cimera del di\u00e0leg professional<\/a> que va celebrar la seva primera trobada just fa un any. Durant la cimera, un altre dels motius que s’argumentaven era que molts metges marxaven a treballar fora de Catalunya<\/strong><\/p>\nAix\u00f2 no \u00e9s veritat. El que passa \u00e9s que no hi ha xifres. No podem saber qu\u00e8 fa la gent en sortir de la carrera. Un cop has fet el MIR, per exercir has d’estar col\u00b7legiat i nosaltres tenim aquestes xifres i sabem quin \u00e9s el moviment migratori. La majoria de moviment emigratori s\u00f3n de metges extracomunitaris que havien vingut i marxen de nou o b\u00e9 \u00e9s gent que va per projectes molt concrets i des del punt de vist quantitatiu no \u00e9s molt nombr\u00f3s.<\/p>\n
Per exemple, de gener a juliol de 2019, a la demarcaci\u00f3 de Barcelona, han marxat 134 metges, que s\u00f3n els col\u00b7legiats que s’han donat de baixa del CoMB. D’aquests, 34 eren nascuts a Catalunya, 17 a l’estat espanyol i 83 eren nascuts a l’estranger. Si b\u00e9 aquestes xifres nom\u00e9s s\u00f3n les que fan refer\u00e8ncia a Barcelona, s’ha de tenir en compte que el col\u00b7lectiu en aquesta demarcaci\u00f3 representa el 82% de la professi\u00f3 de Catalunya.<\/p>\n
Per\u00f2 si la situaci\u00f3 es mant\u00e9 potser comencen a marxar m\u00e9s. Tens professionals molt ben preparats amb un nivell de solv\u00e8ncia molt gran per\u00f2 si la sortida \u00e9s guanyar 1300 o 1400 euros al mes per una jornada completa \u00e9s evident que s’aniran. Mantenir aquests sous i aquestes condicions de manera indefinida crea un malestar molt gran i aix\u00f2 on pivota m\u00e9s \u00e9s en els metges m\u00e9s joves i en les dones. Tot i no haver difer\u00e8ncies ideol\u00f2giques en el tema de la conciliaci\u00f3 entre homes i dones, a la pr\u00e0ctica qui concilia es la dona. Els models d’organitzaci\u00f3 condueixen a la dona a fer aix\u00f2. A m\u00e9s, les dones valoren molt aquesta part de conciliaci\u00f3 i no estan disposades a haver d’abandonar una part de la seva vida per\u00f2 aix\u00f2 va en detriment del seu desenvolupament professional. Com aleshores no poden fer jornada completa acaben sent abocades a fer un tipus de feina que les porta a ser prec\u00e0ries. Aix\u00f2 encara castiga m\u00e9s a les dones joves. I clar, les dones joves s\u00f3n el 70% de les professionals que estan sortint.<\/p>\n
Quants nous professionals faran falta? Com hem de tenir-ho en compte en l’organitzaci\u00f3?<\/strong><\/p>\nNo sabem quanta gent caldr\u00e0. El qu\u00e8 \u00e9s segur \u00e9s que els models d’organitzaci\u00f3 han de ser m\u00e9s flexibles, menys r\u00edgids i han de potenciar l’autonomia dels equips a l’hora d’organitzar-se. Quan tens equips on la majoria d’integrants s\u00f3n dones metgesses joves i per tant en l’edat de fer fam\u00edlia i en edat de conciliar, necessites models d’organitzaci\u00f3 diferents i aqu\u00ed \u00e9s on hi ha un cert anquilosament.<\/p>\n
Esperar a veure quin ser\u00e0 el mapa de necessitats del sistema i no fer els canvis que s’han de fer en els models d’organitzaci\u00f3 ens portar\u00e0 al mateix lloc. Sobretot perqu\u00e8 les necessitats dels professionals \u00e9s canviant.<\/p>\n
Fabricar un metge o metgessa son 6 anys de carrera m\u00e9s 4 o 5 d’especialitzaci\u00f3. Tot el que fem ara \u00e9s pensant en el que hi haur\u00e0. Ara l’entrada m\u00e9s gran d’altes col\u00b7legials s\u00f3n estrangers extracomunitaris que no han passat pel sistema de pregrau ni de postgrau nostra. Per tant es planteja una altra contradicci\u00f3: les facultats estan fabricant el nombre de graduats que necessitem? Ho podem intuir per\u00f2 no tenim dades que ho quantifiquin.<\/p>\n
