{"id":19872,"date":"2019-09-08T21:53:46","date_gmt":"2019-09-08T20:53:46","guid":{"rendered":"https:\/\/diarisanitat.cat\/?p=19872"},"modified":"2019-09-08T21:53:46","modified_gmt":"2019-09-08T20:53:46","slug":"parlem-de-drets-humans-pero-lunica-mesura-que-garanteix-llibertat-justicia-i-dignitat-es-la-renda-basica-universal","status":"publish","type":"post","link":"https:\/\/amazing-bassi.82-223-8-23.plesk.page\/index.php\/2019\/09\/08\/parlem-de-drets-humans-pero-lunica-mesura-que-garanteix-llibertat-justicia-i-dignitat-es-la-renda-basica-universal\/","title":{"rendered":"\u201cParlem de drets humans per\u00f2 l\u2019\u00fanica mesura que garanteix llibertat, just\u00edcia i dignitat \u00e9s la renda b\u00e0sica universal\u201d"},"content":{"rendered":"

L\u2019economista Daniel Ravent\u00f3s i la polit\u00f2loga i antrop\u00f2loga Julie Wark s\u00f3n els coautors del llibre \u2018Contra la caritat\u2019 (Arc\u00e0dia i Ic\u00e0ria, 2019). Es tracta d\u2019un estudi sobre els paranys de la caritat i la filantropia i proposen la renda b\u00e0sica universal (i incondicional) com a proposta m\u00ednima i \u201cabsolutament necess\u00e0ria\u201d per a poder conquerir llibertats, drets humans i salut.<\/p>\n

\n
Des d\u2019una concepci\u00f3 republicana de la \u2018llibertat\u2019, asseguren que els drets no poden ser si no es tenen les condicions materials cobertes i garantides. Per tant, proposn una redistribuci\u00f3 fiscal que permeti que tothom tingui la seva superviv\u00e8ncia garantida, per no haver de dependre de feines miserables per sufragar condicions de vida, a la seva vegada, tamb\u00e9 miserables.<\/div>\n<\/div>\n

Per qu\u00e8 esteu en contra de la caritat?<\/b><\/p>\n

\n
Julie Wark (JW): <\/b>Per respondre a aquesta pregunta, comen\u00e7aria parlant dels 26 bilionaris que controlen la riquesa del m\u00f3n i que no paguen els impostos que, creiem, els correspondria. Aix\u00f2 es tradueix en menys serveis p\u00fablics i, per tant, en molta gent que mor abans de temps. Fins i tot a ciutats com Barcelona hi ha una difer\u00e8ncia abismal entre rics i pobres i les taxes de mortalitat.<\/div>\n<\/div>\n

La caritat funciona com una manera de tapar la manca i p\u00e8rdua de serveis p\u00fablics. Els rics fan la seva, participen del poder i fan pol\u00edtica unilateralment, per\u00f2 ho tapen amb la caritat. I la relaci\u00f3 que s\u2019estableix a trav\u00e9s de la caritat \u00e9s molt desigual: hi ha una persona que d\u00f3na, per\u00f2 d\u00f3na el que vol donar, quan vol donar i on vol donar. I la persona que rep, no decideix res. \u00c9s una relaci\u00f3 terrible de poder i humiliaci\u00f3 per a la persona que necessita rebre.<\/p>\n

\n
Podr\u00edem considerar que la caritat \u00e9s una manera de blanquejar el capitalisme? De passar funcions, que haurien de ser p\u00fabliques, a persones particulars?<\/b><\/div>\n<\/div>\n
\n
<\/div>\n
JW: <\/b>Aquest \u00e9s un altre tema. Sobretot si parlem de filantropia, on es donen moltes concessions d\u2019impostos. Per\u00f2 la caritat tamb\u00e9 genera un caldo de cultiu ideal per a la corrupci\u00f3, sobretot en \u00e0mbit humanitari. Als indrets amb les pitjors condicions del m\u00f3n, com a Hait\u00ed, despr\u00e9s del terratr\u00e8mol del 2010, la corrupci\u00f3 \u00e9s galopant.<\/div>\n<\/div>\n

