{"id":19782,"date":"2019-07-18T22:00:49","date_gmt":"2019-07-18T21:00:49","guid":{"rendered":"https:\/\/diarisanitat.cat\/?p=19782"},"modified":"2019-07-18T22:00:49","modified_gmt":"2019-07-18T21:00:49","slug":"la-ciencia-en-laboratori-o-en-pacients-necessita-motivacio-equip-i-inversio-10-anys-de-feina-rere-el-farmac-contra-el-cancer-del-vhio","status":"publish","type":"post","link":"https:\/\/amazing-bassi.82-223-8-23.plesk.page\/index.php\/2019\/07\/18\/la-ciencia-en-laboratori-o-en-pacients-necessita-motivacio-equip-i-inversio-10-anys-de-feina-rere-el-farmac-contra-el-cancer-del-vhio\/","title":{"rendered":"La ci\u00e8ncia, en laboratori o en pacients, necessita motivaci\u00f3, equip i inversi\u00f3: 10 anys de feina rere el f\u00e0rmac contra el c\u00e0ncer del VHIO"},"content":{"rendered":"

Fa un mes i escaig es publicava que el Vall d’Hebron Institut Oncol\u00f2gic (VHIO) havia desenvolupat un nou f\u00e0rmac contra el c\u00e0ncer. La not\u00edcia ocupava titulars pel gran aven\u00e7 que suposa i pel mecanisme pel qual actua: ajudant al sistema immunitari a defensar el cos contra el tumor. El qu\u00e8 aix\u00f2 pot provocar \u00e9s la creaci\u00f3 d’una mem\u00f2ria immunol\u00f2gica que, a banda d’impedir la met\u00e0stasi, pot prevenir les recaigudes o les repeticions. Com? Bloquejant una prote\u00efna anomenada LIF que es dedica a desactivar l’alarma contra el tumor alhora que promou la proliferaci\u00f3 de les c\u00e8l\u00b7lules mare tumorals.<\/p>\n

El qu\u00e8 en el seu moment va ser una not\u00edcia que obria portades arreu no venia del no-res, ni d’un plantejament r\u00e0pid i llan\u00e7at com a experiment. Aquest nou estudi que presentava el VHIO va ser publicat a la revista Nature Communications quan havia superat totes les fases precl\u00edniques i ja s’havia realitzat tamb\u00e9 el primer assaig cl\u00ednic. Sortia a la llum tamb\u00e9 quan ja s’havia iniciat un treball conjunt amb l’hospital MSKCC a Nova York i el Princess Margaret a Toronto i despr\u00e9s d’haver produ\u00eft el f\u00e0rmac necessari com a inhibidor de LIF i d’estar provant-lo en 41 pacients. Encara podem anar m\u00e9s lluny, sortia a la llum despr\u00e9s de m\u00e9s de 10 anys de proves i despr\u00e9s d’una inc\u00f2gnita que es va plantejar el Dr. Joan Seoane, director del co-Programa de Recerca Precl\u00ednica i Translacional del VHIO, investigador principal del Grup d\u2019Expressi\u00f3 G\u00e8nica i C\u00e0ncer i professor ICREA.<\/p>\n

En tornar l’any 2004 de Nova York cap a Vall d’Hebron, es va plantejar fer recerca translacional, el qu\u00e8 implica\u00a0 fer recerca b\u00e0sica per entendre els mecanismes moleculars del c\u00e0ncer per\u00f2 amb la idea de traslladar-ho el m\u00e9s r\u00e0pidament possible al pacient. \u00abEn aquell moment estava molt interessat en per qu\u00e8 no tan sols els tumors s\u00f3n diferents, sin\u00f3 per qu\u00e8 les c\u00e8l\u00b7lules que formen aquests tumors s\u00f3n diferents. Entendre-ho serviria per saber com actuar ja que pots tenir un tractament que actu\u00ef contra unes c\u00e8l\u00b7lules que si en tens d’altres de resistents acabar\u00e0 havent-hi recurr\u00e8ncia, podr\u00e0 tornar a apar\u00e8ixer o directament no s’eliminar\u00e0 el tumor\u00bb, ens explica el Dr. Seoane. Resolent aquest plantejament, que es coneix com heterogene\u00eftat intratumoral, l’equip del VHIO va veure que hi ha unes c\u00e8l\u00b7lules mare responsables de reiniciar els tumors. \u00abImagina’t que tens una mala herba: tens un bulb sota terra amb les seves arrels i una part externa, les fulles. Si talles les fulles, la mala herba tornar\u00e0 a cr\u00e9ixer. La c\u00e8l\u00b7lula mare seria el bulb. Oi que has d’eliminar el bulb per garantir que no tornin a apar\u00e8ixer? El mateix passa amb el c\u00e0ncer\u00bb.<\/p>\n

