Quin menjar est\u00e0 m\u00e9s a l’abast de la m\u00e0 (i de les butxaques) en la nostra societat: fruita i verdures o brioixeria? Una volta pel supermercat, les petites botigues d’alimentaci\u00f3, el metro o fins i tot els hospitals ens porta a una conclusi\u00f3 que pot resultar ins\u00f2lita. Perqu\u00e8 la veritat \u00e9s que els brioixos i galetes s\u00f3n omnipresents i barats en les prestatgeries de supermercats, en les m\u00e0quines de vending, a les botigues de barri, en la publicitat i fins i tot als hospitals. Vivim immersos en el que els professionals sanitaris cr\u00edtics, especialment els dietistes-nutricionistes, diuen \u00abambient obesog\u00e8nic\u00bb, que es veu agreujat pel fet que no hi hagi f\u00e0cil acc\u00e9s a nutricionistes en la sanitat p\u00fablica.<\/p>\n
Un dels col\u00b7lectius m\u00e9s perjudicats per aquest ambient s\u00f3n els nens i nenes i, especialment, els de les classes empobrides. Segons l’Enquesta Nacional de Salut, la taxa d’obesitat de fills de treballadors i treballadores no qualificades (15,37%) triplica la taxa d’obesitat de fills i filles de directors i gerents (5,41%).<\/p>\n
S\u00edlvia Romero Canals, dietista nutricionista i autora del blog Equilibra’t, alerta de les conseq\u00fc\u00e8ncies per a la salut d’aquestes taxes de sobrep\u00e8s i obesitat: \u00abHipertensi\u00f3, diabetis tipus 2, lesions en la pell, cardiopaties, trastorns osteomusculars, alguns tipus de c\u00e0ncer, trastorns del somni, sota rendiment escolar, estigmatitzaci\u00f3 social, d\u00e8ficit d’autoestima, depressi\u00f3. En general, una deterioraci\u00f3 de la seva qualitat de vida (f\u00edsic-mental) molt important\u00bb.<\/p>\n
Isabel Gonz\u00e1lez \u00e9s infermera d’atenci\u00f3 prim\u00e0ria. Per la seva consulta passa poblaci\u00f3 adulta i infantil. Reconeix que l’obesitat infantil \u00e9s ja un problema de salut p\u00fablica, per\u00f2 detecta una falta de consci\u00e8ncia sobre aquest tema. Per a Gonz\u00e1lez, \u00abel problema \u00e9s que la mala alimentaci\u00f3 no t\u00e9 efectes immediats i tangibles en la salut, no es veu la perillositat\u00bb.<\/p>\n
S\u00edlvia Romero lamenta que \u00abse sol culpar a l’individu o la fam\u00edlia en el cas dels menors sense tenir en compte els seus factors psicol\u00f2gics, f\u00edsics o l’ambient que els envolta\u00bb, negant la dimensi\u00f3 clarament social d’aquest problema, provocat per factors com \u00abla pressi\u00f3 de la ind\u00fastria aliment\u00e0ria, la falta d’educaci\u00f3 nutricional i informaci\u00f3, i que els productes ultraprocessats solen ser m\u00e9s econ\u00f2mics que els frescos i saludables\u00bb.<\/p>\n
Isabel Gonz\u00e1lez, per part seva, dirigeix la seva cr\u00edtica \u00aba l’entorn, la publicitat, la forma en qu\u00e8 estan col\u00b7locats els aliments en els centres comercials, l’etiquetatge, que el nivell econ\u00f2mic perqu\u00e8 la persona pugui portar a la pr\u00e0ctica els h\u00e0bits d’alimentaci\u00f3 adequats\u00bb. Critica especialment l’etiquetatge d’aliments i reconeix que en consulta observa que \u00abenriquit amb vitamines i minerals\u00bb o \u00abinfantil\u00bb s\u00f3n dos reclams que, en els paquets de productes que es venen en les grans superf\u00edcies, criden molt l’atenci\u00f3 a les fam\u00edlies, que pensen aix\u00ed que estan oferint la millor alimentaci\u00f3 als seus fills, perqu\u00e8 est\u00e0 enriquida o especialment destinada a nens.<\/p>\n
