{"id":19961,"date":"2019-09-30T21:33:18","date_gmt":"2019-09-30T20:33:18","guid":{"rendered":"https:\/\/diarisanitat.cat\/?p=19961"},"modified":"2019-09-30T21:33:18","modified_gmt":"2019-09-30T20:33:18","slug":"en-biociencies-no-hi-ha-marc-zuckergers-els-processos-son-un-pel-mes-llargs","status":"publish","type":"post","link":"https:\/\/amazing-bassi.82-223-8-23.plesk.page\/index.php\/2019\/09\/30\/en-biociencies-no-hi-ha-marc-zuckergers-els-processos-son-un-pel-mes-llargs\/","title":{"rendered":"\u00abEn bioci\u00e8ncies no hi ha Marc Zuckerbergs, els processos s\u00f3n un p\u00e8l m\u00e9s llargs\u00bb"},"content":{"rendered":"<p>Marc G\u00fcell \u00e9s investigador en Biologia Sint\u00e8tica Translacional del Departament de Ci\u00e8ncies Experimentals i de la Salut de la Universitat Pompeu Fabra (UPF) i ha estat recentment guardonat amb el Premi Nacional per a la Recerca Talent Jove, de la Fundaci\u00f3 Catalana per a la Recerca i la Innovaci\u00f3. Ell, entre riures, ens diu que ja no \u00e9s tant jove.<\/p>\n<p>G\u00fcell desenvolupa enginyeria gen\u00e8tica amb finalitats terap\u00e8utiques. Amb el seu equip, ha elaborat una ter\u00e0pia aplicada a la distr\u00f2fia muscular gen\u00e8tica, per a la que injecten el gen terap\u00e8utic directament al m\u00fascul a trav\u00e9s de virus com el de la SIDA pr\u00e8viament buidat del seu genoma i inoculat amb el gen terap\u00e8utic. G\u00fcell tamb\u00e9 est\u00e0 desenvolupant amb \u00e8xit enginyeria per modificar gen\u00e8ticamnet els \u00f2rgans dels porcs, i que es puguin fer servir en transplantaments a humans.<\/p>\n<p>El seu curr\u00edculum podria seguir i per aix\u00f2 hem parlat amb ell. M\u00e9s enll\u00e0 de con\u00e8ixer els seus nous projectes, de G\u00fcell tamb\u00e9 ens interessa com ha arribat fins aqu\u00ed havent comen\u00e7at a estudiar qu\u00edmica i quins reptes s&#8217;ha trobat pel cam\u00ed.<\/p>\n<p><strong>Qu\u00e8 premia exactament el Premi Nacional per a la Recerca Talent Jove?<\/strong><\/p>\n<p>Ha estat un premi a la traject\u00f2ria. Es diferencia d&#8217;altres premis que van a coses concretes. El qu\u00e8 van recon\u00e8ixer \u00e9s la part traslacional de la recerca que hem anat fent, recerca aplicada. Amb el meu equip estem molt centrats en les tecnologies d&#8217;edici\u00f3 gen\u00e8tica. Les hem aplicat per diferents coses i una d&#8217;elles \u00e9s intentar fer cors m\u00e9s adequats per fer trasplantaments. Despr\u00e9s, aqu\u00ed a Barcelona, estem m\u00e9s centrats en fer enginyeria del g\u00e8nere hum\u00e0 amb finalitats terap\u00e8utiques i tamb\u00e9\u00a0 del microbioma de la pell. \u00c9s a dir, dels bacteris que viuen amb nosaltres a la pell. Aquests s\u00f3n els eixos: treballar amb DNA amb aquesta orientaci\u00f3 aplicada.<\/p>\n<p><strong>Ets qu\u00edmic.<\/strong><\/p>\n<p>S\u00ed. \u00c9s una cosa una mica estranya. De fet, el m\u00f3n de la biotecnologia sint\u00e8tica est\u00e0 ple d&#8217;intrusos. \u00c9s un camp que es mou molt\u00edssim. Hi ha gent de tot arreu i sobretot molts enginyers. Vaig estudiar qu\u00edmica i enginyeria de la comunicaci\u00f3 i vaig fer un doctorat en bioci\u00e8ncies.<\/p>\n<p><strong>Quin va ser el moment en qu\u00e8 vas decidir treballar per pacients, persones?