Amb aquesta premissa, van identificar les c\u00e8l\u00b7lules i van veure que hi havia una prote\u00efna que era crucial (LIF) que si s’eliminava es donava un efecte antitumoral. En la din\u00e0mica de fer recerca translacional i en trobar una bona \u00abdiana terap\u00e8utica\u00bb, van decidir elaborar un f\u00e0rmac per traslladar-ho a pacients. I aqu\u00ed entra de nou la dificultat de fer recerca: \u00abdissenyar un f\u00e0rmac per pacients no \u00e9s trivial. Hi ha una part per la que estem entrenats d’entendre i estudiar per\u00f2 dissenyar f\u00e0rmacs va m\u00e9s enll\u00e0\u00bb.<\/p>\n

Aquest m\u00e9s enll\u00e0 es va traduir en, despr\u00e9s de diversos anys d\u2019estudi i validaci\u00f3 de la potencialitat de LIF com a diana terap\u00e8utica en models precl\u00ednics i experimentals, muntar una empresa (Mosaic Biomedicals) que al mateix temps fos una spin-off<\/em> del VHIO. Que l’Insitut participi de l’empresa, per Seoane, fa que els beneficis retornin al VHIO i s’aprofitin per fer m\u00e9s recerca i acabi sent un \u00abcercle virtu\u00f3s\u00bb.<\/p>\n

Del laboratori al pacient, anys de proves i autoritzacions<\/h3>\n

Com va dir la seva directora de tesi a M\u00f3nica Pascual Garc\u00eda, bi\u00f2loga que forma part de l’estudi,\u00a0 \u00abuna cosa qu\u00e8 has d’aprendre fent recerca \u00e9s la toler\u00e0ncia a la frustraci\u00f3\u00bb. El dia a dia d’un cient\u00edfic \u00e9s a curt termini: si b\u00e9 quan ensenyen finalment els resultats, la gent pot interessar-se i valorar la feina feta, \u00aben el nostre dia a dia costa posar a punt els models, costa que els experiments surtin, costa pensar perqu\u00e8 quan surt l’experiment de la teva vida i despr\u00e9s no es repeteix buscar quines variables han canviat\u00bb. Per\u00f2 darrere d’aquest dia a dia que descriu M\u00f3nica Pascual que es viu a curt termini, sempre hi ha \u00abla vocaci\u00f3 i la motivaci\u00f3 que aix\u00f2 arribi algun dia als pacients\u00bb.<\/p>\n

Aix\u00ed, com subscriu Ester Bonfill Teixidor, tamb\u00e9 com Pascual signant de l\u2019estudi i del Grup d\u2019Expressi\u00f3 G\u00e8nica i C\u00e0ncer del VHIO, \u00abtens frustracions per\u00f2 cada dia vas avan\u00e7ant una mica: \u00e9s tenir paci\u00e8ncia i anar lluitant perqu\u00e8 la meva sensaci\u00f3 \u00e9s que per poc que aportis hi haur\u00e0 un moment que tindr\u00e0 un impacte. \u00c9s q\u00fcesti\u00f3 de tenir esperan\u00e7a i no perdre el fil del treball\u00bb.<\/p>\n

