Fa 65 anys, l’equip de John Merryl i Joseph Murray es preparava a l’Hospital Brigham de Boston per a realitzar una intervenci\u00f3 que canviaria per sempre l’atenci\u00f3 sanit\u00e0ria. Dos bessons univitel\u00b7lins anaven a ser els protagonistes del primer trasplantament realitzat amb \u00e8xit entre \u00e9ssers humans.<\/p>\n
Aquesta fita va marcar un punt de partida per al desenvolupament cl\u00ednic dels trasplantaments, no exempt de problemes t\u00e8cnics, immunol\u00f2gics, organitzatius, \u00e8tics i legals.<\/p>\n
No en va, la hist\u00f2ria del trasplantament sempre ha estat vinculada a la complexa definici\u00f3 de la mort d’una persona i la seva acceptaci\u00f3 des del punt de vista jur\u00eddic.<\/p>\n
No obstant aix\u00f2, avui \u00e9s una t\u00e8cnica habitual en m\u00e9s de cent pa\u00efsos del planeta. De tots ells, hi ha un que durant 27 anys consecutius ha estat i \u00e9s l\u00edder indiscutible tant en activitat de donaci\u00f3 com de trasplantament: Espanya, referent mundial en superar amb escreix les xifres dels territoris del seu entorn.<\/p>\n
El 2018, el nostre pa\u00eds va registrar la taxa m\u00e9s gran de donaci\u00f3 de la seva hist\u00f2ria, aconseguint els 48 donants per mili\u00f3 de poblaci\u00f3 (pmp) i va incrementar en un 37% els ja de per si mateix excel\u00b7lents n\u00fameros dels \u00faltims cinc anys. Aix\u00ed mateix, es van superar els 110 pacients trasplantats pmp, tamb\u00e9 molt per sobre de la resta de nacions.<\/p>\n
Aquestes dades per si soles poden mancar de significat per a qui no estigui familiaritzat amb elles, per\u00f2 si les comparem amb pa\u00efsos com els Estats Units (31,7 donants pmp), el conjunt d’estats membres de la Uni\u00f3 Europea (22,3 pmp) o una gran pot\u00e8ncia com Alemanya (9,7 pmp), es pot afirmar categ\u00f2ricament que el ciutad\u00e0 espanyol \u00e9s el que m\u00e9s possibilitats t\u00e9 a tot el m\u00f3n de ser trasplantat en cas de necessitar-ho.<\/p>\n
Aquest \u00e8xit respon a un model organitzatiu, un model de gesti\u00f3, constru\u00eft sobre les bases que proporciona la Llei espanyola de Trasplantaments de 1979 i el nostre Sistema Nacional de Salut, que permet l’acc\u00e9s universal a una ter\u00e0pia tan sofisticada com el trasplantament, sense cap mena de discriminaci\u00f3.<\/p>\n
El Model Espanyol de Trasplantaments pivota sobre la figura del coordinador hospitalari de trasplantaments i est\u00e0 organitzat en unitats de coordinaci\u00f3 liderades per metges intensius amb la col\u00b7laboraci\u00f3 imprescindible del personal d’infermeria. Aquest treball compta amb el suport de l’Organitzaci\u00f3 Nacional de Trasplantaments (ONT) i de les coordinacions auton\u00f2miques de trasplantament, que actuen com a intermediaris entre els nivells t\u00e8cnic i pol\u00edtic.<\/p>\n
Precisament, aquest model i la pr\u00f2pia ONT estem de celebraci\u00f3. Aquest any marca el nostre trent\u00e8 aniversari, 30 anys treballant perqu\u00e8 el pacient que ho necessita es trasplanti a temps i amb les majors garanties com a element prominent en l’agenda pol\u00edtica sanit\u00e0ria d’aquest pa\u00eds. I ens esforcem dia a dia per a assegurar i continuar millorant el nostre sistema.<\/p>\n
Des de la seva creaci\u00f3, a Espanya m\u00e9s de 115.000 pacients s’han beneficiat del trasplantament d’un \u00f2rgan i m\u00e9s de 500.000 de l’implant d’algun tipus de teixit o c\u00e8l\u00b7lules humanes. No nom\u00e9s s’han realitzat molts trasplantaments, sin\u00f3 amb extraordinaris resultats atribu\u00efts a una atenci\u00f3 sanit\u00e0ria d’alta qualitat i a un sistema que garanteix l’acc\u00e9s a les ter\u00e0pies post trasplante.<\/p>\n
