les conclusions de l’Observatori anual de mitjans que aquest any s’ha centrat en ‘El su\u00efcidi als mitjans de comunicaci\u00f3’<\/a>. La principal tesi de l’informe defensa que parlar-ne s\u00ed, per\u00f2 que no tot s’hi val.<\/p>\nSotillo demana normalitzar que hi hagi \u00abtrastorns mentals i idees su\u00efcides\u00bb. Explica que el qu\u00e8 a ell va salvar-li la vida va ser rec\u00f3rrer a un psiquiatre i una psic\u00f2loga: \u00abvaig trobar-me que podia parlar de la mort, dels meus pensaments m\u00e9s escabrosos i tot amb respecte, amb inter\u00e9s per part d’ells i amb tota normalitat. Jo em pensava que aix\u00f2 no existia\u00bb.<\/p>\n
Aix\u00ed, situa als mitjans la responsabilitat de parlar del tema de manera positiva i natural. Sotillo narra que el moment abans de patir un su\u00efcidi tens moltes ideacions, que vens de donar-li voltes durant molt de temps la majoria de les vegades per\u00f2 que el patiment \u00e9s tan gran que no et deixa pensar. Sotillo defensa que com no pots raonar b\u00e9, el m\u00e9s necessari \u00e9s tenir ajuda externa: \u00abparlar de salut mental i de su\u00efcidi ajuda a que les persones que tenen aquestes ideacions puguin obrir-se i parlar amb altres persones per sortir del seu estat\u00bb. Tamb\u00e9, en aquest sentit, al\u00b7lega trobar a faltar que els mitjans parlin de si aquella persona que ha mort per su\u00efcidi havia rebut ajuda o no, \u00abque expliquin que si l’hagu\u00e9s rebut hagu\u00e9s estat diferent perqu\u00e8 aix\u00f2, veure un referent, pot ajudar i animar en no caure en el su\u00efcidi, en buscar acompanyament que pot ser fam\u00edlia, amics o terapeutes\u00bb.<\/p>\n
Sotillo de jove es deia a si mateix \u00abcalla i fes veure que no et passa res\u00bb per culpa de cr\u00e9ixer pensant que \u00abqui va al psiquiatra \u00e9s una persona boja que se la posa dins d’un cistell i s’aparta… Per\u00f2 no som un col\u00b7lectiu que es digui su\u00efcida. Cadasc\u00fa t\u00e9 una hist\u00f2ria personal i no respon a un grup ni d’edat, \u00e8tnia o condici\u00f3 social\u00bb.<\/p>\n
En qu\u00e8 ens equivoquem els mitjans? En el to, en buscar causes i en no usar b\u00e9 imatges<\/h3>\n
Obertament va n\u00e9ixer el desembre de 2010 i aquest \u00e9s el cinqu\u00e8 que es realitza un Observatori de mitjans sobre salut mental per\u00f2 \u00e9s el primer sobre su\u00efcidi. La lluita contra l’estigma que treballa aquesta alian\u00e7a d’entitats que venien de diverses perspectives i traject\u00f2ries va passar tamb\u00e9 pel repte de posar-se d’acord, el que ja va ser tot un repte. A partir d’aqu\u00ed, i amb l’alian\u00e7a tamb\u00e9 de comunicadors, Obertament va comen\u00e7ar a treballar per la formaci\u00f3 d’activistes, desenvolupar activitats i programes de sensibilitzaci\u00f3 realitzant campanyes diverses de marketing social o han treballat per trencar l’estigma en \u00e0mbits m\u00e9s espec\u00edfics com l’educatiu o el sanitari.<\/p>\n
Israel Molinero, president d’Obertament, ha explicat durant la presentaci\u00f3 de l’Informe ‘El Su\u00efcidi als Mitjans’, que l’Observatori que l’ha creat va n\u00e9ixer com a resposta a una crisi medi\u00e0tica on es van veure \u00abtractaments estigmatitzants com l’estavellament de l’avi\u00f3 de GermanWings\u00bb. Els primers informes que es van realitzar van mostrar que m\u00e9s de la meitat de les not\u00edcies de salut mental estigmatitzaven i que sovint s’associa viol\u00e8ncia i salut mental. Al 2016 i el 2017 van veure que not\u00edcies que venien de mitjans internacionals eren m\u00e9s estigmatitzants que algunes locals. Va ser al 2017 quan es van adonar que les not\u00edcies de mort per su\u00efcidi havien augmentat. Relacionat amb el fet que aquest any es va decidir tractar el su\u00efcidi com a tema principal del dia mundial de la salut mental, l’Observatori va decidir que aquest any l’informe dels mitjans seria un monogr\u00e0fic sobre su\u00efcidi.<\/p>\n
