Mai en la hist\u00f2ria de la humanitat hem tingut acc\u00e9s a tanta informaci\u00f3 sobre salut ni tantes possibilitats com per a compartir-la als altres. En un instant, podem accedir a infinitat de webs sobre medicina i salut. No obstant aix\u00f2, la desinformaci\u00f3 tamb\u00e9 campa lliurement. \u00c9s una de les paradoxes del nostre temps. En realitzar una cerca en el navegador ens topem tant amb informaci\u00f3 de salut contrastada i fiable com amb estafes, not\u00edcies err\u00f2nies i rumors de la salut.<\/p>\n
Tenim un greu problema sobre la qualitat dels continguts de salut en Internet. D’una banda, la majoria de les fake news (not\u00edcies falses) s\u00f3n sobre temes de salut. Aquestes not\u00edcies falses, a m\u00e9s, per les seves caracter\u00edstiques es difonen un 70% m\u00e9s en xarxes socials com Twitter que aquelles que s\u00f3n reals. D’altra banda, un estudi realitzat en Facebook va detectar que, dels 10 articles m\u00e9s compartits en aquesta xarxa, 7 d’ells eren enganyosos o contenien alguna informaci\u00f3 falsa. A m\u00e9s, el 2016, m\u00e9s de la meitat dels 20 articles m\u00e9s compartits amb \u00abc\u00e0ncer\u00bb en els seus titulars van ser desacreditats per metges i autoritats sanit\u00e0ries.<\/p>\n
Si existeix algun exemple que il\u00b7lustra el poder de les xarxes socials per a difondre desinformaci\u00f3, sense cap dubte es tracta d’un succ\u00e9s ocorregut el 2016. Una not\u00edcia amb el t\u00edtol \u00abL’arrel de dent de lle\u00f3 pot millorar el seu sistema immunol\u00f2gic i curar el c\u00e0ncer\u00bb es va compartir, va comentar i va agradar m\u00e9s d’1,4 milions de vegades a Facebook. El problema? Que la not\u00edcia m\u00e9s compartida sobre c\u00e0ncer aquest any era totalment falsa. Es referia a un estudi cl\u00ednic amb dent de lle\u00f3 que ni tan sols havia comen\u00e7at a provar el tractament en pacients i ni per remei tenia resultats.<\/p>\n
Pr\u00e0cticament tots els estudis cient\u00edfics que han analitzat la magnitud i la influ\u00e8ncia dels continguts erronis de salut sobre la poblaci\u00f3 s’han realitzat fora de les nostres fronteres. A Espanya, comptem de moment amb molt poques dades per a valorar amb rigor i precisi\u00f3 aquest assumpte. S\u00ed que tenim diversos estudis sobre els antivacunes a Internet i xarxes socials i els informes EHON que recullen les experi\u00e8ncies i comentaris de professionals sanitaris, comunicadors de salut i pacients. El novembre de 2018 es va publicar el primer Estudi sobre Rumors en Salut, elaborat per l’Observatori dels Rumors de Salut a Internet i Doctoralia. Es tractava d’una enquesta realitzada a 300 metges que mostrava dades realment cridaneres:<\/p>\n
Els rumors m\u00e9s predominants als quals s’enfrontaven els metges tenien a veure amb les pseudoter\u00e0pies, l’alimentaci\u00f3, el c\u00e0ncer i efectes secundaris de medicaments. No obstant aix\u00f2, la varietat de la desinformaci\u00f3 sanit\u00e0ria que es transmet per Internet \u00e9s enorme: pollastres als quals els administren hormones perqu\u00e8 creixin, desodorants i antitranspirants que provoquen c\u00e0ncer de mama, un hospital que afirma que la quimioter\u00e0pia \u00e9s \u00abla gran equivocaci\u00f3 m\u00e8dica\u00bb, la llimona com a cura del c\u00e0ncer, pl\u00e0tans infectats de SIDA…<\/p>\n
La informaci\u00f3 sanit\u00e0ria err\u00f2nia sempre ha estat present en les societats humanes, no \u00e9s una cosa nova. No obstant aix\u00f2, les noves tecnologies han canviat les regles del joc, per dir-ho aix\u00ed. Els rumors de salut s’expandeixen com mai abans per les xarxes socials gr\u00e0cies a la seva capacitat per a arribar a milers o milions de persones en minuts o hores. Aquestes xarxes s\u00f3n amplificadors bestials de la desinformaci\u00f3 perqu\u00e8 la desinformaci\u00f3 sol presentar-se de forma atractiva per a l’internauta. Els rumors m\u00e9s populars tenen continguts clars, impactants, cridaners o atractius. Tamb\u00e9 cuiden molt la presentaci\u00f3 i solen ser molt visuals. El seu tret m\u00e9s poder\u00f3s \u00e9s despertar emocions en l’audi\u00e8ncia, ja sigui por, esperan\u00e7a, sorpresa, curiositat, indignaci\u00f3… Se sap que les not\u00edcies es difonen molt m\u00e9s quan aquestes desperten reaccions emocionals perqu\u00e8 ens sentim m\u00e9s involucrats.<\/p>\n