<\/strong><\/p>\n<p>A mi sempre m&#8217;ha agradat molt la disrupci\u00f3 tecnol\u00f2gica. Em sento molt enginyer. Ens agrada construir coses que serveixin per alguna cosa i em vaig adonar en acabar la carrera que m&#8217;agradava treballar molt en contexts de biologia.<\/p>\n<p>Crec que fer enginyeria amb sistemes vius ens d\u00f3na unes possibilitats molt infinites. Un exemple: animals fets amb les mateixes peces que tu i que jo poden no tenir mai c\u00e0ncer, viure perp\u00e8tuament. Un altre exemple molt il\u00b7lustratiu: la complexitat del cervell hum\u00e0 al costat de l&#8217;Apolo 11 no t\u00e9 color. La vida ens d\u00f3na una profunditat en fer dissenys que a part de ser espectaculars i molt sofisticades tenen molt impacte.<\/p>\n<p>Sempre parlem molt de ter\u00e0pies per\u00f2 en un altre aspecte on tamb\u00e9 t\u00e9 molt impacte \u00e9s en el planeta. La biologia sint\u00e8tica est\u00e0 proposant moltes solucions per aix\u00f2: processos industrials molt m\u00e9s raonables, noves fonts d&#8217;energia o models d&#8217;alimentaci\u00f3 i producci\u00f3 de productes molt m\u00e9s respectuosos amb els drets dels animals per exemple. Totes aquestes tecnologies verdes, verdes en el sentit de biol\u00f2giques, crec que han arribat per quedar-se.<\/p>\n<p><strong>Aqu\u00ed al Parc de Recerca Biom\u00e8dica de Barcelona esteu en un espai privilegiat. Teniu per exemple l&#8217;Hospital del Mar al costat. Com ho feu per provar amb pacients els vostres estudis?<\/strong><\/p>\n<p>Estem en un m\u00f3n molt globalitzat. \u00c9s important la geolocalitzaci\u00f3 per\u00f2 ara mateix tot el que t\u00e9 a veure amb el neotransplantament s&#8217;est\u00e0 fent a Boston, a l&#8217;Hospital General de Machassusets. Les fases cl\u00edniques de tota la part de microbioma les hem fet curiosament a la ciutat de Magdeburg, a Alemanya. Pel que fa al projecte de ter\u00e0pia g\u00e8nica encara no hem arribat a la fase cl\u00ednica i estem fent la part d&#8217;investigaci\u00f3 amb animals i rosegadors aqu\u00ed al laboratori.<\/p>\n<p><strong>Just avui has vingut a treballar directament de l&#8217;aeroport. Per aix\u00f2 viatges tant.<\/strong><\/p>\n<p>S\u00ed. Va amb el gen investigador. Crec que la ci\u00e8ncia \u00e9s una de les coses m\u00e9s universals que hi ha. M\u00e9s enll\u00e0 de la pol\u00edtica. El llenguatge de la ci\u00e8ncia. A m\u00e9s el nostre laboratori est\u00e0 finan\u00e7at en gran part per coses estrangeres. He estat als EUA perqu\u00e8 la part de microbioma, per exemple, ens ho finan\u00e7a el Departament de Defensa dels Estats Units.\u00a0 Cal anar de tant en tant a presentar informes, a rendir comptes, a buscar col\u00b7laboradors&#8230;<\/p>\n<figure id=\"attachment_20001\" aria-describedby=\"caption-attachment-20001\" style=\"width: 4193px\" class=\"wp-caption alignnone\"><a href=\"https:\/\/diarisanitat.cat\/wp-content\/uploads\/2019\/09\/marc-guell-1.jpg\"><img loading=\"lazy\" decoding=\"async\" class=\"wp-image-20001 size-full\" src=\"https:\/\/diarisanitat.cat\/wp-content\/uploads\/2019\/09\/marc-guell-1.jpg\" alt=\"\" width=\"4193\" height=\"2796\" \/><\/a><figcaption id=\"caption-attachment-20001\" class=\"wp-caption-text\">Marc G\u00fcell, Premi Nacional de Recerca al Talent Jove, de la Fundaci\u00f3 Catalana per a la Recerca i la Innovaci\u00f3 (FCRi) \/ UPF<\/figcaption><\/figure>\n<p><strong>Tens dues empreses creades. Els investigadors heu de rec\u00f3rrer a autogestionar-vos perqu\u00e8 no hi ha gaire finan\u00e7ament p\u00fablic?