Com a m\u00ednim hi ha m\u00e9s demanda a l’examen MIR que oferta de places que hi ha. Per tant, molts graduats no poden seguir amb la seva formaci\u00f3.<\/strong><\/p>\nAquest \u00e9s un dels problemes que tenim. Una de les preguntes que s’hauria de fer una societat democr\u00e0tica \u00e9s quina sanitat volem. Una d’excel\u00b7l\u00e8ncia, universal, gratu\u00efta amb totes les prestacions? Calen m\u00e9s recursos. El primer tema que plantejava el document de negociaci\u00f3 de govern entre el PSOE i Unidas Podemos era una obvietat perqu\u00e8 posar m\u00e9s recursos \u00e9s el primer problema que tenim. Ara, tamb\u00e9 \u00e9s una obvietat canviar el model d’organitzaci\u00f3 a un m\u00e9s flexible, potenciant l’\u00e0mbit comunitari i de prim\u00e0ria i no tant l’hospital com a element de refer\u00e8ncia. I aix\u00f2 no ho posen. I al final, per exemple, l’Atenci\u00f3 Prim\u00e0ria no necessita tants recursos, que tamb\u00e9, sin\u00f3 capacitat de decisi\u00f3 sobre els pacients i autonomia. Tot per donar resposta a la sociodemografia de la poblaci\u00f3 que estem atenent. Una poblaci\u00f3 m\u00e9s envellida amb malalties cr\u00f2niques i pacients m\u00e9s apoderats.<\/p>\n
Un altre tema s\u00f3n les discussions bizantines in\u00fatils sobre la titularitat de qui presta els serveis. Aix\u00f2 t\u00e9 a veure amb la col\u00b7laboraci\u00f3 p\u00fablic-privat. Tant el PSOE com Unidas Podemos en el segon punt explicitaven desconeixement del sistema sanitari nostre. Els pa\u00efsos m\u00e9s avan\u00e7ats d’Europa amb sistemes universals p\u00fablics com el nostre, que posen molts m\u00e9s diners del PIB i tenen m\u00e9s recursos en tots els sentits que els nostres, estan molt preocupats per l’estabilitat del sistema. El debat col\u00b7laboraci\u00f3 p\u00fablic privat el tenen superat. Jo demano que els responsables de salut de Catalunya, de l’estat, intentem empeltar-se una altra vegada amb els pa\u00efsos l\u00edders. Nosaltres hav\u00edem estat all\u00e0 amb ells en debats sobre la sostenibilitat dels sistemes sanitaris p\u00fablics universals. Crec que hem de tornar.<\/p>\n
Com?<\/strong><\/p>\nEns hem entretingut massa temps amb coses que no calia. Hem de consolidar la cultura que per opinar o decidir despr\u00e9s hem d’avaluar. No hi ha cap sistema que tingui m\u00e9s eines d’avaluaci\u00f3 que el sanitari. Hi ha taules de di\u00e0leg al Parlament i al Congr\u00e9s dels Diputados per\u00f2 la gent no acostuma a defensar els seus arguments amb dades. Hem d’aconseguir desideologitzar la sanitat perqu\u00e8 \u00e9s dels \u00e0mbits on hi ha m\u00e9s transversalitat. Hi ha matisos, evidentment, per\u00f2 respecte la defensa que ha de ser un sistema de qualitat, p\u00fablic, universal, hi ha bastanta transversalitat.<\/p>\n
Posem-nos d’acord perqu\u00e8 mani qui mani es s\u00e0piga on s’ha de posar l’acc\u00e9s els propers anys. Ha d’haver una certa tranquil\u00b7litat en els projectes perqu\u00e8 es vegin els resultats. Aix\u00f2 ser\u00e0 m\u00e9s f\u00e0cil si la pol\u00edtica sanit\u00e0ria tingui una direcci\u00f3 que ja estigui marcada per si canvia el govern.<\/p>\n
