{"id":19977,"date":"2019-09-25T22:00:23","date_gmt":"2019-09-25T21:00:23","guid":{"rendered":"https:\/\/diarisanitat.cat\/?p=19977"},"modified":"2019-09-25T22:00:23","modified_gmt":"2019-09-25T21:00:23","slug":"tres-grafics-per-entendre-la-crisi-climatica-a-catalunya","status":"publish","type":"post","link":"https:\/\/amazing-bassi.82-223-8-23.plesk.page\/index.php\/2019\/09\/25\/tres-grafics-per-entendre-la-crisi-climatica-a-catalunya\/","title":{"rendered":"Tres gr\u00e0fics per entendre la crisi clim\u00e0tica a Catalunya"},"content":{"rendered":"<p>El clima del planeta ha variat moltes vegades des que es va formar. En l\u2019actualitat, per\u00f2, ens trobem en un canvi de clima que, per primera vegada, no ha estat provocat per fen\u00f2mens naturals sin\u00f3 per activitats humanes. La ind\u00fastria, el transport, l\u2019agricultura o el tractament de residus han immers el planeta en una crisi clim\u00e0tica.<br \/>\nLa causa principal d\u2019aquesta crisi \u00e9s l\u2019augment de gasos d\u2019efecte hivernacle (GEH) a l\u2019atmosfera, produ\u00efts per la crema d&#8217;una gran quantitat de combustibles f\u00f2ssils. El gas que predomina entre els GEH \u00e9s el di\u00f2xid de carboni (CO2), la concentraci\u00f3 del qual no para de cr\u00e9ixer a l\u2019atmosfera terrestre.<\/p>\n<p>De fet, el 2017 va ser l\u2019any amb una concentraci\u00f3 de CO2 a escala mundial des de fa com a m\u00ednim 800.000 anys, segons dades de la <a href=\"https:\/\/www.ametsoc.net\/sotc2017\/StateoftheClimate2017_lowres.pdf\">American Meteorological Society<\/a>. I cada cop augmenta m\u00e9s r\u00e0pidament. Fent comparacions m\u00e9s recents, el C02 mundial gaireb\u00e9 s\u2019ha quadruplicat des dels anys 60.<\/p>\n<p>Tot i que els gasos d\u2019efecte hivernacle no entenen de fronteres, ja que es mouen per l\u2019atmosfera, s\u00ed que es poden identificar els pa\u00efsos que els emeten. A Catalunya hi ha hagut una tend\u00e8ncia irregular per\u00f2 creixent d\u2019emissions de CO2, que nom\u00e9s es va reduir dr\u00e0sticament durant la crisi econ\u00f2mica, a causa del descens de la producci\u00f3 i no pas a una pol\u00edtica de reducci\u00f3.<\/p>\n<p><a href=\"https:\/\/diarisanitat.cat\/wp-content\/uploads\/2019\/09\/grafic_cat_01_emissionscatalunya.png\"><img loading=\"lazy\" decoding=\"async\" class=\"alignnone wp-image-19978 size-full\" src=\"https:\/\/diarisanitat.cat\/wp-content\/uploads\/2019\/09\/grafic_cat_01_emissionscatalunya.png\" alt=\"\" width=\"1771\" height=\"885\" \/><\/a><\/p>\n<p>El 2005, les emissions eren un 50% m\u00e9s elevades que el 1990. El 2013 van estar en el seu punt m\u00e9s baix a causa de la crisi i tot i aix\u00f2 eren un 9% m\u00e9s que al principi dels anys 90. El 2017, per\u00f2, les emissions de CO2 a Catalunya ja s\u2019havien tornat a enfilar.<\/p>\n<p>En el futur, afirmaven al <a href=\"http:\/\/cads.gencat.cat\/web\/.content\/Documents\/Publicacions\/tercer-informe-sobre-canvi-climatic-catalunya\/TERCER_INFORME_CANVI_CLIMATIC_web.pdf\">Tercer Informe del Canvi Clim\u00e0tic a Catalunya<\/a>, hi ha dues opcions: \u00absi la \u2018gran recessi\u00f3\u2019 actual no provoca cap canvi de plantejament en el model socioecon\u00f2mic i energ\u00e8tic, hi haur\u00e0 un nou augment de les emissions. Per contra, si s\u2019aconsegueix un canvi socioecon\u00f2mic i energ\u00e8tic profund, hauria de permetre un canvi a la baixa de les emissions\u00bb.<\/p>\n<h3>Cada cop fa m\u00e9s calor<\/h3>\n<p>El 2018 va ser el quart any m\u00e9s c\u00e0lid a escala mundial des que hi ha registres. Es va notar sobretot a l\u2019\u00c0rtic, el nord d\u2019\u00c0frica, l\u2019Orient Mitj\u00e0, el sud d\u2019\u00c0sia i gran part d\u2019Europa. De fet, va ser l\u2019any m\u00e9s c\u00e0lid a pa\u00efsos com Fran\u00e7a, Alemanya o Su\u00efssa. I \u00e9s que actualment l\u2019escalfament provocat per l\u2019activitat humana ja ha fet augmentar 1\u00baC la temperatura global respecte l\u2019\u00e8poca preindustrial i segueix augmentant uns 0,2\u00baC cada d\u00e8cada.