El 24% dels espanyols i espanyoles diu esperar almenys 6 dies per a tenir una cita en medicina d’Atenci\u00f3 Prim\u00e0ria. S\u00f3n dades que extreu el president de la Federaci\u00f3 d’Associacions per a la Defensa de la Sanitat P\u00fablica, Marciano S\u00e1nchez Bayle, del seu informe anual sobre els Serveis Sanitaris de les Comunitats Aut\u00f2nomes presentat dimecres a Madrid. En ell realitzen un desglossament per comunitats aut\u00f2nomes a partir d’una enquesta: a Euskadi, la millor posicionada en aquest \u00e0mbit, el 31,30% de les persones asseguren tenir cita en el seu centre de salut en menys de 24 hores des que la demanen; s\u00f3n l’11,70% a Balears.<\/p>\n
\u00abAmb aquestes demores en atenci\u00f3 prim\u00e0ria, el pacient t\u00e9 dues opcions: anar a urg\u00e8ncies o acudir a la privada. Totes dues opcions s\u00f3n dolentes tant per al sistema p\u00fablic sanitari com per a resoldre els problemes de salut de les persones\u00bb, expressava S\u00e1nchez Bayle. A m\u00e9s, apuntava, \u00aba la privada acudeix qui pot permetre-li-ho. Una persona en atur, que cobra el Salari M\u00ednim Interprofessional, o amb la pensi\u00f3 m\u00ednima, no t\u00e9 alternativa. Aquesta situaci\u00f3 incrementa les desigualtats\u00bb.<\/p>\n
El document de la Federaci\u00f3 t\u00e9 en compte fins a 33 par\u00e0metres per a puntuar la situaci\u00f3 de la sanitat p\u00fablica en els diferents territoris, entre ells: la despesa p\u00fablica per c\u00e0pita el 2019; la taxa de llits, quir\u00f2fans o professionals sanitaris per 1000 habitants; les llistes d’espera per a especialistes o intervencions; o la despesa de butxaca anual en la privada. Amb totes aquestes dades, la comunitat millor situada \u00e9s Navarra, amb 102 punts, seguida d’Euskadi, Arag\u00f3 i Ast\u00faries; la pitjor, Can\u00e0ries, amb 56, que porta entre el pen\u00faltim i l’\u00faltim lloc tota l’\u00faltima d\u00e8cada. Les altres a la cua s\u00f3n M\u00farcia, Andalusia i Catalunya. Les dades han estat recollides entre 2017 i 2019.<\/p>\n
\u00ab\u00c9s normal que hi hagi difer\u00e8ncies entre comunitats, no totes s\u00f3n iguals per dispersi\u00f3 geogr\u00e0fica, pel seu envelliment, si s\u00f3n insulars… per\u00f2 les difer\u00e8ncies haurien de ser significativament menors\u00bb, explicava S\u00e1nchez Bayle. Com a exemple: Euskadi destina 1.693,49 euros per ciutad\u00e0 o ciutadana a l’any en sanitat; Catalunya 1.192, Madrid 1.236 o Can\u00e0ries 1.381. \u00abNo es justifica aquesta difer\u00e8ncia, \u00e9s tan gran que repercuteix\u00bb, defensava. La difer\u00e8ncia, recull l’informe, \u00ab\u00e9s clarament excessiva\u00bb: la comunitat aut\u00f2noma amb major puntuaci\u00f3, Navarra, gaireb\u00e9 doblega en puntuaci\u00f3 a la de menor, Can\u00e0ries.<\/p>\n
Com a soluci\u00f3, des de la Federaci\u00f3 exigeixen que els pressupostos en Sanitat siguin finalistes, \u00e9s a dir, \u00abque quan hi hagi transfer\u00e8ncies a les comunitats, la quantitat destinada al sistema sanitari sigui fixa. Aquest sistema asseguraria que la difer\u00e8ncia entre comunitats no superi l’acceptable, el 5 o 10%. Actualment, amb el paquet general de finan\u00e7ament, cada comunitat atorga a sanitat el que li sembla oport\u00fa. Si est\u00e0 desfinan\u00e7ada, el funcionament no pot ser bo\u00bb. En aquest sentit, S\u00e1nchez Bayle ha criticat el \u00abproc\u00e9s de privatitzaci\u00f3\u00bb que est\u00e0 deteriorant els recursos en atenci\u00f3 prim\u00e0ria i amb aix\u00f2 l’increment de les llistes d’espera, especialment, ha destacat, en la Comunitat de Madrid.<\/p>\n
Al marge de les dades de l’estudi, S\u00e1nchez Bayle ha respost sobre la gesti\u00f3 de la Junta d’Andalusia de la crisi de la list\u00e8ria. L’ha qualificat de \u00abdesastrosa\u00bb i assegurat que treu a la llum \u00abla tremenda incompet\u00e8ncia\u00bb de la Conselleria. Des del seu punt de vista, \u00abdes del mateix moment en el qual es va saber que hi havia carn contaminada s’hauria d’haver activat l’alerta\u00bb.<\/p>\n