Quan dieu, \u2018enlloc de caritat, just\u00edcia\u2019, proposeu com a alternativa la renda b\u00e0sica universal<\/b><\/p>\n

Daniel Ravent\u00f3s (DR):\u00a0<\/b>La renda b\u00e0sica universal \u00e9s una assignaci\u00f3 monet\u00e0ria p\u00fablica per a tota la poblaci\u00f3. Aquesta \u00e9s la gran difer\u00e8ncia amb tots els subsidis que coneixem, que estan subjectes sempre a algun tipus de condicionalitat. Ja sigui l\u2019atur, el risc d\u2019exclusi\u00f3, la vidu\u00eftat\u2026 Per\u00f2 la renda b\u00e0sica universal \u00e9s per a tothom, sense excepcions. Va ser el gran revolucionari Thomas Paine, qui va posar les bases de la renda b\u00e0sica, deixant clar que no era caritat, sin\u00f3 just\u00edcia.<\/p>\n

D\u2019aconseguir-se, atribuir\u00edem drets a la vida, i no a la feina o a les condicions<\/b><\/p>\n

DR:\u00a0<\/b>Partim d\u2019aquesta base, s\u00ed. Prenem la filosofia republicana i la seva concepci\u00f3 de llibertat, segons la qual no pots ser lliure si no tens les condicions materials d\u2019exist\u00e8ncia garantides. Aleshores, fixem-nos en la difer\u00e8ncia entre la caritat, una relaci\u00f3 entre desiguals, i la renda b\u00e0sica, que \u00e9s un dret de ciutadania.<\/p>\n

Molts dirien que si donem diners pel simple fet de viure, ning\u00fa no treballar\u00e0<\/b><\/p>\n

JW:\u00a0<\/b>\u00c9s el t\u00f2pic de sempre, per\u00f2 no \u00e9s veritat. En Daniel i el seu equip han fet estudis sobre aix\u00f2 i determinen que vora el 70% de persones treballarien igual si rebessin la renda b\u00e0sica. Per\u00f2 aix\u00f2 ens planteja un debat interessant, que \u00e9s el del treball de cures. Amb una renda b\u00e0sica, la feina de casa, de cures, per fi estaria reconeguda coma feina. \u00c9s, pol\u00edticament, molt important.<\/p>\n

DR:\u00a0<\/b>Si alguna cosa constaten els experiments pilots que s\u2019estan fent arreu del m\u00f3n, justament \u00e9s que la gent no deixa de treballar. Aquesta \u00e9s la gran preocupaci\u00f3 de molta gent quan es parla sobre que els pobres rebran una assignaci\u00f3. Per\u00f2 pensem-hi: a ning\u00fa no li preocupa qu\u00e8 faran els rics.<\/p>\n

JW:\u00a0<\/b>Al contrari del que es pensa, la renda b\u00e0sica d\u00f3na a la gent la possibilitat de ser ciutadans i formar part de la ciutadans. Normalment, quan no tens feina, no pots pagar el lloguer, est\u00e0s deprimit, a casa. Per\u00f2 una assignaci\u00f3 d\u00f3na la tranquil\u00b7litat per poder buscar feina, ser m\u00e9s socials. I \u00e9s que els humans, normalment, necessitem treballar.<\/p>\n

Potser, fins i tot, si no has de treballar per sobreviure, podries tenir una feina m\u00e9s creativa, aprofitant el temps per a dedicar-lo a tasques m\u00e9s \u00fatils<\/b><\/p>\n