Tant Pascual com Bonfill han estat les encarregades de fer tot el model precl\u00ednic juntament a altres membres de l’equip. \u00abEl qu\u00e8 hem fet \u00e9s testar que en els animals el tractament que nosaltres utilitz\u00e0vem faria un efecte antitumoral, estudiar el mecanisme i mirar que passava amb el sistema immunitari\u00bb, explica Pascual. Unes observacions primer a nivell de mecanisme molecular a nivell de la c\u00e8l\u00b7lula amb experiments in vitro i, despr\u00e9s, per veure qu\u00e8 passava amb els macr\u00f2fags, extraient medul\u00b7la \u00f2ssia dels ratolins. En tot dos casos analitzaven si el LIF s’unia o no als promotors dels gens que s’estaven regulant i com ho feia.<\/p>\n

Paral\u00b7lelament a les proves a laboratori, l’empresa dissenyava aquest anticos i treballava en tota l’an\u00e0lisi toxicol\u00f2gica i farmacol\u00f2gica. Al mateix temps tamb\u00e9 s’havia de treballar tota la q\u00fcesti\u00f3 regulat\u00f2ria i la presentaci\u00f3 del projecte a les Ag\u00e8ncies del medicament tan europea com americana, el qu\u00e8 comporta encara molt m\u00e9s temps fins rebre el vist i plau.<\/p>\n

El Dr. Seoane ens explica que com mai ning\u00fa havia fer un anticos ni inhibidor de LIF ni mai abans cap f\u00e0rmac d’aquest tipus s’utilitzava en un pacient, els van obligar a baixar molt la dosi. D’aqu\u00ed, ara estan fent l’assaig cl\u00ednic amb 41 pacients en una fase 1.<\/p>\n

\"\"<\/a>
Ester Bonfill, signant de l\u2019estudi i membre del Grup d\u2019Expressi\u00f3 G\u00e8nica i C\u00e0ncer del VHIO acaba una prova \/ Carla Benito<\/figcaption><\/figure>\n

De la difer\u00e8ncia a all\u00f2 com\u00fa, de la c\u00e8l\u00b7lula al pacient<\/h3>\n

\u00abTenir mostres dels pacients tractats \u00e9s clau per entendre quan un f\u00e0rmac funciona o no en un pacient i perqu\u00e8 un d\u00f3na una resposta i un altre pacient una altra. Si entenem aix\u00f2 tindrem la clau per dissenyar alguna cosa v\u00e0lida\u00bb. Aquesta afirmaci\u00f3 del doctor Seoane d\u00f3na suport al concepte que s’est\u00e0 treballant ara en oncologia que \u00e9s la combinaci\u00f3 de tractaments. A partir d’aquesta fase 1 amb l’an\u00e0lisi d’aquestes mostres s’anir\u00e0 cap a una fase 2 en la qual ja amb pacients seleccionats buscaran l’efici\u00e8ncia i proposaran aquestes possibles combinacions.<\/p>\n

Per entendre com funciona el LIF cal entendre com funciona el cos hum\u00e0. El doctor Seoane posa un exemple molt clarificador de com funciona que van extreure al descobrir que el LIF t\u00e9 un paper impressionant en embriologia. \u00abEl qu\u00e8 fa el LIF \u00e9s solucionar un problema que tenen tots els mam\u00edfers. En una au, quan posa l’ou, l’ou est\u00e0 molt separat de la mare. En el mam\u00edfer l’embri\u00f3 s’ha d’implantar, integrar, en el teixit de la mare, en l’\u00fater. Ens trobem que l’embri\u00f3, que cont\u00e9 antigens del pare, envaeix el teixit de la mare. Com \u00e9s que la mare no reacciona contra aquests antigens? El LIF el que fa \u00e9s evitar aquesta reacci\u00f3, fa una immunosupressi\u00f3 local que protegeix l’embri\u00f3\u00bb, segueix Seoane per descriure el mecanisme de la prote\u00efna afavorint el tumor. I \u00e9s que el mateix passa amb el c\u00e0ncer: el qu\u00e8 fa el c\u00e0ncer \u00e9s \u00absegrestar aquest mecanisme dissenyat per l’evoluci\u00f3 durant milions d’anys per solucionar un problema dels mam\u00edfers pel seu benefici\u00bb. El LIF doncs protegeix el tumor del sistema immune de l’hoste, del pacient, de la mateixa manera que el LIF protegeix l’embri\u00f3 de la mare.<\/p>\n

