{"id":20141,"date":"2019-10-16T21:56:56","date_gmt":"2019-10-16T20:56:56","guid":{"rendered":"https:\/\/diarisanitat.cat\/?p=20141"},"modified":"2019-10-16T21:56:56","modified_gmt":"2019-10-16T20:56:56","slug":"com-trien-morir-els-metges-i-que-podem-aprendre-sobre-aixo","status":"publish","type":"post","link":"https:\/\/amazing-bassi.82-223-8-23.plesk.page\/index.php\/2019\/10\/16\/com-trien-morir-els-metges-i-que-podem-aprendre-sobre-aixo\/","title":{"rendered":"Com trien morir els metges i qu\u00e8 podem aprendre sobre aix\u00f2"},"content":{"rendered":"

\u00abAmb quins esfor\u00e7os i dolors venim a aquest m\u00f3n no el sabem, per\u00f2 no sol ser cosa f\u00e0cil sortir d’ell\u00bb.<\/em><\/p>\n

Sir Thomas Browne. ‘La religi\u00f3 d’un metge’.<\/p>\n

\u00abNo \u00e9s un tema freq\u00fcent de conversa, per\u00f2 els metges moren tamb\u00e9. I no ho fan com la resta de nosaltres. El que resulta inusual en ells no est\u00e0 en quants tractaments reben en comparaci\u00f3 amb la resta, sin\u00f3 en quants menys. A causa de tot el temps que passen evitant les morts d’uns altres, tendeixen a estar bastant serens quan s’enfronten a la seva pr\u00f2pia mort. Saben exactament el que passar\u00e0, coneixen les opcions i generalment tenen acc\u00e9s a qualsevol mena de tractament que vulguin. Per\u00f2 se’n van amb suavitat\u00bb.<\/p>\n

Aix\u00f2 era el que deia el 2011 Ken Murray, un metge de fam\u00edlia de Los Angeles ja retirat. Ho va fer en un article que va titular Com moren els metges (No \u00e9s com la resta de nosaltres, per\u00f2 hauria de ser aix\u00ed)<\/em><\/a> i en el qual tamb\u00e9 deia: \u00abPer descomptat, els metges no volen morir, volen viure. Per\u00f2 saben prou de la medicina moderna per a con\u00e8ixer els seus l\u00edmits. I saben prou sobre la mort per a saber qu\u00e8 \u00e9s al que m\u00e9s tem la gent: a morir amb dolor i a morir sola\u00bb.<\/p>\n

Aquest text no va deixar de compartir-se i republicar-se en els anys seg\u00fcents, donant lloc a discussions sobre \u00abper qu\u00e8 els metges administren tractaments a pacients moribunds que rebutjarien fermament per a ells mateixos\u00bb.<\/p>\n

La seva impressi\u00f3 era personal, arran de les seves pr\u00f2pies experi\u00e8ncies i exemplificada en la d’un amic m\u00e8dic que va ser diagnosticat de c\u00e0ncer de p\u00e0ncrees. El cirurgi\u00e0 que el va atendre li va parlar d’una nova t\u00e8cnica que millorava moderadament l’expectativa de continuar viu al cap de cinc anys, per\u00f2 a canvi d’una considerable pitjor qualitat de vida. Ell va rebutjar el tractament, va decidir anar-se a casa seva a passar m\u00e9s temps amb la seva fam\u00edlia i all\u00ed va morir, sense tornar a l’hospital.<\/p>\n

Despr\u00e9s del seu article es van fer estudis objectius i les dades van contradir a Murray. Quan es pregunta a persones sanes pel tipus i quantitat de tractaments que voldrien si estiguessin pr\u00f2ximes a la mort, els metges tenen clar que prefereixen molts menys.<\/p>\n

No obstant aix\u00f2, un treball el 2016 va analitzar les morts de m\u00e9s de 200.000 ciutadans dels Estats Units, incloent-hi a gaireb\u00e9 10.000 metges. Encara que aquests van usar una mica m\u00e9s les cures pal\u00b7liatives, van passar el mateix temps a l’hospital durant els seus \u00faltims mesos que la resta de la gent, fins i tot una mica m\u00e9s en vigil\u00e0ncia intensiva.<\/p>\n

