i distribuci\u00f3 de c\u00e0nnabis \u00e9s un delicte federal sota la Llei de Subst\u00e0ncies Controlades (Controlled Substances Act). En 10 estats l’\u00fas de c\u00e0nnabis \u00e9s legal per a les persones adultes, havent-hi tots ells autoritzat pr\u00e8viament el c\u00e0nnabis medicinal. Washington i Colorado van ser els estats pioners a regular mitjan\u00e7ant refer\u00e8ndums l’any 2012, sent les dues primeres jurisdiccions del m\u00f3n a fer-ho. Alaska i Oregon els van seguir el 2014, any quan tamb\u00e9 es va legalitzar el c\u00e0nnabis en la capital, Washington DC, si b\u00e9 poc despr\u00e9s el Congr\u00e9s va impedir la venda de c\u00e0nnabis a la ciutat. Calif\u00f2rnia, Maine, Massachusetts i Nevada es van sumar el 2016 i, al comen\u00e7ament de 2018, Vermont es va convertir en el primer estat a autoritzar la possessi\u00f3 i el cultiu dom\u00e8stic mitjan\u00e7ant una llei aprovada en un Congr\u00e9s estatal. Altres estats, si b\u00e9 no han regulat el mercat d’\u00fas adult, han fet passos importants cap a lleis de c\u00e0nnabis menys punitives. Una trentena d’estats compten amb lleis de c\u00e0nnabis medicinal. Varis, a m\u00e9s, han retirat les penes de pres\u00f3 per possessi\u00f3 de petites quantitats de c\u00e0nnabis.<\/p>\n
Cada estat regula de manera diferent les particularitats del mercat de c\u00e0nnabis, com el cultiu dom\u00e8stic, les llic\u00e8ncies de producci\u00f3 i comer\u00e7, els punts de venda, la tra\u00e7abilitat del c\u00e0nnabis o els impostos que s’apliquen. No obstant aix\u00f2, en tots els casos la regulaci\u00f3 adopta una \u00f2ptica capitalista i d’inger\u00e8ncia m\u00ednima de les administracions en les decisions individuals. La qual cosa no \u00e9s estrany, perqu\u00e8 la forma que pren la legalitzaci\u00f3 del c\u00e0nnabis en cada cas, si pret\u00e9n ser efica\u00e7 i sostenible en el temps, deu ser coherent amb l’enfocament m\u00e9s ampli amb el qual les societats regulen les seves activitats.<\/p>\n
Si b\u00e9 \u00e9s d’hora per a extreure conclusions contundents, el fet que molts estats hagin seguit el deixant de Washington i Colorado i que cap vulgui tornar enrere ens d\u00f3na una certa clau de l’\u00e8xit d’aquestes iniciatives. En l’actualitat, el c\u00e0nnabis \u00e9s legal en 1 de cada 5 estats, i el c\u00e0nnabis medicinal en 3 de cada 5. Segons un estudi de Gallup d’octubre de 2018, el 66% de la poblaci\u00f3 estatunidenca d\u00f3na suport a la legalitzaci\u00f3 de l’\u00fas de c\u00e0nnabis, una opini\u00f3 transversal en totes les regions del pa\u00eds, grups d’edat i afiliaci\u00f3 ideol\u00f2gica. D’acord amb l’avaluaci\u00f3 realitzada per l’organitzaci\u00f3 Drug Policy Alliance el 2018, els estats estan estalviant recursos abans invertits a aplicar les lleis de c\u00e0nnabis i destinant-los, per exemple en el cas d’Acolorit, a programes educatius, construcci\u00f3 d’escoles o prevenci\u00f3 de l’assetjament escolar. Tamb\u00e9 ha tingut efectes positius per a la salut p\u00fablica, perqu\u00e8 permet el control de qualitat i la tra\u00e7abilitat dels productes que es consumeixen. El consum entre les persones m\u00e9s joves i la conducci\u00f3 sota els efectes del c\u00e0nnabis, dos dels temes que m\u00e9s preocupen en aquests processos, tampoc semblen haver-se incrementat en els estats on s’ha regulat.<\/p>\n
