{"id":20072,"date":"2019-10-09T22:00:45","date_gmt":"2019-10-09T21:00:45","guid":{"rendered":"https:\/\/diarisanitat.cat\/?p=20072"},"modified":"2019-10-09T22:00:45","modified_gmt":"2019-10-09T21:00:45","slug":"mes-diagnostics-i-mes-comorbiditat-per-depressio-en-dones-pero-menys-atencio-i-despesa-sanitaria","status":"publish","type":"post","link":"https:\/\/amazing-bassi.82-223-8-23.plesk.page\/index.php\/2019\/10\/09\/mes-diagnostics-i-mes-comorbiditat-per-depressio-en-dones-pero-menys-atencio-i-despesa-sanitaria\/","title":{"rendered":"Les dones tenen m\u00e9s diagn\u00f2stics i m\u00e9s comorbiditat per depressi\u00f3 per\u00f2 menys atenci\u00f3 i despesa\u00a0sanit\u00e0ria"},"content":{"rendered":"<p>El Servei Catal\u00e0 de la Salut disposa d&#8217;un programa anomenat \u00abd\u2019harmonitzaci\u00f3 farmacoterap\u00e8utica (PHF)\u00bb que vol garantir \u00abl\u2019equitat en l\u2019acc\u00e9s als medicaments hospitalaris i medicaments en recepta en l\u2019\u00e0mbit del SISCAT, la millora en els nivells d\u2019efici\u00e8ncia i efectivitat i en el nivell d\u2019utilitat terap\u00e8utica, d\u2019acord amb els principis d\u2019\u00fas racional, tenint en compte el marc de disponibilitat i la necess\u00e0ria optimitzaci\u00f3 dels recursos\u00bb. Per arribar a aquesta equitat hi ha un equip darrere treballant en l&#8217;an\u00e0lisi d&#8217;on hi ha m\u00e9s desigualtats i per qu\u00e8.<\/p>\n<p>Caridad Pontes, gerent d&#8217;aquest programa, va explicar el funcionament del grup durant la primera Jornada \u201cIncorporem la perspectiva de g\u00e8nere en salut\u201d de l&#8217;Institut Catal\u00e0 de la Salut. \u00abFem an\u00e0lisi de consum, de despesa&#8230; per\u00f2 tamb\u00e9 fem an\u00e0lisi de l&#8217;adequaci\u00f3 de la prescripci\u00f3\u00bb, explica. \u00abPodem tenir informaci\u00f3 molt detallada no nom\u00e9s de quantitat de caixes dispensades, sin\u00f3 tamb\u00e9 de quins s\u00f3n els resultats i algunes dades de pr\u00e0ctica real de quines s\u00f3n les conseq\u00fc\u00e8ncies de les prescripcions\u00bb, segueix. Donat que la seva exposici\u00f3 havia de cursar sobre sexe i g\u00e8nere, Pontes va explicar que quan van comen\u00e7ar a fer an\u00e0lisis a hospitals tamb\u00e9 i des del principi es van plantejar com contemplar les variables del sexe. Tot i intentar aplicar aquesta an\u00e0lisi sistem\u00e0tica, quan la presentaven a molts t\u00e8cnics rebien com a resposta que era massa informaci\u00f3 i no calia posar-ho tot: \u00abs&#8217;ha de dir que hi ha cl\u00ednics amb sensibilitats molt variables\u00bb.<\/p>\n<p>En tot cas, Pontes durant la pon\u00e8ncia va intentar desenvolupar el perqu\u00e8 d&#8217;aquesta import\u00e0ncia amb un cas que s&#8217;adiu molt al dia d&#8217;avui, el Dia Mundial de la Salut Mental i la malaltia de la depressi\u00f3.<\/p>\n<p>Com ja revelava l&#8217;Enquesta de Salut de Catalunya, el 7,6% de la poblaci\u00f3 de 15 anys i m\u00e9s pateix depressi\u00f3 major o depressi\u00f3 major severa. Aix\u00f2 suposa el 3,9% dels homes i l&#8217;11,2% de les dones. L&#8217;ESCA tamb\u00e9 mostrava que aquest percentatge augmenta amb l\u2019edat (sobretot a partir dels 75 anys, que \u00e9s del 13,9%) i \u00e9s m\u00e9s elevat en les persones que pertanyen a la classe social menys afavorida (8,5% la classe III i 4,6% la classe I) i en les persones amb un nivell<br \/>\nd\u2019estudis m\u00e9s baix (11,5% les que tenen estudis primaris o no en tenen i 3,4% les persones amb estudis universitaris). El par\u00e0graf dedicat a aquesta malaltia de salut mental acabava afirmant que el percentatge de poblaci\u00f3 amb depressi\u00f3 major o depressi\u00f3 major severa ha augmentat en el darrer any en m\u00e9s d\u2019un punt de percentatge sobretot en les dones.