Un altre treball del mateix any amb 600.000 persones s\u00ed que va veure que els metges morien una mica menys a l’hospital, per\u00f2 a penes un 4% menys, i moltes de les difer\u00e8ncies tenien a veure m\u00e9s amb el nivell socioecon\u00f2mic que amb la professi\u00f3.<\/p>\n

Qu\u00e8 \u00e9s, al cap i a la fi, morir b\u00e9?<\/p>\n

Perseguint a la mort<\/h3>\n

\u00abJo m’havia ficat en aquesta professi\u00f3 en part perseguint a la mort: per a comprendre-la, per a revelar-la, per a mirar-la als ulls sense parpellejar (…) Per\u00f2 durant la resid\u00e8ncia estava posant-se de manifest a poc a poc una altra cosa. Jo encara no estava amb els pacients en tals moments cr\u00edtics, nom\u00e9s estava present en aquests moments cr\u00edtics. Veia un munt de sofriment; pitjor encara: em vaig habituar a ell\u00bb.<\/p>\n

Aquestes l\u00ednies les va escriure el neurocirurgi\u00e0 Paul Kalanithi en el seu llibre Recorda que morir\u00e0s. Viu (When breath becomes air) poc despr\u00e9s que se li diagnostiqu\u00e9s un c\u00e0ncer de pulm\u00f3 fatal el 2013, amb 36 anys. Kalanithi recorda la seva relaci\u00f3 cont\u00ednua amb la mort i descriu com la viu quan li toca enfrontar-se a ella en persona. Potser els metges estan millor preparats per a aix\u00f2.<\/p>\n

\u00abDiria que no hi ha una tend\u00e8ncia clara\u00bb, respon Agustina Sirgo, psicoonc\u00f2loga a l’Hospital Sant Joan de Reus i presidenta de la Societat Espanyola de Psicooncologia. \u00abNo hi ha estudis sobre aquest tema, i serien molt interessants, per\u00f2 la meva impressi\u00f3 personal \u00e9s que no\u00bb, continua.<\/p>\n

\u00abPotser la primera capa de discurs, la primera reacci\u00f3 pot ser diferent, a vegades a trav\u00e9s d’un escapisme cient\u00edfic-tecnol\u00f2gic, per\u00f2 al cap i a la fi el nucli del metge \u00e9s un \u00e9sser hum\u00e0 al qual la professi\u00f3 pot servir-li o no. La q\u00fcesti\u00f3 no \u00e9s la quantitat de relaci\u00f3 amb la mort, sin\u00f3 l’impacte que produeix i com es reacciona davant ella. Moltes persones no relacionades amb la sanitat poden tenir aquestes experi\u00e8ncies i incorporar-les a favor seu\u00bb, afegeix Sirgo.<\/p>\n

\u00abNo sabria dir\u00bb, reconeix Fernando Mar\u00edn, metge especialitzat en cures pal\u00b7liatives i president de l’associaci\u00f3 Dret a Morir Dignament (DMD), \u00abla meva impressi\u00f3 \u00e9s que dep\u00e8n de la persona i de la seva manera de pensar, de les seves pors i experi\u00e8ncies pr\u00f2ximes pr\u00e8vies\u00bb.<\/p>\n

La sensaci\u00f3 de Marcos G\u00f3mez, president d’honor de la Societat Espanyola de Cures Pal\u00b7liatives (SECPAL) i un dels impulsors d’aquesta disciplina a Espanya, \u00e9s que \u00abno hi ha grans difer\u00e8ncies. Jo no s\u00e9 qu\u00e8 passar\u00e0 quan em toqui, encara que s\u00ed que diria que ara mateix, amb l’experi\u00e8ncia, tinc menys por\u00bb.<\/p>\n

Unes poques p\u00e0gines m\u00e9s endavant, una vegada conegut el diagn\u00f2stic del seu tumor en el pulm\u00f3, i com responent personalment al dubte de Marcos G\u00f3mez, Kalanithi escriu: \u00abLa mort, per a mi tan familiar en el meu treball, estava fent-me ara una visita personal. Aqu\u00ed est\u00e0vem: a la fi cara a cara i, no obstant aix\u00f2, no hi havia en ella gens recognoscible\u00bb.<\/p>\n

