L’octubre de 1941 va ser concebut per uns pares optimistes, segons assegura aquest biof\u00edsic en el seu peculiar curr\u00edculum de professor em\u00e8rit de la Universitat de Lausana. La segona anotaci\u00f3 d’aquest document diu \u00abJa no li temo a la foscor perqu\u00e8 el sol surt cada dia. Va ser Cop\u00e8rnic qui ho va descobrir\u00bb (1946).<\/p>\n
A part de curiositats, el curr\u00edculum de Jacques Dubochet tamb\u00e9 recull \u2013\u00e9s clar\u2013 el seu assoliment m\u00e9s destacat, per\u00f2 sempre amb el seu caracter\u00edstic sentit de l’humor. L’anotaci\u00f3 \u00e9s d’octubre de 2017: \u00abAi! Un premi Nobel\u00bb. El cient\u00edfic va rebre el guard\u00f3, juntament amb Joachim Frank i Richard Henderson per contribuir al desenvolupament de la criomicroscopia electr\u00f2nica, una t\u00e8cnica que permet veure en tres dimensions les mol\u00e8cules de la vida. L’alta resoluci\u00f3 de les imatges promet el disseny de nous f\u00e0rmacs per a combatre, per exemple, infeccions.<\/p>\n
El mes de juliol passat va participar en l’XI Congr\u00e9s Mundial de Periodisme Cient\u00edfic, a Lausana, en una sessi\u00f3 sobre ci\u00e8ncia i pol\u00edtica. Dubochet, a m\u00e9s de reconegut cient\u00edfic, \u00e9s membre del Partit Socialista su\u00eds. Als seus gaireb\u00e9 77 anys, segueix en plena forma. Apareix amb una samarreta de Costa Rica, pantalons curts i sand\u00e0lies de senderisme. Despr\u00e9s de cada pregunta deixa un silenci per a pensar b\u00e9 la seva resposta, mentre mira fixament als ulls de l’interlocutor. Pronuncia les frases de forma en\u00e8rgica i segura.<\/p>\n
Quin hauria de ser la relaci\u00f3 entre cient\u00edfics i periodistes?<\/strong><\/p>\n Els cient\u00edfics i els periodistes haurien de col\u00b7laborar per a donar a con\u00e8ixer fets. Els fets existeixen, a pesar que molta gent cregui que no. Aquesta \u00e9s la nostra professi\u00f3 i la ra\u00f3 de ser de la col\u00b7laboraci\u00f3 entre cient\u00edfics i periodistes: mostrar que els fets existeixen i identificar quins s\u00f3n. Ara b\u00e9, els cient\u00edfics s\u00f3n molt diferents dels periodistes. M’agrada molt la frase que diu que els periodistes s\u00f3n els \u00faltims fact checkers [verificadors de dades]. No s\u00e9 si realment \u00e9s aix\u00ed, per\u00f2 ho hauria de ser.<\/p>\n Creu que a vegades els cient\u00edfics no se senten c\u00f2modes amb aquest rol del periodisme, perqu\u00e8 ens veuen m\u00e9s com ‘cheerleaders’ de la ci\u00e8ncia?<\/strong><\/p>\n El cient\u00edfic no \u00e9s l’\u00faltim fact checker. Almenys, no en la seva disciplina. El meu treball com a cient\u00edfic \u00e9s falsejar i posar tot el meu esfor\u00e7 en la possible falsedat d’una teoria, que intento refutar per tots els mitjans. Si despr\u00e9s d’anys i anys d’esfor\u00e7 no puc demostrar que sigui falsa, llavors m’atrevir\u00e9 a dir que potser \u00e9s correcta. Ara la ci\u00e8ncia ja no funciona aix\u00ed. Si tinc una teoria lluitar\u00e9 fins a demostrar que \u00e9s correcta, aix\u00ed que estar\u00e9 terriblement esbiaixat per a demostrar que tinc ra\u00f3 i que la resta de teories s\u00f3n incorrectes. Mentre que al periodista li \u00e9s igual, no li importa si una teoria est\u00e0 b\u00e9 o malament perqu\u00e8 no t\u00e9 cap, o no hauria de tenir-la.<\/p>\n No obstant aix\u00f2, quan un cient\u00edfic parla d’un altre tema que no \u00e9s el seu \u00e9s diferent perqu\u00e8 no ha de demostrar res. Jo puc parlar sobre canvi clim\u00e0tic i tenir un cert avantatge, ja que estic acostumat a confrontar-me amb els fets. La ci\u00e8ncia \u00e9s un exercici de confrontaci\u00f3. Per\u00f2 els periodistes tamb\u00e9 estan en una bona posici\u00f3, o haurien d’estar-ho. Un periodista ha de tenir bona mem\u00f2ria, un sistema per a manejar molta informaci\u00f3, classificar-la, tenir-la a m\u00e0… Jo tinc una ment desordenada i no se’m d\u00f3na molt b\u00e9 buscar en internet. S\u00f3c molt cl\u00e0ssic, la meva font d’informaci\u00f3 s\u00f3n les principals revistes cient\u00edfiques.