{"id":20117,"date":"2019-10-16T11:27:17","date_gmt":"2019-10-16T10:27:17","guid":{"rendered":"https:\/\/diarisanitat.cat\/?p=20117"},"modified":"2019-10-16T11:27:17","modified_gmt":"2019-10-16T10:27:17","slug":"experts-creen-un-grup-de-debat-per-revertir-la-crisi-profunda-del-sistema-sanitari","status":"publish","type":"post","link":"https:\/\/amazing-bassi.82-223-8-23.plesk.page\/index.php\/2019\/10\/16\/experts-creen-un-grup-de-debat-per-revertir-la-crisi-profunda-del-sistema-sanitari\/","title":{"rendered":"Experts creen un grup de debat per revertir \u00abla crisi profunda del sistema sanitari\u00bb"},"content":{"rendered":"<p>Des de fa uns mesos diferents professionals del m\u00f3n de la sanitat per\u00f2 tamb\u00e9 de l&#8217;economia han anat realitzant uns debats que els han dut a una \u00fanica conclusi\u00f3: el sistema sanitari est\u00e0 en una crisi profunda i, com ha dit un dels seus membre en roda de premsa, Josep Mart\u00ed, cal passar de la protesta a la proposta.<\/p>\n<p>Mart\u00ed va ser un dels fundadors de la Marea Blanca i ja aleshores van redactar un dec\u00e0leg amb propostes de millora del sistema de salut. Ara hi tornen amb un llistat dels valors qu\u00e8 ha de tenir el sistema de salut. Uns valors que, des del grup de debat creuen que s&#8217;han perdut per diferents causes.<\/p>\n<p>Si el sistema est\u00e0 en regressi\u00f3, aporta Mart\u00ed, \u00e9s primer per una causa financera: \u00abestem infrafinan\u00e7ats i, a m\u00e9s, dels 9.000 milions d&#8217;euros que t\u00e9 de pressupost el Departament de Salut, 1.500 milions van destinats directament a pagar el d\u00e8ficit\u00bb. Mart\u00ed a m\u00e9s critica que nom\u00e9s es dediqui un 5,4% del PIB al sistema de salut p\u00fablic, quan la mitjana europea \u00e9s de 7,5 punts.<\/p>\n<p>Una altra causa \u00e9s no haver sabut adaptar-se al canvi demogr\u00e0fic de la societat. L&#8217;envelliment i la conicitat per Mart\u00ed no s\u00f3n compatibles amb \u00abun sistema que es centra en hospitals i medicaments\u00bb. I \u00e9s que el 30% del pressupost de salut se&#8217;n va directe a pagar f\u00e0rmacs. Per no tenir un sistema sanitari que nom\u00e9s es dediqui a l&#8217;atenci\u00f3 de la malaltia, Mart\u00ed aporta que \u00e9s necessari que s&#8217;ampli\u00efn recursos arreu, tamb\u00e9 en pol\u00edtiques socials. \u00abCal augmentar els pressupostos d&#8217;habitatge, d&#8217;educaci\u00f3, de l&#8217;atur&#8230; Si tenim m\u00e9s recursos a salut i a pol\u00edtiques socials el sistema anir\u00e0 dedicat a la salut de les persones\u00bb.<\/p>\n<p>Altres motius serien la manera com s&#8217;ha governat fins ara amb \u00abmala gesti\u00f3, falta de transpar\u00e8ncia i corrupci\u00f3\u00bb, la idea d&#8217;arreglar el sistema sanitari amb programes sectorials, ja que, com defensen des del grup de debat el qu\u00e8 cal \u00e9s una an\u00e0lisi global, o la falta de professionals en moltes especialitats per la c\u00e0rrega de treball i el poc reconeixement.<\/p>\n<p>Maria Jos\u00e9 Fern\u00e1ndez de Sanmamed, membre de la junta del F\u00f2rum Catal\u00e0 de l&#8217;Atenci\u00f3 Prim\u00e0ria i tamb\u00e9 membre del grup de debat. Des de l&#8217;experi\u00e8ncia que l&#8217;acompanya, defensa que, com moltes evid\u00e8ncies cient\u00edfiques defensen, els sistemes sanitaris basats en una Atenci\u00f3 Prim\u00e0ria forta i de qualitat obtenen millors resultats en salut.