Nombrosos nutricionistes reclamen que l’acc\u00e9s a informaci\u00f3 nutricional per part de sanitaris especialitzats sigui generalitzat en la sanitat p\u00fablica i protesten per aquesta manca amb l’etiqueta #SanidadDesnutrida. \u00c9s coneguda la pol\u00e8mica dels segells de societats m\u00e8diques avalant galetes o fins i tot llets de creixement. L’Associaci\u00f3 Espanyola de Pediatria va sortir al pas d’aquestes cr\u00edtiques el 2015 assenyalant en un comunicat que \u00abno existeixen aliments bons o dolents sin\u00f3 una alimentaci\u00f3 saludable o no. En el cas dels nens hem de conjugar idone\u00eftat de la dieta i la seva acceptaci\u00f3 per part dels menors. Les galetes \u2013com altres formes de cereals\u2013 s\u00f3n bons instruments per a aconseguir fer una dieta variada i saludable. El Comit\u00e8 de Nutrici\u00f3 de l’AEP considera que les galetes s\u00f3n un aliment sa si es consumeixen en les quantitats adequades i dins d’una dieta variada\u00bb. Dos anys despr\u00e9s, el segell es va retirar de les galetes.<\/p>\n
L’argument de la moderaci\u00f3 i la idea que cal menjar de tot \u00e9s com una escletxa per la qual es cola el consum freq\u00fcent de galetes i brioixeria per part de la poblaci\u00f3 infantil, especialment en una societat en la qual la informaci\u00f3 nutricional fiable que desmenteixi els poderosos missatges publicitaris de la ind\u00fastria aliment\u00e0ria sembla m\u00e9s un luxe que un dret de salut p\u00fablica. Com assenyala la dietista-nutricionista Luc\u00eda Mart\u00ednez, \u00abamb una taxa d’obesitat i sobrep\u00e8s per sobre del 50%, nens inclosos, continueu recomanant galetes amb moderaci\u00f3. Insensats\u00bb.<\/p>\n
\u00abMenjar de tot fa temps que va deixar de ser un bon consell\u00bb. La infermera Isabel Gonz\u00e1lez lamenta que \u00abels professionals sanitaris (metges i infermers) necessiten actualitzar-se prou b\u00e9 en tot el que \u00e9s alimentaci\u00f3 perqu\u00e8 part de la nostra funci\u00f3 \u00e9s donar educaci\u00f3 sanit\u00e0ria a la poblaci\u00f3. Per\u00f2 hi ha certs aspectes que han de ser abordats per dietistes-nutricionistes\u00bb, especialment, defensa, l’actualitzaci\u00f3 amb rigor de les fulles amb informaci\u00f3 sobre alimentaci\u00f3 sana que es porten les fam\u00edlies a casa. En algunes d’aquestes fulles i \u00abfins i tot en p\u00e0gines web de l’administraci\u00f3 p\u00fablica es continuen incloent les galetes i suc com a part de l’alimentaci\u00f3 saludable\u00bb, critica.<\/p>\n
Segons dades de l’Informe de Consum Alimentari a Espanya 2018, si b\u00e9 les parelles amb fills en edat mitjana suposen el 13,98% de la poblaci\u00f3 espanyola, aquest grup consumeix el 21,68% de la brioixeria que s’embeni a Espanya. Quant a les galetes, les parelles amb fills consumeixen el 23,62%. El pes de les llars amb fills d’edat mitjana en el consum de fruites baixa fins al 14%. A m\u00e9s, segons estima l’ONG VSF Just\u00edcia Aliment\u00e0ria, \u00aben els \u00faltims 20 anys, la nostra dieta ha canviat: el 70% del que mengem s\u00f3n aliments processats, alts en sucres, greixos i sal\u00bb. El missatge de la moderaci\u00f3 sembla, per tant, interessadament ambigu.<\/p>\n