A m\u00e9s d’aquests impactes positius, la regulaci\u00f3 d’aquests mercats en el context capitalista estatunidenc ha obert noves reflexions sobre la legalitzaci\u00f3 del c\u00e0nnabis i les seves conseq\u00fc\u00e8ncies. Una de les m\u00e9s rellevants ha estat la desigualtat d’acc\u00e9s a la ind\u00fastria del c\u00e0nnabis, que est\u00e0 reportant enormes beneficis a una nova classe empresarial cann\u00e0bica, en la seva major part conformada per homes blancs de folgada posici\u00f3 social. No precisament el col\u00b7lectiu que m\u00e9s ha sofert les conseq\u00fc\u00e8ncies de les pol\u00edtiques punitives: les persones afroamericanes i llatines d’origen humil. La popular congressista Alexandria Ocasio-Cortez va portar aquesta q\u00fcesti\u00f3 al Congr\u00e9s el mes de febrer passat: no es pot separar la legalitzaci\u00f3 del c\u00e0nnabis de les injust\u00edcies comeses en nom de l’anomenada \u00abguerra contra les drogues\u00bb.<\/p>\n
El 17 d’octubre de 2018 entrava en vigor al Canad\u00e0 l’anomenada Cannabis Act amb l’objectiu de proporcionar acc\u00e9s legal al c\u00e0nnabis a les persones adultes i controlar i regular la seva producci\u00f3, distribuci\u00f3 i venda. El Canad\u00e0 es convertia aix\u00ed en el segon pa\u00eds del m\u00f3n a regular el mercat de c\u00e0nnabis, despr\u00e9s de fer-lo l’Uruguai el 2013. El seu govern havia anat anticipant aquesta decisi\u00f3 en els f\u00f2rums internacionals sobre drogues ja des de 2016, en la Sessi\u00f3 Especial de Nacions Unides dedicada al \u00abproblema mundial de les drogues\u00bb, amb un discurs molt centrat a evitar l’acc\u00e9s de les persones menors d’edat al c\u00e0nnabis, i a protegir la salut i la seguretat p\u00fabliques mitjan\u00e7ant estrictes requisits d’acc\u00e9s al mercat i de qualitat del producte. El mateix president Justin Trudeau va assumir un rol rellevant en la defensa d’aquesta llei, que a m\u00e9s t\u00e9 la intenci\u00f3 de reduir la c\u00e0rrega del sistema de just\u00edcia penal relacionada amb el c\u00e0nnabis.<\/p>\n
Es considera un model millorat respecte a les experi\u00e8ncies dels Estats Units, ja que presta m\u00e9s atenci\u00f3 a la salut p\u00fablica i a les formes de venda i \u00e9s m\u00e9s restrictiu amb la publicitat i la incitaci\u00f3 al consum. Des de l’entrada en vigor d’aquesta llei, i subjecte a restriccions espec\u00edfiques que cada prov\u00edncia i territori consideri convenients, les persones majors de 18 anys poden posseir legalment fins a 30 grams de c\u00e0nnabis, comprar-ho en botigues amb llic\u00e8ncia, i fins i tot en aquelles prov\u00edncies on no existeix un marc regulat de venda al detall, les persones poden adquirir c\u00e0nnabis per Internet a productors amb llic\u00e8ncia federal. Tamb\u00e9 es permet el cultiu dom\u00e8stic de c\u00e0nnabis per a \u00fas personal de fins a 4 plantes per unitat de resid\u00e8ncia, aix\u00ed com processar productes a casa, com a aliments i begudes amb c\u00e0nnabis, amb certes limitacions (detalls recollits en la p\u00e0gina del Ministeri de Just\u00edcia canadenca). Quant a l’\u00fas del c\u00e0nnabis per a finalitats medicinals, continua funcionant el sistema previ a l’aprovaci\u00f3 d’aquesta llei, que data de 2001 i que permet l’acc\u00e9s al c\u00e0nnabis a aquelles persones que compten amb l’autoritzaci\u00f3 de professionals de la salut. S’estima que existeixen m\u00e9s de 40 productors amb llic\u00e8ncia autoritzats pel Ministeri de Salut canadenca, i que milers de persones al pa\u00eds tenen llic\u00e8ncia per a possessi\u00f3 i consum de c\u00e0nnabis medicinal.<\/p>\n
Al Canad\u00e0 no han estat exempts de les dificultats assenyalades en el cas dels estats dels Estats Units. Malgrat la recent implementaci\u00f3 d’aquest model, ja s’identifiquen problemes similars en relaci\u00f3 amb l’acc\u00e9s a la ind\u00fastria per part de les comunitats m\u00e9s afectades per la prohibici\u00f3. A m\u00e9s, els antecedents penals relacionats amb el c\u00e0nnabis segueixen presents en les fitxes policials de les persones infractores. Encara que s’est\u00e0 treballant en un programa de clem\u00e8ncia (tamb\u00e9 a Calif\u00f2rnia) perqu\u00e8 les persones que hagin tingut problemes amb la just\u00edcia abans de l’entrada en vigor de la legalitzaci\u00f3 no vegin minvades les seves oportunitats de vida per aquest motiu.<\/p>\n