Hem d’aconseguir que els resultats en salut tinguin la m\u00e0xima equitat. No tothom pot fer de tot al pa\u00eds. Aquesta hist\u00f2ria d’anar reproduint el que es fa a Barcelona a tot arreu \u00e9s impossible. Es critica el centralisme de Barcelona per\u00f2 \u00e9s que a l’\u00c0rea Metropolitana de Barcelona hi viu el 80% de la poblaci\u00f3. El terciarisme \u00e9s impossible que sigui present a tot Catalunya. Per exemple el debat sobre l’activitat de l’oncologia pedi\u00e0trica al Taul\u00ed? Aquest debat no \u00e9s pol\u00edtic. La societat Europea Mundial d’Oncologia diuen les r\u00e0tios m\u00ednimes. Si no s’arriba… per\u00f2 aix\u00f2 no vol dir que es tanqui. En aquest cas s’ajunten el servei d’oncologia i el pedi\u00e0tric. I a banda, Sabadell de Barcelona est\u00e0 a 20minuts, dimensionem qu\u00e8 vol dir centralisme…<\/p>\n
Aquest tipus de debats ens ocupen molt de temps i s\u00f3n els que ens aturen en poder avan\u00e7ar en altres grans debats: com aconseguir que l’atenci\u00f3 oncol\u00f2gica pedi\u00e0trica sigui de primera a Catalunya i com un ciutad\u00e0 que viu a Llavors\u00ed i un que viu a l’Eixample tinguin les mateixes oportunitats.<\/p>\n
Un altre repte es com aconseguim retenir talent al sistema p\u00fablic. Les condicions laborals tenen a veure amb aix\u00f2.<\/p>\n
Per\u00f2 tamb\u00e9 cal saber que al sistema privat sanitari, que b\u00e0sicament \u00e9s el de les m\u00fatues, tamb\u00e9 t\u00e9 dins seu la precarietat. Hi ha 6000 metges treballat en aquest sector a la demarcaci\u00f3 de Barcelona. Les guerres de p\u00f2lisses han portat a l’empobriment de l’oferta de qualitat pels ciutadans. Els ciutadans no s\u00f3n conscients que amb aquesta oferta de 10 o 12 euros al mes no es pot competir i que aix\u00ed tampoc es pot donar qualitat. A m\u00e9s, la gent ha de con\u00e8ixer el monopoli de centres privats en mans d’organitzacions que no tenen res a veure amb la sanitat que a vegades s\u00f3n productes d’inversions.<\/p>\n
Em preocupa la qualitat dels sistema p\u00fablic i privat. Del p\u00fablic perqu\u00e8 \u00e9s el que fa que puguem ser l’instrument m\u00e9s cohesionador, m\u00e9s integrador, que pot donar m\u00e9s resposta a una assist\u00e8ncia amb salut per tot els ciutadans sense discriminaci\u00f3. Tot aix\u00f2 est\u00e0 en excessiva tensi\u00f3. Segurament tamb\u00e9 suma la tensi\u00f3 ambiental. L’element econ\u00f2mic penja molt i, a m\u00e9s, hi ha poca responsabilitat per part de la classe pol\u00edtica de no intentar entendre quins s\u00f3n els reptes del sistema sanitari. Tamb\u00e9 la necessitat que tractin als ciutadans com subjectes madurs.<\/p>\n
Els professionals estem preocupats. La innovaci\u00f3 i l’\u00e0mbit tecnol\u00f2gic s\u00f3n revolucionaris. Catalunya deixar\u00e0 d’estar al capdavant d’aquest debat d’innovaci\u00f3? No perqu\u00e8 no podem, va amb el DNA del pa\u00eds. Aix\u00f2 \u00e9s un element d’esperan\u00e7a per\u00f2 necessitem que es posin les piles els pol\u00edtics. Per ara l’element nuclear de la qualitat no est\u00e0 ressentit per\u00f2 per determinades patologies hi haur\u00e0 mes temps d’espera. Que es mantingui com est\u00e0 amb els recursos que s’estan destinant a la sanitat \u00e9s un miracle per\u00f2 \u00e9s un miracle que no es pot mantenir indefinidament.<\/p>\n