DR:\u00a0<\/b>Efectivament. Una de les coses que constata l\u2019experiment fet a Nam\u00edbia \u00e9s que quan la gent no t\u00e9 l\u2019angoixa permanent de trobar una feina, que a m\u00e9s normalment ser\u00e0 de merda, allibera un esperit de tranquil\u00b7litat que els permet fer activitats que abans no podien fer. No les podien fer perqu\u00e8 es passaven el dia buscant feina o b\u00e9, estaven 12 hores di\u00e0ries en treballs miserables. Tots els experiments coincideixen en que la salut mental incrementa de forma impressionant.<\/p>\n

\n

\"\"<\/a><\/p>\n

ESCOLTA L\u2019ENTREVISTA SENCERA A R\u00c0DIO TERRA<\/p>\n<\/div>\n

Parles d\u2019experiments. Tots els assajos que s\u2019han fet s\u00f3n mers experiments o hi ha algun indret en que s\u2019apliqui plenament la renda b\u00e0sica?<\/b><\/p>\n

DR:\u00a0<\/b>L\u2019\u00fanic lloc del m\u00f3n que porta m\u00e9s de 30 anys, no amb un experiment, sin\u00f3 amb una realitat que s\u2019assembla molt a la renda b\u00e0sica, \u00e9s Alaska. Per\u00f2 amb una gran difer\u00e8ncia: nosaltres proposem que s\u2019assoleixi mitjan\u00e7ant una gran reforma fiscal que redistribueixi la riquesa, de tal manera que, encara que tothom rebi la renda, els rics no hi guanyin, sin\u00f3 que hi perdin. En canvi, a Alaska, ho fan mitjan\u00e7ant una fundaci\u00f3 privada. Tots els beneficis que rep al cap de l\u2019any es reparteixen entre tota la poblaci\u00f3 i solen rondar els 2.500 d\u00f2lars anuals. Amb aix\u00f2, han aconseguit ser l\u2019estat d\u2019EEUU m\u00e9s igualitari.<\/p>\n

La renda b\u00e0sica que proposeu vosaltres s\u00ed que garanteix viure: cobreix les necessitats, ni que sigui les m\u00e9s b\u00e0siques<\/b><\/p>\n

DR:\u00a0<\/b>B\u00e9, nosaltres no parlem de necessitats b\u00e0siques, sin\u00f3 d\u2019exist\u00e8ncia material garantida. \u00c9s un concepte republic\u00e0. Per concretar-ho en una quantitat econ\u00f2mica per a les nostres societats monetaritzades, usem l\u2019indicador del llindar de la pobresa. Es tracta d\u2019un indicador oficial, molt dif\u00edcil de manipular, perqu\u00e8 dep\u00e8n del PIB. En el cas de Catalunya, parlar\u00edem d\u2019una quantitat que actualment oscil\u00b7laria entre els 700 i els 750\u20ac mensuals per a totes les persones adultes i una quantitat inferior per als menors d\u2019edat. Normalment es tracta del 60% de la renda mitjana.<\/p>\n

L\u2019altre gran q\u00fcestionament que planeja sobre la renda b\u00e0sica \u00e9s que no seria possible perqu\u00e8 deixaria les arques p\u00fabliques sense diners. Aquest \u00e9s un altre t\u00f2pic? Defenseu que \u00e9s finan\u00e7able<\/b><\/p>\n

DR:\u00a0<\/b>No nom\u00e9s aix\u00f2, sin\u00f3 que dediquem una part important del llibre a mostrar, amb n\u00fameros, com \u00e9s possible donar una renda b\u00e0sica igual al llindar de pobresa a tota la poblaci\u00f3, mitjan\u00e7ant una reforma fiscal. I ho fem sense tocar ni un duro dels diners que ja estan pressupostats i, incl\u00fas, sense tocar el que est\u00e0 destinat a la Casa Reial i l\u2019Ex\u00e8rcit, quantitats que podrien perfectament ser retallades per higiene p\u00fablica. \u00c9s m\u00e9s, tampoc no tenim en compte l\u2019incre\u00efble frau i evasi\u00f3 fiscal que amaga l\u2019IRPF.<\/p>\n