No n’hi havia en bona part perqu\u00e8, malgrat la relaci\u00f3 cont\u00ednua amb els pacients, \u00abno et fas una idea ni dels petits detalls: quan et posen una via intravenosa, per exemple, notes un sabor salat quan comencen a administrar-te el s\u00e8rum. Em diuen que aix\u00f2 li passa a tothom per\u00f2, encara que jo feia onze anys que exercia la medicina, mai ho havia sabut\u00bb. (…) Simplement, \u00abun dolor d’esquena atro\u00e7 pot modelar una identitat\u00bb, narra Kalanithi.<\/p>\n

Hi ha llavors alguna manera d’estar, des de la salut, preparat per a la mort? Assumint, com van dir en el seu moment Cicer\u00f3 i Montaigne, que \u00abfilosofar \u00e9s aprendre a morir\u00bb, el metge irland\u00e8s Seamus O’Mahoney va escriure un article preguntant-se si els fil\u00f2sofs morien millor que els metges. La conclusi\u00f3 \u00e9s que no ho fan especialment b\u00e9, en general. Per aquest motiu la seva opci\u00f3 sigui la d’oblidar-la fins que aquesta estigui a prop i sigui visible, que prefereixi pensar en qu\u00e8 cuinar\u00e0 per a sopar. Una altra manera de plantejar-li-ho \u00e9s el de tenir-la present com un rumor que no interfereixi en els dies, per\u00f2 que permeti recon\u00e8ixer-la en acostar-se.<\/p>\n

\u00abPot ser que aquesta sigui una opci\u00f3\u00bb, apunta Sirgo, \u00abper\u00f2 tenint en compte que pensar massa en ella enllauna la vida i que fins a aquest moment ning\u00fa sap com reaccionar\u00e0. L’aqu\u00ed i ara ser\u00e0 el d’aquest moment\u00bb.<\/p>\n

L’altra gran pregunta \u00e9s com fer una vegada arribat el moment. I qu\u00e8 no fer.<\/p>\n

Qu\u00e8 \u00e9s morir b\u00e9 (i tots els obstacles)<\/h3>\n

\u00abJust abans de morir, Tolstoi va dir que \u00abno entenc qu\u00e8 se suposa que haig de fer\u00bb\u00bb.<\/em><\/p>\n

Anatole Broyard. ‘Embriac de malaltia’.<\/p>\n

Anatole Broyard va ser un cr\u00edtic literari al qual el 1989 li van diagnosticar un c\u00e0ncer de pr\u00f2stata avan\u00e7at. La seva reacci\u00f3 va ser estranya i particular, i la va incloure en un el\u00e8ctric llibre titulat Embriac de malaltia: \u00abEm va semblar que la meva exist\u00e8ncia havia adquirit el seu propi sistema m\u00e8tric, com succeeix en la poesia o en els taxis\u00bb (…) \u00abEn aquesta fase em trobo enlluernat amb el meu c\u00e0ncer. \u00c9s alguna cosa que empesta a revelaci\u00f3\u00bb. Aquesta reacci\u00f3 no \u00e9s habitual, per\u00f2 d\u00f3na compte de la varietat de maneres d’afrontar la malaltia i que no hi hagi una forma exacta per a descriure qu\u00e8 \u00e9s \u00abmorir b\u00e9\u00bb, encara que per a Mar\u00edn podria resumir-se a \u00abmorir com tu vols\u00bb.<\/p>\n

El que sembla clar \u00e9s que morim pitjor del que deur\u00edem. Per exemple, \u00abfins al 25% dels pacients amb c\u00e0ncer avan\u00e7at rep tractaments agressius al final de la seva vida, definits objectivament\u00bb, assenyala Mar\u00edn. Sense anar m\u00e9s lluny, en una mostra de 1.001 malalts de l’Hospital Universitari de Santiago de Compostel\u00b7la, el 19% va rebre dosi de quimioter\u00e0pia en els \u00faltims cinc dies de vida.<\/p>\n