<\/p>\n<p>Que pugin les temperatures \u00e9s una conseq\u00fc\u00e8ncia directa de l\u2019augment d\u2019emissions de gasos d\u2019efecte hivernacle a l\u2019atmosfera i afecta la vida de les persones i de tots els \u00e9ssers vius. El Grup Intergovernamental d\u2019Experts sobre el Canvi Clim\u00e0tic (IPCC), per\u00f2, ha avisat en un estudi [https:\/\/www.ipcc.ch\/sr15\/] que es poden reduir les emissions de carboni en 12 anys i aix\u00ed frenar l\u2019escalfament global previst. \u00abLimitar l\u2019escalfament a +1,5\u00baC \u00e9s possible cient\u00edficament, per\u00f2 \u00e9s necessari fer canvis sense precedents\u00bb, deien a la presentaci\u00f3 de l\u2019informe de l\u2019IPCC.<\/p>\n<p>A Catalunya, el 2018 va ser el set\u00e8 any m\u00e9s c\u00e0lid des de 1950, segons les dades del <a href=\"http:\/\/static-m.meteo.cat\/wordpressweb\/wp-content\/uploads\/2019\/06\/04081009\/02_BAIC-2018_temperatura.pdf\">Servei Meteorol\u00f2gic de Catalunya (SMC)<\/a>. La temperatura \u00e9s ara 1,6\u00baC m\u00e9s elevada que a mitjan segle XX i augmenta uns 0,25\u00baC per d\u00e8cada, m\u00e9s que la mitjana global. Aquests increments de temperatura es noten sobretot a l\u2019estiu, \u00e8poca que \u00e9s actualment fins a 2,5\u00baC m\u00e9s calorosa que fa 70 anys.<\/p>\n<p>Per veure m\u00e9s clarament l\u2019escalfament a Catalunya, hem visualitzat en el gr\u00e0fic seg\u00fcent l\u2019evoluci\u00f3 de la temperatura respecte d\u2019un per\u00edode de refer\u00e8ncia (1981-2010). En els anys en qu\u00e8 la temperatura mitjana va ser m\u00e9s baixa que la mitjana, la banda vertical \u00e9s blava. Si, contr\u00e0riament, la temperatura va ser m\u00e9s elevada, l\u2019any est\u00e0 pintat de vermell. Com m\u00e9s difer\u00e8ncia hi ha entre la mitjana anual i la mitjana general, m\u00e9s fosc \u00e9s el color.<\/p>\n<p><a href=\"https:\/\/diarisanitat.cat\/wp-content\/uploads\/2019\/09\/grafic_cat_02_showyourdtripescatalunya.png\"><img loading=\"lazy\" decoding=\"async\" class=\"alignnone wp-image-19979 size-full\" src=\"https:\/\/diarisanitat.cat\/wp-content\/uploads\/2019\/09\/grafic_cat_02_showyourdtripescatalunya.png\" alt=\"\" width=\"1771\" height=\"885\" \/><\/a><\/p>\n<p>La idea de presentar la variaci\u00f3 de les temperatures amb bandes de colors blaus i vermells, com en el gr\u00e0fic anterior, la va tenir el cient\u00edfic Ed Hawkins i es va fer viral aquest estiu amb l\u2019etiqueta de Twitter #ShowYourStripes. Podeu veure com ha augmentat la temperatura a diferents regions i pa\u00efsos de tot el m\u00f3n al web <a href=\"https:\/\/showyourstripes.info\">showyourstripes.info<\/a><\/p>\n<h3>Puja el nivell del mar<\/h3>\n<p>Com a m\u00ednim des de principis del segle XX, el nivell del mar ha estat pujant. Des del 1900 fins al 2016, els oceans havien crescut entre 16 i 21 cm, segons dades del<a href=\"https:\/\/science2017.globalchange.gov\/chapter\/12\/\"> U.S. Global Change Research Program (USGCRP)<\/a>. En les darreres d\u00e8cades la pujada ha estat encara m\u00e9s forta. Segons dades dels sat\u00e8l\u00b7lits de la NASA, el mar va augmentar 7,5 cm entre 1993 i 2017.<\/p>\n<p>El causant principal d\u2019aquesta pujada \u00e9s l&#8217;escalfament global provocat per l\u2019acci\u00f3 humana, que fa que, d\u2019una banda, es desglaci el gel dels pols i, d\u2019altra, l&#8217;aigua s&#8217;expandeixi a mesura que s&#8217;escalfa. L\u2019augment del nivell del mar, per\u00f2, no \u00e9s uniforme a tot el planeta. Per exemple, a l\u2019Estartit (Baix Empord\u00e0) el nivell del mar s\u2019eleva \u2013 de mitjana \u2013 3,3 cm cada d\u00e8cada i cada cop ho fa m\u00e9s de pressa, segons <a href=\"http:\/\/www.meteo.cat\/wpweb\/climatologia\/el-clima-ara\/tendencia-climatica\/tendencia-de-laigua-del-mar\/\">c\u00e0lculs del SMC<\/a>.