El sab\u00f3 t\u00e9 una \u00edndole curiosa. Les seves mol\u00e8cules s\u00f3n antagonistes aparents: unes li fugen a l’aigua i s’enganxen al greix. A les altres els agrada l’aigua m\u00e9s que a un \u00e0nec. Aquesta naturalesa complexa fa que una sola cosa dissolgui el greix i despr\u00e9s l’escorri de la pell, teixit o metall en la qual est\u00e0 pegada. F\u00e0cil. F\u00e0cil?<\/p>\n
Els \u00e9ssers humans sabien fer sab\u00f3 almenys 2.800 anys a. C. Un cilindre babil\u00f2nic d’argila portava la recepta b\u00e0sica: bullir greixos amb cendres. El conte no venia complet, perqu\u00e8 el cilindre no explicava per a qu\u00e8 usaven all\u00f2. Per\u00f2 se sap.<\/p>\n
Ten\u00edem sab\u00f3. Li devem la vida a l’aigua. I a l’\u00e9sser hum\u00e0 no se li ocorria que era una bona idea rentar-se les mans que manipulen artefactes que qui sap en quines altres mans van caminar, toquen terra, porten menjar a la boca, freguen llavis, rebreguen teixits, eixuguen suors febrils, es xopen amb les baves dels nens…<\/p>\n
En la B\u00edblia es descriu que en el 701 aC l’assiri Senaquerib va ordenar el setge de Jerusalem. Per\u00f2 va arribar un \u00e0ngel durant la nit i va derrocar a 185.000 homes en el campament assiri. A l’alba, segons el relat, eren tots cad\u00e0vers. Un infect\u00f2leg, potser, intuiria una epid\u00e8mia de c\u00f2lera.<\/p>\n
L’historiador Tuc\u00eddides, en Hist\u00f2ria de la Guerra del Pelopon\u00e8s, va descriure l’arribada de la Plaga d’Atenes. L’epid\u00e8mia va arribar pel port. Havia travessat \u00c0frica per a arribar als dominis grecs. De sobte, la malaltia va caure sobre Atenes. Una tercera part dels seus habitants va morir. Una plaga que no hauria passat a la hist\u00f2ria si els atenesos s’haguessin rentat les mans abans i despr\u00e9s de cuinar, d’atendre els malalts, de tractar ferides. Abans de menjar. Despr\u00e9s d’anar al bany, sonar-se el nas, tossir, esternudar, acariciar al gat, gratar-li la panxa al gos o intercanviar algunes monedes.<\/p>\n
Per\u00f2 continuem morint durant mil\u00b7lennis. I en el segle XIX els qui morien m\u00e9s eren les qui parien. Als hospitals. Oliver Wendell Holmes, metge i poeta, va concloure que la febre puerperal que matava a tantes en les maternitats es transmetien d’una pacient a una altra per mitj\u00e0 dels metges i les infermeres que les atenien. Ell va recomanar en l’assaig On the Contagiousness of Puerperal Fever, en 1843, que \u00abun metge dedicat a atendre parts ha d’abstenir-se de participar en aut\u00f2psies de dones mortes per febre puerperal, i si ho fes haur\u00e0 de rentar-se acuradament, canviar tota la seva roba, i esperar almenys 24 hores abans d’atendre un part\u00bb. Dins de l’hospital, rentar-se les mans abans i despr\u00e9s d’atendre les pacients va reduir la malaltia i la mortalitat. Per\u00f2 fora, l’of\u00e8s gremi -com aix\u00ed que els metges transmeten malalties mortals?- va rebutjar la seva teoria. No va ser l’\u00fanic pioner de la bona rentada de mans al qual li va anar mal.<\/p>\n
Per aquella \u00e8poca, a l’hongar\u00e8s Ignac Filip Semmelweis estava desenvolupant la mateixa teoria que Holmes i Nightingale. Ell treballava en l’Hospici General de Viena i va descobrir que les qui parien tenien m\u00e9s febres puerperals que les que parien a casa. Ho va registrar: a l’hospital, moria el 30%. A casa, el 15%. La seva teoria era que les dones que rebien m\u00e9s visites de metges i estudiants -que venien dels quir\u00f2fans o la morgue- eren les que emmalaltien i morien m\u00e9s. Aix\u00ed que va posar aigua i sab\u00f3 a l’entrada i va demanar que matrones i obstetres es rentessin les mans amb una soluci\u00f3 desinfectant abans de veure a les embarassades. Les infeccions es van reduir a menys del 10% de les qui parien. Va publicar els seus resultats el 1861, per\u00f2, de nou, la comunitat cient\u00edfica ho va castigar per dir que eren els metges els qui emmalaltien als seus pacients. De no haver estat per Lister i Pasteur…!<\/p>\n
El 15 d’octubre, se celebra el #DiaMundialDelLavadoDeManos. L’Organitzaci\u00f3 Mundial de la Salut i l’Organitzaci\u00f3 Panamericana de la Salut van proposar que en aquesta data, des de 2008, recordem que una rutina tan simple pot salvar centenars de vides.<\/p>\n
La pr\u00f2xima vegada que entrin al bany, recordin taral\u00b7larejar al seu cap l’Aniversari Feli\u00e7, dues vegades, mentre s’ensabonen i esbandeixen. Vint segons basten.<\/p>\n
Ja sabem que a Lady Macbecht \u00abtots els perfums de l’Ar\u00e0bia no bastarien a rentar i purificar aquesta m\u00e0 meva\u00bb, i que a Pon\u00e7 Pilat rentar-se les mans ho va inscriure en la hist\u00f2ria cat\u00f2lica com a om\u00eds, no criminal. (Per a l’esgl\u00e9sia abiss\u00ednia, a Eti\u00f2pia, \u00e9s un sant). Per\u00f2 no oblidin quantes vides s’han salvat des que als hospitals van comen\u00e7ar a escoltar a Holmes, Nightingale i Semmelweis.<\/p>\n