Molinero defensa que l’estigma ens allunya de la possibilitat de parlar lliurement, d’apropar-nos a la gent. Saben que existeix un repte davant la mort per su\u00efcidi i creuen que la lluita contra l’estigma pot ajudar a aix\u00f2. \u00abCal que hi hagi un reconeixement social que les persones que han intentat suicidar-se poden ser ajudades i que la seva recuperaci\u00f3 \u00e9s clau per la prevenci\u00f3. Igual que el paper dels mitjans tamb\u00e9 \u00e9s clau\u00bb, conclou.<\/p>\n
I \u00e9s que com ha desenvolupat Ariadna Rogero, al capdavant de l’estudi, encara hi ha molta feina per fer. Per una banda, la majoria dels articles analitzats posen el focus en el contingut que va encarat a buscar l’origen del su\u00efcidi. L’informe conclou que l\u2019estigma associat al su\u00efcidi que han trobat als mitjans t\u00e9 una estreta vinculaci\u00f3 amb l\u2019estigma en salut mental que van detectar en informes anteriors. Molts articles on s’acaba parlant de su\u00efcidi, com explica Rogero, tracten principalment sobre desnonaments o bullying. L’informe denuncia doncs \u00abel fet d\u2019especular amb les causes quan no existeix una resposta clara, l\u2019associaci\u00f3 dels problemes de salut mental amb viol\u00e8ncia o la manca de visibilitat dels testimonis en primera persona. A m\u00e9s a m\u00e9s, en una de cada 4 not\u00edcies on es parla de su\u00efcidi hi apareix en relaci\u00f3 amb conductes associades a la perillositat.<\/p>\n
Rogero creu doncs que \u00e9s essencial no nom\u00e9s consultar a experts i rec\u00f3rrer a la veu de la persona que ha sobreviscut a un intent de su\u00efcidi i ha recuperat el sentit de la seva vida. O el qu\u00e8 seria el mateix, apostar per periodisme que posi el focus en el tractament i la recuperaci\u00f3. Aquests s\u00f3n els que poden \u00abfer canviar la perspectiva\u00bb. No obstant, aquestes hist\u00f2ries en primera persona sobre l’experi\u00e8ncia del su\u00efcidi nom\u00e9s tenen una pres\u00e8ncia del 12\u2009%. No tenir referents, no mostrar que hi ha persones que ho intenten es recuperen, defensa Rogero, fa que quan tu has tingut un intent i et trobes que has de refer la teva vida no tens referents que et diguin d’aix\u00f2 se’n pot sortir. Et sents a\u00efllat i et penses que nom\u00e9s t’ha passat a tu per\u00f2 les estad\u00edstiques, segons l’OMS, ens diuen que per cada su\u00efcidi consumat hi ha 20 que ho han intentat\u00bb<\/p>\n
L’Informe, realitzat sobre una mostra aleat\u00f2ria de 200 articles, tamb\u00e9 ha constatat que el 44,5% de les peces analitzades tenien un to positiu. Aix\u00f2 ha fet que Obertament hagi comparat i afirmat que en su\u00efcidi, en contra dels temes de salut mental gen\u00e8rics, es posa m\u00e9s cura. \u00abLa difer\u00e8ncia \u00e9s significativa i suposem que \u00e9s perqu\u00e8 el su\u00efcidi t\u00e9 un doble estigma perqu\u00e8 ens trobem tamb\u00e9 amb el dol per la mort per\u00f2 potser tamb\u00e9 perqu\u00e8 ha sigut un tab\u00fa durant molts anys i finalment l’OMS va dir que s’havia de parlar i els mitjans han entomat aquesta responsabilitat\u00bb, descriu Rogero.<\/p>\n
Ara b\u00e9, si el to positiu \u00e9s el que m\u00e9s prevalen\u00e7a t\u00e9, si es sumen les altres categories, segueixen guanyen. El to mixt \u00e9s aquell en el qual en un mateix article hi ha missatges positius i missatges negatius i aix\u00f2, per Obertament, vol dir que no hi ha directrius clares. El to neutre per la seva part de per si no \u00e9s perill\u00f3s perqu\u00e8 normalment s\u00f3n els articles que aporten dades sobre factors o estad\u00edstiques o informes d’universitats. \u00abNo ens estan aportant res a nivell de prevenci\u00f3, per trencar el tab\u00fa o normalitzar\u00bb. Tot i aix\u00ed, Rogero veu que aqu\u00ed tenim la possibilitat de transformar les not\u00edcies blanques, que nom\u00e9s tenen dades, en positives.<\/p>\n
