La lliure dispensaci\u00f3 de la p\u00edndola del dia despr\u00e9s o d’urg\u00e8ncia (PAU, en les seves sigles) acaba de complir 10 anys a Espanya. 10 anys en qu\u00e8 s’han adquirit, sense recepta m\u00e8dica, m\u00e9s de 7 milions de dosis d’aquest anticonceptiu, segons dades que va proporcionar a EFE la consultora Iqvia. Aquesta setmana la Societat Espanyola de Contracepci\u00f3 (SEC) va treure la seva primera enquesta a joves (nois i noies) de 15 i 26 anys. El 25,6% els enquestats van assegurar haver hagut de rec\u00f3rrer a ella alguna vegada en la seva vida \u2013aconseguia el 34,1% si nom\u00e9s es preguntava a joves entre 22 i 24\u2013. El motiu m\u00e9s freq\u00fcent, en el 68,5% dels casos, el trencament del preservatiu.<\/p>\n
\u00abTotes les dones i nenes que corrin el risc d’un embar\u00e0s no desitjat tenen dret a l’anticoncepci\u00f3 d’urg\u00e8ncia. Aquests m\u00e8todes haurien d’integrar-se sistem\u00e0ticament en tots els programes nacionals de planificaci\u00f3 familiar\u00bb, defensa l’Organitzaci\u00f3 Mundial de la Salut. Ho cita la Doctora Paloma Lobo, membre de la SEC. Per a ella, en aquests anys s’han derrocat mites. El primer, que \u00abno \u00e9s abortiva\u00bb; el segon \u00abque \u00e9s molt segur, per aix\u00f2 es pot donar sense recepta\u00bb.<\/p>\n
I el principal: no s’ha \u00ababusat\u00bb del seu consum. Segons un informe de la European Consortium for Emergency Contraception d’abril de 2016, la mitjana de dones que l’havien usat alguna vegada en la seva vida dels pa\u00efsos de la Uni\u00f3 Europea se situava entorn del 20%. A Regne Unit o Su\u00e8cia era molt superior, el 61% i el 59% respectivament. Des de la SEC prenen la refer\u00e8ncia de les respostes a aquesta \u00faltima enquesta per a comparar amb altres pa\u00efsos, per\u00f2 recorden que en cada lloc les estad\u00edstiques es prenen de manera diferent.<\/p>\n
El discurs dels sectors m\u00e9s conservadors que s’utilitzaria com a m\u00e8tode anticonceptiu s’ha demostrat, deu anys despr\u00e9s, absolutament fal\u00b7la\u00e7. \u00abA ning\u00fa li val la pena, \u00e9s menys efica\u00e7 que un anticonceptiu regular i molt m\u00e9s car. El que provoca, i \u00e9s bo, \u00e9s que molta gent que ha tingut diversos esglais seguits decideixi anar al ginec\u00f2leg i canviar de m\u00e8tode\u00bb, segueix Lobo, que defensa que \u00abno estaria malament encara que fos un percentatge m\u00e9s elevat. \u00c9s simplement una segona oportunitat. \u00c9s molt millor que arribar a l’avortament\u00bb. Des de l’any 2010, quan es va implantar la Llei que despenalitzava la interrupci\u00f3 volunt\u00e0ria de l’embar\u00e0s, els avortaments han baixat d’uns 110.000 anuals a 90.000.<\/p>\n
La PAU que es comercia a Espanya sense recepta des de 2009 \u2013dins de l’Estrat\u00e8gia de Salut Sexual i Reproductiva que va impulsar la ministra de Sanitat del PSOE Trinidad Jim\u00e9nez\u2013 \u00e9s la que cont\u00e9 el principi actiu levonorgestrel, la m\u00e9s barata i usada \u2013de marques Norlevo i Postinor\u2013 i que es pot prendre fins als tres dies despr\u00e9s de la relaci\u00f3 de risc. Des de 2015 tamb\u00e9 l’Ellaone, amb fins a cinc dies de marge. Ambdues inhibeixen l’ovulaci\u00f3 i redueixen la seva efic\u00e0cia amb les hores.<\/p>\n
Gemma Castro, coordinadora del Centre Jove d’Anticoncepci\u00f3 i Sexualitat de Madrid i membre de la Federaci\u00f3 de Planificaci\u00f3 Familiar, arg\u00fceix que la lliure dispensaci\u00f3 d’ambdues \u00absimplement facilita l’acc\u00e9s a qui el necessita i ho desitja. \u00c9s d’urg\u00e8ncia, com el seu nom indica\u00bb. \u00abEl principal problema \u2013continua\u2013 est\u00e0 en el fet que la gent no sap com funcionen o alguns dels seus efectes. Per exemple, el qu\u00e8 m\u00e9s hem d’explicar \u00e9s que hi haur\u00e0 un sagnat posterior que moltes noies identifiquen com la regla per\u00f2 que no ho \u00e9s, han d’esperar-la quan toca\u00bb.<\/p>\n