<\/p>\n Considera que el periodisme est\u00e0 fent el seu treball?<\/strong><\/p>\n Els periodistes cient\u00edfics teniu un n\u00ednxol del qual no podeu ser eliminats. Ara b\u00e9, el n\u00ednxol est\u00e0 ben ocupat? Aquest \u00e9s un problema de la vostra professi\u00f3. Aqu\u00ed jo no us puc ajudar. Tamb\u00e9 \u00e9s dif\u00edcil ser cient\u00edfic, tenim molts problemes. La reproductibilitat, sense anar m\u00e9s lluny. Haur\u00edem d’intentar fer-ho millor. Haur\u00edeu d’intentar fer-ho millor.<\/p>\n Vost\u00e8 que tamb\u00e9 ha estat prop de la pol\u00edtica, creu que tamb\u00e9 hi ha una crisi d’evid\u00e8ncia en els governs i parlaments?<\/strong><\/p>\n Clar, per descomptat [esbufega]. Fa uns dies, el secretari d’Estat dels Estats Units va dir que el desgla\u00e7 de l’\u00c0rtic era una oportunitat per a crear noves rutes comercials. Qu\u00e8 fem amb aix\u00f2? \u00c9s una de les persones m\u00e9s poderoses del m\u00f3n! La ci\u00e8ncia i els fets estan en perill. Per sort, al meu pa\u00eds el panorama \u00e9s una mica millor. A Su\u00efssa tenim una minoria que pensa que el canvi clim\u00e0tic \u00e9s escombraries, per\u00f2 \u00e9s una minoria relativament petita. De moment no tinc por d’expressar les meves opinions. Per\u00f2 hi ha un munt de pa\u00efsos amb situacions molt preocupants.<\/p>\n Em crida l’atenci\u00f3 que digui \u00abde moment\u00bb. Som conscients de la nostra vulnerabilitat?<\/strong><\/p>\n Aquesta \u00e9s una gran q\u00fcesti\u00f3, molt profunda. Durant molt de temps vaig creure que els fets tenien la partida guanyada que no hi havia res m\u00e9s poder\u00f3s que els fets. Encara ho penso, per\u00f2 podrien succeir coses terribles. Potser estem perdent la nostra civilitzaci\u00f3, perqu\u00e8 ja no acceptem m\u00e9s els fets. Despr\u00e9s veus a gent com Greta Thunberg que es rebel\u00b7la per un m\u00f3n millor. Haur\u00edem d’aprendre dels fets i actuar com si fossin certs. Al meu pa\u00eds la majoria pensa que el canvi clim\u00e0tic \u00e9s una cat\u00e0strofe i va acabar amb el m\u00f3n, per\u00f2 despr\u00e9s mengem carn al ritme de sempre i condu\u00efm cotxes cada vegada m\u00e9s grans.<\/p>\n Com influeix la pol\u00edtica en la recerca?<\/strong><\/p>\n Aix\u00f2 \u00e9s alguna cosa sobre el que penso sovint [sospira]. M’agrada molt la Fundaci\u00f3 Nacional de Ci\u00e8ncia del meu pa\u00eds. T\u00e9 un bon pressupost, per\u00f2 en quins projectes hauria d’invertir? La idea \u00e9s donar diners a la millor ci\u00e8ncia. Per\u00f2, quina \u00e9s la millor? La meva opini\u00f3 \u00e9s que s’han de gastar fons p\u00fablics tant en ci\u00e8ncia b\u00e0sica com aplicada, si no el mercat decidir\u00e0 on posar els diners. Ho repeteixo des que em van donar el Nobel. El coneixement ha de ser un b\u00e9 p\u00fablic i no una q\u00fcesti\u00f3 de diners o de poder. I aix\u00f2 \u00e9s dif\u00edcil.<\/p>\n Tan dif\u00edcil com les retic\u00e8ncies que suscita que tota la recerca finan\u00e7ada amb fons europeus haur\u00e0 de publicar-se en acc\u00e9s obert?<\/strong><\/p>\n A mi aix\u00f2 em sembla meravell\u00f3s, per\u00f2 no \u00e9s f\u00e0cil. No entenc per qu\u00e8 punts cient\u00edfics no estan conven\u00e7uts que aquest sigui el cam\u00ed. Entenc que l’Associaci\u00f3 Estatunidenca per a l’Avan\u00e7 de la Ci\u00e8ncia, que publica la revista Science i treu diners de les subscripcions, estigui en contra de l’acc\u00e9s obert. Per\u00f2 la societat pot trobar altres maneres de donar suport a la recerca.<\/p>\n En la sessi\u00f3 alg\u00fa plantejava si el cient\u00edfic que s’involucra en pol\u00edtica veu afeblida la seva posici\u00f3 cient\u00edfica en estar esbiaixat per una ideologia. Qu\u00e8 pensa?