Treballen tot aix\u00f2 perqu\u00e8, segons el parer d’Obertament, \u00abels mitjans s\u00f3n molt conscients i posen especial cura en la tria d\u2019imatges que fan servir per il\u00b7lustrar noticies sobre su\u00efcidi. Tot i aix\u00ed, quan es fa malament t\u00e9 un impacte molt negatiu\u00bb. Aix\u00f2 es tradueix en un mal \u00fas de les fotografies o el fet que, com resa l’informe, \u00aba la secci\u00f3 de cultura abunden les biografies d\u2019artistes que, d\u2019una banda, es repeteixen any rere any en dates assenyalades i, de l\u2019altra, alimenten el mite del geni boig i turmentat que posseeix un talent male\u00eft i que acaba amb la seva pr\u00f2pia vida\u00bb. Tamb\u00e9 denuncien que \u00abel perfil de persona amb trastorn mental, comportament violent i conducta su\u00efcida apareix amb for\u00e7a freq\u00fc\u00e8ncia a la secci\u00f3 de successos\u00bb. Aix\u00f2 fa que es fomenti una relaci\u00f3 \u00aberr\u00f2nia entre salut mental i viol\u00e8ncia, de manera que propaga un retrat estereotipat de les persones que passen per aquesta problem\u00e0tica\u00bb.<\/p>\n","protected":false},"excerpt":{"rendered":"
En Pep Sotillo t\u00e9 54 anys. De jove va patir un trastorn emocional i es va donar que totes les persones que els patien eren mal vistes per la societat. Sentia que no podia parlar del tema perqu\u00e8 era un tema tab\u00fa: es va a\u00efllar cada cop m\u00e9s de manera que la \u00abbola\u00bb es va […]<\/p>\n","protected":false},"author":2,"featured_media":20067,"comment_status":"open","ping_status":"closed","sticky":false,"template":"","format":"standard","meta":{"footnotes":""},"categories":[47,26],"tags":[48,49,50],"class_list":["post-20065","post","type-post","status-publish","format-standard","has-post-thumbnail","hentry","category-factor-huma","category-moviments","tag-obertament","tag-observatori-de-mitjans","tag-suicidi"],"_links":{"self":[{"href":"https:\/\/amazing-bassi.82-223-8-23.plesk.page\/index.php\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/20065","targetHints":{"allow":["GET"]}}],"collection":[{"href":"https:\/\/amazing-bassi.82-223-8-23.plesk.page\/index.php\/wp-json\/wp\/v2\/posts"}],"about":[{"href":"https:\/\/amazing-bassi.82-223-8-23.plesk.page\/index.php\/wp-json\/wp\/v2\/types\/post"}],"author":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/amazing-bassi.82-223-8-23.plesk.page\/index.php\/wp-json\/wp\/v2\/users\/2"}],"replies":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/amazing-bassi.82-223-8-23.plesk.page\/index.php\/wp-json\/wp\/v2\/comments?post=20065"}],"version-history":[{"count":0,"href":"https:\/\/amazing-bassi.82-223-8-23.plesk.page\/index.php\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/20065\/revisions"}],"wp:featuredmedia":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/amazing-bassi.82-223-8-23.plesk.page\/index.php\/wp-json\/"}],"wp:attachment":[{"href":"https:\/\/amazing-bassi.82-223-8-23.plesk.page\/index.php\/wp-json\/wp\/v2\/media?parent=20065"}],"wp:term":[{"taxonomy":"category","embeddable":true,"href":"https:\/\/amazing-bassi.82-223-8-23.plesk.page\/index.php\/wp-json\/wp\/v2\/categories?post=20065"},{"taxonomy":"post_tag","embeddable":true,"href":"https:\/\/amazing-bassi.82-223-8-23.plesk.page\/index.php\/wp-json\/wp\/v2\/tags?post=20065"}],"curies":[{"name":"wp","href":"https:\/\/api.w.org\/{rel}","templated":true}]}}