<\/strong><\/p>\n<p>Crec que va amb l&#8217;evoluci\u00f3 natural de les bioci\u00e8ncies. Un ecosistema sa amb un bon impacte a la societat t\u00e9 tres pilars: els centres acad\u00e8mics i les universitats, els hospitals que apliquen aquestes medicines i, un tercer pilar tamb\u00e9 molt important, el sector privat. Hi ha coses que el sector acad\u00e8mic no sap fer gaire com ara fer un producte. Tampoc el sector acad\u00e8mic t\u00e9 el m\u00fascul financer en l&#8217;assaig cl\u00ednic&#8230; A vegades es fa per\u00f2 no \u00e9s molt habitual. I clar, \u00e9s molt important tenir una sinergia entre aquests tres pilars: el sector privat, l&#8217;acad\u00e8mic i el sanitari. Aix\u00f2 \u00e9s el gran secret d&#8217;algunes ciutats com Boston o San Francisco. Incl\u00fas a nivell de professionals, ets un estudiant que fas el doctorat aqu\u00ed, trobes feina a l&#8217;empresa&#8230; \u00e9s una relaci\u00f3 molt bona.<\/p>\n<p><strong>Sempre \u00e9s una gran queixa dels investigadors la poca economia del PIB que es destina a les ci\u00e8ncies a general.<\/strong><\/p>\n<p>Tot i que jo s\u00f3c un dels que aix\u00f2 ho veu una mica diferent. Aqu\u00ed a Espanya hi ha un problema important amb el poc comprom\u00eds del govern. Tenim una inversi\u00f3 del PIB que \u00e9s poc m\u00e9s de l&#8217;1% i aix\u00f2 est\u00e0 lluny de pa\u00efsos com Alemanya que est\u00e0 en el 3% o els EUA que est\u00e0 entre l&#8217;1 i el 3%. Aix\u00f2 \u00e9s un problema greu perqu\u00e8 sense diners es poden fer menys coses o es fan de manera m\u00e9s prec\u00e0ria. Aix\u00f2 tamb\u00e9 fa que gent que t\u00e9 talent no es pugui dedicar a la ci\u00e8ncia.<\/p>\n<p>L&#8217;altra cosa \u00e9s que aqu\u00ed a Barcelona crec que hi ha molt bona ci\u00e8ncia b\u00e0sica, tamb\u00e9 hi ha molt bons hospitals. Crec que en el sector privat hi ha un creixent comprom\u00eds. Cada vegada veus que en els nivells d&#8217;inversi\u00f3 risc, els capitals s\u00f3n m\u00e9s alts. Tot i que a nivells absoluts no estem a Boston, els ingredients m\u00e9s o menys hi s\u00f3n i es van consolidant.<\/p>\n<p><strong>Has comen\u00e7at dient que no ja no ets tan jove per\u00f2 amb aquesta traject\u00f2ria, deuries dedicar-te a la ci\u00e8ncia des de molt aviat.\u00a0<\/strong><\/p>\n<p>En aquest sentit la carrera cient\u00edfica \u00e9s una mica peculiar. Pot ser comparada amb la de medicina. S\u00f3n carreres molt llargues. Acabes als 20 i alguna cosa, aleshores has de fer un doctorat. Despr\u00e9s \u00e9s quasi obligat anar a fer una formaci\u00f3 postdoctoral a algun lloc bo del m\u00f3n&#8230; Clar, aix\u00ed ja sumem quasi b\u00e9 10 anys d&#8217;estudis. \u00c9s diferent del m\u00f3n que a vegades tenim en ment de la disrupci\u00f3 tecnol\u00f2gica. Comparat amb el Marc Zuckerberg del Facebook que amb 20 i pocs anys&#8230; Aix\u00f2 en bioci\u00e8ncies no passa, els processos s\u00f3n un p\u00e8l m\u00e9s llargs.<\/p>\n<p>De fet, l&#8217;\u00fanic cas que hi ha d&#8217;una persona molt jove biotech que va muntar una empresa crec que \u00e9s el de la Elizabeth Holmes de Theranos. Com va acabar deu haver estat el fiasco m\u00e9s gros de la hist\u00f2ria del biotech realment.<\/p>\n<p><strong>Qu\u00e8 tens ara entre mans?