<\/p>\n<p>A finals de segle, s&#8217;estima que el nivell de mar pujar\u00e0 un metre, cosa que faria desapar\u00e8ixer la majoria de platges catalanes. El Delta de l\u2019Ebre, per exemple, quedaria completament submergit, com es pot veure la imatge seg\u00fcent. A cada nou informe sobre el clima, per\u00f2, les previsions augmenten i molts veuen possible que el mar pugi m\u00e9s d\u2019un metre.<\/p>\n<p><iframe style=\"width: 100%; height: 600px;\" src=\"https:\/\/public.flourish.studio\/visualisation\/691243\/embed\" frameborder=\"0\" scrolling=\"no\"><\/iframe><\/p>\n<div style=\"width: 100%!; margin-top: 4px!important; text-align: right!important;\"><a class=\"flourish-credit\" style=\"text-decoration: none!important;\" href=\"https:\/\/public.flourish.studio\/visualisation\/691243\/?utm_source=embed&amp;utm_campaign=visualisation\/691243\" target=\"_top\" rel=\"noopener noreferrer\"><img decoding=\"async\" style=\"width: 105px!important; height: 16px!important; border: none!important; margin: 0!important;\" src=\"https:\/\/public.flourish.studio\/resources\/made_with_flourish.svg\" alt=\"Made with Flourish\" \/> <\/a><\/div>\n<p>Podeu veure com quedaria el territori si puja el nivell del mar des d\u20191 a 7 metres al mapa interactiu d\u2019inundacions <a href=\"http:\/\/flood.firetree.net\/\">Flood Map<\/a>.<\/p>\n","protected":false},"excerpt":{"rendered":"<p>El clima del planeta ha variat moltes vegades des que es va formar. En l\u2019actualitat, per\u00f2, ens trobem en un canvi de clima que, per primera vegada, no ha estat provocat per fen\u00f2mens naturals sin\u00f3 per activitats humanes. La ind\u00fastria, el transport, l\u2019agricultura o el tractament de residus han immers el planeta en una crisi [&hellip;]<\/p>\n","protected":false},"author":58,"featured_media":19980,"comment_status":"open","ping_status":"closed","sticky":false,"template":"","format":"standard","meta":{"footnotes":""},"categories":[16],"tags":[15,25,727],"class_list":["post-19977","post","type-post","status-publish","format-standard","has-post-thumbnail","hentry","category-dret-a-la-salut","tag-clima","tag-contaminacio","tag-vaga-pel-clima"],"_links":{"self":[{"href":"https:\/\/amazing-bassi.82-223-8-23.plesk.page\/index.php\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/19977","targetHints":{"allow":["GET"]}}],"collection":[{"href":"https:\/\/amazing-bassi.82-223-8-23.plesk.page\/index.php\/wp-json\/wp\/v2\/posts"}],"about":[{"href":"https:\/\/amazing-bassi.82-223-8-23.plesk.page\/index.php\/wp-json\/wp\/v2\/types\/post"}],"author":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/amazing-bassi.82-223-8-23.plesk.page\/index.php\/wp-json\/wp\/v2\/users\/58"}],"replies":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/amazing-bassi.82-223-8-23.plesk.page\/index.php\/wp-json\/wp\/v2\/comments?post=19977"}],"version-history":[{"count":0,"href":"https:\/\/amazing-bassi.82-223-8-23.plesk.page\/index.php\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/19977\/revisions"}],"wp:featuredmedia":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/amazing-bassi.82-223-8-23.plesk.page\/index.php\/wp-json\/"}],"wp:attachment":[{"href":"https:\/\/amazing-bassi.82-223-8-23.plesk.page\/index.php\/wp-json\/wp\/v2\/media?parent=19977"}],"wp:term":[{"taxonomy":"category","embeddable":true,"href":"https:\/\/amazing-bassi.82-223-8-23.plesk.page\/index.php\/wp-json\/wp\/v2\/categories?post=19977"},{"taxonomy":"post_tag","embeddable":true,"href":"https:\/\/amazing-bassi.82-223-8-23.plesk.page\/index.php\/wp-json\/wp\/v2\/tags?post=19977"}],"curies":[{"name":"wp","href":"https:\/\/api.w.org\/{rel}","templated":true}]}}