Actualment desenes de pa\u00efsos de tots els continents compten amb programes de c\u00e0nnabis medicinal. En el context europeu, per exemple, Pa\u00efsos Baixos, Alemanya, Regne Unit, Portugal o It\u00e0lia. Tamb\u00e9 Israel, l’Argentina, Xile, Col\u00f2mbia, M\u00e8xic, Tail\u00e0ndia, Austr\u00e0lia o Nova Zelanda. Una llista que es va ampliant any rere any.<\/p>\n
El 1996 l’estat de Calif\u00f2rnia va aprovar en refer\u00e8ndum la legalitzaci\u00f3 del c\u00e0nnabis medicinal. En els anys seg\u00fcents li van seguir el Canad\u00e0 i Pa\u00efsos Baixos el 2001. Israel va llan\u00e7ar el seu programa de c\u00e0nnabis medicinal el 2007 (detalls presos del mapa del programa Cannabmed). La Junta Internacional de Fiscalitzaci\u00f3 d’Estupefaents (JIFE), organisme de Nacions Unides encarregat de vetllar per la correcta aplicaci\u00f3 dels tractats internacionals sobre drogues, no va trigar a reaccionar. La Junta va criticar a aquests pa\u00efsos per contravenir els principis dels tractats, encara que aquests permeten els usos m\u00e8dics i cient\u00edfics de les subst\u00e0ncies fiscalitzades. Malgrat aix\u00f2, altres pa\u00efsos i territoris es van anar sumant a la regulaci\u00f3 medicinal, en considerar que pal\u00b7liar el sofriment de les persones que utilitzen c\u00e0nnabis per a alleujar les seves malalties no constitueix una violaci\u00f3 dels convenis internacionals sobre drogues, sin\u00f3 que garanteix drets humans universalment reconeguts, com s\u00f3n el dret a la salut i el dret de tota persona al gaudi del m\u00e9s alt nivell possible de salut f\u00edsica i mental.<\/p>\n
Aix\u00f2 va donar lloc al fet que el 2014 la JIFE es rend\u00eds a l’evid\u00e8ncia i establ\u00eds, en el seu Informe Anual d’aquest any, les \u00abMesures de fiscalitzaci\u00f3 aplicables als programes d’\u00fas del c\u00e0nnabis amb finalitats metges en virtut de la Convenci\u00f3 \u00danica de 1961 sobre Estupefaents\u00bb. En aquest informe la Junta declara expl\u00edcitament que \u00abla Convenci\u00f3 \u00danica permet als Estats parteixes l’\u00fas del c\u00e0nnabis amb finalitats metges\u00bb. El Conveni de 1961 defineix c\u00e0nnabis com les \u00absummitats florides\u00bb de la planta. Aix\u00f2 vol dir que en parlar de programes de c\u00e0nnabis medicinal no estem parlant de la comercialitzaci\u00f3 de medicaments que continguin cannabinoides, com \u00e9s el cas de certs medicaments disponibles en el mercat espanyol i en altres pa\u00efsos, i indicats per a determinades malalties, sin\u00f3 de les flors de la planta i dels nombrosos derivats que es poden elaborar amb elles com, per exemple, els olis de c\u00e0nnabis, tan populars entre els pacients avui dia.<\/p>\n
Els criteris que han de complir els Estats que desitgen implementar programes de c\u00e0nnabis medicinal sense deixar de complir les normes internacionals s\u00f3n fonamentalment dues. El primer, el govern ha d’establir una oficina encarregada del control i la distribuci\u00f3 del c\u00e0nnabis. El segon, aquest c\u00e0nnabis \u00fanicament pot ser adquirit baix prescripci\u00f3 m\u00e8dica, de tal forma que no pugui ser derivat al mercat il\u00b7l\u00edcit. La JIFE considera expressament prohibit el cultiu de c\u00e0nnabis per a \u00fas personal amb finalitats metges: afirma que aix\u00f2 suposaria un risc elevat que les persones amb necessitats m\u00e8diques que ho conreen puguin derivar-ho al mercat il\u00b7l\u00edcit, o afavorir l’acc\u00e9s a tercers d’aquest c\u00e0nnabis.<\/p>\n