Si prengu\u00e9ssim tots aquests diners, finan\u00e7ar la renda b\u00e0sica seria encara m\u00e9s f\u00e0cil. I si el regne d\u2019Espanya tingu\u00e9s el mateix frau fiscal que la mitjana de la UE -no diem ni tan sols que desaparegui- finan\u00e7ar la renda b\u00e0sica seria cosa de nens petits.<\/p>\n

La segona part del llibre es diu \u2018Soluci\u00f3 parcial\u2019. Per qu\u00e8 no \u00e9s una soluci\u00f3 total?<\/b><\/p>\n

DR:\u00a0<\/b>Perqu\u00e8 seria part d\u2019una soluci\u00f3 que constaria de moltes mesures. La renda b\u00e0sica no acabaria amb la discriminaci\u00f3 ancestral de les dones. Tampoc amb el control de les multinacionals ni regularia la pol\u00edtica monet\u00e0ria. La renda b\u00e0sica seria una pol\u00edtica econ\u00f2mica que no podria resoldre un munt de problemes pels quals no est\u00e0 dissenyada.<\/p>\n

\u00c9s soluci\u00f3 parcial perqu\u00e8 toca nom\u00e9s coses concretes o tamb\u00e9 perqu\u00e8 en el fons no ens fa canviar de sistema?<\/b><\/p>\n

DR:\u00a0<\/b>Per suposat. \u00c9s una mesura que milloraria la societat si es fes mitjan\u00e7ant una reforma fiscal, perqu\u00e8 d\u2019altra manera no ajudaria a combatre la desigualtat. Amb una renda garantida passar\u00edem de tenir un dels pitjors \u00edndex de desigualtat de la UE a un dels millors, al nivell de Dinamarca, Su\u00e8cia o Finl\u00e0ndia. Per\u00f2, efectivament, no acabar\u00edem amb el capitalisme. Per fer-ho necessitem moltes coses i la renda garantida seria nom\u00e9s una mesura de resist\u00e8ncia.<\/p>\n

JW:\u00a0<\/b>Per\u00f2 ajudaria a aplanar el cam\u00ed, perqu\u00e8 seria l\u2019\u00fanica mesura que seria universal. I la universalitat comen\u00e7a amb la concepci\u00f3 d\u2019igualtat i just\u00edcia.<\/p>\n

Ens igualaria a totes les persones de la societat<\/b><\/p>\n

DR:\u00a0<\/b>La concepci\u00f3 de llibertat que s\u2019ha imposat \u00e9s la del liberalisme; una concepci\u00f3 que no nom\u00e9s parla de llibertat sin\u00f3 de la propietat, exclusiva i excloent, que ha aconseguit separar la llibertat de les condicions materials d\u2019exist\u00e8ncia: \u00e9s igual on visquis, el que sigui de la teva vida, tens formalment reconegudes una s\u00e8rie de llibertats. Aquest ha estat l\u2019\u00e8xit hist\u00f2ric del liberalisme, ja que fins fa poc, la teoria republicana deia que no podies ser lliure si no tenies les garanties materials garantides. I per aix\u00f2 nom\u00e9s podien ser lliures els rics i la resta feia el que volgu\u00e9s l\u2019amo, que \u00e9s qui mana en les condicions d\u2019exist\u00e8ncia.<\/p>\n

JW:\u00a0<\/b>\u00c9s el mateix que quan parlem de drets humans. S\u00f3n nom\u00e9s paper mullat: tothom en parla, incl\u00fas les persones de dretes, per\u00f2 si volem tenir drets humans de veritat, hem de pensar en garantir tres coses: la llibertat, la just\u00edcia i la dignitat. I l\u2019\u00fanica mesura al m\u00f3n que t\u00e9 la universalitat per garantir aquests tres grans reptes \u00e9s la renda b\u00e0sica.<\/p>\n