Paradoxalment, i com explica M\u00f3nica Pascual, els c\u00e0ncers on m\u00e9s actua el LIF s\u00f3n el de p\u00e0ncrees, el d’ovari i en glioblastomes, un tipus de tumor cerebral. Sabent aix\u00f2 tamb\u00e9 els hi \u00e9s m\u00e9s f\u00e0cil de cara a la fase 2 saber en quins pacients es veur\u00e0 si el tractament \u00e9s \u00fatil.<\/p>\n

Com aporta Joan Seoane, un altre dels paradigmes del c\u00e0ncer \u00e9s que s’ha de fer medicina personalitzada, de precisi\u00f3, s’ha de saber com \u00e9s cada pacient per saber com tractar-lo. La combinaci\u00f3 \u00e9s necess\u00e0ria perqu\u00e8 com diu el doctor Seoane, \u00abel c\u00e0ncer canvia per escapar-se dels tractaments dels quals genera resist\u00e8ncia\u00bb i, per tant, si tens dos tractaments, la probabilitat de generar resist\u00e8ncies als dos tractaments \u00e9s m\u00e9s complicada i improbable.<\/p>\n

Com afegeix en el mateix sentit M\u00f3nica Pascual, les combinacions s\u00f3n importants per descobrir nous tractaments. Ella \u00e9s una defensora dels tractaments que van van vinculats al sistema immunitari. \u00abLes quimioter\u00e0pies i radioter\u00e0pies s\u00f3n \u00fatils i s\u00f3n el qu\u00e8 m\u00e9s ha funcionat fins el moment per\u00f2 crec que les ter\u00e0pies que van al sistema immune tenen molts menys efectes secundaris. Est\u00e0s reeducant el teu sistema immune perqu\u00e8 sigui qui ataqui les c\u00e8l\u00b7lules del tumor. \u00c9s una forma m\u00e9s fisiol\u00f2gica m\u00e9s natural d’atacar-lo\u00bb, defensa. A m\u00e9s, opina que si aconsegueixes crear aquesta mem\u00f2ria aquest tumor ja no tornar\u00e0 a apar\u00e8ixer.<\/p>\n

\u00abFomentar la ci\u00e8ncia \u00e9s b\u00e0sic per seguir avan\u00e7ant\u00bb<\/h3>\n

Una idea comuna dels cient\u00edfics a banda de saber gestionar la frustraci\u00f3 \u00e9s tamb\u00e9 alegrar-se i motivar-se. Com a cient\u00edfic, \u00abfas moltes hip\u00f2tesis, tens moltes idees, la majoria s\u00f3n err\u00f2nies per\u00f2 quan enganxes una que \u00e9s correcte aquella sensaci\u00f3 \u00e9s \u00fanica, \u00e9s una sensaci\u00f3 de eureka\u00bb, diu Seoane. Aix\u00ed, la recerca, la ci\u00e8ncia, \u00e9s molt dura, per\u00f2 genera una motivaci\u00f3 especial: \u00absaber que hem generat un coneixement nou que ning\u00fa ha fet, que l’hem fet nosaltres, que hem participat d’un proc\u00e9s creatiu, hem de treballar molt, hem d’estudiar molt\u00edssim, hem de formar-nos, hem de tenir perseveran\u00e7a, hem de tenir resili\u00e8ncia… per\u00f2 despr\u00e9s tenim una sensaci\u00f3 \u00fanica\u00bb.<\/p>\n

D’aqu\u00ed, l’equip extreu la necessitat de difondre aix\u00f2 entre els m\u00e9s joves, de transmetre’ls-hi la idea del coneixement, d’entendre les coses per despr\u00e9s que puguin tenir un impacte i, per Seoane, tamb\u00e9 que entenguin que \u00abno han de fer-ho els americans, que ho poden fer ells aqu\u00ed\u00bb. D’aquesta manera, a banda de generar persones ben formades i educades que a m\u00e9s poden fer un retorn a la societat com seria millorar el tractament dels pacients, tamb\u00e9 es pot parlar d’un benefici econ\u00f2mic. \u00abSi aquesta droga arriba, ser\u00e0 un f\u00e0rmac fet aqu\u00ed i els royalties arribaran aqu\u00ed a Barcelona. Per qu\u00e8 hem de pagar a la gent de NOVARTIS que est\u00e0 a Su\u00efssa?\u00bb<\/p>\n