La demanda de m\u00e9s recursos \u00e9s hist\u00f2rica per\u00f2 per ara no hi ha pressupostos que els puguin contemplar.<\/strong><\/p>\nEls que funcionen ara s\u00f3n del 2017 i \u00e9s obvi que \u00e9s imprescindible que tinguem pressupostos. Entenem la conjuntura i ens preocupa la situaci\u00f3 d’inestabilitat pol\u00edtica. Sobretot que hi hagi presos pol\u00edtics. Nosaltres, com altres col\u00b7legis professionals de Catalunya, vam manifestar-nos a favor del dret a decidir. Per\u00f2 cada dia s’ha de fer el pa i s\u00ed que \u00e9s cert que hi ha coses que funcionen per\u00f2 tot aix\u00f2 plana a l’atmosfera i si no s’aproven pressupostos moltes coses que cal fer no es podran fer.<\/p>\n
Aix\u00f2 va lligat al fet que accions com l’ENAPISC (Estrat\u00e8gia nacional de l’atenci\u00f3 prim\u00e0ria i salut comunit\u00e0ria) no estigui avan\u00e7ant?<\/strong><\/p>\nJo crec que en aquest context s’ha de repensar. Les idees ja estan expressades per\u00f2 no funcionar\u00e0 de veritat si no hi ha canvis en les formes organitzatives. El CoMB estem treballant en aix\u00f2. Hem de preparar lideratges en l’\u00e0mbit de la gesti\u00f3: cl\u00ednica, d’equips, econ\u00f2mica, en valors… el nostre sector t\u00e9 uns valors humans vinculats amb el comprom\u00eds, l’excel\u00b7l\u00e8ncia, la generositat… un tipus de valors que estan dins el sistema tamb\u00e9 han d’estar en el lideratge. El Departament ha d’impulsar una transformaci\u00f3 que haur\u00e0 de consensuar pol\u00edticament. Aix\u00f2 requereix anys i mentrestant s’han de preparar els l\u00edders d’aquests sistema que ha de ser transformat per donar resposta a les necessitats actuals per\u00f2 tamb\u00e9 perqu\u00e8 pugui ser sostenible. Amb independ\u00e8ncia que en algun moment tinguem m\u00e9s recursos sempre en faltaran i hem de buscar formes \u00f2ptimes.<\/p>\n
El malbaratament del diner p\u00fablic \u00e9s una neglig\u00e8ncia. Hem de decidir si deixarem que el mercat ens digui cap a on hem d’anar o si serem nosaltres els que diguem cap a on volem anar. Per aix\u00f2 necessitem sistemes d’avaluaci\u00f3 desideologitzats. Que diguin que quins models aporten qu\u00e8 i que aleshores els pol\u00edtics es decantin cap a on volen anar. Sistemes que no permetin que siguem aturats en debats de fa 30 anys.<\/p>\n
Si volem mantenir la qualitat hem de transformar perqu\u00e8 est\u00e0 canviant la realitat de la societat, la realitat dels professionals, els recursos que tenim… Aix\u00ed no podem continuar. No podem oferir sanitat de qualitat en condicions professionals indignes o amb models obsolets d’organitzaci\u00f3. Necessitem que el debat tregui el focus ideol\u00f2gic i veure qu\u00e8 necessitem pel proper any, 5 o 10.<\/p>\n
Parles de models obsolets, fa poc el sindicat Metges de Catalunya denunciava derivacions<\/a> de l’especialista cap els CAP. Al mateix temps, depenent l’\u00e8poca de l’any es saturen les urg\u00e8ncies dels hospitals. Com podem tenir en compte tots els elements? Qui ho ha de fer?<\/strong><\/p>\nAnem a l’AQUAS (Ag\u00e8ncia de Qualitat i Avaluaci\u00f3 Sanit\u00e0ries de Catalunya) i que ens ensenyin com funcionen els models organitzatius propis, autogestionats o portats per entitats. Cal mirar resultats en salut, nivells de satisfacci\u00f3 dels pacients, dels professionals i mirar que costa a l’erari p\u00fablic.<\/p>\n
Jo personalment pel que aposto \u00e9s pels models que reforcen l’autonomia dels professionals. Autonomia vol dir decidir on enviar les proves i a quin especialista perqu\u00e8 saps que el temps d’espera \u00e9s m\u00e9s r\u00e0pid i creus que la qualitat \u00e9s millor en benefici del pacient. Segur que si pots triar guanyes competitivitat i efici\u00e8ncia des del punt de vista de salut. A banda, per tenir una bona qualitat has de tenir professionals realitzats i no peces en una cadena de producci\u00f3 que \u00e9s el que passa a prim\u00e0ria.<\/p>\n