Qu\u00e8 ens cal per aplicar-la?<\/b><\/p>\n

JW:\u00a0<\/b>Voluntat.<\/p>\n

DR:\u00a0<\/b>Que la poblaci\u00f3 vulgui. Per\u00f2 per a mi es molt esperan\u00e7ador que la gent, com m\u00e9s coneix la proposta, m\u00e9s partid\u00e0ria n\u2019\u00e9s. Si no coneixes els detalls, \u00e9s f\u00e0cil fer demag\u00f2gia: que si no es pot finan\u00e7ar, que si la gent no treballar\u00e0, mantindrem els ganduls, els migrants vindran i les dones tornaran a les llars. Per\u00f2 les objeccions o suposades objeccions demag\u00f2giques s\u00f3n molt f\u00e0cils de v\u00e8ncer.<\/p>\n

JW:\u00a0<\/b>Per parlar d\u2019aquest tema ens cal, primer, \u00e8tica. Preocupar-nos pel fet que molta gent no tingui per menjar o que estiguin tancats a camps de refugiats. Per poder parlar de la renda garantida, primer cal una educaci\u00f3 per valorar-la i preocupar-nos per nosaltres, els \u00e9ssers humans, com si f\u00f3ssim tots de la mateixa fam\u00edlia.<\/p>\n","protected":false},"excerpt":{"rendered":"

L\u2019economista Daniel Ravent\u00f3s i la polit\u00f2loga i antrop\u00f2loga Julie Wark s\u00f3n els coautors del llibre \u2018Contra la caritat\u2019 (Arc\u00e0dia i Ic\u00e0ria, 2019). Es tracta d\u2019un estudi sobre els paranys de la caritat i la filantropia i proposen la renda b\u00e0sica universal (i incondicional) com a proposta m\u00ednima i \u201cabsolutament necess\u00e0ria\u201d per a poder conquerir llibertats, […]<\/p>\n","protected":false},"author":124,"featured_media":19873,"comment_status":"open","ping_status":"closed","sticky":false,"template":"","format":"standard","meta":{"footnotes":""},"categories":[4],"tags":[706],"class_list":["post-19872","post","type-post","status-publish","format-standard","has-post-thumbnail","hentry","category-determinants","tag-radio-terra"],"_links":{"self":[{"href":"https:\/\/amazing-bassi.82-223-8-23.plesk.page\/index.php\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/19872","targetHints":{"allow":["GET"]}}],"collection":[{"href":"https:\/\/amazing-bassi.82-223-8-23.plesk.page\/index.php\/wp-json\/wp\/v2\/posts"}],"about":[{"href":"https:\/\/amazing-bassi.82-223-8-23.plesk.page\/index.php\/wp-json\/wp\/v2\/types\/post"}],"author":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/amazing-bassi.82-223-8-23.plesk.page\/index.php\/wp-json\/wp\/v2\/users\/124"}],"replies":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/amazing-bassi.82-223-8-23.plesk.page\/index.php\/wp-json\/wp\/v2\/comments?post=19872"}],"version-history":[{"count":0,"href":"https:\/\/amazing-bassi.82-223-8-23.plesk.page\/index.php\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/19872\/revisions"}],"wp:featuredmedia":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/amazing-bassi.82-223-8-23.plesk.page\/index.php\/wp-json\/"}],"wp:attachment":[{"href":"https:\/\/amazing-bassi.82-223-8-23.plesk.page\/index.php\/wp-json\/wp\/v2\/media?parent=19872"}],"wp:term":[{"taxonomy":"category","embeddable":true,"href":"https:\/\/amazing-bassi.82-223-8-23.plesk.page\/index.php\/wp-json\/wp\/v2\/categories?post=19872"},{"taxonomy":"post_tag","embeddable":true,"href":"https:\/\/amazing-bassi.82-223-8-23.plesk.page\/index.php\/wp-json\/wp\/v2\/tags?post=19872"}],"curies":[{"name":"wp","href":"https:\/\/api.w.org\/{rel}","templated":true}]}}