\u00c9s des d\u2019aquestes \u00e0rees des d\u2019on neix la meva preocupaci\u00f3 (i ocupaci\u00f3) pels horaris escolars, que m\u2019ha perm\u00e8s dirigir durant tres anys el projecte SHASTU (Sleep Habits and Student Performance) finan\u00e7at per la Uni\u00f3 Europea dins del programa Erasmus Plus. Estudiem i valorem el rendiment escolar i la conducta dels alumnes, des d\u2019infantil fins a batxillerat, abans i despr\u00e9s d\u2019ajustar els horaris escolars i els d\u2019alimentaci\u00f3 als ritmes Circadiaris i a la Cronopsicologia, en tres ciutats de pa\u00efsos diferents: Espanya, It\u00e0lia i Turquia.<\/p>\n
S\u00f3n els resultats d\u2019aquest estudi, coincidents en els tres pa\u00efsos malgrat les seves difer\u00e8ncies culturals i econ\u00f2miques, els que m\u2019animen a escriure aquestes l\u00ednies aportant, no opinions personals, sin\u00f3 dades extretes amb metodologia cient\u00edfica contrastada. El m\u00e9s convenient per poder entendre el perqu\u00e8 de les coses \u00e9s, crec, comen\u00e7ar per les bases.<\/p>\n
Durant milions d\u2019anys l\u2019\u00e9sser hum\u00e0 s\u2019ha anat adaptant a un medi ambient que canviava d\u2019una manera peri\u00f2dica i r\u00edtmica: dia i nit. Per aix\u00f2, ha desenvolupat un rellotge intern que li permet preparar-se anticipadament per a aquest canvi r\u00edtmic i adaptar les seves funcions internes a l\u2019horari en qu\u00e8 es troba el medi ambient que l\u2019envolta. \u00c9s a dir, les nostres funcions internes es comporten de manera diferent segons el moment del dia (o de la nit) en la qual ens trobem. Apareixen, d\u2019aquesta manera, el que avui anomenem ritmes circadiaris (circa = voltant, \u00e9s a dir, al voltant del dia). Els canvis r\u00edtmics de les nostres funcions biol\u00f2giques s\u00f3n l\u2019objecte d\u2019estudi de la cronobiologia.<\/p>\n
Aquesta adaptaci\u00f3 \u00e9s global, de manera que, aproximadament cada 24 hores, cadascuna de les nostres c\u00e8l\u00b7lules adapta el seu funcionament al moment horari del medi ambient. Aix\u00ed, el nostre sistema hormonal, de defenses, i la nostra ment adapten en cada moment el seu funcionament al moment del dia en qu\u00e8 es troben.<\/p>\n
L\u2019adaptaci\u00f3 tamb\u00e9 fa que no rendim igual a totes les hores, que no tingui la mateixa influ\u00e8ncia en la nostra salut l\u2019activitat f\u00edsica a qualsevol hora del dia o, per exemple, que l\u2019hora en qu\u00e8 mengem tingui gaireb\u00e9 tanta influ\u00e8ncia en la nostra salut com el qu\u00e8 mengem. \u00c9s a dir, quan fem les coses \u00e9s molt important per a la nostra salut i el nostre rendiment. Els canvis psicol\u00f2gics i de rendiment que esdevenen al llarg del dia de manera r\u00edtmica s\u00f3n l\u2019objecte d\u2019estudi de la cronopsicologia.<\/p>\n
En l\u2019\u00e0mbit escolar, ja fa molts anys, Testut va demostrar que els nostres estudiants no aprenen ni rendeixen per igual durant totes les hores del dia. Aquestes variacions les veiem reflectides a continuaci\u00f3 (figura 1), on s\u2019escenifiquen els patrons diaris de rendiment dels alumnes en diferents mat\u00e8ries. Aquests vaivens diaris en el rendiment ens van ajudar a programar les assignatures en el nostre estudi SHASTU per millorar aquest rendiment acad\u00e8mic.<\/p>\n
Fig 1. Variacions di\u00e0ries en el rendiment escolar (Testut. Cronopsicolog\u00eda y rendimiento escolar. 1992)<\/p>\n<\/div>\n Els h\u00e0bits vitals de l\u2019\u00e9sser hum\u00e0 al llarg de la seva evoluci\u00f3 es van adaptar tamb\u00e9 als canvis horaris ambientals r\u00edtmics. Sorgeix aix\u00ed la crononutrici\u00f3 (segon pilar del nostre estudi) que ens ensenya que, quan coordinem els horaris o ritmes de l\u2019alimentaci\u00f3 als bioritmes diaris d\u2019acord amb el moment del dia en qu\u00e8 ens trobem, el nostre estat de salut nutricional \u00e9s m\u00e9s saludable i tenim menys propensi\u00f3 a l\u2019obesitat (la gran epid\u00e8mia de la nostra inf\u00e0ncia i joventut) i a la diabetis tipus 2, entre moltes altres morbiditats.<\/p>\n D\u2019aquesta manera, per exemple, aquelles persones que dinen abans de les 2 del migdia i sopen abans de les 9 de la nit tenen un millor estat de salut i, fent la mateixa ingesta de calories i activitat f\u00edsica, tenen menor risc d\u2019obesitat o sobrep\u00e8s i de diabetis.<\/p>\n Al costat de la nutrici\u00f3 (o, millor dit, de la m\u00e0 d\u2019ella en un m\u00f3n de ca\u00e7adors i depredadors) es va establir el ritme vig\u00edlia-son (el tercer pilar del nostre estudi). De l\u2019estudi d\u2019aquest ritme, hem apr\u00e8s que un temps total de son adequat per a cada edat, en horari m\u00e9s o menys regular segons l\u2019edat (una altra vegada els bioritmes) i una relaci\u00f3 hor\u00e0ria adequada entre somni, alimentaci\u00f3, activitat f\u00edsica i \u00fas de tecnologia, s\u00f3n extremadament importants per al control de la conducta dels alumnes l\u2019endem\u00e0, aix\u00ed com per al seu rendiment a classe.