\u00abLa qualitat de mort no \u00e9s un valor social\u00bb, prossegueix Mar\u00edn, qui s’alarma en explicar que \u00abel 25% dels metges no sap si m\u00e9s no si el testament vital est\u00e0 regulat, que \u00e9s gaireb\u00e9 com dir que desconeixen la insulina\u00bb.<\/p>\n

\u00abEls hospitals estan constru\u00efts per a diagnosticar i curar. En ells la mort \u00e9s una intrusa\u00bb, assegura Marcos G\u00f3mez. Una prova d’aix\u00f2 seria el fet que fins a la meitat de les universitats espanyoles \u00abno ofereixen ni tan sols l’assignatura de cures pal\u00b7liatives\u00bb, i a nivell hospitalari \u00abestem en el lloc 31 de 49 a la Uni\u00f3 Europea en aquesta mat\u00e8ria\u00bb. Aix\u00f2, segons G\u00f3mez, implica que \u00ab75.000 persones moren cada any a Espanya amb un sofriment que seria evitable, entre elles 1.100 nens\u00bb. Els pal\u00b7liatius no s\u00f3n una fi en si mateix, per\u00f2 s\u00ed \u00abun mitj\u00e0 per a morir b\u00e9\u00bb, completa Mar\u00edn.<\/p>\n

La imatge amb la qual s’ha comparat a vegades la sanitat al final de la vida \u00e9s la d’un tren que avan\u00e7a amb la in\u00e8rcia de la curaci\u00f3 i del qual \u00e9s molt dif\u00edcil saltar. \u00abAix\u00f2, juntament amb el fet que les persones canviem de pensament en moments de desesperaci\u00f3, podria explicar per qu\u00e8 ni tan sols els metges moren millor\u00bb, raona *Sirgo.<\/p>\n

Ara mateix a Espanya s\u00f3n deu les comunitats aut\u00f2nomes que tenen una llei espec\u00edfica de mort digna, per\u00f2 \u00aben realitat hi ha una falta de voluntat pol\u00edtica\u00bb, critica Mar\u00edn. \u00abEs tracta d’una llei b\u00e0sicament pedag\u00f2gica, un cat\u00e0leg de bones intencions. En la pr\u00e0ctica real no hi ha difer\u00e8ncies entre els qui l’han adoptat i els qui no ho han fet\u00bb.<\/p>\n

El que es demana \u00e9s una llei acompanyada de pressupostos que permeti \u00abaugmentar les unitats de pal\u00b7liatius i dissenyar plans adequats a cada lloc, donar-li molta m\u00e9s import\u00e0ncia al valor del testament vital i al dret a morir en una habitaci\u00f3 individual\u00bb, afegeix.<\/p>\n

Tamb\u00e9 insisteix a millorar els serveis d’assist\u00e8ncia domicili\u00e0ria, perqu\u00e8 \u00abla casa de cadascun \u00e9s el lloc preferit per a morir. I el m\u00e9s barat\u00bb, completa G\u00f3mez, per a qui ara mateix la manera de morir \u00e9s gaireb\u00e9 \u00abuna q\u00fcesti\u00f3 de manera que dep\u00e8n de la regi\u00f3, de l’hospital i, en \u00faltima inst\u00e0ncia, de la unitat que a un li toqui\u00bb. T\u00e9 clar que \u00abno pot ser que resulti m\u00e9s f\u00e0cil programar una operaci\u00f3 que una ajuda per a donar-los menjar i endre\u00e7ar-se en la seva pr\u00f2pia casa\u00bb.<\/p>\n

Els conflictes \u00e8tics<\/h3>\n

\u00abEl que un malalt cr\u00edtic necessita, sobretot, \u00e9s que li entenguin. Morir \u00e9s un malent\u00e8s que cal aclarir abans de la fi\u00bb.<\/em><\/p>\n