<\/p>\n<figure id=\"attachment_20079\" aria-describedby=\"caption-attachment-20079\" style=\"width: 1280px\" class=\"wp-caption alignnone\"><img loading=\"lazy\" decoding=\"async\" class=\"size-full wp-image-20079\" src=\"https:\/\/diarisanitat.cat\/wp-content\/uploads\/2019\/10\/photo_2019-10-09_17-03-44.jpg\" alt=\"\" width=\"1280\" height=\"960\" \/><figcaption id=\"caption-attachment-20079\" class=\"wp-caption-text\">Diapositiva del consum d&#8217;antidepressius durant la Jornada de l&#8217;ICS<\/figcaption><\/figure>\n<p>En aquest sentit, <a href=\"https:\/\/diarisanitat.cat\/la-salut-de-les-dones-de-malament-a-pitjor\/\">Francesca Zapater escrivia per aquest diari<\/a> que \u00abla millora de l\u2019estat de salut de les dones ha de passar per mesures actives de reducci\u00f3 de les desigualtats socials que es produeixen pel fet de ser dones. Mesures actives que s\u00f3n urgents, perqu\u00e8 la situaci\u00f3 est\u00e0 empitjorant. A\u00a0ESCA del 2013, per exemple, les difer\u00e8ncies en el percentatge de percepci\u00f3 de salut excel\u00b7lent, molt bona i bona en dones de m\u00e9s de 75 anys era de 6 punts, quan en el 2018 la difer\u00e8ncia \u00e9s de 18 punts\u00bb.<\/p>\n<p>Una s\u00e8rie d&#8217;an\u00e0lisis que va voler treballar l&#8217;equip d&#8217;harmonitzaci\u00f3 farmacoterap\u00e8utica va centrar-se en la depressi\u00f3. Per qu\u00e8? Per ser un dels grups terap\u00e8utics en el qual la difer\u00e8ncia per sexe en la prescripci\u00f3 \u00e9s m\u00e9s gran. Pontes explica que \u00ables dones consumim antidepressius en una proporci\u00f3 molt m\u00e9s elevada i molt m\u00e9s intensa que els homes\u00bb i que \u00abels analg\u00e8sics s\u00f3n un altre dels candidats de recepta m\u00e9s elevat\u00bb.<\/p>\n<p>La prevalen\u00e7a de depressi\u00f3 \u00e9s molt m\u00e9s elevada en dones que en homes. Pontes creu que pot haver-hi moltes causes que expliquin aix\u00f2 per\u00f2 que, en tot cas, \u00abels n\u00fameros al final ens diuen que la prevalen\u00e7a en dones \u00e9s de tres vegades m\u00e9s\u00bb. I aix\u00f2 passa en totes les franges d&#8217;edats: la prevalen\u00e7a \u00e9s continuada i es nota encara m\u00e9s en edats avan\u00e7ades.<\/p>\n<p>Com a banda dels f\u00e0rmacs, on les dones estan molt m\u00e9s medicades, cal tamb\u00e9 saber quin \u00fas es fa dels serveis de salut, Pontes va explicar que en mirar la taxa de salut mental ambulat\u00f2ria, es veu que els homes no fan un \u00fas menor d&#8217;aquests alhora que \u00abhi ha 2-3 vegades m\u00e9s dones amb diagn\u00f2stic i el consum d&#8217;antidepressius \u00e9s fins a 3-4 vegades m\u00e9s\u00bb. \u00abAix\u00f2 \u00e9s inesperat per\u00f2 potser \u00e9s que s&#8217;atenen en altres tipus de dispositius, no? Doncs si mirem quin grau de salut tenen en general les dones que tenen depressi\u00f3 respecte els homes que tenen depressi\u00f3&#8230; Si fem un an\u00e0lisi de comorbiditat veiem que els dones amb depressi\u00f3 tenen una c\u00e0rrega de comorbiditat molt m\u00e9s gran que la dels homes\u00bb, segueix Pontes. Aleshores planteja que \u00abhaur\u00edem d&#8217;esperar que les dones fessin un consum de recursos sanitaris molt m\u00e9s gran que els homes\u00bb. No \u00e9s aix\u00ed en comparar les taxes d&#8217;\u00fas de serveis sanitaris a partir de taxa d&#8217;ingressos, taxa d&#8217;ingressos urgents i \u00fas de serveis ambulatoris per dones diagnosticades de depressi\u00f3 o per homes.<\/p>\n<p>Un altre dels elements analitzats va ser la despesa sanit\u00e0ria en depressi\u00f3 (farm\u00e0cia, hospitalitzaci\u00f3&#8230;). La despesa sanit\u00e0ria en homes amb depressi\u00f3 \u00e9s de nou m\u00e9s elevada que la qu\u00e8 fan les dones amb depressi\u00f3. \u00abTenint en compte que tenen m\u00e9s comorbiditat les dones i que fan molt m\u00e9s consum de f\u00e0rmacs&#8230;\u00bb, valora Pontes.