Per ara, l’empresa amb participaci\u00f3 de VHIO tamb\u00e9 ha tingut finan\u00e7ament d’altres fonts que han fet possible el projecte, perqu\u00e8 com tot cient\u00edfic reclama, cal m\u00e9s inversi\u00f3 p\u00fablica en ci\u00e8ncia. Mentrestant, com ressaltava el Dr. Seoane quan van publicar l’estudi, aquest s’ha aconseguit, entre d’altres, \u00abgr\u00e0cies a un treball enorme finan\u00e7at principalment per l\u2019European Research Council (ERC) i el suport des de l\u2019inici de l\u2019Associaci\u00f3 Espanyola Contra el C\u00e0ncer (AECC), Fundaci\u00f3 FERO i el programa CAIMI de la Fundaci\u00f3 BBVA\u201d.<\/p>\n","protected":false},"excerpt":{"rendered":"

Fa un mes i escaig es publicava que el Vall d’Hebron Institut Oncol\u00f2gic (VHIO) havia desenvolupat un nou f\u00e0rmac contra el c\u00e0ncer. La not\u00edcia ocupava titulars pel gran aven\u00e7 que suposa i pel mecanisme pel qual actua: ajudant al sistema immunitari a defensar el cos contra el tumor. El qu\u00e8 aix\u00f2 pot provocar \u00e9s la […]<\/p>\n","protected":false},"author":2,"featured_media":19792,"comment_status":"open","ping_status":"closed","sticky":false,"template":"","format":"standard","meta":{"footnotes":""},"categories":[16,8],"tags":[99,10,61,387,194,388,389,390],"class_list":["post-19782","post","type-post","status-publish","format-standard","has-post-thumbnail","hentry","category-dret-a-la-salut","category-recerca","tag-cancer","tag-ciencia","tag-farmac","tag-institut-oncologic","tag-recerca","tag-tumor","tag-vall-dhebron","tag-vhio"],"_links":{"self":[{"href":"https:\/\/amazing-bassi.82-223-8-23.plesk.page\/index.php\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/19782","targetHints":{"allow":["GET"]}}],"collection":[{"href":"https:\/\/amazing-bassi.82-223-8-23.plesk.page\/index.php\/wp-json\/wp\/v2\/posts"}],"about":[{"href":"https:\/\/amazing-bassi.82-223-8-23.plesk.page\/index.php\/wp-json\/wp\/v2\/types\/post"}],"author":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/amazing-bassi.82-223-8-23.plesk.page\/index.php\/wp-json\/wp\/v2\/users\/2"}],"replies":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/amazing-bassi.82-223-8-23.plesk.page\/index.php\/wp-json\/wp\/v2\/comments?post=19782"}],"version-history":[{"count":0,"href":"https:\/\/amazing-bassi.82-223-8-23.plesk.page\/index.php\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/19782\/revisions"}],"wp:featuredmedia":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/amazing-bassi.82-223-8-23.plesk.page\/index.php\/wp-json\/"}],"wp:attachment":[{"href":"https:\/\/amazing-bassi.82-223-8-23.plesk.page\/index.php\/wp-json\/wp\/v2\/media?parent=19782"}],"wp:term":[{"taxonomy":"category","embeddable":true,"href":"https:\/\/amazing-bassi.82-223-8-23.plesk.page\/index.php\/wp-json\/wp\/v2\/categories?post=19782"},{"taxonomy":"post_tag","embeddable":true,"href":"https:\/\/amazing-bassi.82-223-8-23.plesk.page\/index.php\/wp-json\/wp\/v2\/tags?post=19782"}],"curies":[{"name":"wp","href":"https:\/\/api.w.org\/{rel}","templated":true}]}}