Isabel Gonz\u00e1lez ha viscut per experi\u00e8ncia el frac\u00e0s d’animar a pares i mares a canviar els h\u00e0bits alimentaris de la fam\u00edlia: \u00abSi jo pretenc que un nen passi de prendre galetes amb cacau soluble ensucrat a prendre un got de llet i un pa torrat integral amb oli d’oliva, tinc un frac\u00e0s i els pares no tornen, perqu\u00e8 se senten mal sabent que el que estan fent no \u00e9s sa per al seu fill per\u00f2 se senten incapa\u00e7os de donar-li aquesta dieta d’un dia per a un altre\u00bb.<\/p>\n
Per aix\u00f2, li sembla molt important treballar en prevenci\u00f3: \u00abL’important \u00e9s comen\u00e7ar des que s\u00f3n petits, des que una mare et diu si li pot donar cereals ja amb quatre mesos. Cal dir-li que no els hi doni, que no els necessita, per molt que digui que ho veu en centres comercials i farm\u00e0cies. I cal explicar-li que si a un nen li d\u00f3nes aliment amb cacau ensucrat ja no li podr\u00e0s donar aquest aliment sol, perqu\u00e8 el cacau ensucrat li produeix un llindar del sabor tan alt que quan el retires el nen ja no voldr\u00e0 menjar-lo si no est\u00e0 tan dol\u00e7. Cal dir-los que la llet amb cacau ensucrat est\u00e0 m\u00e9s rica per als adults, que ja tenim el paladar mal acostumat, per\u00f2 un nen o nena no. A un nen petit li d\u00f3nes un tros de pa i un got de llet i \u00e9s feli\u00e7\u00bb.<\/p>\n
Si, ara que iniciem curs escolar, volem adoptar en fam\u00edlia una alimentaci\u00f3 m\u00e9s sana, S\u00edlvia Romero ens transmet un missatge clar: \u00abHaur\u00edem de reduir el consum de begudes ensucrades (refrescos i sucs) i de productes ultraprocessats i precuinats i augmentar el consum de verdures, hortalisses i fruita (que haurien de ser la base de la nostra alimentaci\u00f3)\u00bb. Romero va m\u00e9s enll\u00e0 i defensa \u00abdisminuir el nombre d’hores de pantalles\/dispositius i augmentar l’activitat f\u00edsica\u00bb, que dues de cada tres nens a Espanya realitzen de manera insuficient. La nutricionista creu que \u00e9s molt important \u00abque tota la fam\u00edlia prengui consci\u00e8ncia i sigui una mica de tots, no nom\u00e9s del nen. Menjar junts (tots els menjars possibles), aix\u00ed com donar exemple \u00e9s essencial\u00bb.<\/p>\n
Per\u00f2 anem m\u00e9s enll\u00e0. At\u00e8s que estem davant un problema social de greus conseq\u00fc\u00e8ncies per a la salut p\u00fablica, quines mesures caldria prendre per a afrontar-lo com a tal? S\u00edlvia Romero Canals ho t\u00e9 clar: les solucions passen per \u00abincorporar als Dietistes-Nutricionistes en el Sistema Nacional de Salut, prohibir qualsevol publicitat dirigida al p\u00fablic infantil com ha fet Portugal, augmentar els impostos d’ultraprocessats i refrescos i disminuir el de fruites i verdures, incentivar la pr\u00e0ctica d’activitat f\u00edsica i invertir en prevenci\u00f3\u00bb. Isabel Gonz\u00e1lez subratlla que, a m\u00e9s d’actualitzar al personal sanitari d’atenci\u00f3 prim\u00e0ria en aquest tema, \u00ables autoritats sanit\u00e0ries haurien de fer m\u00e9s treball perqu\u00e8 els etiquetatges dels aliments anessin d’una altra forma i la gent pogu\u00e9s veure d’una manera m\u00e9s f\u00e0cil el que tenen davant\u00bb. Es tracta, conclou S\u00edlvia Romero, de tenir \u00abla voluntat pol\u00edtica d’actuar contra la ind\u00fastria que promociona el consum d’aliments insans\u00bb.<\/p>\n