A m\u00e9s, el sistema espanyol de trasplantament reflecteix la cohesi\u00f3 del Sistema Nacional de Salut: gaireb\u00e9 una quarta part dels trasplantaments que es duen a terme a Espanya es realitza amb \u00f2rgans donats en una altra comunitat aut\u00f2noma.<\/p>\n
La necessitat de trasplantament augmenta any rere any i la disponibilitat d’\u00f2rgans continua sent una prioritat. L’ONT compta amb el Pla 50×22 que, a trav\u00e9s d’una s\u00e8rie de mesures avalades i implementades pels millors experts, t\u00e9 per objectiu arribar als 50 donants pmp i superar els 5.500 trasplantaments per a 2022.<\/p>\n
Alguns exemples ja estan en marxa, com la col\u00b7laboraci\u00f3 amb els serveis d’urg\u00e8ncies, el foment de la donaci\u00f3 en asist\u00f2lia, la incorporaci\u00f3 de la sanitat privada al proc\u00e9s de donaci\u00f3 o la flexibilitzaci\u00f3 segura dels criteris d’acceptaci\u00f3 d’\u00f2rgans per a trasplantament.<\/p>\n
Tamb\u00e9 \u00e9s indiscutible la necessitat d’impulsar la recerca i fer una aposta clara per l’I+D+i. Existeixen moltes \u00e0rees per explorar i que poden aportar grans avan\u00e7os, com la toler\u00e0ncia immunol\u00f2gica, la preservaci\u00f3 d’\u00f2rgans o la prevenci\u00f3 del rebuig cr\u00f2nica.<\/p>\n
Per\u00f2 si volem mantenir al nostre pa\u00eds en uns nivells d’excel\u00b7l\u00e8ncia, es fa ineludible la implementaci\u00f3 d’iniciatives que assegurin el benestar laboral, fomentin el reconeixement i el desenvolupament professional i, una vegada m\u00e9s, apostin per la recerca en aquesta \u00e0rea cl\u00ednica.<\/p>\n
Combatre el tr\u00e0fic d’\u00f2rgans i el turisme de trasplantament \u00e9s un altre dels grans reptes. La postura de l’ONT \u00e9s ferma i aix\u00ed ho demostren les nombroses iniciatives internacionals fomentades pel nostre pa\u00eds.<\/p>\n
La persist\u00e8ncia espanyola ha aconseguit un consens en el Consell d’Europa a trav\u00e9s d’una resoluci\u00f3 adoptada pel Consell de Ministres i, en l’ONU, mitjan\u00e7ant una resoluci\u00f3 que compta amb el suport de gaireb\u00e9 70 pa\u00efsos. En tots dos documents es recomana la creaci\u00f3 de sistemes de notificaci\u00f3 de casos de tr\u00e0fic d’\u00f2rgans per part dels professionals sanitaris a les autoritats.<\/p>\n
El dem\u00e0 ja est\u00e0 aqu\u00ed. C\u00e8l\u00b7lules humanes modificades estan permetent tractar malalties incurables fins al moment. El futur permetr\u00e0 la utilitzaci\u00f3 de c\u00e8l\u00b7lules mare per a reparar \u00f2rgans i teixits danyats, la qual cosa potser evita la realitzaci\u00f3 d’un trasplantament.<\/p>\n
\u00c9s possible que en uns anys assistim a la creaci\u00f3 d’\u00f2rgans bioartificials, la qual cosa no nom\u00e9s permetr\u00e0 afrontar l’escassetat d’\u00f2rgans sin\u00f3 construir \u00f2rgans a la carta amb c\u00e8l\u00b7lules del mateix pacient, la qual cosa significar\u00e0 evitar l’\u00fas cr\u00f2nic de f\u00e0rmacs immunosupressors.<\/p>\n
Per\u00f2 fins que aquestes promeses es facin realitat, el trasplantament d’\u00f2rgans continuar\u00e0 funcionant tal com el coneixem avui dia. I ha costat molt arribar fins aqu\u00ed. Per aix\u00f2, hem de preservar, protegir i refor\u00e7ar un sistema que ha beneficiat a milers de pacients aqu\u00ed i que ha convertit a Espanya en un referent internacional indiscutible.<\/p>\n