<\/strong><\/p>\n<p>La part dels porcs s&#8217;ha quedat m\u00e9s a Boston. Ara estem m\u00e9s centrats en fer millors tecnologies de ter\u00e0pia g\u00e8nica de manera m\u00e9s segura i tamb\u00e9 fer cr\u00e9ixer totes aquestes tecnologies relacionades amb el microbioma. El microbioma fins ara l&#8217;hem fet servir com un probi\u00f2tic digestiu, com un iogurt, per\u00f2 creiem que va molt m\u00e9s enll\u00e0 que realment aquests bacteris que tenim a la pell i al sistema digestiu s\u00f3n m\u00e0quines moleculars molt molt espectaculars que els hi podem fer fer coses molt interessants.<\/p>\n<p><strong>Coses com ara qu\u00e8?<\/strong><\/p>\n<p>Una cosa que m&#8217;inspira molt \u00e9s que quan fem un medicament ens el prenem i actua durant tot el temps que el tenim voltant pel cos. Jo crec que podem anar m\u00e9s enll\u00e0, podem pensar en aquest smart terap\u00e8utic, que tingui un sensor que s\u00e0piga quan s&#8217;ha d&#8217;activar, que s&#8217;activi i que faci la feina que li pertoqui. Aquesta precisi\u00f3 temporal i espacial jo crec que pot tenir molt d&#8217;impacte.<\/p>\n","protected":false},"excerpt":{"rendered":"<p>Marc G\u00fcell \u00e9s investigador en Biologia Sint\u00e8tica Translacional del Departament de Ci\u00e8ncies Experimentals i de la Salut de la Universitat Pompeu Fabra (UPF) i ha estat recentment guardonat amb el Premi Nacional per a la Recerca Talent Jove, de la Fundaci\u00f3 Catalana per a la Recerca i la Innovaci\u00f3. Ell, entre riures, ens diu que [&hellip;]<\/p>\n","protected":false},"author":2,"featured_media":20000,"comment_status":"open","ping_status":"closed","sticky":false,"template":"","format":"standard","meta":{"footnotes":""},"categories":[8],"tags":[723,724,194,693],"class_list":["post-19961","post","type-post","status-publish","format-standard","has-post-thumbnail","hentry","category-recerca","tag-parc-de-recerca-biomedica-de-barcelona","tag-premis","tag-recerca","tag-upf"],"_links":{"self":[{"href":"https:\/\/amazing-bassi.82-223-8-23.plesk.page\/index.php\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/19961","targetHints":{"allow":["GET"]}}],"collection":[{"href":"https:\/\/amazing-bassi.82-223-8-23.plesk.page\/index.php\/wp-json\/wp\/v2\/posts"}],"about":[{"href":"https:\/\/amazing-bassi.82-223-8-23.plesk.page\/index.php\/wp-json\/wp\/v2\/types\/post"}],"author":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/amazing-bassi.82-223-8-23.plesk.page\/index.php\/wp-json\/wp\/v2\/users\/2"}],"replies":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/amazing-bassi.82-223-8-23.plesk.page\/index.php\/wp-json\/wp\/v2\/comments?post=19961"}],"version-history":[{"count":0,"href":"https:\/\/amazing-bassi.82-223-8-23.plesk.page\/index.php\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/19961\/revisions"}],"wp:featuredmedia":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/amazing-bassi.82-223-8-23.plesk.page\/index.php\/wp-json\/"}],"wp:attachment":[{"href":"https:\/\/amazing-bassi.82-223-8-23.plesk.page\/index.php\/wp-json\/wp\/v2\/media?parent=19961"}],"wp:term":[{"taxonomy":"category","embeddable":true,"href":"https:\/\/amazing-bassi.82-223-8-23.plesk.page\/index.php\/wp-json\/wp\/v2\/categories?post=19961"},{"taxonomy":"post_tag","embeddable":true,"href":"https:\/\/amazing-bassi.82-223-8-23.plesk.page\/index.php\/wp-json\/wp\/v2\/tags?post=19961"}],"curies":[{"name":"wp","href":"https:\/\/api.w.org\/{rel}","templated":true}]}}