<\/strong><\/p>\n No ho crec. Ning\u00fa dir\u00e0 que la ci\u00e8ncia d’un investigador sigui dolenta perqu\u00e8 est\u00e0 involucrat en pol\u00edtica. Per exemple, no crec que se subestimi el treball cient\u00edfic d’un investigador molecular perqu\u00e8 est\u00e0 involucrat en pol\u00edtiques clim\u00e0tiques. No t\u00e9 res a veure una cosa amb l’altra. Per\u00f2 adona’t que ser cient\u00edfic porta molt temps. S\u00f3n moltes hores dedicades que li lleves a la teva fam\u00edlia. En la pol\u00edtica passa igual. Per tant, hi ha pocs cient\u00edfics que siguin actius pol\u00edticament i la majoria s\u00f3n vells. Necessitem cient\u00edfics joves en el parlament, de la mateixa forma que necessitem periodistes joves en el parlament. Per\u00f2, per descomptat, \u00e9s molt m\u00e9s f\u00e0cil si nom\u00e9s et dediques a la pol\u00edtica, si nom\u00e9s ets un parlamentari.<\/p>\n Si convertir-se en cient\u00edfic \u00e9s un llarg cam\u00ed, a vost\u00e8 quant temps li ha portat?<\/strong><\/p>\n Tinc la meva opini\u00f3 sobre aix\u00f2. No es tracta de treballar dur per a tenir millors idees, sin\u00f3 de gaudir. S\u00e9 que les meves millors idees v\u00e9nen mentre em dutxo d’hora al mat\u00ed o caminant tranquil\u00b7lament per les muntanyes d’Heidelberg, on vaig desenvolupar el meu treball en EMBL durant m\u00e9s de 30 anys i que m\u00e9s tard em valdria el Nobel. A l’hora de menjar, no sempre, per\u00f2 sovint, sort\u00edem a caminar i aix\u00ed venien les bones idees. Quan estava en el laboratori sempre m’acostava a gent amb la ment oberta que tenia interessos, aficions i activitats m\u00e9s enll\u00e0 de la ci\u00e8ncia.<\/p>\n Qu\u00e8 feia el dia que li van donar el Nobel?<\/strong><\/p>\n La nit anterior havia vingut el nostre fill a sopar a casa i vam estar parlant sobre el Nobel de F\u00edsica que havien concedit per les ones gravitacionals. Li vaig dir a la meva fam\u00edlia: \u00abDem\u00e0 anuncien el de qu\u00edmica, tinc un 10% de possibilitats\u00bb. Encara que per mi vaig pensar que tenia un 20%. La criomicroscopia electr\u00f2nica ja era molt coneguda, fins i tot havia estat seleccionada m\u00e8tode de l’any per la revista Science i Richard Henderson m’havia nomenat pare de la t\u00e8cnica en un article cient\u00edfic. Per\u00f2, clar, Michel Mayor va descobrir el primer exoplaneta fa m\u00e9s de vint anys i no t\u00e9 cap Nobel! Mai pots estar segur que t’ho vagin a donar. Per\u00f2 l’endem\u00e0, la meva dona va despenjar el tel\u00e8fon i amb una cara llarga em va dir: \u00ab\u00c9s Estocolm\u00bb.<\/p>\n Tenir un Nobel ha de ser un bon altaveu. De fet, en la cerim\u00f2nia de lliurament no va parlar massa sobre la seva recerca.<\/strong><\/p>\n Vaig aprofitar el temps per a parlar d’altres coses. He estat actiu en pol\u00edtica durant molt de temps, per\u00f2 als cient\u00edfics costa que ens escoltin. No obstant aix\u00f2, quan tens el premi Nobel aix\u00f2 canvia. \u00c9s molt m\u00e9s f\u00e0cil. \u00c9s una situaci\u00f3 interessant, encara que no gaire senzilla.<\/p>\n Qu\u00e8 vol dir?<\/strong><\/p>\n Ning\u00fa est\u00e0 preparat per a ser un Nobel. Qu\u00e8 \u00e9s una persona? Una persona s’erigeix sobre dues cames. Una cama \u00e9s un mateix, el meu cos, els meus sentiments…, i l’altra \u00e9s la societat. Vivim en societat i hem de trobar la millor manera de fer-ho. Alguns ho fan de molt elegantment i se sostenen b\u00e9 sobre les dues cames.<\/p>\n Caminen com a models.<\/strong><\/p>\n Caminen feli\u00e7os en societat i amb si mateixos. \u00c9s clar que un sempre pot millorar, eh? Per\u00f2, de sobte, et donen el Nobel i la societat s’abalan\u00e7a sobre tu. La gent pensa que ets un geni i espera molt de tu, que tot el que diguis sigui bon\u00edssim. I el Nobel no canvia res, ets el mateix que dues hores abans, per\u00f2 de sobte ets una cosa completament diferent. Una bogeria! Com gestiones aix\u00f2? La meva dona em va dir: \u00abSort que t’ha enxampat tard i has tingut temps d’assentar-te\u00bb.<\/p>\n Aquesta \u00e9s una entrevista de l’Ag\u00e8ncia SINC<\/a><\/p>\n