La lliure dispensaci\u00f3 no significa que sigui gratu\u00efta: el preu d’una PAU oscil\u00b7la entre els 18 i els 25 euros, segons la marca. Es pot adquirir en farm\u00e0cies i en centres de salut \u2013les condicions depenen de la comunitat; a Madrid, gratis nom\u00e9s amb prescripci\u00f3 m\u00e8dica\u2013. \u00abMoltes persones v\u00e9nen a Planificaci\u00f3 Familiar a demanar-la, per\u00f2 aqu\u00ed no podem dispensar-la\u00bb, explica Gemma Castro. En la seva experi\u00e8ncia, les que m\u00e9s acudeixen al centre s\u00f3n noies soles, per\u00f2 tamb\u00e9 parelles; quan m\u00e9s, els caps de setmana, moment en el qual \u00e9s potser la demanda principal.<\/p>\n
\u00abS’afegeixen dificultats com l’hora, que sigui diumenge… i que no tots els adolescents tenen f\u00e0cil permetre’s aquest preu. La situaci\u00f3 tampoc \u00e9s igual en una gran ciutat que en un poble\u00bb, relata.\u00bbEl primer que fem \u00e9s valorar si hi ha possibilitats d’embar\u00e0s. Sol haver-les, per\u00f2 \u00e9s fonamental parlar-ho. En preguntar-los qu\u00e8 ha passat, vam detectar que falta educaci\u00f3 sexual en aspectes com que no saben quan col\u00b7locar-se el cond\u00f3, o com fer-lo b\u00e9. Molts diuen que se’ls ha trencat, cosa que no q\u00fcestionem, per\u00f2 \u00e9s veritat que solen fer un mal \u00fas\u00bb.<\/p>\n
Despr\u00e9s ve el periple a la farm\u00e0cia. Aqu\u00ed existeix la figura de l’objecci\u00f3 de consci\u00e8ncia, avalada pel Tribunal Constitucional. El Consell General de Col\u00b7legis Farmac\u00e8utics defensa que s\u00f3n \u00abminoria\u00bb els qui es neguen a vendre la PAU en els seus establiments. \u00abEncara que el farmac\u00e8utic no la dispensi per les seves creences, t’informar\u00e0 d’on es pot obtenir\u00bb, rasa en declaracions a EFE. Castro corrobora que a vegades arriben noies a Planificaci\u00f3 Familiar perqu\u00e8 els han rebutjat en la farm\u00e0cia, per\u00f2 no \u00e9s el m\u00e9s habitual. Almenys, a Madrid.<\/p>\n
Clara Timonel \u00e9s farmac\u00e8utica a Salamanca, i insisteix tamb\u00e9 en la \u00abignor\u00e0ncia sexual i reproductiva que hi ha\u00bb. \u00ab\u00c9s molt freq\u00fcent que les noies m\u00e9s joves no coneguin ni el seu cicle menstrual\u00bb, apunta. Una altra cosa que observa \u00e9s que, a causa de les traves que encara existeixen per a avortar \u2013per exemple, les menors continuen necessitant consentiment parental\u2013, \u00abcontinua havent-hi molta por de quedar-se embarassada i es viu d’amagatotis. Algunes esperen a venir a demanar la p\u00edndola a les 22 o 23. Aix\u00ed \u00e9s molt dif\u00edcil parlar amb elles, intervenir\u00bb.<\/p>\n
En l’enquesta de la SEC hi havia un detall que Paloma Lobo troba curi\u00f3s: la difer\u00e8ncia entre les noies que deien haver usat la PAU i els nois era de gaireb\u00e9 10 punts, elles per damunt. Amb les entrevistes qualitatives per grups que van realitzar, van concloure que es deu al fet que \u00abpassa molt que no s’usa preservatiu, o no s’usa b\u00e9, i s\u00f3n elles les que s’atabalen i compren la p\u00edndola, per\u00f2 no ho diuen\u00bb.<\/p>\n
En aquests grups van detectar que tamb\u00e9 recorren a ella perqu\u00e8, en moltes ocasions, \u00abprioritzen el tema de l’anticoncepci\u00f3 i no la protecci\u00f3 de les infeccions de transmissi\u00f3 sexual (ITS). Els adolescents pensen que aix\u00f2 \u00e9s alguna cosa que els passar\u00e0 a uns altres\u00bb. Tot ho atribueix, com les altres expertes, a la falta d’educaci\u00f3, que Lobo resumeix fent-se una pregunta: \u00abTreball amb adolescents i veig com comencen a tenir relacions exactament igual que vaig comen\u00e7ar jo en els 80. Qu\u00e8 estem fent?\u00bb.<\/p>\n