Anatole Broyard. ‘Embriac de malaltia’.<\/p>\n

En La mort d’Ivan Ilyich<\/em>, la novel\u00b7la de Tolstoi, la qual cosa m\u00e9s turmentava al protagonista \u00abera la pretensi\u00f3, la mentida, que per alguna ra\u00f3 tots mantenien, que estava simplement malalt i no morint-se\u00bb. Aquest fenomen, que s’ha anomenat ‘la conspiraci\u00f3 del silenci’, afecta \u00abal 50% de les situacions en cures pal\u00b7liatives\u00bb, explica Mar\u00edn. Succeeix en gran manera per les fam\u00edlies, que en general actuen amb la bona intenci\u00f3 de \u00abprotegir\u00bb al malalt. Per\u00f2 tamb\u00e9 pels metges, \u00abper als quals moltes vegades no suposa una prioritat i als quals deixa en una posici\u00f3 m\u00e9s c\u00f2moda\u00bb. No obstant aix\u00f2, \u00abes tracta d’una irresponsabilitat que dificulta el proc\u00e9s de morir b\u00e9. Encara que hi ha gent que no estigui d’acord, no existeix el dret a no con\u00e8ixer\u00bb.<\/p>\n

Per a Marcos G\u00f3mez \u00abhi ha un problema grav\u00edssim de comunicaci\u00f3. \u00c9s una q\u00fcesti\u00f3 a vegades de falta de temps, per\u00f2 tamb\u00e9 de formaci\u00f3. Als metges no ens han ensenyat, i \u00e9s un acte m\u00e8dic no sols important\u00edssim, sin\u00f3 possiblement tamb\u00e9 el m\u00e9s dif\u00edcil\u00bb. Un acte que, segons Sirgo, ha de fer-se \u00abamb el temps, el respecte i la generositat adequats. I sense prejudicis per totes dues parts\u00bb. Kalanithi va tenir sort amb qui ho va atendre, i va descriure aix\u00ed un moment d’aquesta etapa junts:<\/p>\n

\u00abAqu\u00ed est\u00e0vem, el metge i el pacient, units en una relaci\u00f3 que a vegades adopta un to magistral i altres vegades, com ara, no era ni m\u00e9s ni menys que la relaci\u00f3 de dues persones que s’arrauleixen juntes mentre una d’elles s’enfronta a l’abisme\u00bb.<\/p>\n

Aquesta era aix\u00ed mateix la cerca de Broyard, la d'\u00bbalg\u00fa que sigui capa\u00e7 d’anar m\u00e9s enll\u00e0 de la ci\u00e8ncia i arribar a la persona… capa\u00e7 d’imaginar la solitud en la qual viuen els malalts cr\u00edtics\u00bb, perqu\u00e8 no veia que \u00abhi hagi ra\u00f3 per la qual hagi de deixar de ser un metge per a ser un \u00e9sser hum\u00e0 amateur\u00bb.<\/p>\n

En aquesta relaci\u00f3 al final de la vida apareixen tamb\u00e9 un altre tipus de conflictes, com el de la possible inducci\u00f3 de la mort arribat el moment i el cas. Hi ha una fina l\u00ednia, per a alguns molt important, entre una sedaci\u00f3 pal\u00b7liativa no intermitent i una eutan\u00e0sia activa.<\/p>\n

La primera consisteix a dormir al pacient amb la possibilitat afegida d’interrompre la seva nutrici\u00f3 i hidrataci\u00f3, la qual cosa porta en un temps breu fins a la mort. Alguna cosa \u00abque es fa m\u00e9s vegades del que es diu\u00bb, afirma Mar\u00edn. En la segona s’administra una dosi letal d’alguna subst\u00e0ncia, que \u00e9s el que provoca directament la defunci\u00f3. \u00abDeontol\u00f2gicament \u00e9s una cosa molt diferent\u00bb, sost\u00e9 G\u00f3mez, qui, al contrari que Mar\u00edn, s’oposa a aquesta segona pr\u00e0ctica.<\/p>\n