<\/p>\n<figure id=\"attachment_20080\" aria-describedby=\"caption-attachment-20080\" style=\"width: 1280px\" class=\"wp-caption alignnone\"><img loading=\"lazy\" decoding=\"async\" class=\"size-full wp-image-20080\" src=\"https:\/\/diarisanitat.cat\/wp-content\/uploads\/2019\/10\/photo_2019-10-09_17-03-47.jpg\" alt=\"\" width=\"1280\" height=\"960\" \/><figcaption id=\"caption-attachment-20080\" class=\"wp-caption-text\">\u00das de recursos sanitaris en dones amb depressi\u00f3<\/figcaption><\/figure>\n<p>Li planteja aleshores al p\u00fablic que \u00abigual \u00e9s que tenen una mica menys de gravetat les dones o pot ser que hi hagi una major queixa\u00bb. Per\u00f2 aquests s\u00f3n sup\u00f2sits que des del grup no poden comprovar amb les dades que fan servir per l&#8217;an\u00e0lisi de f\u00e0rmacs. S\u00ed que van mirar un factor que podia ajudar-les a tenir m\u00e9s concreci\u00f3: les dades d&#8217;intents d&#8217;autolisis que \u00ab\u00e9s una marca de gravetat, \u00e9s el factor de risc m\u00e9s elevat per tenir un su\u00efcidi consumat posteriorment\u00bb. Pontes, sobre aix\u00f2, a m\u00e9s, va valorar que \u00abhi ha una discrep\u00e0ncia molt gran en la incid\u00e8ncia d&#8217;intents d&#8217;autolisis en dones i homes\u00bb que a m\u00e9s \u00abno correlaciona gens amb la incid\u00e8ncia de mort per su\u00efcidi que \u00e9s molt m\u00e9s elevada en homes que en dones\u00bb. \u00c9s a dir, com a indicador de gravetat van veure si hi havia menys intents d&#8217;autolisis entre les dones i la resposta va ser que no: les dones tenen dues vegades m\u00e9s d&#8217;intents d&#8217;autolisis que els homes.<\/p>\n<p>Aix\u00ed, en salut mental el sexe tamb\u00e9 importa. \u00abHi ha coses que s\u00f3n esperables perqu\u00e8 depenen del sexe per\u00f2 altres que s\u00f3n inevitables que depenent de la cultura i la societat que, si estan produint inequitats, haur\u00edem d&#8217;intentar analitzar i afrontar. El primer pas \u00e9s mirar-les\u00bb, va tancar Pontes.<\/p>\n","protected":false},"excerpt":{"rendered":"<p>El Servei Catal\u00e0 de la Salut disposa d&#8217;un programa anomenat \u00abd\u2019harmonitzaci\u00f3 farmacoterap\u00e8utica (PHF)\u00bb que vol garantir \u00abl\u2019equitat en l\u2019acc\u00e9s als medicaments hospitalaris i medicaments en recepta en l\u2019\u00e0mbit del SISCAT, la millora en els nivells d\u2019efici\u00e8ncia i efectivitat i en el nivell d\u2019utilitat terap\u00e8utica, d\u2019acord amb els principis d\u2019\u00fas racional, tenint en compte el marc [&hellip;]<\/p>\n","protected":false},"author":2,"featured_media":20081,"comment_status":"open","ping_status":"closed","sticky":false,"template":"","format":"standard","meta":{"footnotes":""},"categories":[4,16],"tags":[51,52,53],"class_list":["post-20072","post","type-post","status-publish","format-standard","has-post-thumbnail","hentry","category-determinants","category-dret-a-la-salut","tag-depressio","tag-dones","tag-salut-mental"],"_links":{"self":[{"href":"https:\/\/amazing-bassi.82-223-8-23.plesk.page\/index.php\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/20072","targetHints":{"allow":["GET"]}}],"collection":[{"href":"https:\/\/amazing-bassi.82-223-8-23.plesk.page\/index.php\/wp-json\/wp\/v2\/posts"}],"about":[{"href":"https:\/\/amazing-bassi.82-223-8-23.plesk.page\/index.php\/wp-json\/wp\/v2\/types\/post"}],"author":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/amazing-bassi.82-223-8-23.plesk.page\/index.php\/wp-json\/wp\/v2\/users\/2"}],"replies":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/amazing-bassi.82-223-8-23.plesk.page\/index.php\/wp-json\/wp\/v2\/comments?post=20072"}],"version-history":[{"count":0,"href":"https:\/\/amazing-bassi.82-223-8-23.plesk.page\/index.php\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/20072\/revisions"}],"wp:featuredmedia":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/amazing-bassi.82-223-8-23.plesk.page\/index.php\/wp-json\/"}],"wp:attachment":[{"href":"https:\/\/amazing-bassi.82-223-8-23.plesk.page\/index.php\/wp-json\/wp\/v2\/media?parent=20072"}],"wp:term":[{"taxonomy":"category","embeddable":true,"href":"https:\/\/amazing-bassi.82-223-8-23.plesk.page\/index.php\/wp-json\/wp\/v2\/categories?post=20072"},{"taxonomy":"post_tag","embeddable":true,"href":"https:\/\/amazing-bassi.82-223-8-23.plesk.page\/index.php\/wp-json\/wp\/v2\/tags?post=20072"}],"curies":[{"name":"wp","href":"https:\/\/api.w.org\/{rel}","templated":true}]}}