<\/p>\n<p>\u00abCal fer un canvi radical i estructural del model, cal un canvi de paradigma\u00bb i, per tant, comenta Fern\u00e1ndez de Sanmamed, cal arribar a un consens a partir dels valors que ja s&#8217;han dibuixat. Com podeu consultar, els valors es divideixen en 11 punts essencials per al grup. Un grup que ha aconseguit ja les adhesions i col\u00b7laboracions del Centre d&#8217;An\u00e0lisi i Programes Sanitaris (CAPS), la Junta del F\u00f2rum Catal\u00e0 d&#8217;Atenci\u00f3 Prim\u00e0ria (FOCAP) i d&#8217;Economistes Davant la Crisis.<\/p>\n<p>Un d&#8217;aquests valors demana \u00abun finan\u00e7ament suficient del Sistema Sanitari amb recursos fiscals, per tal de garantir la contribuci\u00f3 solid\u00e0ria i progressiva segons els nivells de renda a la sostenibilitat financera del sistema sanitari p\u00fablic\u00bb.<\/p>\n<p>De fet, des d&#8217;Economistes Davant la Crisis asseguren que la manca de recursos ve condicionada per tres factors. Com explica Emili Ferrer, economista membre del grup, el primer factor \u00e9s que s\u00f3n insuficients: \u00abel sistema pot millorar molt\u00edssim en efici\u00e8ncia de gesti\u00f3 de recursos que t\u00e9 i perqu\u00e8 hi ha unes car\u00e8ncies importants en termes d&#8217;economia d&#8217;escala\u00bb.<\/p>\n<p>Com segueix Ferrer, hi ha una difer\u00e8ncia gaireb\u00e9 del 30% entre la part de la producci\u00f3 anual destinada a sanitat a l&#8217;estat espanyol i la que es dedica a Europa. Una advert\u00e8ncia que fa Emili Ferrer per\u00f2, a l&#8217;hora de parlar de dades, \u00e9s que no s\u00f3n comparables per exemple Catalunya amb Fran\u00e7a i s\u00ed que ho seria amb Esc\u00f2cia. Per qu\u00e8? La despesa sanit\u00e0ria d&#8217;Espanya \u00e9s superior a la suma de les despeses sanit\u00e0ries de les comunitats aut\u00f2nomes. A m\u00e9s, afegeix, que \u00abla producci\u00f3 per habitant d&#8217;Espanya \u00e9s el 76% de la mitja de la zona euro per\u00f2 quan comparem la despesa sanit\u00e0ria per habitant resulta que baixem al 64% de la mitja de la zona euro. No \u00e9s que tinguem menys producci\u00f3 doncs \u00e9s que directament li dediquem menys recursos\u00bb. A banda, tamb\u00e9 planteja que si es compara la pressi\u00f3 fiscal, la part d&#8217;impostos en relaci\u00f3 amb la producci\u00f3, hi ha una difer\u00e8ncia considerable. A Espanya els ingressos de producci\u00f3 s\u00f3n del 34% mentre que la mitja de la zona euro s\u00f3n del 41%. Aquesta difer\u00e8ncia \u00e9s de 82.000 milions m\u00e9s. Ferrer comenta que \u00absi equipar\u00e9ssim el que s&#8217;ingressa tindr\u00edem per cobrir la despesa sanit\u00e0ria d&#8217;un any\u00bb.<\/p>\n<h3>Una salut integral, primarista, amb governan\u00e7a participativa i independent d&#8217;interessos<\/h3>\n<p>Els valors que el grup de debat ha volgut transmetre es divideixen en onze punts. Punts que comencen afirmant que la salut de tota la poblaci\u00f3 i l&#8217;atenci\u00f3 a les necessitats de salut de les persones s\u00f3n els elements centrals que han de dirigir les pol\u00edtiques i les actuacions del Sistema. I com \u00abla salut \u00e9s all\u00f2 que importa\u00bb, aposten per un Sistema integral de Salut, no nom\u00e9s d&#8217;atenci\u00f3 sanit\u00e0ria a la malaltia, orientat als determinants socials de la salut, la promoci\u00f3 de la salut i a les necessitats de les persones i comunitats. Davant d&#8217;aix\u00f2, veuen necessari revertir els processos de medicalitzaci\u00f3 i de mercantilitzaci\u00f3 actuals. Una idea que va lligada a crear un sistema centrat en la cura de les persones i no exclusivament en la recerca incansable d&#8217;un diagn\u00f2stic. Per aconseguir-ho, defensen que el qu\u00e8 fa falta \u00e9s que l&#8217;eix b\u00e0sic de l&#8217;atenci\u00f3 sanit\u00e0ria sigui l&#8217;Atenci\u00f3 Prim\u00e0ria.