I s\u00ed, tothom qui no tingui la responsabilitat directa de la gesti\u00f3 et far\u00e0 la carta als reis i ser\u00e0 cr\u00edtic. Fem una autocr\u00edtica tamb\u00e9. La professi\u00f3 s’ha de preguntar que est\u00e0 disposat a fer per la transformaci\u00f3 del model. Demanar aquest canvi de xip genera pors. A vegades certes in\u00e8rcies i reaccions d’immobilisme tenen a veure amb la falta de confian\u00e7a que s’ha desenvolupat per la situaci\u00f3 actual. Tots hem de fer un proc\u00e9s de revisi\u00f3. Hi ha moviments dins la professi\u00f3 que volen emp\u00e8nyer cap aqu\u00ed. El CoMB est\u00e0 fent accions perqu\u00e8 tinguem la gent m\u00e9s preparada millor preparada per poder fer els canvis que demanem al Departament de salut.<\/p>\n","protected":false},"excerpt":{"rendered":"
El Col\u00b7legi Oficial de Metges de Barcelona (CoMB) va n\u00e8ixer fa 125 anys. Aquest aniversari arriba en un context on tots els professionals sanitaris estan al\u00e7ats en demandes comunes: la millora de les seves condicions laborals, gaudir de m\u00e9s temps per la recerca i pel tracte amb el pacient, poder conciliar les jornades laborals amb […]<\/p>\n","protected":false},"author":2,"featured_media":19944,"comment_status":"open","ping_status":"closed","sticky":false,"template":"","format":"standard","meta":{"footnotes":""},"categories":[7,26],"tags":[716,338,205,717,718],"class_list":["post-19943","post","type-post","status-publish","format-standard","has-post-thumbnail","hentry","category-politica-i-gestio","category-moviments","tag-collegi-oficial-de-metges-de-barcelona","tag-comb","tag-condicions-laborals","tag-jaume-padros","tag-politica"],"_links":{"self":[{"href":"https:\/\/amazing-bassi.82-223-8-23.plesk.page\/index.php\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/19943","targetHints":{"allow":["GET"]}}],"collection":[{"href":"https:\/\/amazing-bassi.82-223-8-23.plesk.page\/index.php\/wp-json\/wp\/v2\/posts"}],"about":[{"href":"https:\/\/amazing-bassi.82-223-8-23.plesk.page\/index.php\/wp-json\/wp\/v2\/types\/post"}],"author":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/amazing-bassi.82-223-8-23.plesk.page\/index.php\/wp-json\/wp\/v2\/users\/2"}],"replies":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/amazing-bassi.82-223-8-23.plesk.page\/index.php\/wp-json\/wp\/v2\/comments?post=19943"}],"version-history":[{"count":0,"href":"https:\/\/amazing-bassi.82-223-8-23.plesk.page\/index.php\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/19943\/revisions"}],"wp:featuredmedia":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/amazing-bassi.82-223-8-23.plesk.page\/index.php\/wp-json\/"}],"wp:attachment":[{"href":"https:\/\/amazing-bassi.82-223-8-23.plesk.page\/index.php\/wp-json\/wp\/v2\/media?parent=19943"}],"wp:term":[{"taxonomy":"category","embeddable":true,"href":"https:\/\/amazing-bassi.82-223-8-23.plesk.page\/index.php\/wp-json\/wp\/v2\/categories?post=19943"},{"taxonomy":"post_tag","embeddable":true,"href":"https:\/\/amazing-bassi.82-223-8-23.plesk.page\/index.php\/wp-json\/wp\/v2\/tags?post=19943"}],"curies":[{"name":"wp","href":"https:\/\/api.w.org\/{rel}","templated":true}]}}