G\u00f3mez prefereix posar el focus en l’absoluta necessitat de millorar les cures pal\u00b7liatives i l’atenci\u00f3 al final de la vida. \u00abPosar el focus en l’eutan\u00e0sia \u00e9s com construir la casa per la teulada. Cada dia es moren cent persones a Espanya esperant l’ajuda a la depend\u00e8ncia a la qual tenen dret. L’eutan\u00e0sia podria ser un recurs per a aproximadament el 3% de nosaltres, per a fins al 50% necessitarem cures pal\u00b7liatives\u00bb, lamenta amb estupor.<\/p>\n

Encara que s’oposa a l’eutan\u00e0sia, se li pregunta per la seva opini\u00f3 sobre l’\u00faltim cas medi\u00e0tic, el de l’home ara imputat que va ajudar a morir a la seva dona, malalta d’esclerosi m\u00faltiple. \u00ab\u00c9s que jo igual hagu\u00e9s fet el mateix!\u00bb, crida G\u00f3mez. \u00abFeia deu anys que sol\u00b7licitaven una resid\u00e8ncia, aqu\u00ed est\u00e0 la vergonya!\u00bb.<\/p>\n

L’ep\u00edleg del llibre de Kalanithi l’escriu la seva dona, poc despr\u00e9s de la seva mort el 2015. Recull que va succeir a casa, sense acarnissaments m\u00e8dics, controlant els s\u00edmptomes: \u00abEll sabia que mai estaria sol, que no sofriria de manera innecess\u00e0ria\u00bb.<\/p>\n

Aquest \u00e9s un article de l’Ag\u00e8ncia SINC<\/a><\/p>\n","protected":false},"excerpt":{"rendered":"

\u00abAmb quins esfor\u00e7os i dolors venim a aquest m\u00f3n no el sabem, per\u00f2 no sol ser cosa f\u00e0cil sortir d’ell\u00bb. Sir Thomas Browne. ‘La religi\u00f3 d’un metge’. \u00abNo \u00e9s un tema freq\u00fcent de conversa, per\u00f2 els metges moren tamb\u00e9. I no ho fan com la resta de nosaltres. El que resulta inusual en ells no […]<\/p>\n","protected":false},"author":18,"featured_media":20142,"comment_status":"open","ping_status":"closed","sticky":false,"template":"","format":"standard","meta":{"footnotes":""},"categories":[16],"tags":[82,83,84,85],"class_list":["post-20141","post","type-post","status-publish","format-standard","has-post-thumbnail","hentry","category-dret-a-la-salut","tag-cures-palliatives","tag-eutanasia","tag-medicina","tag-mort"],"_links":{"self":[{"href":"https:\/\/amazing-bassi.82-223-8-23.plesk.page\/index.php\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/20141","targetHints":{"allow":["GET"]}}],"collection":[{"href":"https:\/\/amazing-bassi.82-223-8-23.plesk.page\/index.php\/wp-json\/wp\/v2\/posts"}],"about":[{"href":"https:\/\/amazing-bassi.82-223-8-23.plesk.page\/index.php\/wp-json\/wp\/v2\/types\/post"}],"author":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/amazing-bassi.82-223-8-23.plesk.page\/index.php\/wp-json\/wp\/v2\/users\/18"}],"replies":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/amazing-bassi.82-223-8-23.plesk.page\/index.php\/wp-json\/wp\/v2\/comments?post=20141"}],"version-history":[{"count":0,"href":"https:\/\/amazing-bassi.82-223-8-23.plesk.page\/index.php\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/20141\/revisions"}],"wp:featuredmedia":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/amazing-bassi.82-223-8-23.plesk.page\/index.php\/wp-json\/"}],"wp:attachment":[{"href":"https:\/\/amazing-bassi.82-223-8-23.plesk.page\/index.php\/wp-json\/wp\/v2\/media?parent=20141"}],"wp:term":[{"taxonomy":"category","embeddable":true,"href":"https:\/\/amazing-bassi.82-223-8-23.plesk.page\/index.php\/wp-json\/wp\/v2\/categories?post=20141"},{"taxonomy":"post_tag","embeddable":true,"href":"https:\/\/amazing-bassi.82-223-8-23.plesk.page\/index.php\/wp-json\/wp\/v2\/tags?post=20141"}],"curies":[{"name":"wp","href":"https:\/\/api.w.org\/{rel}","templated":true}]}}