<\/p>\n El son de mala qualitat, de menor durada de la qual ens cal i\/o amb horaris irregulars disminueix el temps en qu\u00e8 podem mantenir la nostra atenci\u00f3 de manera continuada i, per aix\u00f2, necessitem activitats m\u00e9s curtes i amb un temps de descans entre elles m\u00e9s gran per poder rendir adequadament. Aquest ritme vig\u00edlia-son tamb\u00e9 controla el ritme diari de la nostra capacitat d\u2019atenci\u00f3 com podem veure a continuaci\u00f3 (figura 2), en un gr\u00e0fic procedent d\u2019un estudi angl\u00e8s realitzat en dos centres escolars: un amb un nivell socioecon\u00f2mic alt i l\u2019altre amb un de baix. Hi observem que el nivell de somnol\u00e8ncia \u00e9s m\u00e0xim en les primeres hores del dia, com observ\u00e0vem en el gr\u00e0fic anterior.<\/p>\n Fig 2<\/p>\n<\/div>\n Aquest ritme diari de somnol\u00e8ncia ja l\u2019han ent\u00e8s moltes altres societats (alguns estats d\u2019USA, Alemanya, Israel\u2026) que han decidit donar m\u00e9s temps de son als seus estudiants retardant l\u2019inici (i final) dels horaris escolars. I \u00e9s que endarrerir mitja hora l\u2019inici de les classes comporta que el 80% del temps extra l\u2019estudiant el dediqui a dormir i que, per exemple, un institut passi de 3159 problemes de conducta comptabilitzats en un curs a 1447 casos (Sleep 2016; 39 (2): 271-281).<\/p>\n Aquestes van ser les bases de l\u2019estudi SHASTU que em va permetre explicar a la comunitat educativa de cada un dels pa\u00efsos perqu\u00e8 necessit\u00e0vem canviar els horaris escolars, l\u2019ordre de les assignatures, el moment de l\u2019activitat f\u00edsica i dels horaris dels \u00e0pats. Cal agrair la implicaci\u00f3 absoluta de les comunitats educatives d\u2019aquestes tres ciutats (a Espanya va ser la ciutat de Silla, a Val\u00e8ncia) que van dedicar temps extra a aquest aprenentatge i a la seva aplicaci\u00f3 dins l\u2019horari escolar. Alhora, impliquem tamb\u00e9 als estudiants en el coneixement dels bioritmes amb especial atenci\u00f3 al ritme vig\u00edlia-son, el ritme i horari de l\u2019activitat f\u00edsica intensa (que havia de finalitzar com a m\u00ednim dues hores abans d\u2019iniciar l\u2019horari de son) aix\u00ed com el ritme i horari de l\u2019\u00fas de les tecnologies i de l\u2019alimentaci\u00f3.<\/p>\n En aquest sentit aprofitem el temps de menjador escolar per fer educaci\u00f3 sobre nutrici\u00f3 reconvertint els menjadors escolars en alguna cosa m\u00e9s que un lloc destinat a la pura ingesta, si no en una aula de \u201csalut nutricional\u201d pel que fa a tipus d\u2019aliment, horari i gastronomia de manera que tots els alumnes dels centres tenien, almenys una vegada al dia, les mateixes oportunitats nutricionals i d\u2019aprenentatge en aquesta \u00e0rea de la salut.<\/p>\n Cal recon\u00e8ixer que aquestes mesures van ser f\u00e0cils, senzilles i eficients un cop es van establir, per\u00f2 el proc\u00e9s d\u2019aprenentatge, comprensi\u00f3 i acceptaci\u00f3 d\u2019aquestes va requerir un esfor\u00e7 extra de tots els implicats (direcci\u00f3 dels centres educatius, docents, familiars, alumnes i professionals externs).<\/p>\n Entre les mesures que es van instaurar hi havia, per exemple, que a primera hora es realitzava una mica d\u2019activitat f\u00edsica (deu minuts de ball o una cursa), s\u2019evitaven els ex\u00e0mens els dilluns a primera hora i es feien sempre a partir de les 11 del mat\u00ed, coincidint amb el rendiment m\u00e9s gran de l\u2019alumne, s\u2019avan\u00e7aven els horaris dels sopars intentant que fossin sense la pres\u00e8ncia de pantalles i en fam\u00edlia, s\u2019aprofitaven les hores lectives de la tarda coincidents amb el repunt de l\u2019atenci\u00f3\u2026 Totes aquestes dades es poden trobar a\u00a0la p\u00e0gina web de l\u2019estudi<\/a>.<\/p>\n Com a mostra dels resultats podem veure la seg\u00fcent taula, on es veu que, en tots els grups d\u2019edat, despr\u00e9s de la instauraci\u00f3 de les mesures, s\u2019observa des del punt de partida (BASAL) fins al final del projecte (SEGMTO) una franca disminuci\u00f3 en el percentatge d\u2019alumnes amb problemes relacionats amb el son. \u00c9s especialment cridanera la millora en el grup d\u2019adolescents.<\/p>\n![\"\"](\"http:\/\/diarieducacio.cat\/wp-content\/uploads\/2019\/07\/figura1.jpg\")
<\/a><\/p>\n<\/a><\/p>\nLes conseq\u00fc\u00e8ncies d\u2019adaptar els ritmes escolars als bioritmes circadiaris<\/h3>\n