A m\u00e9s de les xarxes socials, els cercadors d’Internet s\u00f3n un altre factor amb un gran paper en la difusi\u00f3 de rumors de salut. Els grans cercadors funcionen de forma autom\u00e0tica basant-se en uns algorismes que determinen la posici\u00f3 de les p\u00e0gines web en els resultats. No hi ha professionals actius que filtrin les informacions sanit\u00e0ries falses o err\u00f2nies, sin\u00f3 que aix\u00f2 queda en mans de les \u00abm\u00e0quines\u00bb. Aix\u00f2 permet la visibilitat i difusi\u00f3 de certs continguts en Internet que no arribarien molt lluny si existissin humans vigilant.<\/p>\n
A Espanya, el cercador que t\u00e9 un domini absolut \u00e9s Google. El que ho converteix en la \u00abporta d’entrada\u00bb principal a tota mena d’informaci\u00f3 per a l’internauta espanyol. Fa uns mesos, vaig decidir fer un petit experiment amb aquest cercador. Vaig buscar en Google \u00abexisteix el VIH?\u00bb. El primer resultat que em va apar\u00e8ixer era un article del director de la revista Dsalud, Antonio Campoy, afirmant que el VIH (virus de la immunodefici\u00e8ncia humana) no existeix.<\/p>\n
Per molt falsa i perillosa que fora aquesta informaci\u00f3, apareixia en la primera posici\u00f3 dels resultats oferts per Google. No era cap casualitat. Aquest resultat est\u00e0 promocionat. \u00c9s a dir, han pagat per a estar en tal privilegiat lloc i es dirigien a prop\u00f2sit cap a la gent que t\u00e9 dubtes sobre l’exist\u00e8ncia del VIH.<\/p>\n
A pesar que Google t\u00e9 una pol\u00edtica perqu\u00e8 les p\u00e0gines webs de qualitat tinguin major visibilitat que aquelles de baixa qualitat, la veritat \u00e9s que gaireb\u00e9 tot queda en mans d’algorismes (conjunt de regles) autom\u00e0tics. La revisi\u00f3 manual per part d’\u00e9ssers humans \u00e9s molt limitada. Els usuaris podem intervenir, fins a cert punt, mitjan\u00e7ant la queixa. Es poden enviar comentaris al cercador assenyalant si una web \u00e9s nociva, enganyosa o racista, entre altres qualitats. No obstant aix\u00f2, el marge de maniobra sol ser petit davant el mastod\u00f2ntic funcionament autom\u00e0tic del cercador. Per sort, aconseguim relegar aquest resultat de DSalud negant l’exist\u00e8ncia del VIH a la segona p\u00e0gina de resultats de Google gr\u00e0cies al fet que m\u00faltiples persones marquem aquest resultat a Google com a nociu o engany\u00f3s.<\/p>\n
Per a alg\u00fa amb un m\u00ednim d’educaci\u00f3 sanit\u00e0ria, l’article que nega l’exist\u00e8ncia del VIH ofert per Google no suposaria major problema, perqu\u00e8 reconeixeria la informaci\u00f3 err\u00f2nia i la descartaria al moment. No obstant aix\u00f2, hem de recordar que la cerca \u00e9s \u00abexisteix el VIH?\u00bb, aquest resultat es dirigeix a aquells amb dubtes, possiblement amb una alfabetitzaci\u00f3 baixa o que ja estan predisposats a pensar que el VIH \u00e9s fruit d’una conspiraci\u00f3 global. Aquestes persones poden arribar a creure realment que aquest virus no existeix i, per tant, no provoca la SIDA. De fet, existeixen multitud de grups amb milers de seguidors de diferents pa\u00efsos que neguen l’exist\u00e8ncia del VIH en xarxes socials com Facebook. A R\u00fassia aquesta situaci\u00f3 \u00e9s especialment cr\u00edtica. Un de cada cent russos est\u00e0 infectat pel VIH, mentre milers dels seus habitants neguen l’exist\u00e8ncia d’aquest virus. La situaci\u00f3 ha arribat fins a tal extrem que el Govern va anunciar fa uns mesos que volia declarar il\u00b7legal el negacionisme del VIH al pa\u00eds.<\/p>\n
En una \u00e8poca de fake news i post veritat, s’han creat les condicions perfectes per a donar ales a la desinformaci\u00f3 sanit\u00e0ria. Pot ser que aquest fenomen no sigui tan visible com en el terreny de la pol\u00edtica, per\u00f2, sens dubte, est\u00e0 aqu\u00ed. Els professionals de la salut s\u00f3n testimonis diaris d’aix\u00f2.<\/p>\n