Molts s\u00f3n els aspectes destacables dels diferents programes de c\u00e0nnabis medicinal existents en el m\u00f3n. Potser els exemples m\u00e9s paradigm\u00e0tics s\u00f3n els de Pa\u00efsos Baixos i Israel. Als Pa\u00efsos Baixos \u00e9s possible adquirir c\u00e0nnabis de qualitat farmac\u00e8utica, baix prescripci\u00f3 m\u00e8dica, en les farm\u00e0cies. L’herba de c\u00e0nnabis es vengui en pots de 5 grams, estant disponibles diferents varietats amb r\u00e0tios controlats i estandarditzats de THC\/CBD. A Israel es disposa a m\u00e9s d’una gran varietat de productes de c\u00e0nnabis, entre ells diferents olis realitzats amb la planta. A m\u00e9s, gr\u00e0cies al seu programa de c\u00e0nnabis medicinal, el pa\u00eds s’ha convertit en la primera pot\u00e8ncia mundial en recerca m\u00e8dica amb c\u00e0nnabis. Entre els avan\u00e7os m\u00e9s recents es troba haver documentat per primera vegada els beneficis del c\u00e0nnabis per al tractament de l’autisme infantil. A Israel tamb\u00e9 est\u00e0 perm\u00e8s l’\u00fas del c\u00e0nnabis en els geri\u00e0trics, on s’ha observat el seu efecte benefici\u00f3s en persones ancianes amb malalties neurodegeneratives com el Parkinson.<\/p>\n
Els programes de c\u00e0nnabis medicinal s’estan mostrant a m\u00e9s beneficiosos en termes de salut p\u00fablica: cada vegada hi ha m\u00e9s recerques que conclouen que molts pacients substitueixen els seus tractaments amb ansiol\u00edtics, antidepressius i analg\u00e8sics per l’\u00fas del c\u00e0nnabis. La qual cosa no \u00e9s interessant nom\u00e9s en termes de reducci\u00f3 de la toxicitat per a l’organisme o d’estalvi en la despesa p\u00fablica sanit\u00e0ria, sin\u00f3 que ens convida a reflexionar sobre el tipus de societat hipermedicalitzada en la qual vivim, i sobre les alternatives que estem desaprofitant en termes de sostenibilitat, autocura i autoeducaci\u00f3 respecte a la nostra pr\u00f2pia salut individual i comunit\u00e0ria.<\/p>\n
Per quan un programa de c\u00e0nnabis medicinal a Espanya? Associacions de pacients de c\u00e0nnabis medicinal i els seus familiars i cuidadores porten diversos anys reclamant-ho. La Uni\u00f3 de Pacients per la Regulaci\u00f3 del C\u00e0nnabis (UPRC) i l’Observatori Espanyol de C\u00e0nnabis Medicinal (OECM) han aconseguit portar aquestes reivindicacions a la classe pol\u00edtica. Proposicions no de llei sobre aquesta q\u00fcesti\u00f3 han estat registrades en alguns parlaments auton\u00f2mics i en el Congr\u00e9s dels Diputats. Per\u00f2 de moment no sembla que existeixi un consens pol\u00edtic suficient, ni entre la classe pol\u00edtica ni entre el col\u00b7lectiu m\u00e8dic, i no s’han fet avan\u00e7os significatius. Encara que el debat est\u00e0 cada vegada m\u00e9s present en la societat i en els mitjans de comunicaci\u00f3.<\/p>\n
L’elecci\u00f3 entre regulaci\u00f3 medicinal o regulaci\u00f3 integral del c\u00e0nnabis \u00e9s \u00f2bviament una decisi\u00f3 pol\u00edtica. Una decisi\u00f3 complexa, donat el risc evident que suposa regular \u00fanicament un determinat \u00fas del c\u00e0nnabis, deixant uns altres en la clandestinitat. Analitzar els avan\u00e7os en altres pa\u00efsos \u00e9s clau, i m\u00e9s encara regular d’una manera coherent amb les necessitats i caracter\u00edstiques de la nostra pr\u00f2pia societat. A Espanya l’\u00fas recreatiu est\u00e0 molt est\u00e8s i normalitzat. A m\u00e9s, existeix un col\u00b7lectiu nombr\u00f3s de persones que realitzen un \u00fas medicinal del c\u00e0nnabis. Una regulaci\u00f3 que pretengui ser reeixida ha de tenir en compte aquestes realitats. Tamb\u00e9 construir-se sobre la base de les propostes de la societat civil en aquest \u00e0mbit. El terreny est\u00e0 adobat, nom\u00e9s mancada la voluntat pol\u00edtica. La tindran els governs que sorgeixin de les pr\u00f2ximes eleccions?<\/p>\n