<\/p>\n<p>Una altra de les demandes del grup \u00e9s que hi hagi participaci\u00f3 dels professionals i la ciutadania en la governan\u00e7a i control del sistema sanitari p\u00fablic. Al mateix temps, i despr\u00e9s de les vagues i les mobilitzacions que han protagonitzat, una altra de les necessitats \u00e9s que les persones treballadores del sistema tinguin garantida la qualitat de les condicions laborals, la qualitat de les condicions de treball, la defensa del prestigi professional, la major autonomia de les unitats assistencials, la conciliaci\u00f3 personal i familiar, la qualitat de les retribucions, els temps necessari per a una assist\u00e8ncia de qualitat, formaci\u00f3, doc\u00e8ncia i recerca.<\/p>\n","protected":false},"excerpt":{"rendered":"<p>Des de fa uns mesos diferents professionals del m\u00f3n de la sanitat per\u00f2 tamb\u00e9 de l&#8217;economia han anat realitzant uns debats que els han dut a una \u00fanica conclusi\u00f3: el sistema sanitari est\u00e0 en una crisi profunda i, com ha dit un dels seus membre en roda de premsa, Josep Mart\u00ed, cal passar de la [&hellip;]<\/p>\n","protected":false},"author":2,"featured_media":20129,"comment_status":"open","ping_status":"closed","sticky":false,"template":"","format":"standard","meta":{"footnotes":""},"categories":[26],"tags":[66,67,68,69,70],"class_list":["post-20117","post","type-post","status-publish","format-standard","has-post-thumbnail","hentry","category-moviments","tag-caps","tag-dades","tag-economistes-davant-la-crisis","tag-focap","tag-sistema-sanitari"],"_links":{"self":[{"href":"https:\/\/amazing-bassi.82-223-8-23.plesk.page\/index.php\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/20117","targetHints":{"allow":["GET"]}}],"collection":[{"href":"https:\/\/amazing-bassi.82-223-8-23.plesk.page\/index.php\/wp-json\/wp\/v2\/posts"}],"about":[{"href":"https:\/\/amazing-bassi.82-223-8-23.plesk.page\/index.php\/wp-json\/wp\/v2\/types\/post"}],"author":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/amazing-bassi.82-223-8-23.plesk.page\/index.php\/wp-json\/wp\/v2\/users\/2"}],"replies":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/amazing-bassi.82-223-8-23.plesk.page\/index.php\/wp-json\/wp\/v2\/comments?post=20117"}],"version-history":[{"count":0,"href":"https:\/\/amazing-bassi.82-223-8-23.plesk.page\/index.php\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/20117\/revisions"}],"wp:featuredmedia":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/amazing-bassi.82-223-8-23.plesk.page\/index.php\/wp-json\/"}],"wp:attachment":[{"href":"https:\/\/amazing-bassi.82-223-8-23.plesk.page\/index.php\/wp-json\/wp\/v2\/media?parent=20117"}],"wp:term":[{"taxonomy":"category","embeddable":true,"href":"https:\/\/amazing-bassi.82-223-8-23.plesk.page\/index.php\/wp-json\/wp\/v2\/categories?post=20117"},{"taxonomy":"post_tag","embeddable":true,"href":"https:\/\/amazing-bassi.82-223-8-23.plesk.page\/index.php\/wp-json\/wp\/v2\/tags?post=20117"}],"curies":[{"name":"wp","href":"https:\/\/api.w.org\/{rel}","templated":true}]}}